EXIGEIXEN AL PP, PSC-PSOE I C ´S QUE CONDEMNIN VIOLÈNCIA ESPANYOLISTA.

SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA DENUNCIA L’ATAC TERRORISTA PATIT A CERVERA I EXIGEIX A PSC-PSOE, PP I C’S QUE CONDEMNIN LA VIOLÈNCIA AL SERVEI DE LA UNITAT D’ESPANYA

Dissabte a la nit un atemptat terrorista va atacar amb líquid inflamable el Gran Teatre de la Passió de Cervera, mentre eren al seu interior més de 400 persones en un acte convocat per Solidaritat Catalana
per la Independència, provocant un incendi que va cremar una bandera símbol de la independència de la Nació catalana i part de la façana del teatre. Només la ràpida intervenció de la organització va impedir que l’incendi s’estengués a l’interior del teatre amb la tragèdia humana que això hagués comportat.

No hem tingut notícia que el Fiscal General de l’Estat i l’Audiència Nacional, ambdós espanyols, que són els competents segons la llei espanyola, hagin actuat ni prevegin fer-ho per fer caure sobre els terroristes al servei de la unitat d’Espanya tot el pes de la llei.

Tampoc hem sentit cap expressió de condemna de l’atemptat terrorista per part dels partits que comparteixen amb els terroristes l’objectiu de la unitat d’Espanya: el Partit Popular, el Partit dels Socialistes de Catalunya, el Partit Socialista Obrer Espanyol i Ciutadans-Partido de la Ciudadanía. Els polítics i partits que comparteixen les seves idees favorables a la unitat d’Espanya han de desmarcar-se inequívocament dels mètodes terroristes, condemnar la violència, i col·laborar amb la Justícia.
La serp terrorista de l’espanyolisme ha de ser eradicada mentre encara es cova a l’ou. És per això que des de Solidaritat Catalana per la Independència exigim:

1. La ràpida investigació policial per identificar i detenir els terroristes espanyolistes i els seus còmplices, instigadors i encobridors.
2. El zel extremat de la Fiscalia General de l’Estat espanyol contra el terrorisme espanyolista, posant en marxa tots els mecanismes de l’Estat de Dret al servei de la democràcia, les llibertats, i la seguretat de les persones.
3. La intervenció immediata de l’Audiència Nacional espanyola per jutjar i condemnar els autors, còmplices i encobridors de l’atemptat terrorista i l’eradicació de les organitzacions terroristes espanyolistes.
4. Que condemnin el terrorisme espanyolista i la violència al servei de la unitat d’Espanya els srs. Zapatero, Rajoy, Montilla, Sánchez-Camacho i Rivera, i dels partits polítics PP, PSC, PSOE i C’s, que comparteixen amb els terroristes l’objectiu polític d’impedir la independència de Catalunya.

I advertim que l’absència de condemna de la violència per part dels partits que comparteixen objectius polítics amb els terroristes és causa d’il·legalització, segons la legislació i jurisprudència espanyoles

MISÈRIA DE L´AUTONOMISME

Coincidim amb que l´etapa de gestió de l´autonomisme com objectiu i la independència a llarg termini s´ha acabat. Ara els objectius son uns altres i la independència no ha d´ésser mai més un objectiu a llarg termini.

Misèria de l'autonomisme
Alfons López Tena

La pertinença de Catalunya a l'Estat espanyol ens ha dut a la misèria moral, cultural i econòmica. L'agressió de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut ha confirmat que l'autonomisme condemna el país a l'extinció i que
la relació amb Espanya no és fruit
d'un pacte entre iguals sinó d'una situació de dominació. Després de més de trenta anys de l'actual règim, la majoria de la societat catalana ja expressa inequívocament la seva voluntat d'independència, d'Estat català en el si de la Unió Europea, única alternativa viable per a la continuïtat del projecte nacional català davant d'una Espanya pètria decidida a uniformitzar l'Estat i en
què qualsevol temptativa federal, tenint en compte la impossibilitat de reformar la Constitució, representa una fantasia irrealitzable.

