dimarts, 28 de desembre del 2010

CIU DONA UNA NOVA BUFETADA A LES CONSULTES INDEPENDENTISTES.


Nota d´Uriel Bertran (Solidaritat Catalana per la Indepndència).

Nomenar Pilar Fernández Consellera de Justícia és una bufetada a la Consulta sobre la Independència.

És un atemptat a la democràcia que Pilar Fernández Bozal, persona que va portar als jutjats la Consulta sobre la Independència d’Arenys de Munt per prohibir-la, quan era Abogada Jefe del Estado en Cataluña, sigui nomenada ara Consellera de Justícia per Artur Mas.
Aquest nomenament significa riure’s a la cara dels milers de voluntaris i dels centenars de milers de persones que han organitzat i votat en la Consulta sobre la Independència.
Demanem a Artur Mas que no signi el decret de nomenament d'aquesta Consellera de Justícia que ha intentat aturar l'exercici democràtic al nostre país. Si es fa efectiu el seu nomenament Solidaritat Catalana per la Independència demanarà la seva dimissió i la seva reprovació al Parlament de Catalunya.

diumenge, 26 de desembre del 2010

RESPOSTA DE SI AL RECURS DEL GOVERN ESPANYOL A LA LLEI DE CONSULTES


Solidaritat Catalana per la Independència davant del recurs al TC del govern espanyol sobre la Llei de Consultes

23/12/2010 20:50

El dia 23 al migdia , el consell de ministres del govern espanyol, encapçalat per José Luis Rodríguez Zapatero, va acordar presentar un recurs al TC perquè examini la inconstitucionalitat de la llei de consultes catalana.

La decisió arriba l'endemà mateix de conèixer-se la sentència del Suprem que liquida la immersió lingüística a les escoles, i el mateix dia que s'investia president Artur Mas amb el suport del PSC-PSOE. Com és habitual, el govern espanyol no ha donat la cara i Alfredo Pérez Rubalcaba, vicepresident primer i portaveu, ha silenciat la decisió durant la roda de premsa posterior al consell de ministres.

Davant d’aquest nou atac frontal a la dignitat del poble de Catalunya en el marc d’una ofensiva espanyolista sense aturador, Solidaritat Catalana per la Independència constata:

1. Que la Sentència del Tribunal Constitucional(STC) sobre l’Estatut, ja deixava clar que la Generalitat de Catalunya no té competències en matèria de referèndums, donat que el Tribunal deixa a mans de l’Estat espanyol la competència exclusiva en la convocatòria de referèndums.

2. Que avançant-se a la possibilitat de que el govern espanyol recorregués la llei davant del TC, els promotors de Solidaritat Catalana per la Independència Alfons López Tena i Uriel Bertran van presentar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que permetria a la Generalitat convocar la consulta malgrat la STC i possibles recursos, perquè la STC expressament reconeix la competència catalana en consultes populars no referendàries, com l’organitzada per l’Ajuntament de Barcelona sobre la reforma de la Diagonal.

3. Que la ILP presentada fou rebutjada per tots i cadascun dels partits polítics presents aleshores a la Mesa del Parlament de Catalunya (CiU, PSC, ERC, ICV-Euia i PP), fent la feina bruta que el TC no havia arribat a fer.

4. Que Solidaritat Catalana, mentre els altres partits parlaven de viatjar a Ítaca, de drets a decidir inconcrets, de referèndums declarats inconstitucionals o de recuperar les engrunes estatutàries per la porta del darrere, porta mesos denunciant que la STC és l’inici d’una ofensiva espanyolista amb la connivència de les dues principals forces polítiques espanyoles i els aparells de l’Estat que té per objectiu convertir Catalunya en una regió pobra, mesella i espanyolitzada.

Solidaritat Catalana per la Independència exigeix a la resta de partits:

1. Que deixin de mirar cap a una altra banda i de mentir al poble de Catalunya: estem davant d’un conflicte amb Espanya de gran abast, i cal plantar-hi cara.

2. Que denunciïn el profund caràcter antidemocràtic del govern espanyol i la justícia espanyola.

3. Que combatin l’intent de genocidi cultural i els dèficits democràtics que s’estan produint i siguin dignes del poble valent i madur que representen de l’única forma digna possible: la insubmissió.

Molt especialment, SI pregunta al senyor Mas si no veu incompatible el fet de haver-se proclamat president gràcies a una formació política que via Madrid insulta i menysprea els catalans i la democràcia dia sí i dia també, mentre el candidat Mas duia al seu programa una reforma de la Llei de Consultes més ambiciosa. El senyor Mas té l’ocasió de demostrar si avui ha estat elegit President de Catalunya o representant ordinari de l’Estat Espanyol a Catalunya.

