dijous, 25 de març del 2010

PROPOSTA D´INICIATIVA POPULAR PER A CONVOCAR UN REFERÈNDUM PER A LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA


La Coordinadora presenta un dictamen sobre la Llei de Consultes per via de Referèndum23/03/2010
La Coordinadora treballarà en una proposta d’Iniciativa Popular perquè el Parlament convoqui un referèndum sobre la independència, que presentarà en el proper Consell Plenari perquè les Comissions Locals puguin debatre-la i decidir.
El dictamen que avui s’ha presentat s’ha encarregat amb el propòsit d’analitzar el marc jurídic, i tenir elements per donar compliment a l’objectiu que va aprovar el Consell Plenari de la Coordinadora Nacional el passat 24 d’octubre a Arenys de Munt, que definia amb claredat que la Consulta sobre la Independència vol aconseguir que “les institucions catalanes convoquin un referèndum oficial sobre la independència.”
Segons Antoni Abad, professor de la Universitat d’Standford (Califòrnia) “la Llei determina que serà la mesa la que decidirà l’admissió a tràmit o no d’una Iniciativa Popular segons criteris d’oportunitat política, més que jurídica. Cal tenir en compte que hi ha tot un elenc jurídic de dret internacional a favor del dret a l’autodeterminació dels pobles que l’Estat espanyol ha ratificat”. A més, ha recalcat, que “el Parlament ha aprovat dues resolucions a favor de l’autodeterminació de Catalunya i no s’han declarat inconstitucionals.”
Des de la Coordinadora Nacional estem fent passes cap a l’objectiu que el Parlament convoqui un referèndum sobre la independència, perquè volem que tota la ciutadania, quan participem i votem en la Consulta del 25A, del 20J i en la Consulta de Barcelona, tinguem ben clar que el procés que hem endegat és seriós, formal i que tindrà continuïtat. Estem convençuts que aquest és el camí per aconseguir una bona participació en les properes onades de Consulta.
El proper pas que cal treballar és el d’una Iniciativa Popular perquè el Parlament de Catalunya convoqui un referèndum sobre la independència, just quan acabi la darrera onada de la Consulta. El tràmit d’una Iniciativa Popular pot durar quasi un any, i cal que comencem a treballar-hi com abans millor.
La proposta d’Iniciativa Popular serà presentada en el proper Consell Plenari de la Coordinadora, que tindrà lloc durant el proper mes d’abril, perquè es pugui debatre i decidir.
Creiem que la millor Iniciativa Popular per promoure un referèndum sobre la Independència, serà la que permeti participar del seu grup promotor a totes les Comissions Organitzadores Locals, entitats i associacions de tot tipus. D’aquesta manera farem la màxima força per aconseguir l’admissió a tràmit per part de la mesa del Parlament.
Per ajudar-nos a concretar aquesta proposta que presentarem davant del Consell Plenari hem convidat un grup de juristes de reconegut prestigi a treballar-hi, entre d’altres, a Antoni Abad, Alfons López Tena i Hèctor López Bofill, que ja han acceptat la invitació.

dissabte, 20 de març del 2010

INFORMACIÓ ?


Els presumptes etarres són en realitat bombers de la Generalitat i de Barcelona
La policia francesa diu que s'ha equivocat en la identificació dels membres de l'escamot que va matar un policia

Després de l'avís de la Generalitat de Catalunya als governs espanyol i francès que hi havia un error en la identificació dels presumptes etarres a través d'un vídeo difós ahir, les policies de tots dos països han admès la confusió. A l'enregistrament es veien cinc persones sortint de comprar d'un supermercat. Segons la gendarmeria, eren membres de l'escamot d'ETA que dimarts van matar un gendarme i de fet fins i tot donaven noms, que afirmaven que corresponien als homes que es veien a les imatges. Però en realitat són cinc bombers de la Generalitat i de Barcelona, que formaven part d'un grup de deu catalans que són de vacances a Dammarie Les-Lys per fer-hi escalada.

L'error, el van detectar uns amics dels implicats que van veure les imatges per la televisió des de Catalunya. Els van trucar per avisar-los i els bombers mateix es van reconèixer a través dels vídeos que hi ha penjats a YouTube.

