LA XARXA ES BURLA DEL PREMI EUROPEU A SCC

Molt bo el recull de Nació Digital sobre el "premi" a SCC.
El franquisme desembarca a Europa i pren posicions, amb la complaença de molts i el suport del PP.

La publicació per part de Nació Digital de les simpaties franquistes del president de Societat Civil Catalana (SCC), Josep Ramon Bosch, ha generat tot un allau de creativitats humorístiques a la xarxa social Twitter, en què diverses personalitats franquistes feliciten l'entitat pel guardó:

 

 

 

 

 

 

 

A banda de les "felicitacions" franquistes a SCC, Twitter també s'ha omplert de suposades felicitacions de dirigents polítics actuals partidaris de la unitat d'Espanya:
 

 

 

 

En una tercera categoria, també han aparegut felicitacions fictícies de personalitats del món de la faràndula:
 

 

AVUI "XAVIER VINADER" A TV3

'Xavier Vinader, periodista contra la guerra bruta', s'emet avui a TV3

El documentari 'Xavier Vinader, periodista contra la guerra bruta' es podrà veure avui a TV3, al programa 'Sense ficció', a les 22.49. Fet per Xavier Montanyà i Àngel Leiro, se centra en un dels periodistes d'investigació de referència a casa nostra, Xavier Vinader (1947). Durant la transició espanyola els articles a la premsa escrita de Vinader van demostrar la connexió entre l'estat espanyol, que tot just estrenava democràcia, i grups terroristes d'extrema dreta. Actuaven plegats contra independentistes bascs i moviments d'esquerra. Després dels articles, Vinader va ser víctima d'atemptats, i hagué d'anar a l'exili i a la presó. Finalment, el van deixar en llibertat arran d'una intensa campanya internacional. Com diu la fitxa del programa, 'Xavier Vinader va denunciar el terrorisme d'estat. I l'estat el va fer servir de cap de turc per escarmentar el periodisme d'investigació.'

Aquest film es va projectar un sol dia la tardor passada a la Filmoteca de Catalunya de Barcelona, en un acte que es va acabar convertint en un homenatge de la professió a Vinader, amb la presència de Mònica Terribas i Jordi Évole, per exemple. En aquella avinentesa, VilaWeb vaentrevistar el periodista Xavier Montanyà (1961), un dels autors del documentari que avui arriba a la televisió. Xavier Montanyà comenta: 'El documentari se centra en els anys que van del 1977 al 1984 i amb un epíleg sobre el GAL i les seves víctimes. També hi ha una reflexió final sobre el periodisme d'investigació. El film explica els forats més foscs de la transició a través de Xavier Vinader. Expliquem, en el fons, l'embrió de la guerra bruta de l'estat. Una guerra bruta que ve de Franco, que UCD manté i finalment el PSOE finança.'

MÉS ENQUESTES SOBRE EL NOU LERROUXISME ESPANYOL.

Les enquestes sempre han condicionat les votacions, arreu del món, però el cas espanyol es passa de frenada. Un partit que no té cap regidor ni s' ha presentat mai a cap elecció municipal (Podemos), totes les enquestes diuen que guanyarà a Espanya.
Que els vagi bé als espanyols, és el seu problema. Si no s' ha reformat res a Espanya és perquè els poders espanyols no ho han volgut mai (ens podem repassar el segle XVII, XVIII, XIX i XX espanyols). I ara ja ha passat l' època de reformes, ara potser és època dels populismes. L' impresentable de Lerroux estaria content.
Aquí els únics que sobrem som nosaltres i cal que marxem. El País amb aquestes enquestes acabarà de fer la feina "espanyola". Sorprèn que ja no preguntin per la intenció de vot als partits catalans, potser ells tenen més clar que nosaltres que ja no hi som.
Directe.cat ho explicava així:  

#nouLerrouxisme Podemos, Ciudadanos i UPyD amb majoria absoluta

Segons la cuina de l’enquesta de PRISA, les tres forces polítiques de l’àmbit populista obtenen un 45% del vots, el que els donaria una àmplia majoria absoluta