Solidaritat Catalana per la Independència insta a la societat civil catalana i al poble de Catalunya a mobilitzar-se arreu del país davant les agressions que com a poble estem patint i exigir una resposta digna per part de les institucions del país.

Solidaritat Catalana per la Independència presentarà el proper mes de gener al Parlament dues

Proposicions de Llei: Llei de declaració d’Independència de Catalunya i Llei de Consultes Populars no referendàries.

divendres, 24 de desembre del 2010

AIXÒ ÉS UN COP D´ESTAT.


Bon article d´en Vicent Partal a Vilaweb. Toca punts claus i ens recorda que això no s´ha acabat i que dir que "no passa res" (com fan alguns partits) no serveix de res.

Un cop d'estat serveix per canviar sobtadament les institucions o les regles de funcionament d'un país, sempre sense tenir en compte la voluntat democràtica de la població. Un cop d'estat té dues característiques: es fa per força, trepitjant els de sota, i instaura una nova 'legitimitat', que al capdavall el justifica. Els cops d'estat clàssics, els fan els militars. Però a Europa j! a són mal vistos. Per això el nacionalisme espanyol ha encarregat el cop als jutges. Com ja va passar a Turquia, per exemple.
La seqüència és en aquest sentit inequívoca. Hi ha una legitimitat sorgida de la transició. A mi, no m'agrada i crec que és la causa final de tots els mals, però és la que és i no s'entén res si no partim d'aquí. De les restes de la dictadura, en naix una constitució i, d'aquesta, en naixen uns estatuts d'autonomia i unes lleis. Seguint estrictament els procediments previstos per les lleis mateixes es canvia l'estatut d'autonomia. Es respecten tots i cadascun dels trams legals, fins i tot quan ens són clarament contraris. I s'arriba a un resultat, demacrat i pàl•lid, però legalitzat a l'extrem: l'estatut aprovat pel congrés dels diputats. Ningú, absolutament ningú, no pot dir que ni un sol pas en aquest procés no es féu d'acord amb la legalitat constitucional espanyola. No hi ha ni un sol gest de trencament.

Fins que arriba la sentència del tribunal constitucional. Perquè ací sí que hi ha un trencament clar. Ho han posat en relleu molta gent i moltes veus autoritzades: trinxar un estatut aprovat pels dos parlaments i corroborat referendàriament pel poble és una decisió gravíssima. Però el fet s'entén millor si parlem sense embuts: era un cop d'estat. Era un cop d'estat perquè es feia per la força i des de la força. El constitucional se situa per damunt del parlament català i del parlament espanyol, però, sobretot, per damunt del vot democràtic dels ciutadans. D'on prové la legitimitat en una societat democràtica? Tan sols de l'exercici lliure del vot dels ciutadans. I si això no val, és que som davant una substitució de l'origen de la democràcia, definició clàssica del cop d'estat. Si ningú volgués entrar en el debat entre poders superiors i inferiors, estatals i autonòmics, que no oblidi que no és únicament la legitimitat del Parlament de Catalunya que se substitueix, sinó també la del Congrés dels Diputats.
I això es fa bastint una nova legitimitat. Una nova legitimitat que no emana de la constitució del 1978, sinó que la substitueix. Perquè no hauríem d'oblidar que la constitució espanyola, les institucions generals de l'estat, durant dècades han avalat i validat la immersió. I això ara no ho ha canviat voluntàriament ni la voluntat popular ni el poder legislatiu. Ho ha canviat la voluntat arbitrària d'un cos organitzat i autònom dins l'estat –talment l'exèrcit. El juny passat, en el moment que es va fer pública la sentència, això ja era així. Però ahir, en veient com es començaven a desplegar les conseqüències de la sentència amb tota la brutalitat, de cop va fer-se difícil d'esquivar l'evidència de la gravetat que encloïa: això és un cop d'estat, ara ja en marxa i que no s'aturarà. I la millor resposta no és pas dir que això no passa.

dimecres, 22 de desembre del 2010

EL TRIBUNAL SUPREM DESTRUEIX LA IMMERSIÓ LÍNGÜÍSTICA .


Després de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol al juliol, han vingut en cadena, lleis sobre la utilització del català en Diputacions i Ajuntaments i ara a l´Ensenyament.
Aquesta és la noticia desafortunada del dia, l´atac contra la immersió lingüística catalana.