La ciutadania de Catalunya ja ha reaccionat contra els poders espanyols que busquen enterrar la seva voluntat d'existir. El poble català ja s'ha pronunciat en les consultes populars sobre la independència amb més de 500 comissions locals, més de 50.000 voluntaris i més de mig milió de vots per la independència i amb l'espectacular manifestació del 10 de juliol de 2010 en la qual més d'un milió de ciutadans exigien la independència.

Els vells partits s'han mostrat impotents per liderar les demandes populars per la constitució d'un Estat propi. L'única reacció unitària que va expressar la classe política va consistir en el rebuig de les diverses iniciatives populars per celebrar un referèndum oficial sobre la independència. Cap dels integrants de l'actual estament polític, ni tan sols aquells que es proclamen d'obediència catalana o independentistes amb Montilla ha estat a l'alçada de les circumstàncies i, en els moments decisius, no han mostrat res més que covardia, mediocritat, mesquinesa i resignació. El seu únic projecte futur consisteix a gestionar les engrunes d'un autonomisme que ens ha portat al naufragi, i entabanar els ciutadans amb promeses que saben irrealitzables. Referèndum, concert econòmic, federalisme, recuperació de l'Estatut... subhasta d'enganys que només poden assolir-se reformant la Constitució espanyola, que ni el PP ni el PSOE ni la nomenklatura espanyola permetran ni concediran mai. Després de l'aventura irresponsable fracassada del nou Estatut, amb Espanya no hi ha res a fer excepte pagar i obeir, o marxar.

És, doncs, el moment que la demanda massiva d'independència que ha expressat el cos social entri amb una força esclatant a les institucions. Com en tots els processos d'aquesta mena que s'han produït al món, la independència l'assolirem quan unes forces polítiques es presentin a unes eleccions amb un programa presidit per la constitució d'un Estat propi i obtinguin la majoria dels sufragis per formar el govern que condueixi el país a l'Estat propi defensant amb fermesa els anhels del poble de Catalunya i actuant amb coratge, patriotisme i intel·ligència per recuperar la dignitat i portar el país a la plena llibertat. No ho faran els vells partits parlamentaris, enfangats en dependències inconfessables i en el fum d'unes institucions impotents de cartó pedra només eficaces
per donar-los col·locació i prebendes.
El poble català es troba en una cruïlla: o bé opta per la independència per situar-se al nivell dels països més avançats del món o bé es resigna a una autonomia incapaç d'afrontar la situació límit de la nostra nació i continua el
procés de desnacionalització i desindustrialització. L'autonomisme és impotència. Només vol, pot i sap acatar la sentència, gestionar una Generalitat en fallida i pidolar a un govern del PSOE o del PP que ja no vol cedir res,
ni recursos ni competències. Avui l'autonomisme no té projecte davant la situació límit de Catalunya. Els vells partits catalans han sacrificat els drets de Catalunya a l'estabilitat de l'Estat
espanyol. L'oligarquia espanyola ha atribuït aquesta actitud a feblesa. Alguns, per justificar aquesta submissió, han sostingut que Catalunya tenia la missió de modernitzar Espanya. Però aquesta modernització s'ha girat contra Catalunya. Tots els intents de congraciar-se amb l'Estat espanyol i fer-lo propici han fracassat. També han fracassat les estratègies basades en l'increment gradual del nivell d'autogovern de la Generalitat pactant amb
l'esquerra espanyola.

Els vells partits volen enfocAR la campanya electoral i la propera legislatura en la crisi econòmica. Però amaguen que la Generalitat no té ni el poder ni els diners per resoldre els gravíssims problemes de Catalunya i que la seva situació financera és desastrosa, amb dificultats per afrontar fins i tot la despesa corrent. Tots volen desviar l'atenció del conflicte nacional perquè volen continuar actuant com si la sentència del Tribunal Constitucional no hagués existit, i que no tenen cap altre projecte més enllà de gestionar una comunitat autònoma. Volen continuar la rutina institucional com si la reacció de dignitat del poble català no s'hagués manifestat. Volen continuar reduint la política catalana a les seves baralles per ocupar les prebendes del govern de la Generalitat. Les seves propostes electorals no són creïbles ni assolibles, perquè necessiten l'acord amb Espanya, i no el tindran. Avui tot són promeses, demà tot seran excuses. Fem allò que és al nostre abast, que només depèn de nosaltres, la independència. Si volem, podem. Si volem independència, fem el que cal: votar independència.