---

Segurament els que manen a la capçalera del diari El País s’han passat de frenada i no s’han adonat que amb les dades que publiquen, Podemos(27,7%), PP(20,9), PSOE(18,3), Ciudadanos(12,2), IU(6,5) i UPyD(4,5) emergeix una alternativa de govern populista que supera sobradament un govern d’unitat nacional format pels dos partits que s’han repartit el poder a Espanya des de la transició. Per primer cop PP i PSOE amb un 39,1% del vots no sumen ni majoria absoluta i no superen un acord entre Podemos i Ciudadanos (39,9), i si hi sumem el partit de Rosa Díaz el resultat arriba clarament a la majoria absoluta amb un 44,4%. Algú pot dir que la suma dels partits populistes o Lerrouxistes és impossible veient els seus programes, però tot és més fàcil del que sembla, podrien fer un govern estable, la suma de Podemos, Ciudadanos i UPyD és l’única que suma una clara majoria absoluta.  

---

 

Què separa Podemos/Guanyem de Ciudadanos i UPyD?

Segurament molt poques coses, tant sols discrepen en el tema de la llengua, mentre els primers passen del problema, no existeix, els segons i els tercers utilitzen la llengua per forjar una greu mentida que els permet aconseguir milers de vots a Espanya i que situen la formació de Rivera en el quart lloc de les estat.

TRES PROJECTES DE CONSTITUCIÓ CATALANA PER A COMENÇAR A TREBALLAR.

Pensem que és un pas endavant que es comencin a treballar esborranys per una futura Constitució de la República Catalana, i entenem que són uns esborranys que serveixin d' eines de treball, així ho diuen els mateixos impulsors que "només són punts de partida...".
Confiem en la bona voluntat i disposició del procés, si ens enganyem, ens estem enganyant a nosaltres mateixos. Si som seriosos podem tenir una de les Constitucions més avançades.
Només cal dues coses: que ningú intenti enganyar als altres que hi hagi predisposició per arribar a acords i que ningú es tanqui en banda i bloquegi el procés per algún punt concret (per molt important que sigui), tenim en compte que això és el començament i encara hem d' assegurar moltes passes prèvies. En sortirem guanyant tots i totes.

Tres projectes de Constitució

L'Ateneu Barcelonès va acollir ahirl la presentació de tres esborranys de Constitució d'una virtual Catalunya independentista

Els impulsors recorden que "no estan legitimats" i que només són "punts de partida"

Extret de la notícia de Quico Sallés (Nació Digital).

Ni un, ni dos, sinó tres esborranys de Constitució d'una virtual Catalunya independent. Aquest és el balanç de tres iniciatives populars per bastir una Carta Magna que s'han presentat aquest matí a l'Ateneu Barcelonès. Una, impulsada per un equip de deu juristes i jutges liderada pel magistrat Santi Vidal amb el nom deunanovaconstitucio.cat i que ja es pot llegir aquí. Una segona esperonada per la sectorial de l'ANC, Juristes per la Independència, amb Sebastià Sardiné de portaveu. I una tercera, impulsada per un grup de cinc professors en Dret residents a l'estranger, batejada com constitució.cat i liderada per Oriol Vidal-Aparicio.

Els impulsors dels tres projectes, però, han volgut insistir en el caràcter de “document de treball” dels esborranys per incidir en la petició de "participació" ciutadana perquè en cap cas "no estan legitimats per cap càrrec institucional ni per les urnes". En aquest sentit, en cap cas, els documents són "tancats" i tenen mecanismes per "esmenar-los". La idea de tots tres exposada per Oriol Vidal-Aparicio, de constitucio.cat, és "redactar un projecte i posar-la a l'abast de la ciutadania perquè s'esmeni". "Són documents d'inici i de partida", ha reblat Vidal.