El Tribunal Suprem destrueix la immersió lingüística

El Tribunal Suprem espanyol ha emès tres sentències en què obliga la Generalitat de Catalunya a fer servir l'espanyol com a llengua vehicular a les escoles. Les sentències resolen diversos recursos de pares que denunciaven que els seus fills no podien fer les classes en espanyol. El Suprem ordena a la Generalitat que adapti el sistema d'ensenyament a la sentència (pdf) del Tribunal Constitucional sobre l'estatut i que l'espanyol sigui introduït com a llengua vehicular 'de manera proporcional i equitativa al català en tots els cursos'.

El Suprem, doncs, invoca la sentència del TC per destruir la immersió lingüística a Catalunya, i diu que l'escola ha de demanar als pares quina és la llengua hab! itual que volen per als seus fills.

També obliga que les comunicacions, orals i escrites, que reben els pares siguin en les dues llengües.

Enllaç notícia sencera: http://www.vilaweb.cat/noticia/3827688/20101222/tribunal-suprem-destrueix-immersio-linguistica.html

dilluns, 20 de desembre del 2010

RES DE NOU EN LA PRIMERA SESSIÓ D´INVESTIDURA , SEGONS S.I.


Alfons López Tena: “Tot el que ha dit Mas ja ho deia l’anterior Estatut retallat per ell mateix amb Zapatero”

20/12/2010 14:27

Després de la intervenció d’Artur Mas en la primera sessió del debat d’investidura, Alfons López Tena, diputat de Solidaritat Catalana per la Independència, ha recalcat el fet que més del setanta per cent de la població amb dret a vot no va votar “ni a favor de Mas ni de Convergència i Unió”. En referència al discurs pronunciat avui pel candidat a la presidència de la Generalitat, López Tena ha afirmat que tot el que ha dit Mas “ja ho deia l’anterior Estatut retallat per Mas amb Zapatero". Per tant, segons el diputat de SI, hauria estat molt positiu que Mas hagués donat una solució de quina via seguirà el govern en cas que la resposta de l’estat espanyol “sigui no a tot el catàleg de bones intencions, banal i d’un gestor administratiu mediocre, sense contingut i que porta el país a la frustració”.

López Tena ha reiterat la intenció de SI de votar en contra la investidura d’Artur Mas com a president de la Generalitat per ser coherents amb el programa electoral atès que “el manifest electoral no s’esgota el dia de les eleccions” sinó que ha de tenir una continuïtat, ha recordat.

divendres, 17 de desembre del 2010

EL PAPER DE SI AL PARLAMENT DE CATALUNYA.


Extracte d´una entrevista d´aquesta setmana a en Toni Strubell, és interessant que destaqui la coherència del que van proposar a la campanya, la confirmació de no aconseguir privilegis mitjançant mercadeig de vots (en la investidura o en altres posteriors) i el treball rigorós a les Comissions Parlamentàries. Entenem que aquest és el camí que han de seguir.

En aquells moments en què portaven un 60% dels vots escrutats i només donaven un escó a SI que, a més a més, era seu?

Va ser un moment de pànic escènic, era com jugar sol contra 11 jugadors del Real Madrid al Bernabeu. Va ser un mal moment però la veritat és que nosaltres teníem unes enquestes d’un partit concret que deien que sortíem segur i estàvem tranquils. Respecte a l’anecdotari, és veritat que es van produir dos moments genials a Girona i van ser les dues vegades que ens van entrevistar a les principals televisions de Girona. La primera va ser que van transmetre per la televisió, amb tota la nostra gent allà present, els resultats que sortien per Barcelona i, per tant, es va produir una reacció coral magnífica i la segona vegada que ens van entrevistar ja en sortien tres per Barcelona. És per això que la imatge que vam donar per la televisió va ser de molta alegria.

Abans d’això, però, va arribar a pensar que seria l’únic diputat de SI al Parlament?

No, però si que feia certa basarda pensar que podies compartir un grup mixt amb Ciutadans i amb la gent racista de Plataforma per Catalunya.

Us vareu plantejar la possibilitat de compartir grup mixt amb Ciutadans?

És el que hem de fer. Nosaltres hem de formar part del grup mixt. És el reglament i el que és cert és que nosaltres hem tingut ofertes per canviar el reglament en el sentit de beneficiar-nos. Volem sorprendre, volem ser dels que no fem pactes que l’electorat difícilment entendria i preferim mantenir-nos dins d’un discurs i no gaudir de privilegis guanyats a base de vendre certs aspectes del nostre programa.

Quin pes suposa dins el Parlament formar part d’un grup mixt?

