Solidaritat Catalana (S.I.) fa una proposta demà diumenge a Sant Andreu que cal tenir en compte: |
|
dissabte, 22 de febrer del 2014
NO VOLEN MÉS "LA LEGIÓN" AL BARRI DE SANT ANDREU (BARCELONA)
dimarts, 18 de febrer del 2014
DURAO BARROSO, LA UE, L' EFTA I ALTRES QÜESTIONS QUE NO ENS DESPISTEN DEL CAMÍ CAP A LA INDEPENDÈNCIA.
Durao Barroso és tot un personatge, és el típic polític que navega en totes les situacions (amb el vent de cara o en contra) i es mantè agafat a la cadira passi el que passi. Ell que va ser un dels integrants de la reunió de les Açores (l' amfitrió), ara es despenja afirmant que Escòcia (i per tant Catalunya) quedaran fora de la UE i per a tornar a entrar hauran de demanar-ho i esperar perquè Espanya ho vetarà.
Ens agradaria saber qui li ha dictat això al sr. Barroso, perquè fa uns mesos tothom fa especulacions tot just perquè no hi ha cap normativa escrita sobre la possibilitat d' independència d' un territori que pertanyia a un estat membre.
Sobta molt la contundència i claretat del sr. Barroso en un tema on no hi ha res definit. Potser les relacions de les Açores han pesat molt, potser el suport espanyol continuat a la seva reelecció el lliga molt...
Bé, el que sí és evident és que algun dia la UE s' haurà de plantejar quin tipus d' estructura volen i perquè la Comissió mana tant i no té cap corresponsabilitat directa amb el Parlament europeu.
De moment, en el cas hipotètic que no puguessim estar a la UE (només especulacions de Barroso, Rajoy i Margallo), també hi ha vida fora d ela UE. L' article sobre l' EFTA a Vilaweb n' és un clar exemple. Però sigui com sigui, continuarem i això no és cap motiu per no aconseguir la independència del país.
Ens agradaria saber qui li ha dictat això al sr. Barroso, perquè fa uns mesos tothom fa especulacions tot just perquè no hi ha cap normativa escrita sobre la possibilitat d' independència d' un territori que pertanyia a un estat membre.
Sobta molt la contundència i claretat del sr. Barroso en un tema on no hi ha res definit. Potser les relacions de les Açores han pesat molt, potser el suport espanyol continuat a la seva reelecció el lliga molt...
Bé, el que sí és evident és que algun dia la UE s' haurà de plantejar quin tipus d' estructura volen i perquè la Comissió mana tant i no té cap corresponsabilitat directa amb el Parlament europeu.
De moment, en el cas hipotètic que no puguessim estar a la UE (només especulacions de Barroso, Rajoy i Margallo), també hi ha vida fora d ela UE. L' article sobre l' EFTA a Vilaweb n' és un clar exemple. Però sigui com sigui, continuarem i això no és cap motiu per no aconseguir la independència del país.
L'EFTA és una alternativa per a Catalunya?
polèmica que ha aixecat darrerament el president de la Comissió Europea per la pertinença o no d'Escòcia i Catalunya a la Unió Europea ha tornat a suscitar interès per l'EFTA. Tot i que ahir la portaveu de la Comissió va desqualificar Durão Barroso, el cansament per l'actitud de la Unió ja es fa notar en amplis sectors de la societat catalana i creix ensems l'interès per una associació com l'EFTA.
—Què és l'EFTA?
—L'Associació Europea de Lliure Comerç (European Free Trade Association) és una organització que agrupa Islàndia, Noruega, Suïssa i Liechtenstein. És un bloc alternatiu a la Unió Europea, però que hi té una vinculació plena. Bàsicament, s'hi apleguen estats que no volen formar part de la UE però que, sense ser-ho, formen part del mateix espai econòmic i social. Temps endarrere també n'havien format part la Gran Bretanya, Portugal, Àustria, Dinamarca i Suècia.
—Quina relació tenen l'EFTA i la Unió Europea?
—Tres països dels quatre que formen l'EFTA són part de l'Àrea Econòmica Europea i, per tant, formen part del mercat intern, exactament igual que qualsevol estat membre de la Unió. El quart, Suïssa, va preferir de no entrar-hi i signar acords particulars amb la UE quan calgués.
—Què és l'Àrea Econòmica Europea?