Els projectes en sí són prou similars en el contingut però no en l'objectiu. És a dir, si bé el projecte liderat per Santi Vidal i el de Constitucio.cat volen tenir ànima definitiva, la de l'ANC és una “eina tècnica” per al període de transició que començaria l'endemà de declarar la independència per "continuar amb plena normalitat i amb plena seguretat jurídica pels ciutadans".

Les constitucions, sobretot entre el projecte d'unanovaconstitucio.cat i constitucio.cat, presenten diferències clamoroses. Per exemple, el primer projecte no és presidencialista -a l'estil alemany- i la segona presidencialista, una aposta per tenir forces armades i l'altra no o el règim de cooficialitat de llengües. Entre les curiositats, destaca que el projecte de Vidal prohibeix les majories absolutes i les pensions vitalícies. 

KOBANÊ I EL KURDISTAN.

Coincidim bastant amb l' article del CIEMEN sobre la situació a Kobanê (Kurdistan) i el canvi de posicions sobre el Kurdistan i aquesta àrea geogràfica en general.

Cinc motius pels quals la batalla de Kobanê és transcendent

26/01/2015

La batalla de Kobanê, que ha caigut del costat de les YPG-YPJ, ha generat una atenció mundial sense precedents pel que fa a la lluita del poble kurd. Us expliquem cinc raons pels quals aquests esdeveniments són importants. Un text de David Forniès*

Perquè té impacte psicològic. Kobanê no ocupa una posició gaire estratègica, com a mínim no per a l'Estat Islàmic (EI). Malgrat això, els gihadistes van triar el cantó de Kobanê -el que els resultava d'accés més fàcil- per a reforçar la seva imatge d'exèrcit invencible, que no podia ser aturat per cap dels actors armats de la regió -ni tan sols pels kurds. Van cometre un error de càlcul en sobreestimar la seva capacitat de combatre en fronts múltiples i ara apareixen davant del món com un grup que pot ser derrotat per una milícia popular -ben entrenada i enquadrada, això sí.

Perquè enfronta dues visions oposades radicalment. Probablement enlloc més del món trobem dos models polítics i socials tan contraposats, lluitant literalment a escassos metres de distància. La proposta de l'EI: rigorista, centralitzada i violenta amb les minories, amb les dones i, en general, contra tothom qui no estigui d'acord amb els seus postulats. Davant, el govern de Kobanê i les milícies de les YPG-YPJ, que volen dur a terme el projecte del confederalisme democràtic, ideat pel fundador del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), Abdullah Öcalan. És un programa anticapitalista, cooperativista, feminista, ecologista, municipalista i defensor de la diversitat ètnica i religiosa. És el primer cop que es pot aplicar sobre el terreny, i també és el primer cop que obté una victòria militar d'aquesta magnitud.

Perquè l'operació nord-americana trenca tabús. La victòria de les YPG-YPJ a Kobanê no s'entén sense els més de 400 atacs aeris que els Estats Units i els seus aliats han dut a terme des de l'octubre contra les posicions de l'EI a Kobanê. És el primer cop que Washington coopera obertament amb una milícia que manté vincles amb el PKK i que comparteix el seu mateix projecte polític. L'operació, de fet, obre molts dubtes sobre quina ha de ser la consideració del PKK al món occidental a partir d'ara: el debat sobre la retirada del grup de la llista d'organitzacions terroristes és obert en diversos països, entre els quals Alemanya.

Perquè les credencials de Turquia en surten malmeses. Durant tota la crisi, Turquia ha insistit que l'EI i les YPG-YPJ eren totes dues organitzacions terroristes. Kobanê, que es troba just al costat de la frontera turca, ha romàs assetjada perquè Ankara no ha volgut permetre l'arribada d'ajuda des del seu propi territori, entre denúncies per part dels kurds de connivència amb els gihadistes. Només després de moltes pressions, el govern turc va acceptar l'entrada a Kobanê d'un contingent de peixmergues del govern del Kurdistan del Sud (Iraq). Fonts nord-americanes han reconegut que Washington està molest amb Turquia -estat membre de l'OTAN, cal recordar-ho- per l'actitud que ha pres Ankara envers Kobanê i, més generalment, envers l'Estat Islàmic.