Tenim quatre diputats al grup mixt i és evident que no és la situació perfecta però sempre amb polítiques de procedir des de la humilitat preveig una situació en què ens bolquem a centrar-nos en els problemes de la gent, sempre dins del marc del que és aconseguir la independència nacional per Catalunya però ja tenim, en aquests pocs dies que portem que no estem ni al Parlament, primer, un allau de felicitacions, però, més important que això, un allau de peticions de reunions. Portem tots aquests dies fent reunions amb grups sectorials amb les quals hem entrat en contacte amb les eleccions i pensem ser rigorosament fidels a tot el que ens demanin des de sectors crítics amb problemes concrets que pensem representar-los al Parlament sempre que hi estiguem d’acord.

Quatre diputats era el resultat que esperaven obtenir?

Jo signava això sobretot tenint en compte que hi havia enquestes que no ens en donaven cap.

Cada mitjà ha fet les enquestes a la seva manera.

Sí, però és molt complicat fer una candidatura i sortir a la primera. És brutal! La realitat és aquesta. No ens queixem, no plorem, sinó el contrari, hem tingut unes condicions molt difícils i pensem que, havent superat això, a partir d’ara la responsabilitat serà molt gran però sabem que en el futur tindrem algunes coses més fàcils.

Com valora aquest boom sobre SI que hi ha hagut després de les eleccions a la majoria de mitjans de comunicació?

És natural. És veritat que això ha estat molt difícil però ha sigut diferent per territori. Per exemple, a alguns mitjans de Girona els honora el fet d’haver tingut el sentit periodístic d’incloure’ns.

És clar, però una persona que només llegeix un mitjà nacional d’un dia per l’altre es troba que hi ha un partit del qual no en coneixia l’existència.

És veritat. Tinc un coneguts que només llegeixen La Vanguardia i el dia en què va sortir el resultat que Solidaritat havia entrat al Parlament em van trucar per dir-me que no en tenien ni idea que ens presentàvem.

Potser si haguéssiu tingut la possibilitat de sortir als mitjans, el resultat hagués estat diferent.

Sí. I a més a més hi ha molta gent que no ens ha votat perquè temien que era perdre el vot.

Des del 28-N els adherits a SI estan augmentant a 350 per setmana.

Tenim un panorama al davant que crec que ens somriu. La campanya ha estat molt dura però ha sigut molt bona i la implicació de la gent, i parlo de Girona que ho conec més, ha estat extraordinària. El fet que persones que no s’havien dedicat mai a la política realitzessin les tasques d’agitació i de publicitació de la nostra candidatura ha comportat haver-nos superat amb una nota tant alta. Tenim un equip extraordinari!

Heu treballat de valent, però tot just és el principi. Què fareu des del Parlament de Catalunya?

Moltes coses però primer hem d’acabar d’estudiar quines són les eines que tenim a les nostres mans. Tenim la sort de tenir al nostre grup un dels juristes més brillants de Catalunya, que és l’Alfons López Tena, i ell mateix amb una lectura de jurista del reglament del Parlament ha pogut veure fórmules que permeten fer més coses de les que la gent pensa que podem fer. El que sí trobo trist és que hi hagi parlamentaris de primera i de segona pel que fa a la capacitat legislativa quan tots hem hagut de sortir elegits al Parlament amb uns vots i tots hem hagut de lluitar. Tothom hauria de tenir la mateixa potencialitat, però jo crec que ho superarem i trobarem fórmules intel·ligents per a fer-ho.

Creu que sortirà elegit president al Parlament de Catalunya?

Moltes vegades l’important és participar i tenir un discurs com el nostre que és molt sòlid, petit però valent. Les grans coses a la vida es fan amb un esforç, una intel·ligència i una coherència. Anem pel bon camí i no ens ha d’importar ser petits de moment, ja creixerem!

Què proposeu per a les municipals?

L’important serà fer llistes de qualitat en aquelles poblacions on realment tenim possibilitats, tenint en compte que per a una organització que haurà tingut nou mesos d’existència és complicat. Hi ha molta il·lusió i hi ha moltes candidatures que s’estan preparant. De totes maneres, jo no miraria la qüestió quantitativa sinó qualitativa. És important com a eix de programa tenir aquests dos eixos fonamentals que hem tingut sempre que són, evidentment, portar l’independentisme als ajuntaments de manera conseqüent, perquè des d’un ajuntament hi ha moltes més coses de les que pensem. Tenim com a nord i esperit il·luminador aquests 109 ajuntaments de Catalunya que s’han declarat moralment exclosos de la Constitució i sempre seran un referent. També hi ha moltes coses a fer a nivell de burocratització i d’aspectes d’aprofundiment de la democràcia. Sembla mentida que estiguem a l’any 2010 i després de 30 anys de democràcia encara hi hagi coses que grinyolen. Des de la gestió de l’aigua fins a les convocatòries públiques, que són més privades que una altra cosa, per exemple, pels llocs en els mercats. És un escàndol perquè hi ha molta corrupció i hi ha molta feina a fer que els partits tradicionals no acaben de solucionar.