LA UNITAT DE L´INDEPENDENTISME S´HA DE CONTINUAR TREBALLANT, NO PODEM DEIXAR ARA DE TREBALLAR-HI.

Que així siga (anàlisi d´en Vicent Partal a Vilaweb).

Estem d´acord amb ell en algunes coses, potser la més important és que una vegada no aconseguida la unitat electoral per aquestes eleccions, hem de propiciar noves possibilitats (actuació conjunta dels representants al Parlament de les diferents formacions, continuar treballant per altres eleccions: municiplas, etc....)

01.09.2010

No hi ha hagut manera de fer una sola coalició independentista a les eleccions i com a mínim hi haurà tres candidatures (Esquerra, Solidaritat i Reagrupament) que se'n reclamaran. Personalment em sembla un error però segurament un altre plantejament no era possible. Que així siga, doncs i assumim que les eleccions tindran un estrany caràcter de primàries del sobiranisme, cridades a aclarir el futur d'aquest convuls moviment.

És evident que la divisió restarà vots. No només els d'aquells que, desencantats, optaran per l'abstenció sinó també els de votants que podrien sentir-se atrets pel programa independentista però no entenen tant de guirigai de sigles i marques contraposades. Amb tot és innegable que serà important saber quants vots té l'independentisme en el seu conjunt i quants cadascuna de les formacions que es reclamen com a part d'aquest camp ideològic. En les eleccions anteriors els vots d'ERC i el Partit Republicà van sumar 422.379, amb 21 diputats per a Esquerra. Els càlculs sobre la força del moviment sobiranista s'hauran de fer, doncs, a partir d'això.

Espere, però, que els nervis i les picabaralles inevitables d'una campanya electoral no creen més friccions de les estrictament necessàries. Seria magnífic, però crec que és gairebé impossible, que totes tres candidatures aconseguiren representació parlamentària i que un cop dins l'hemicicle foren capaços de col·laborar i de treballar juntes en els temes relacionats amb la sobirania, en l'eixida d'aquesta crisi on ens ha abocat la sentència del Constitucional. Que això no es desbarate per una campanya cainita seria important.

Les eleccions del 2010, tal i com estan les coses, no obriran la porta a un canvi de règim. Entès això el que cal és que no la tanquen tampoc. L'independentisme ja és avui un potent fenòmen transversal i els seus possibles votants decidiran si recolzen alguna opció clarament sobiranista o si prefereixen expressar el seu independentisme votant opcions com CiU i ICV que es mouen cada vegada més en la direcció de l'anomenat 'dret de decidir'. Perquè el preu de la no-unitat també és aquest.

LA DERIVA TOTAL DE C i U

On va CiU ? No és el nostre problema diran molts, ja que no és una de les nostres opcions polítiques. És veritat.

Però sorprén la manca de decissions, la manca de projectes polítics, que en volen fer d´aquest país ?
Una de les poques propostes que fan els hi rebaten de seguida des del Govern central i els avisen que acabaran com l´Ibarretxe.

No sabem si guanyaran les eleccions "autonòmiques" de la tardor, potser sí. Però això de triomf per als catalans no en tindrà res, continuarem A LA DERIVA TOTAL, COM C i U.


Blanco recorda a Mas el rebuig al Pla Ibarretxe.

Diu, sobre el dret de decidir, que hi ha 'unes normes del joc' que s'han de respectar

El vice-secretari general del PSOE, José Blanco, ha recordat a Artur Mas com va acabar el Pla Ibarretxe a les corts espanyoles, que ni tan sols el van debatre, per referir-se a la proposta de CiU d'exercir el dret de decidir sobre el concert econòmic. 'Hi ha unes regles i unes normes que garanteixen la convivència i el respecte', ha dit, però també ha admès que 'és legítim que hi hagi gent que vulgui canviar-les'.

'En tot cas, el senyor Mas té el dret de poder fer un plantejament electoral com el que fa si considera que és el camí que ha de seguir Catalunya', ha dit, i ha afegit que haurà de respectar 'les normes del joc'.