Perquè marca un nou episodi de solidaritat intrakurda. Malgrat les notables diferències ideològiques entre el govern del Kurdistan del Sud (conservador) i el de Kobanê, la cooperació militar entre forces d'uns i altres en la defensa de la ciutat ha estat possible i, de fet, un peixmerga hi ha perdut la vida. Els combatents sud-kurds eren aclamats al seu pas pel Kurdistan del Nord (Turquia) mentre es dirigien cap a Kobanê. I en aquesta ciutat, nombrosos kurds del Kurdistan Oriental (Iran) també s'han unit com a voluntaris a les YPG-YPJ. Bona part dels centenars de milers de refugiats de Kobanê s'han instal·lat al Kurdistan del Nord, on les alcaldies controlades pel partit kurd local -en una de les zones més pobres de Turquia- estan assistint-los amb els seus propis mitjans.

*David Forniès és coordinador de Nationalia i cap de l'àrea de Coneixement del CIEMEN.

S' INTERNACIONALITZA EL CAS CATALÀ, TAMBÉ DES DE LES INSTITUCIONS.

Artur Mas explica de primera mà als cònsols «el sentit polític del 27-S»

Es troba amb la setantena de diplomàtics presents a Barcelona i els explica que els comicis serviran per "saber quanta gent hi ha a favor i en contra que Catalunya exerceixi la sobirania". (Vilaweb).

Especial: Eleccions al Parlament de Catalunya el 27 de setembre del 2015

Bernat Ferrer , Palau de la Generalitat | Actualitzat el 27/01/2015 a les 17:33h

Mas, amb alguns dels cònsols que ha rebut aquest dimarts al Palau de la Generalitat. Foto: Bernat Ferrer/Nació Digital.

Per a tot ambaixador o cònsol d'arreu del món és vital tenir informació de primera mà sobre el país on està destinat, per així poder-la transmetre de manera fidedigna al seu país i possibilitar així que es prenguin decisions amb el màxim de dades possibles. I, aquest dimarts, el president de la Generalitat, Artur Mas, ha volgut donar aquesta informació precisa a la setantena de cònsols acreditats a Barcelona. En una recepció a peu dret al Palau de la Generalitat, els ha explicat el caràcter plebiscitari de les eleccions del 27 de setembre. "Seran unes eleccions d'un contingut polític diferent del que s'ha vingut donant fins ara", els ha avisat.

"Em vaig decidir a convocar eleccions perquè hi ha una qüestió pendent a Catalunya: cal saber quanta gent hi ha a favor que Catalunya exerceixi la sobirania, i quanta gent hi ha en contra. I això, en una democràcia normal i avançada, s'ha de poder comptar a les urnes. De fet, és el que volíem fer des de fa temps, comptar aquestse forces diverses a través de les urnes. I com que no hem tingut cap altre camí, ho haurem de fer en format d'eleccions. I aquest és el sentit polític del 27-S", els ha resumit, en una xerrada d'uns deu minuts de durada.

Dirigint-se al cònsol britànic, el gal·lès Andrew Gwatkin -degà del cos consular des del setembre de l'any passat-, ha explicat: "Hauríem preferit fer-ho d'una altra manera, com al Regne Unit, per exemple." I, tornant a mirar al conjunt de representants diplomàtics, ha prosseguit: "O com ho van fer al Canadà. Però no ha estat possible. Però sí que tenim un instrument a les nostres mans, i sabrem la resposta a la pregunta. Perquè, sense saber-la, és molt difícil fer política a Catalunya."

"Volem seguir formant part de la UE"

Durant el seu discurs, Mas ha deixat clar que, més enllà de l'objectiu independentista, el seu Govern advoca per continuar formant part de la Unió Europea (UE). "El nostre sentit de l'autogovern en el moment actual significa sobiranies compartides, interdependències entre els diversos països", ha puntualitzat.

