Ara SI,toca.

UNES DADES SOBRE LES MULTINACIONALS ESPANYOLES I BANCS.

Dades interessants publicades per "Rebelión" sobre l´IBEX 35 i els guanys que no s´aturen dels grans Bancs i Multinacionals espanyoles, EN TEMPS DE CRISI.
Us passem el text original en castellà i sense resumir, cadascú que es faci la seva idea.
Quan el Govern espanyol parla de "austeridad" "solidaridad" o "apretarse el cinturón" (gairebé cada dia) no queda clar si hem de ser solidaris amb el Banco Santander, amb Telefónica o amb qui. Perquè està clar que ells sí que estan per sobre de la crisi.

REBELIÓN:
Señoras y señores: con todos ustedes, el fabuloso Ibex 35. Telefónica: 8.835 millones de euros de beneficios en los tres primeros trimestres del nefasto 2010, un 65,6% más. Banco Santander: 6.080 millones de euros de beneficios, un 9,8% más. BBVA: 3.668 millones, un 12,2% más. Iberdrola: 2.069 millones, un 2% más. Repsol: 1.786 millones, un 32,5% más. Inditex: 1.179 millones, un 42%más... También las hay que ganan menos, pero el balance global es como para brindar con champán.
Todavía falta por contabilizar el último trimestre de 2010, pero hasta septiembre las
empresas del Ibex 35 ganaron 38.156 millones de euros, un 16,7% más. A este ritmo, cuando se cierre 2010, los beneficios probablemente rondarán los 50.000 millones de euros.
Y la crisis, ¿dónde está? Bueno, algo han notado, pero no porque hayan tenido pérdidas, sino porque se han embolsado algo menos de lo habitual. En el año 2006, las 35 del Ibex ganaron 41.892 millones de euros, un 27,4% más que en 2005. En 2007, los beneficios siguieron subiendo: 49.246 millones de euros, un 14,88% más. En 2008 llegó la primera rebaja tras cinco años consecutivos de beneficios record, apenas un 6%.
Y en 2009 ya sí se notó más con una caída en los beneficios del 26%, hasta quedarse en unos humildes 42.531 millones de euros. Los beneficios de las grandes empresas bajaron con la crisis, pero los sueldos de los altos directivos no han parado de crecer. En el año 2009 (el peor de la crisis) subieron un 16% más. El sueldo medio de cada uno de los miembros de los consejos del Ibex fue el año pasado de 699.000 euros anuales; el de los altos ejecutivos, de 2,7 millones de euros.
Y con esto me despido de 2010, hoy no voy a opinar. Hay datos tan evidentes que no hace falta decir más.
Fuente: http://www.escolar.net/MT/archives/2010/12/feliz-2011.html

BON ANY 2011

Catalunya, Nació, Independència i el Comité Català de Solidaritat Internacionalista us desitgen
BON ANY 2011.

CIU DONA UNA NOVA BUFETADA A LES CONSULTES INDEPENDENTISTES.

Nota d´Uriel Bertran (Solidaritat Catalana per la Indepndència).

Nomenar Pilar Fernández Consellera de Justícia és una bufetada a la Consulta sobre la Independència.

És un atemptat a la democràcia que Pilar Fernández Bozal, persona que va portar als jutjats la Consulta sobre la Independència d’Arenys de Munt per prohibir-la, quan era Abogada Jefe del Estado en Cataluña, sigui nomenada ara Consellera de Justícia per Artur Mas.
Aquest nomenament significa riure’s a la cara dels milers de voluntaris i dels centenars de milers de persones que han organitzat i votat en la Consulta sobre la Independència.
Demanem a Artur Mas que no signi el decret de nomenament d'aquesta Consellera de Justícia que ha intentat aturar l'exercici democràtic al nostre país. Si es fa efectiu el seu nomenament Solidaritat Catalana per la Independència demanarà la seva dimissió i la seva reprovació al Parlament de Catalunya.

RESPOSTA DE SI AL RECURS DEL GOVERN ESPANYOL A LA LLEI DE CONSULTES

Solidaritat Catalana per la Independència davant del recurs al TC del govern espanyol sobre la Llei de Consultes

23/12/2010 20:50

El dia 23 al migdia , el consell de ministres del govern espanyol, encapçalat per José Luis Rodríguez Zapatero, va acordar presentar un recurs al TC perquè examini la inconstitucionalitat de la llei de consultes catalana.