—L'Àrea Econòmica Europea és un acord entre vint-i-set estats de la UE (tots, llevat de Croàcia) i tres estats dels quatre de l'EFTA (excepte Suïssa) que permet a aquests tres estats de participar en el mercat intern de la Unió Europea, sense formar-ne part.
—Què vol dir 'participar en el mercat intern'?
—Els països de l'EFTA es beneficien de les quatre llibertats de la Unió Europea com si en fossin membres: les llibertats de circulació de persones, béns, serveis i capitals. Així doncs, aquests països funcionen com si fossin de la UE perquè en tenen tots els avantatges. En contrapartida, han d'adoptar la majoria de les lleis de la UE, per bé que n'hi ha un percentatge petit que no cal que l'adoptin. Del punt de vista del pressupost comunitari, els països de l'EFTA no reben fons europeus, però tampoc no han de pagar com paguen els membres de la UE. L'EFTA, com a tal, contribueix, això sí, al finançament del mercat únic.
—Els ciutadans dels països membres de l'EFTA poden viatjar arreu sense restriccions?
—Dels quatre països de l'EFTA, tres formen part de l'acord de Schengen i per tant no passen fronteres dins la UE. Però és que cal recordar que dotze països membres de la Unió Europea no són membres de l'acord i, doncs, mantenen les fronteres tant per als membres de l'EFTA com per als altres estats de la Unió.
—Les empreses radicades als països de l'EFTA, quin estatut tenen respecte de la Unió Europea?
—Les empreses dels països de l'EFTA es comporten com si fossin membres de ple dret de la Unió Europea.
—Per què permet aquests privilegis a l'EFTA la Unió Europea?
—No són privilegis. Els països membres de l'EFTA no volen formar part de la Unió Europea. Noruega, per exemple, s'hi ha oposat en dos referèndums. Però el fet és que la Unió té interès a fer el mercat europeu com més gran millor. Per això creu que cal donar aquest tracte a uns països indubtablement europeus que compleixen els estàndards comunitaris.
—Com es governa l'EFTA?
—L'EFTA té una autoritat de supervisió i una cort de justícia pròpia, que són els òrgans de decisió. Amb un esquema molt més àgil que no el de la Unió Europea.
—L'EFTA té un parlament o forma part del parlament europeu?
—Ni l'una cosa ni l'altra. I aquesta és la mancança principal, perquè a la pràctica significa que un país membre d'aquesta aliança ha d'adoptar normes legals decidides pel Parlament Europeu, a desgrat de no formar-ne part. El Parlament Europeu, això sí, té l'obligació de consultar permanentment l'EFTA sobre la legislació que elabora.
—Catalunya podria ser membre de l'EFTA?
—Els articles 56 al 60 del conveni constitutiu de l'EFTA expliquen que per a ser-ne part només cal ser un estat i que el consell de l'EFTA l'accepti. No hi ha, per tant, cap impediment perquè Catalunya en sigui membre, tret de la voluntat política. Sobre això, cal recordar que un dels seus responsables, George Baur, que precisament s'encarrega de les relacions entre la UE i l'EFTA, ha parlat amb molt d'interès sobre Catalunya.
—Espanya podria impedir l'entrada de Catalunya a l'EFTA?
—No, perquè no n'és membre. I, a més, tampoc no podria vetar la relació actual entre la Unió Europea i l'EFTA.
divendres, 14 de febrer del 2014
EL PP NO ES POT IMPOSAR A UNA PART DELS JUTGES.
La separació de poders que ja es debatia amb la revolució francesa, no ha acabat de tancar-se del tot. Tots sabem les pressions entre el poder executiu, el legislatiu i el judicial.
En el cas espanyol el tema és més greu: hi ha algú que no vegi la pressió del partit governant PP sobre el legislatiu i sobre el judicial?
Suposem que els únics que no ho volen veure són una cadena de TV que finalment ens ha deixat de tocar els nassos i ja no emet per TDT.
Però a Catalunya, com sempre, els costa més imposar les seves directrius. I també els surten jutges crítics. Cal felicitar-los (als jutges), no és fàcil oposar-se a una majoria, que es preveu majoria per molts anys a Espanya.
Entrevista a Daniel Bartomeus, un dels jutges que han signat el manifest en favor del dret de decidir (Vilaweb.)
