Però volem posar els punts sobre la "i" en referència al segon partit més votat. Que el voti qui vulgui, però siguem clars i que tothom sapi a què juga.
Durant uns anys Ciudadanos ha tingut accès privilegiat als grans mitjans espanyols (mentre es queixaven que a Catalunya no tenien aquest privilegi), han estat dient que eren "progressistes" i que s' oposaven a una fractura de la "societat catalana". Aquest producte de laboratori "made in spain" ha estat fent tot el contrari del que predicava i ha anat creant un nacionalisme espanyol etnicista dins de Catalunya.
Podriem fer una anàlisi molt acurada, però hem vist l' article d´en Fcec Abad i us afegim un extracte que és prou clar i amb el qual coincidim:
"..... Ciutadans es presentà davant la societat amb un únic objectiu i proposta política: convertir en un fet polític l’origen de les persones, mobilitzar les persones i el seu vot simplement per l’origen. Ciutadans esdevé així una atroç proposta política de caràcter únicament identitari, que podríem considerar també etnicista: l’origen ha de determinar el sentit del vot. I ho ha de fer no amb cap voluntat inclusiva socialment, sinó divisiva.
Si l’origen de la majoria de catalans és a
Espanya, cal mobilitzar aquest origen, transformar-lo en vot, i així imposar un
projecte polític inequívocament colonialista, que combati, fins a liquidar-lo,
qualsevol rastre o manifestació de la catalanitat. Fins en aquell moment, les
expressions de la catalanitat, el fet de la catalanitat s’havia combatut sempre
militarment.
En un context d’eleccions democràtiques, si
els ciutadans voten segons el seu origen, és possible d’articular majories des
de les quals es pugui imposar un projecte radicalment espanyolista que liquidi
qualsevol manifestació o expressió de la catalanitat, de la llengua, de la
cultura, del sentiment, i així posar fi no tan sols al fet diferencial, sinó
també a l’atàvica ‘qüestió catalana’, expressió política amb què es defineix la
resposta a un greuge i saqueig a la societat catalana ininterromput i salvatge.
En aquesta estratègia, des de sempre, el gran
objectiu ha estat liquidar la immersió lingüística. Una escola que formi i
tracti igualment tots els nens, que en garanteixi les competències lingüístiques
en català i en castellà i que ho faci sense distinció d’origen era i és la gran
amenaça per al projecte identitari i etnicista de l’unionisme que es condensa
en Ciutadans. La divisió segons l’origen s’ha d’establir des de la primera
aula, perquè és això que acabarà conformant dues societats, la dels ‘catalans’,
‘guetitzats’, i la de la resta, que, menats pel seu origen, creixeran com a
societat paral·lela. I com que estatísticament se sap que som majoria els
nascuts fora o amb origen forà dels nostres progenitors, així es farà realitat
el seu projecte polític.
Després d’una presència política poc més que
testimonial, el 2012, en un moment en què el procés ja avançava amb intensitat,
van saltar del grup mixt a aquests 275.000 vots que van rebre.
I ara, aquest 2015, el 27-S, en unes eleccions
de caràcter plebiscitari, és quan el seu projecte identitari i etnicista de
vehicular un vot a partir de l’origen ha assolit el seu gran èxit, amb 735.000
vots.
Tot i que el creixement de Ciutadans ha anat
radicalitzant el Partit Popular a Catalunya, el PP no ha deixat mai de fer
propostes polítiques alineades amb la seva ideologia conservadora. Igualment,
el PSC-PSOE, que és l’altre vot refugi de l’unionisme, no tan sols presenta
propostes ideològiques alineades amb la socialdemocràcia europea, sinó que
també, a diferència de PP i, no cal dir-ho, de Ciutadans, manté un compromís
amb els elements centrals que configuren els consensos per a ser o continuar
essent ‘un sol poble’.
Una primera resposta, per tant, al creixement
de Ciutadans la trobem directament vinculada al creixement del projecte
independentista. Aquest 27-S, amb caràcter plebiscitari, és la màxima tensió
independentista que ha tingut mai Catalunya. En vista d’aquesta tensió evident,
la reacció d’una part de la societat no ha estat donar suport a unes altres
propostes polítiques amb propostes diferents per a les problemàtiques socials
diverses que tenim a Catalunya, sinó convertir el seu origen en el motor del
vot, que és la proposta que els feia de fa tants anys Ciutadans.
‘¿Tu o tus padres no habéis nacido fuera de
Catalunya? Pues a ti lo que te toca es votar contra los catalanistas, votar
contra la independencia, porque esto es una cosa de los de aquí, y tu no lo
eres, tu eres ESPAÑOL’
Fa uns anys l’inefable Jordi Cañas bramava en
un míting a Cornellà: ‘¡Cómo le voy a decir a mi padre [o al seu avi, no ho
recordo] que no está enterrado en España! ¡Cómo le voy a decir que ahora está
enterrado en un país extranjero! ¡Nunca! ¡Esto es España!’
Fixeu-vos l’abisme que va d’aquell PSUC que
treballava incansablement per millorar les condicions de vida de tots els
treballadors, a les fàbriques, als barris, a les escoles, i que ho feia sempre
sense distingir origen, fent realitat allò de ‘un sol poble’, a aquest discurs
de Ciutadans, en què no importa res d’allò que passa a la societat; simplement
importa que som espanyols i, per damunt de totes les coses, hem de continuar
essent espanyols, i no per voluntat, sinó perquè estem encadenats a un origen.
Com puc ser tan miserable de pensar en un
futur millor per als meus fills si el meu pare murcià és enterrat a Corbera
d’Ebre i ara, quan el vagi a visitar al cementiri, a portar-li flors, li hauré
de dir ‘Pare, ho sento, no he pogut impedir que no estiguis enterrat a Espanya,
ara d’això en diuen Catalunya’?