Com veu el futur polític de Catalunya?

Et parlaré des del camp en què jo he treballat: la internacionalització. Quan sents aquella gent des d’un diari britànic o, fins i tot, Ken Follet que ha entrevistat aquests dies a mitjans de comunicació, que no donen importància a això i pensen que nosaltres som un nacionalisme anacrònic, crec que hi ha molt a dir. Quan tens l’ocasió d’explicar en un context internacional el que hem d’empassar-nos nosaltres com a catalans, perquè com a catalans passem a ser europeus de segona o de tercera i vivim en una situació tan deplorable com és que el nostre idioma no sigui obligatori a casa nostra. Cap europeu normal acceptaria una situació així. Ara estic a punt de treure un llibre en anglès en què entrevistem a 36 personalitats catalanes i serà una petita aportació a la política catalana. El tenim acabat i tenim una editorial anglesa, en principi només està pensat perquè surti publicat a Anglaterra perquè des de fora entenguin el que estem patint; però també sortirà a la venda a l’Amazon.co.uk.

Serem independents abans del 2014?

No vull posar una data perquè quan s’hi arriba si no es compleix la gent es desanima. Les lluites són llargues i hem de lluitar amb eficàcia.

Ho serem, però, algun dia?

Jo penso que sí, si sabem explicar-nos prou bé. Els catalans tenim un defecte, tal com va dir un corresponsal del Boston Globe a Salamanca, la causa catalana és de les més boniques d’Europa però és de les pitjors defensades. No ens sabem explicar i aquest és el problema.

divendres, 10 de desembre del 2010

S.I. TREBALLA PER PODER PRESENTAR PROPOSICIONS NO DE LLEI AL PARLAMENT CATALÀ.


Una de les promeses de SI (Solidaritat Catalana per la Independència)va ser presentar una proposició el Parlament per la independència de Catalunya. Abans de constituir-se el Parlament ja estan treballant en les formules legals per on es pot fer aquesta proposta, malgrat estar al grup mixt del Parlament.

Ens agrada que es segueixi el programa establert i no que l´oblidin el dia després de les votacions, com han fet altres partits aquestes mateixes eleccions. Aquesta és la noticia de Nació Digital:

Que Solidaritat Catalana (SI) no hagi arribat als cinc diputats i no diposi de grup parlamentari propi no serà un impediment perquè pugui presentar proposicions no de llei al Parlament. El fet que el grup mixt superi per primer cop els cinc diputats, amb la inclusió dels tres representants de Ciutadans, modifica les regles de joc de la cambra catalana, segons la direcció del partit independentista. El reglament del Parlament distingeix si el grup mixt és format per més de cinc diputats o per menys. De fet, l'article 24.2 estableix que “en les iniciatives per a les quals aquest reglament exigeix la signatura dels portaveus dels grups parlamentaris, la del grup mixt únicament es compta si és constituït per un mínim de cinc membres i si acredita el suport de la majoria del grup”.

Tenint en compte que en aquesta legislatura hi haurà set diputats al grup mixt i SI podrà acreditar el suport de la majoria del grup perquè, d'aquests set, en té quatre, la coalició liderada per Joan Laporta defensa el seu dret a presentar iniciatives parlamentàries. Ciutadans, en canvi, no en podria presentar perquè no té la majoria del grup. Aquesta escletxa en el reglament permetria que SI no s'hagués de limitar a contestar, interpel·lar o esmenar allò que presentin els altres grups. El número 2 del partit, Alfons López Tena, ha estat l'encarregat d'estudiar les vies legals que té la formació per fer sentir i tot i admetre admetre que “hi haurà limitacions de temps d'intervenció, de repartiment de comissions i tot un seguit de detalls que caldrà pactar amb els altres integrants”, es mostra convençut que el reglament els avala.

Si finalment el Parlament els dóna la raó, el primer projecte que portaran a votació, tal i com van prometre durant la campanya, serà la llei de declaració d'independència de Catalunya perquè els diferents grups parlamentaris es vegin obligats a posicionar-se. En el cas que la resposta fos negativa, Solidaritat té previst un pla B, que consistiria en presentar ILP per mitjà de la recollida de signatures com van fer amb èxit els antitaurins.