En el cas espanyol el tema és més greu: hi ha algú que no vegi la pressió del partit governant PP sobre el legislatiu i sobre el judicial?
Suposem que els únics que no ho volen veure són una cadena de TV que finalment ens ha deixat de tocar els nassos i ja no emet per TDT.
Però a Catalunya, com sempre, els costa més imposar les seves directrius. I també els surten jutges crítics. Cal felicitar-los (als jutges), no és fàcil oposar-se a una majoria, que es preveu majoria per molts anys a Espanya.
Entrevista a Daniel Bartomeus, un dels jutges que han signat el manifest en favor del dret de decidir (Vilaweb.)
'Els poders públics de
l'estat haurien d'emprendre una acció política en favor de l'autodeterminació
dels pobles que ho demanin, perquè és un dret fonamental reconegut a la
constitució.' Amb aquesta nitidesa s'explica Daniel Bartomeus, un dels signants
del manifest de jutges catalans en favor del dret de decidir. Deixa clar que la
constitució no tan sols no impedeix el referèndum, sinó que estableix que el
govern espanyol hauria de promoure'l, com és el cas, per exemple, del govern
britànic vers el referèndum escocès. 'Els jutges ens manifestem poc públicament
perquè som molt prudents', diu, però ara calia fer aquest manifest, que no té
cap precedent semblant, per desmentir molts dels missatges que neguen el dret
de decidir. Ho explica en aquesta entrevista, en què també desfà uns quants
tòpics sobre l'àmbit de la justícia a Catalunya.
—El manifest deixa clar
que el referèndum sobre la independència de Catalunya és perfectament legal…
—Sí. Ara s'ha estès la
idea que una consulta sobre el dret de decidir, o fins i tot un referèndum,
seria contrària a la constitució o il·legal. Això es diu molt sovint
darrerament. Doncs nosaltres, com a juristes, i de passada jutges, volem dir
que ja està bé de dir aquestes coses. Ja n'hi ha prou de dir que el referèndum
és il·legal. No ho és. No és contrari a la constitució i és perfectament
possible i legal. El manifest aclareix això des d'un punt de vista jurídic. La
resta de discussions s'ha de situar en termes polítics, perquè la legalitat de
la consulta no és discutible.
—Aleshores, quan el
govern espanyol diu que és il·legal, invocant la constitució, és perquè en fa
una interpretació equivocada?
—La constitució es pot
interpretar de moltes maneres, efectivament. Però aquestes interpretacions
tenen un límit. La constitució no es pot interpretar contra els propis
principis. I d'aquests principis que la constitució té, n'hi ha dos de bàsics.
El primer és a l'article 10: els drets i les llibertats dels ciutadans s'han
d'interpretar d'acord amb la Declaració Universal dels Drets Humans i amb les
altres normes internacionals signades per l'estat espanyol. La Declaració Universal
dels Drets Humans, per exemple, preveu precisament el dret d'autodeterminació dels
pobles. El segon és l'article 9. Aquest article exigeix als poders públics que
en l'aplicació dels drets de les persones, i dels grups en què s'integren,
facin tant com sigui possible perquè siguin eficaços efectivament. És a dir:
vostè, poder públic, no n'hi ha prou que reconegui uns drets i els estableixi a
les lleis, sinó que ha de tenir una acció política perquè aquests drets siguin
eficaços. Això ho diu la constitució. Per tant, és força evident que els poders
públics de l'estat haurien d'emprendre una acció política en favor de
l'autodeterminació dels pobles que ho demanin, perquè és un dret fonamental
reconegut a la constitució mateix.
—La clau és que
s'entengui que Catalunya és una nació?
—Sí, cal partir de la
premissa que Catalunya és poble i és nació. Però és que resulta que, a més, hi
ha una voluntat manifesta, que sembla majoritària, d'escindir-se o
independitzar-se. O si més no de votar-ho. Dir que la constitució impedeix això
és voler fer entrar el clau per la cabota.
—Pel que dieu, hauria de
ser el govern espanyol que fes el primer pas cap al referèndum?