La decisió arriba l'endemà mateix de conèixer-se la sentència del Suprem que liquida la immersió lingüística a les escoles, i el mateix dia que s'investia president Artur Mas amb el suport del PSC-PSOE. Com és habitual, el govern espanyol no ha donat la cara i Alfredo Pérez Rubalcaba, vicepresident primer i portaveu, ha silenciat la decisió durant la roda de premsa posterior al consell de ministres.

Davant d’aquest nou atac frontal a la dignitat del poble de Catalunya en el marc d’una ofensiva espanyolista sense aturador, Solidaritat Catalana per la Independència constata:

1. Que la Sentència del Tribunal Constitucional(STC) sobre l’Estatut, ja deixava clar que la Generalitat de Catalunya no té competències en matèria de referèndums, donat que el Tribunal deixa a mans de l’Estat espanyol la competència exclusiva en la convocatòria de referèndums.

2. Que avançant-se a la possibilitat de que el govern espanyol recorregués la llei davant del TC, els promotors de Solidaritat Catalana per la Independència Alfons López Tena i Uriel Bertran van presentar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que permetria a la Generalitat convocar la consulta malgrat la STC i possibles recursos, perquè la STC expressament reconeix la competència catalana en consultes populars no referendàries, com l’organitzada per l’Ajuntament de Barcelona sobre la reforma de la Diagonal.

3. Que la ILP presentada fou rebutjada per tots i cadascun dels partits polítics presents aleshores a la Mesa del Parlament de Catalunya (CiU, PSC, ERC, ICV-Euia i PP), fent la feina bruta que el TC no havia arribat a fer.

4. Que Solidaritat Catalana, mentre els altres partits parlaven de viatjar a Ítaca, de drets a decidir inconcrets, de referèndums declarats inconstitucionals o de recuperar les engrunes estatutàries per la porta del darrere, porta mesos denunciant que la STC és l’inici d’una ofensiva espanyolista amb la connivència de les dues principals forces polítiques espanyoles i els aparells de l’Estat que té per objectiu convertir Catalunya en una regió pobra, mesella i espanyolitzada.

Solidaritat Catalana per la Independència exigeix a la resta de partits:

1. Que deixin de mirar cap a una altra banda i de mentir al poble de Catalunya: estem davant d’un conflicte amb Espanya de gran abast, i cal plantar-hi cara.

2. Que denunciïn el profund caràcter antidemocràtic del govern espanyol i la justícia espanyola.

3. Que combatin l’intent de genocidi cultural i els dèficits democràtics que s’estan produint i siguin dignes del poble valent i madur que representen de l’única forma digna possible: la insubmissió.

Molt especialment, SI pregunta al senyor Mas si no veu incompatible el fet de haver-se proclamat president gràcies a una formació política que via Madrid insulta i menysprea els catalans i la democràcia dia sí i dia també, mentre el candidat Mas duia al seu programa una reforma de la Llei de Consultes més ambiciosa. El senyor Mas té l’ocasió de demostrar si avui ha estat elegit President de Catalunya o representant ordinari de l’Estat Espanyol a Catalunya.

Solidaritat Catalana per la Independència insta a la societat civil catalana i al poble de Catalunya a mobilitzar-se arreu del país davant les agressions que com a poble estem patint i exigir una resposta digna per part de les institucions del país.

Solidaritat Catalana per la Independència presentarà el proper mes de gener al Parlament dues

Proposicions de Llei: Llei de declaració d’Independència de Catalunya i Llei de Consultes Populars no referendàries.

AIXÒ ÉS UN COP D´ESTAT.

Bon article d´en Vicent Partal a Vilaweb. Toca punts claus i ens recorda que això no s´ha acabat i que dir que "no passa res" (com fan alguns partits) no serveix de res.