"Moltes gràcies per escoltar-nos. Perquè és la primera aspiració que tenim: que se'ns escolti i que se'ns pugui entendre respecte a les raons d'un país i d'una nació com Catalunya que, com demostren les parets d'aquest Palau de la Generalitat, porta molts segles amb la voluntat d'exercir el seu autogovern", ha conclòs.

El degà del cos consolar, instal·lat a Barcelona des del 2009, ha agraït a Mas la possibilitat de participar "en una trobada tan íntima", així com la "col·laboració" que assegura que les institucions catalanes dispensen al conjunt de diplomàtics legats al país.
 

Foto de família del cos consular acreditat a Barcelona, amb el president català. Foto: Bernat Ferrer/Nació Digital.

NOVA LLEI DE SEGURETAT ESPANYOLA.

Avui el Govern espanyol ens ha "sorprés" amb una nova llei d' excepcionalitat. No calen gaires comentaris.

Rajoy podrà mobilitzar els mossos, segons la nova llei de seguretat espanyola

Mariano Rajoy podrà mobilitzar els Mossos d'Esquadra en situacions de màxim risc per a la seguretat de l'estat espanyol. Ho permet l'avantprojecte de llei de seguretat que ha aprovat aquest matí el consell de ministres. La llei atorga al president del govern espanyol el rol de màxim coordinador en matèria de seguretat. Segons explica el govern espanyol, la llei està pensada 'per millorar la resposta davant de nous riscos i amenaces'. La llei diu que el president del govern espanyol podrà mobilitzar les policies autonòmiques i locals, així com recursos de seguretat privats en situacions de risc per atacs a l'estat de dret, ciberatacs o catàstrofes naturals.

La vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaria, ha dit que 'no es tracta d'assumir el control de res sinó que tots posem els nostres instruments a disposició'. A banda dels recursos públics, la declaració de situació d'interès per a la seguretat també permetrà el president espanyol mobilitzar qualsevol tipus de recurs privat en favor de l'interès general.

Malgrat l'excepcionalitat d'aquesta mesura, la vice-presidenta espanyola ha recordat que 'no és nova', ja que hi ha d'altres lleis com les de règim local que ja ho contemplen en ocasions excepcionals. 'Això no és nou, això ja té antecedents que en determinades circumstàncies les administracions poden reclamar la col·laboració pública i privada', ha conclòs.

La nova figura s'afegeix als estats d'alarma i d'excepció que preveu la constitució espanyola però, a diferència d'aquests dos, no implicarà la suspensió dels drets ni de les llibertats de la ciutadania. Així ho ha explicat la vice-presidenta espanyola durant la conferència de premsa posterior a la reunió del consell de ministres que ha assegurat que 'el text determina que no té res a veure amb els estats d'alarma i d'excepció que es declaren quan es donen els supòsits que estableix la constitució i la llei orgànica que ho regula'.

Sáenz de Santamaría ha explicat que la situació d'interès per a la seguretat és 'un mecanisme institucional amb caràcter transversal de coordinació de tots els mitjans de l'estat amb els d'altres administracions estatals i internacionals', i es podria declarar en grans catàstrofes medi ambientals, per exemple. Un cop activat el mecanisme, es constituiria un comitè 'molt especialitzat' per gestionar tots els recursos.

La vice-presidenta espanyola també ha afirmat que 'recentment s'ha portat a terme un simulacre de funcionament d'un comitè d'aquestes característiques per al supòsit d'un terratrèmol de gran magnitud'. 'El president espanyol podria fer aquesta declaració si ens trobem en una situació així', ha assegurat durant la seva intervenció davant els mitjans.

Finalment, ha desvinculat l'elaboració de la nova estratègia de seguretat dels darrers atemptats gihadistes de París i ha assegurat que el govern espanyol hi treballa des del 2012.