—Els jutges normalment no
ens expressem en públic d'aquesta manera, a través de manifestos, però en
aquest cas ens ha semblat que era tan evident la raó jurídica que convenia que
ho diguéssim. És a dir, sí. No és veritat que la constitució prohibeixi el
referèndum, sinó tot al contrari: segons la constitució hauria de ser el poder
polític que prengués la iniciativa de facilitar el dret d'autodeterminar-se, si
hi ha un grup que ho demana. I, a partir d'aquí, i ja parlo a títol personal i
fora de l'àmbit jurídic, els poders polítics haurien de pactar-ho. És a dir,
segurament, si es fes un pla a deu anys vista per a la independència de
Catalunya amb un bon acord amb Espanya, seria bo per a Catalunya, per a Espanya
i per a tothom. Reitero, però, que això ja no és feina meva.
—Penseu que aquest
manifest pot ajudar a fer canviar la posició de la judicatura espanyola?
—Sí. És clar que hi pot
ajudar. Els jutges estan acostumats a reflexionar i a canviar d'idea. És la
nostra feina. De fet, la nostra feina, la de jutge, és dir que no esperant que
ens convencin que hem de dir que sí havent escoltat totes les parts. Al final
som tots companys i entre companys les coses es llegeixen amb més proximitat.
—De moment heu signat el
document una trentena de jutges. Potser és un tòpic, però l'àmbit de la
justícia passa per ser un dels més espanyolistes a Catalunya…
—És un tòpic. Sí que és
cert que té una imatge, més que espanyolista, conservadora. És una professió
tradicionalment conservadora, però hi ha molts juristes progressistes i n'hi ha
mols que entenen Catalunya com una realitat. És difícil d'avaluar les majories,
però hi ha molta diversitat. A banda, hi ha un factor important, que és que els
jutges som molt prudents i, per tant, amb poca tirada a fer manifestos. Això
també explica que siguem els que som, trenta. Els jutges fem sentències, no
manifestos. Però aquesta vegada ens ha semblat que era oportú de fer-ho. És un
document que fa temps que es gesta. I de moment només hem decidit fer-lo públic
a través dels mitjans de comunicació. Aviat el publicarem en alguna plataforma
perquè s'hi puguin adherir més jutges. I de moment ja hi ha un magistrat del
Tribunal Suprem, que és en Jordi Agustí; del TSJC som quatre; n'hi ha força de
l'Audiència de Barcelona; i també hi ha magistrats de fora de Barcelona: de
Tortosa, de Sabadell, de Girona, Lleida, etc. També hi ha en Josep Maria
Pijoan, que s'acaba de jubilar, però que ha volgut signar.
—Parlàvem de la judicatura
espanyola. Sou conscients que, en tant que jutges, això pot ser també molt
significatiu des d'una òptica internacional?
—Sí, és clar. Però la
intenció del manifest no és tenir una influència específica ni cap als
col·legues jutges espanyols, ni cap a l'estranger, ni cap al poder polític.
Precisament volem trencar aquesta idea que acabem de comentar segons la qual
els jutges per definició anem contra segons quines coses. Això que fem és
reflexionar des de la legalitat sobre una qüestió central en la societat.
—El cas del Regne Unit i
Escòcia n'és un exemple?
—Amb això els anglesos
una vegada més ens donen una lliçó. Però és que en això, Espanya i Anglaterra
sempre han estat diferents. Des de la guerra de Cuba, la del Marroc, els fets
de Guinea… Sempre ho ha fet malament Espanya. En canvi Anglaterra, aquesta mena
de coses les ha gestionades molt millor, per bé que han tingut el conflicte
d'Irlanda, però l'han sabut tractar mig bé. Respecte d'allò que s'ha fet amb
les colònies, no hi ha comparació. Tenen una altra tradició. Espanya, des de
sempre, ha estat diferent.
dissabte, 8 de febrer del 2014
GONZÁLEZ, AZNAR, HOMS I ALTRES CORTINES DE FUM.
Aquesta setmana les noticies polítiques ens han confirmat una cosa que era evident: al PP continua manant (i molt ¡) Aznar i
Allà lluny, els anys 1975-76
es va fixar un “ordre” polític espanyol que no ha canviat gens. Algú creu que
en Rajoy continuarà fent de president si la FAES no vol? Algú pensa que Rubalcaba seguirà
sense el vist-i-plau d’en González? O que el seu substitut/a (Susana Diaz, per
exemple) podrà ser president sense el seu suport?
Un bon amic nostre, ens
comentava ahir que el problema del PSOE (de cara a Espanya) no és que en algun
moment hagi donat un toc sospitós de catalanisme sinó que mai ha estat
socialista.