CiU planteja per a la pròxima legislatura que una majoria de catalans es pugui expressar, fent ús del dret de decidir, sobre el concert econòmic. I per això demana que també caldrà que els partits catalans siguin forts a Madrid. Sobre el dret de decidir sobre la independència, Artur Mas ha declarat que veu possible que es faci un referèndum, però no pas aviat, perquè considera que no hi ha la majoria social necessària perquè pogués reeixir. Recentment, el secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, va dir que la federació volia arribar a la indpendència, però 'pas a pas', i en cap cas en les pròximes dues legislatures.

El gener del 2005 les corts espanyoles van rebutjar l'admissió a tràmit del Pla Ibarretxe, que plantejava un nou estatut per al País Basc que incloïa el dret d'autodeterminació del poble basc. Per tant, ni tan sols no es va arribar a tramitar.

* Xarxes socials
o La Tafanera
o Twitter
o Facebook
o Menéame
o del.icio.us
o Technorati
o iGoogle
o Scoopeo
o MSN
o Digg
o Yahoo
o mySpace
* Envia l'article
* Imprimeix l'article
* Converteix a PDF

RECORDEM EN LLUIS M. XIRINACS

Tots els catalans recordem en Lluis M. Xirinacs, exemple com persona, exemple de coherència i lluita per les llibertats personals i col.lectives.
Avui, en el tercer aniversari de la seva mort, el recordem amb el seu darrer escrit.

LLUIS M. XIRINACS, NO T´OBLIDEM ¡

ACTE DE SOBIRANIA (Lluís M. Xirinacs)
He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
Ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!
Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007

ACTE DE SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA A BARCELONA.

Nota de premsa:
Els impulsors de Solidaritat Catalana per la Independència, Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran es van presentar en societat.

Més de 600 persones es van aplegar a l’Aula Magna de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona per conèixer les principals línies mestres del programa de Solidaritat Catalana per la Independència, coalició que vol aglutinar l’esperit de la manifestació del 10 de juliol per tal de tenir força al Parlament per proclamar la independència. Els tres promotors de Solidaritat Catalana van recordar que estan disposats a anar a les llistes de la candidatura que es presentarà a les properes eleccions al Parlament, tot i que la darrera paraula la tindran els simpatitzants de Solidaritat Catalana en una assemblea que està previst que se celebri el proper 11 de setembre.

Després d’una presentació a càrrec de la periodista Patricia Gabancho, Uriel Bertran va assegurar que “només entrarem a un govern de la Generalitat que estigui disposat a proclamar la independència”, i si no aconsegueixen una majoria a la cambra catalana “el partit farà una oposició dura i contundent a l’autonomisme”. A continuació, Alfons López Tena va destacar que tant ell com Bertran han preferit sumar-se a Solidaritat Catalana abans de quedar-se als seus respectius partits i optar a un lloc “com consellers o diputats”. Va tancar l’acte Joan Laporta, que va explicar que “el Tribunal Constitucional ens ha ensenyat el millor camí per avançar i prosperar perquè Catalunya sigui un estat”, una reflexió que ha estat aplaudida per tots els assistents a l’acte. I és que segons Laporta la independència servirà per “acabar amb l’espoli fiscal que viu Catalunya, per la qual cosa podrà administrar millor els seus diners” a la vegada que ha subratllar que l’única manera per arribar a l’Estat propi és a través de la via democràtica. L'acte ha acabat amb crits d'independència.

SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA

CRIDA A LA SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA

En un Estat espanyol que ja negava el dret de Catalunya a existir, el 25 de novembre de l’any 1905, un centenar de militars assaltaven les redaccions de les publicacions catalanistes del Cu-Cut! i de la Veu de Catalunya. Aquest fet, i la posterior aprovació de la Llei de Jurisdiccions espanyola, que perseguia qualsevol opinió contrària als símbols espanyols, foren la gota que va fer vessar el got de la paciència dels catalans i les catalanes. El mes de gener de l’any 1906 tot el catalanisme es va unir amb el nom de la Solidaritat Catalana, amb l’objectiu d’assolir una autonomia per a Catalunya i de regenerar la vida política. En les eleccions de 1907 l’èxit electoral d’aquesta aliança, que incloïa des de Francesc Macià a Francesc Cambó, va ser esclatant i va significar l’inici de l’hegemonia política del catalanisme.