Bé, el meu pare, pobre, si em sentís dir
alguna cosa així, el sentiria regirar-se al nínxol, sentiria la seva bufetada i
el sentiria cridar-me: ‘¿Esto es lo que yo te he enseñado? ¿Éste es el ejemplo
que te dí? ¿Esto es lo que entiendes por luchar por una vida mejor para todos?
¿Esto es lo que es para ti proteger a los más débiles?’
No, Cañas no parlava d’un futur millor per als
seus fills ni per a cap dels qui l’escoltava. Cañas deia que tot el que feia
políticament era per l’origen del seu pare, o del seu avi. És això, que
transmetia a la gent. Oblideu-vos de la vostra vida, oblideu-vos de totes les
parides d’un futur millor per a tots vosaltres i per als vostres fills. La
vostra missió en aquesta vida i en aquest lloc on esteu és garantir-ne
l’espanyolitat. I això està per damunt de qualsevol altra consideració.
I això, aquest 27-S, hi ha hagut 735.000
persones que ho han comprat, que ho han avalat. Ciutadans no té cap més
proposta, ni econòmica, ni social, ni en res de res, que aquest ‘yo soy
español’.
‘Escolti, ha sentit parlar dels setze mil
milions d’euros fruit del treball de tots els catalans que confisca l’estat
espanyol i que no retornen a Catalunya ni als catalans?’ Per a un votant de Ciutadans
serveix qualsevol d’aquestes respostes:
–’No ho he sentit’,
–’Ho he sentit i no m’ho crec’
– ‘Ho he sentit, ho sé i tant me fa perquè jo
sóc espanyol’.
‘Escolti, vostè agafa cada dia els trens de
rodalia, oi? Sí. Sap quina és la inversió que fa l’estat a Catalunya i quina a
Madrid? Sap que per això cada dia té incidències, arriba tard o no pot ni
entrar als trens?’
–’No ho sé’,
–’Ho he sentit i no m’ho crec’
– ‘Ho sé i tant me fa perquè jo sóc espanyol’.
I així fins a l’infinit. Perquè infinites són
pràcticament les motivacions racionals que tenim per voler la independència,
que Ciutadans ha aconseguit no tinguin cap valor perquè, per als seus votants,
la cosa important és ‘yo soy español’.
Dues anècdotes d’aquesta campanya al barri de
Sant Ildefons, on em vaig criar, on van anar a viure els meus pares procedents
de Lora del Río, quan jo tenia quatre anys. Repartíem opuscles d’informació «7
razones para la independencia».
Un noi, molt educadament, va sacsejar en aspa
les dues mans perquè no li donés dient-me: ‘Lo siento, yo soy espanyol.’ Ok. Fi
de la cita.
A una senyora gran l’hi dono, l’agafa,
continua caminant i al cap de poques passes es gira, ve cap a mi i em diu: ‘¿Y
por qué ahora no nos queréis? ¿Llevo más de cincuenta años aquí y ahora me
decís que no me queréis?’ ‘Senyora…’, vaig intentar replicar, però no va ser
possible. Se’n va anar, ella i els més de cinquanta anys que deia que havia
viscut aquí, pensant que li proposàvem una cosa que ofenia el seu origen,
aquell lloc d’on va sortir fa més de cinquanta anys per tenir un futur millor i
va arribar a Cornellà. Per a ella pesava més aquell lloc d’on feia més de
cinquanta anys que se n’havia anat que no pas qualsevol altra consideració
sobre el lloc i la gent on des de feia més de cinquanta anys que vivia.
Em vaig quedar trist. No vaig poder-li
explicar res. La dona se’n va anar. ‘Ahora no nos queréis’, amb un plural que
incloïa, per a ella, tota la gent que no havia nascut a Catalunya, pel simple
fet de demanar la independència. No li calia atendre cap argument, cap motiu,
cap explicació.
És evident que perquè el missatge d’enervació
identitària i etnicista de Ciutadans hagi triomfat ha calgut una presència en
mitjans de comunicació que no hem pogut contrarestar de cap manera. Amb molta
habilitat l’establishment ha promogut i impulsat les veus de Ciutadans, i ho ha
fet a través dels mitjans que arriben més directament al seu públic de
referència, i que nosaltres no hem tingut cap possibilitat de contrarestar.
La gent que ha votat Ciutadans no ha anat als
seus mítings, que han omplert amb autocars vinguts de tot Espanya. Ni es
manifesten. Ni participen en la vida social o associativa dels seus barris,
fàbriques, escoles o universitats. No els cal. Res de tot això no els preocupa.
Ciutadans aconsegueix una cosa contra la qual
sempre tots havíem treballat: fracturar la societat segons l’origen de la
població. No importa res del que et passi a tu ni del que passi al teu voltant.
L’única cosa que importa és que o tu o els teus pares no heu nascut a
Catalunya. De manera que fes honor al teu origen i vota’ns, vota Ciutadans. I
no preguntis. I no pensis en res més que en ‘yo soy español’. ‘Porque de aquí,
al cielo, con la tranquilidad de saber que cuando te mueras estarás enterrado
en España.’
I així fins a 735.000 persones. 735.000 motius
d’intranquil·litat i de fracàs a l’hora d’explicar que tot allò per què
treballem és amb la consciència de ser ‘un sol poble’ i que la independència
beneficia tothom, absolutament tothom, independentment del nostre origen o del
dels nostres pares".
Francesc Abad, expert en sistemes d’informació
i avaluació en la gestió pública.