I aquí estem, intentant “negociar”
amb un poder espanyol totalment immobilista, estan d’ acord en tot: no es por
reformar la constitució (si ho diuen des d’ Europa és una altra cosa), no es
pot fer cap “consulta”, no es pot qüestionar la monarquia, ni els bancs…
La setmana passada ens va
confirmar tot això en González (entrevista cara a cara amb en Mas) i ens deia
(si algú no ho tenia clar) que cap govern espanyol (ni PP ni PSOE) pot acceptar
una consulta (més sintonia imposible). Ens diu que estem fora de la constitució
si votem i que hem de ser “solidaris” amb els altres territoris.
Però tot això,
evidentment, amb una cara de “bon rollo” al començament i una cara de “padrino”
al final.
Hem superat la primera
fase de les garrotades contra els catalans (nazis, tancats, separadors de
families, insolidaris, hòbits, etc.) als seus mitjans “objectius” i ara hem
passat a la segona fase, de “bon rollo” ja que ells són “dialogants”. I per a
la segona fase ens presenten un personatge (dirigent a l’ ombra) que va començar les privatitzacions,
les reformes, el desmantellament de grans empreses estatals, que va estar
implicat en el GAL, sembla que ningú recorda ara la seva intervenció en el referèndum de l' OTAN, coneixedor del cas Roldan, Ibercorp … i que cobra una
pensió vitalicia i a més cobra d’ una empresa 126.500 euros anuals. Aquest personatge explica als
catalans que no podem votar perquè estem fora de la llei. Impressionant ¡ L' altre que diu que estem fora de la llei (Aznar) té una altra pensió vitalicia i cobra 200.000 euros anuals d' ENDESA.
Per acabar-ho d' adobar González va fer un intent d’
entrar en un tema perillós: els Balcans.
Algú pot creure que serveix d’ alguna
cosa seguir a Espanya. Algú pensa de veritat que els interlocutors “bons” són el rei (el
“campechano”) i el Gonzàlez (el “dialogante”). Si aquests són els “bons”, ja no
cal parlar dels “dolents”.
Mentre passen aquests
fets surrealistas, ningú explica que no hem de ser "solidaris" per decret, obligats a ser solidaris amb qui ells creuen
necessari, i sense límit de temps ni de percentatge
(podem ser “solidaris” segles i segles, no hi ha final). Tampoc expliquen què
han fet a Andalusía i a Extremadura durant els gairebé 30 anys que han
governat. Ningú els ha demanat comptes. Nosaltres hem estat “solidaris” però
ells han governat, què han fet per a canviar les coses?
Només ens faltava la
Sra. Susana Diaz (potser és la que
substituirà en Rubalcaba) que ens vingui a explicar que no podem marxar i que
ells ja reformaran el Senat. El que han de fer és tancar el Senat i s’
estalviaran uns sous i un manteniment inútil d´una cambra que només la van
crear per fer bonic i acontentar al món dient que tenen dues cambres
legislatives.
No ens calen ni els del
“mal rollo” (FAES) ni els del “bon rollo”. No ens hem de desviar del tema: la
nostra feina és fer el referéndum del 9 de novembre, guanyar-lo i veure de
quina manera podem fer una DUI (Declaració Unilateral d’ Independencia) per
part del Parlament Català, treballar majories, i preparar des d’ ara els
reconeixements internacionals.
No ens podem despistar
amb els Navarros, amb una reforma del Senat i una reforma impossible de la
constitució, ni amb una reforma fiscal (peix al cove), ni amb la publicació de
balances fiscals (amanides previament i divulgades entre milers de dades
econòmiques perquè la majoria no entengui res), ni amb si voten els catalans o
els espanyols.
Si us plau no ens despistem. Ells mateixos ens ho diuen ben clar: en
Gonzàlez diu que hem de convéncer 2/3 parts del Congrès espanyol (això no ho
pot fer ningú que no sigui el PP-PSOE) i en Margallo diu que ells NO PODEN fer cap
reforma, que als catalans/es només ens queda fer una DUI. Margallo mateix ho confirma.
divendres, 31 de gener del 2014
S.I. INSTA LA GENERALITAT A DESOBEIR.
El TSJC ha sorprès establint la utilització mínima del castellà sense esperar el que digui el Constitucional.