Un cop d'estat serveix per canviar sobtadament les institucions o les regles de funcionament d'un país, sempre sense tenir en compte la voluntat democràtica de la població. Un cop d'estat té dues característiques: es fa per força, trepitjant els de sota, i instaura una nova 'legitimitat', que al capdavall el justifica. Els cops d'estat clàssics, els fan els militars. Però a Europa j! a són mal vistos. Per això el nacionalisme espanyol ha encarregat el cop als jutges. Com ja va passar a Turquia, per exemple.
La seqüència és en aquest sentit inequívoca. Hi ha una legitimitat sorgida de la transició. A mi, no m'agrada i crec que és la causa final de tots els mals, però és la que és i no s'entén res si no partim d'aquí. De les restes de la dictadura, en naix una constitució i, d'aquesta, en naixen uns estatuts d'autonomia i unes lleis. Seguint estrictament els procediments previstos per les lleis mateixes es canvia l'estatut d'autonomia. Es respecten tots i cadascun dels trams legals, fins i tot quan ens són clarament contraris. I s'arriba a un resultat, demacrat i pàl•lid, però legalitzat a l'extrem: l'estatut aprovat pel congrés dels diputats. Ningú, absolutament ningú, no pot dir que ni un sol pas en aquest procés no es féu d'acord amb la legalitat constitucional espanyola. No hi ha ni un sol gest de trencament.

Fins que arriba la sentència del tribunal constitucional. Perquè ací sí que hi ha un trencament clar. Ho han posat en relleu molta gent i moltes veus autoritzades: trinxar un estatut aprovat pels dos parlaments i corroborat referendàriament pel poble és una decisió gravíssima. Però el fet s'entén millor si parlem sense embuts: era un cop d'estat. Era un cop d'estat perquè es feia per la força i des de la força. El constitucional se situa per damunt del parlament català i del parlament espanyol, però, sobretot, per damunt del vot democràtic dels ciutadans. D'on prové la legitimitat en una societat democràtica? Tan sols de l'exercici lliure del vot dels ciutadans. I si això no val, és que som davant una substitució de l'origen de la democràcia, definició clàssica del cop d'estat. Si ningú volgués entrar en el debat entre poders superiors i inferiors, estatals i autonòmics, que no oblidi que no és únicament la legitimitat del Parlament de Catalunya que se substitueix, sinó també la del Congrés dels Diputats.
I això es fa bastint una nova legitimitat. Una nova legitimitat que no emana de la constitució del 1978, sinó que la substitueix. Perquè no hauríem d'oblidar que la constitució espanyola, les institucions generals de l'estat, durant dècades han avalat i validat la immersió. I això ara no ho ha canviat voluntàriament ni la voluntat popular ni el poder legislatiu. Ho ha canviat la voluntat arbitrària d'un cos organitzat i autònom dins l'estat –talment l'exèrcit. El juny passat, en el moment que es va fer pública la sentència, això ja era així. Però ahir, en veient com es començaven a desplegar les conseqüències de la sentència amb tota la brutalitat, de cop va fer-se difícil d'esquivar l'evidència de la gravetat que encloïa: això és un cop d'estat, ara ja en marxa i que no s'aturarà. I la millor resposta no és pas dir que això no passa.

EL TRIBUNAL SUPREM DESTRUEIX LA IMMERSIÓ LÍNGÜÍSTICA .

Després de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol al juliol, han vingut en cadena, lleis sobre la utilització del català en Diputacions i Ajuntaments i ara a l´Ensenyament.
Aquesta és la noticia desafortunada del dia, l´atac contra la immersió lingüística catalana.

El Tribunal Suprem destrueix la immersió lingüística

El Tribunal Suprem espanyol ha emès tres sentències en què obliga la Generalitat de Catalunya a fer servir l'espanyol com a llengua vehicular a les escoles. Les sentències resolen diversos recursos de pares que denunciaven que els seus fills no podien fer les classes en espanyol. El Suprem ordena a la Generalitat que adapti el sistema d'ensenyament a la sentència (pdf) del Tribunal Constitucional sobre l'estatut i que l'espanyol sigui introduït com a llengua vehicular 'de manera proporcional i equitativa al català en tots els cursos'.

El Suprem, doncs, invoca la sentència del TC per destruir la immersió lingüística a Catalunya, i diu que l'escola ha de demanar als pares quina és la llengua hab! itual que volen per als seus fills.

També obliga que les comunicacions, orals i escrites, que reben els pares siguin en les dues llengües.

Enllaç notícia sencera: http://www.vilaweb.cat/noticia/3827688/20101222/tribunal-suprem-destrueix-immersio-linguistica.html