El gran poeta Joan Maragall descrivia així l’eufòria que havia aixecat la Solidaritat Catalana el 1907: “Solidaritat és la terra, ho sents? És la terra que s’alça en els seus homes... I la terra no és carlina, ni republicana, ni monàrquica, sinó que és ella mateixa, que crida, que vol son esperit propi per a regir-se. I mentre duri el crit de la terra no hi ha pobres, ni rics, ni ciutats, ni pagesies, ni partits, ni res sobre d’ella més que un gran afany d’acallar-la i satisfer-la; perquè sols quan ella sia en pau podrà cadascú ser republicà, carlí, pagès, blanc o negre, pobre o ric... Que no ho veieu? És un alçament.”

Més de cent anys després Catalunya ha vist com la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut ha deixat en no res l’autogovern de Catalunya. Aquesta sentència significa el final de la via autonomista i ens vol condemnar a una autonomia d’espoli i d’empobriment econòmic i democràtic. Però alhora, aquesta sentència ens mostra que el millor camí per avançar i progressar és la creació d’un Estat propi en el si de la Unió Europea.

Els avantatges de disposar d’un Estat propi són molts i han estat exposats des de l’àmbit acadèmic i professional. Amb l’Estat propi disposarem de tots els nostres recursos i acabarem amb l’espoli fiscal, que ens permetrà incrementar les pensions de la gent gran, millorar la sanitat i tenir una educació de qualitat. Els treballadors tindran millors salaris i les empreses amb seu a Catalunya pagaran menys impostos, tindran més beneficis i obtindran més ajudes a la innovació, la recerca i el desenvolupament. Amb l’Estat propi disposarem d’infraestructures de primer nivell i apostarem per l’arc mediterrani que permeti als nostres ports ser la porta d’Àsia a Europa, i podrem gaudir d’un sistema aeroportuari que connecti Catalunya amb el món i d’una xarxa viària sense peatges. L’Estat propi donarà a tots els ciutadans de Catalunya millors oportunitats i un nivell de benestar equiparable al dels països capdavanters del món.

Sabem que l’objectiu no és fàcil. Res que valgui la pena és fàcil d’aconseguir. Ho hem de fer entre tots. El repte de constituir-nos en Estat ens demana la màxima unitat i la fermesa de tot el poble, de la societat civil, i dels partits polítics i moviments socials catalanistes. L’exemple que tot és possible quan estem units és la gran manifestació del propassat 10 de juliol on més d’un milió de ciutadans van demanar unitat per la independència que ens porti a ser un Estat. Ara és el moment de fer el pas endavant amb responsabilitat, generositat i intel.ligència.

És per tot això, que en aquests moments tant excepcionals de la nostra història fem una proposta a totes les persones que viuen i treballen a Catalunya, a la societat civil del nostre país, i a les organitzacions polítiques catalanistes i als seus militants (Convergència Democràtica de Catalunya CDC, Esquerra Republicana de Catalunya ERC, Esquerra Unida i Alternativa EUiA, Iniciativa per Catalunya Verds ICV, Unió Democràtica de Catalunya UDC, Candidatura d’Unitat Popular CUP, Entesa pel Progrés Municipal EPM, Reagrupament Rcat i Democràcia Catalana DCat) a unir-se en la Solidaritat Catalana per la Independència amb els compromisos següents:

1) Presentar una candidatura unitària a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb el compromís de proclamar la independència i sotmetre-la a referèndum en la propera legislatura (2010-2014).

2) Constituir el Govern de Catalunya per organitzar el procés cap a la creació de l’Estat català en el si de la Unió Europea.

Fem una crida a tots els ciutadans que estiguin conformes amb aquesta proposta que s’inscriguin al web de (www.solidaritatcatalana.cat) i organitzin assemblees locals als seus municipis, el màxim d’unitàries possible, per constituir les Coordinadores Locals de suport a la coalició Solidaritat Catalana per la Independència.

Des d’aquest moment, ens posem a treballar i ens comprometem a parlar amb totes les organitzacions socials i polítiques catalanistes per aconseguir que el màxim nombre d’elles formin part de la coalició Solidaritat Catalana per la Independència.

Visca Catalunya!

Joan Laporta i Estruch Alfons López Tena Uriel Bertran i Arrué