L' actuació contra la llengua catalana sembla que no té aturador, no és estrany que algunes entitats i partits han demanat la desobediència.
També "Defensem l' Escola en català" s' ha posicionat clarament en contra i SI ha instat a la Generalitat a desobeir les sentències que imposen el castellà.
Els que vivim a Catalunya sabem que hi ha escoles que aquest 25 % en castellà ja el superen, potser caldria legislar sobre aquestes escoles i no sobre les denuncies dels de sempre, amb els interessos de sempre (i que tots sabem sobradament).
MARXEM JA ! No tenim més temps per perdre en coses absurdes com els atacs del Govern espanyol al català.
SI instala Generalitat a desobeir
les sentències judicials que volen imposar el castellà a l'escola
L' actuació contra la llengua catalana sembla que no té aturador, no és estrany que algunes entitats i partits han demanat la desobediència.
També "Defensem l' Escola en català" s' ha posicionat clarament en contra i SI ha instat a la Generalitat a desobeir les sentències que imposen el castellà.
Els que vivim a Catalunya sabem que hi ha escoles que aquest 25 % en castellà ja el superen, potser caldria legislar sobre aquestes escoles i no sobre les denuncies dels de sempre, amb els interessos de sempre (i que tots sabem sobradament).
MARXEM JA ! No tenim més temps per perdre en coses absurdes com els atacs del Govern espanyol al català.
SI insta
Nou cop judicial a la
immersió lingüística. Avui s'han conegut diverses interlocutòries del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya, mitjançant les quals el TSJC preten establir
la utilització mínima del castellà un 25 per cent de l’horari lectiu.
Davant d'aquest nou
atac al sistema d'immesió lingüística, un sistema d'èxit acadèmic i de cohesió
social exemplars, Solidaritat Catalana per la Independència insta la Generalitat de
Catalunya a desobeir les sentències judicials que pretenen imposar el castellà
a les escoles catalanes.
Tanmateix, SI recorda
que l'actual Llei d'Educació de Catalunya (LEC) no blinda el sistema d'immersió
lingüística. Cal que el Parlament de Catalunya aprovi una nova llei que blindi
de forma explícita el model, com la que va impulsar Solidaritat el 2011 sota el
títol “Defensem l’Escola en Català” i que comptà amb el suport de més de
200.000 signatures.
Recordem que aquest
atac s'emmarca dins l'estratègia de genocidi cultural que el Govern espanyol
està portant a terme arreu dels Països Catalans: la denominació de LAPAO
a la Franja ,
l'asfíxia de l'ensenyament o el tancament de les emissions radiotelevisives a
les Illes i al País Valencià, són motius que mostren que tenim molta pressa per
assolir la independència de tota la
Nació.
dimecres, 29 de gener del 2014
MONTORO PREFEREIX AMAGAR LES BALANCES FISCALS.
Sorprenent l' actitut del Govern espanyol, comencen la campanya pel NO a Catalunya (ja sabeu, NO, NO i NO) repetint fins el cansament què ens passarà si marxem (fora de la UE, fora dels crèdits "mundials", fora del "mercat espanyol", gairebé fora del món...) i quan arriben a un dels punts claus econòmics, es neguen a publicar les balances fiscals perquè poden donar arguments als independendentistes.
Si no les publiquen i si les publiquen manipulades (que és el que finalment hauran de fer) encara tenim més raons els independentistes per marxar d' Espanya. I ja en tenim moltes de raons.
L' espera fins al novembre se' ns farà llarga, francament.
A un diari gens sospitós d' independentista (tot el contrari) com La Vanguardia, en Germà Bel publicava això:
Mort el gos...
Si no les publiquen i si les publiquen manipulades (que és el que finalment hauran de fer) encara tenim més raons els independentistes per marxar d' Espanya. I ja en tenim moltes de raons.
L' espera fins al novembre se' ns farà llarga, francament.
A un diari gens sospitós d' independentista (tot el contrari) com La Vanguardia, en Germà Bel publicava això:
Mort el gos...
La no publicació de les balances fiscals mostra que a Espanya, d'il·lustrat, no ha tocat ni el despotisme
Germà Bel
La convenció del PP ha posat de llarg la recepta del Govern central per a la qüestió catalana: no, no, i no... i dret a saber: el dret dels catalans a conèixer la veritat enfront de les mentides difoses per institucions i mitjans de comunicació de Catalunya. El primer pas d'aquesta estratègia ha estat anunciar la supressió de les balances fiscals perquè, segons Montoro, "no poden ser mai motiu de divorci econòmic ni polític. Són una forma de mesurar fluxos públics entre territoris. El Govern impulsarà que a través d'experts econòmics canviem la metodologia. I passem a parlar de comptes públics regionalitzats en lloc de balances fiscals". Ergo, mort el gos, morta la ràbia, deu pensar el govern.
És una conducta consolidada amb governs del Partit Popular. Com va expressar el 16 de maig de 2012 a l'emissora Catalunya Ràdio Francisco Álvarez-Cascos, que va ser ministre de Foment: "A vegades les veritats no es poden explicar, quan no poden ser enteses responsablement". És que som uns irresponsables que fem servir malament la informació que ens concedeix el govern! ¿Informació oberta i transparència? Això és per a ciutadans més responsables de països més avançats. Es nota que per allà fora va triomfar la Il·lustració.
Crec que la supressió de les balances fiscals obeeix també a un motiu menys confessable. Després de tant anunci d'imminent publicació de la balança del 2009 sense neutralitzar el dèficit central, per minimitzar artificialment el dèficit fiscal de Catalunya, deu haver produït espant el Frankenstein engendrat per la no-neutralització. Sembla que no sabrem mai les dades corresponents a l'any 2009, però podem simular què hauria passat el 2005 (per al qual sí que es van calcular les balances) si aquest any l'Estat hagués tingut el mateix dèficit que el 2009.
Doncs bé, amb un dèficit com el del 2009 i sense neutralització, el 2005 Catalunya hauria tingut equilibri fiscal amb l'Estat i només les Balears haurien tingut dèficit. Però és que a més a més haurien proliferat els superàvits fiscals (percepció de transferències) superlatius: Extremadura (26% del PIB), Astúries (24% del PIB), Galícia (18% del PIB), Castella i Lleó (16% del PIB)... Imagineu el malestar de tants presidents autonòmics, gairebé tots del Partit Popular, en transcendir aquests nivells relatius de subsidi, i les consegüents trifulgues. És el que té especular amb la no neutralització del dèficit central, quan arriba a tals dimensions. Dóna per a un parell de columnes de premsa negant el dèficit fiscal de Catalunya, i buscant aquests 16.000 milions ocults davant dels ulls. Però quan s'aplica a tot Espanya engendra un Frankenstein impresentable en públic.
Aquesta és l'explicació més plausible de la supressió de les balances fiscals, i de la creació dels comptes públiques territorialitzats, amb metodologia a la carta. Això mostra un parell de coses. Primer, que si convé (si no agraden els estàndards internacionals) a Espanya també s'inventa. Segon, que l'ocultació de la informació que no convé és la traducció pràctica del dret a saber pel Govern central. A Espanya, d'il·lustrat, no ha tocat ni el despotisme.
diumenge, 26 de gener del 2014
SUSO DE TORO: UNA ESPANYA QUE SOTMETI ELS CATALANS PER LA FORÇA NO ÉS CAP DEMOCRÀCIA.
Aquests dies hem llegit molts comenatris de diferents polítics espanyols, des de l' espanyolisme més dur (Cospedal, Gallardón, Margallo, Feijoo, i els sempre presents Sanchez-Camacho o "Manos Limpias") fins a polítics espanyols més suaus.
Però sempre queda el regust amargant de saber que la major part de la "intel.lectualitat" espanyola segueix fil per randa les directrius dels mitjans "nacionals" (de Madrid). Per sort, de tant en tant, hi ha alguns (són pocs, però molt objectius) que s' atreveixen a dir que Catalunya no és el que diu la Sra. Sanchex- Camacho, Cospedal, Margallo o qualsevol dirigent espanyol a través dels seus altaveus.
Suso de Toro, mereix una presència que ja havia tingut en aquest bloc. Dir les coses clares no és poca cosa i més si es diuen en un territori dominat absolutament (majoria absoluta) pel PP.
Això és el que explicava Vilaweb:
Però sempre queda el regust amargant de saber que la major part de la "intel.lectualitat" espanyola segueix fil per randa les directrius dels mitjans "nacionals" (de Madrid). Per sort, de tant en tant, hi ha alguns (són pocs, però molt objectius) que s' atreveixen a dir que Catalunya no és el que diu la Sra. Sanchex- Camacho, Cospedal, Margallo o qualsevol dirigent espanyol a través dels seus altaveus.
Suso de Toro, mereix una presència que ja havia tingut en aquest bloc. Dir les coses clares no és poca cosa i més si es diuen en un territori dominat absolutament (majoria absoluta) pel PP.
Això és el que explicava Vilaweb:
Suso de Toro: 'Una Espanya que sotmeti els catalans per la força no és cap democràcia'
'Acudits de catalans' és el titular d'un article que l'escriptor gallec Suso de Toro ha publicat a ElDiario.es i que té un gran impacte a la xarxa. De Toro hi explica que la ciutadania espanyola està completament desinformada sobre la realitat catalana i que tota la premsa espanyola assumeix i difon, amb més desvergonyiment o menys, el relat de les televisions de la ultradreta; com ho redueixen tot a conflictes de partits i neguen que hi hagi milions de catalans que demanen la consulta. 'Rajoy hauria de començar demanant perdó als catalans', diu.
'En relació amb això que passa a Catalunya, el gruix de la ciutadania espanyola està completament desinformada. Persones que es diuen de dretes o d'esquerres repeteixen amb més o menys contundència o enuig els mateixos comentaris de les televisions i emissores de la ultradreta', escriu Suso de Toro. 'L'hegemonia d'aquestes idees permetrà al sistema polític espanyol que la societat accepti com a natural una mesura política antidemocràtica: prohibir la celebració d'una consulta.'
I insisteix en aquesta idea: 'La premsa espanyola està completament d'acord en la seva línia editorial: donen suport al govern [espanyol] i no volen que se celebri el referèndum. N'hi ha que mantenen una veritable campanya d'agitació espanyolista i uns altres que ho fan amb més finor, amb tribunes constants sempre en la mateixa direcció i informacions esbiaixades.'
També es qüestiona l'argument repetit per polítics i mitjans espanyols sobre la inviabilitat de la independència de Catalunya: 'No té sentit argumentar una vegada i una altra que Catalunya no seria viable econòmicament, que li aniria malament, que el govern no els permetria d'entrar a l'euro, que ningú no els fa cas per allà fora (bé, excepte la BBC)…' I es demana com li aniria a Espanya sense Catalunya.
Suso de Toro considera que s'ha faltat el respecte dels catalans, i opina que en gran mesura el creixement de l'independentisme respon a una dignitat ferida, després d'haver maldat per un projecte compartit amb Espanya. 'La propaganda acaba encegant els mateixos que la difonen, se l'acaben creient, creuen que els catalans són uns nens immadurs que simplement s'han emocionat i que ja els passarà quan vegin que no poden fer res.'
Però ell no creu pas que als catalans els passi: 'La majoria de la societat catalana ja no forma part de cap projecte compartit que es digui Espanya. La majoria dels catalans ja han traspassat mentalment una ratlla, contemplen Espanya des de fora.' I acaba reblant: 'Una Espanya que tingui sotmesos per força els catalans no és cap democràcia.'
I insisteix en aquesta idea: 'La premsa espanyola està completament d'acord en la seva línia editorial: donen suport al govern [espanyol] i no volen que se celebri el referèndum. N'hi ha que mantenen una veritable campanya d'agitació espanyolista i uns altres que ho fan amb més finor, amb tribunes constants sempre en la mateixa direcció i informacions esbiaixades.'
També es qüestiona l'argument repetit per polítics i mitjans espanyols sobre la inviabilitat de la independència de Catalunya: 'No té sentit argumentar una vegada i una altra que Catalunya no seria viable econòmicament, que li aniria malament, que el govern no els permetria d'entrar a l'euro, que ningú no els fa cas per allà fora (bé, excepte la BBC)…' I es demana com li aniria a Espanya sense Catalunya.
Suso de Toro considera que s'ha faltat el respecte dels catalans, i opina que en gran mesura el creixement de l'independentisme respon a una dignitat ferida, després d'haver maldat per un projecte compartit amb Espanya. 'La propaganda acaba encegant els mateixos que la difonen, se l'acaben creient, creuen que els catalans són uns nens immadurs que simplement s'han emocionat i que ja els passarà quan vegin que no poden fer res.'
Subscriure's a:
Missatges (Atom)