Cinc hores a comissaria

Els cinc bombers confosos per membres d'ETA han prestat declaració avui al matí a la comissaria de Melun, al sud-est de París, segons que ha explicat el conseller d'Interior Joan Saura. Després de cinc hores, n'han sortit i es preparen per tornar avui al vespre amb avió cap a Catalunya.

dijous, 18 de març del 2010

ELS ESCLAUS DE FRANCO.


L´Escut del Govern Militar de Barcelona. Una de les imatges intocables del franquisme continua a casa nostra.

Els esclaus de Franco
Quan parlem de la dictadura del general Franco i de com va afectar els republicans, solem pensar en repressió, consells de guerra, presons, camps de concentració, exili… Però hi ha un fet que ha passat més inadvertit i que és, per tant, menys recordat: el de les desenes de milers d'individus que, pel sol fet d'haver estat fidels a la república, foren empresonats i agregats a unitats de treballs forçats. De 'batallons de treballadors', ja se’n van formar durant la guerra per represaliar l'enemic, però no se'n va perfeccionar el sistema fins acabada la guerra: cent mil homes i vint mil dones foren esclavitzats als anomenats 'destacaments penitenciaris', entre 1939 i ben entrada la dècada del 1960, i obligats a construir carreteres, túnels, ponts, vies fèrries, canals i murs de pantans, a reconstruir ! edificis religiosos, a treballar a la mina...

De la coordinació i gestió d'aquesta ingent mà d'obra a preu de saldo, a la qual van recórrer moltes grans empreses, se'n va encarregar el Patronat de Redempció de Penes pel Treball, a partir del 'dogma de la redempció universal i de la gràcia mitjançant la sang de Crist'. Com s'explica en aquest document de la web de la Presó de Dones de les Corts de Barcelona, 'els avantatges d’aquest sistema eren múltiples, atès que l'objectiu de càstig i de submissió del pres, home o dona, es conjuminava amb l'aprofitament econòmic de la seva feina i la progressiva solució de l'anomenat problema penitenciari'. El patronat va esdevenir una immensa borsa de treball que subministrava presos qualificats a empreses i organismes de l'estat, aplicant un model que els nazis havien implantat a Alemanya.

És un dels aspectes més desconeguts de la repressió franquista, però això pot canviar aviat. En efecte, avui mateix representants del Ministeri de Cultura espanyol lliuraran al Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca un fons amb molta informació sobre els camps de treball forçat durant la dictadura de Franco. Són documents que es guardaven fins ara en tres mil caixes del Tribunal de Comptes de Madrid i que s'han digitalitzat abans de donar-los a Salamanca. L'arxiu dels batallons disciplinaris, que en un futur es podrà consultar en línia al portal Pares, detalla on eren els camps de treball els últims mesos de la guerra i també durant la postguerra! , i aporta informació de cadascun dels presoners a qui es va aplicar la política de redempció de pena pel treball.

Alguns noms d'esclaus de Franco ja apareixen a la web Esklabotza frankismoan (Esclavitud sota el franquisme), que vol ajudar 'a difondre la realitat dels treballs forçats durant la guerra civil i el franquisme, una modalitat repressiva que va tenir una importància econòmica fonamental i que, tot i així, encara és desconeguda per una gran part de la societat'. Més concretament, aquest portal, mantingut per l'associació basca Memoriaren Bideak i l'Institut Gerónimo Uztariz, se centra concretament en les obres que quinze mil presoners van dur a terme al Pirineu navarrès. Se n'han identificats 3.437, dels quals 1.300 apareixen en aquest catàleg. Una setantena llarga provenien dels Països Catalans.
A banda la llista de noms, Esklabotza frankismoan també ha fet possible el llibre Esclavos del franquismo en el Pirineo (descarregable, pdf); un catàleg informatiu; l'exposició Esclavitud sota el franquisme: carreteres i fortificacions al Pirineu occidental (que el desembre de l'any passat va passar per l'Euskal Etxea de Barcelona), i el documental Desafectos (que es pot veure íntegre).

dissabte, 13 de març del 2010

ACTE EN DEFENSA DELS DRETS HUMANS AL SÀHARA OCCIDENTAL.


AVUI DISSABTE 13 A LES 19:00 a SITGES , a l´Edifici MIRAMAR, hi haurà un acte sobre el SÀHARA OCCIDENTAL i la repressió en aquest territori ocupat.

El protagonista de la jornada serà El Bekay, jove sahrauí que va participar a la intifada del maig del 2005.
Aprofitant que hi havia una visita d’observadors internacionals als territoris ocupats, la població sahrauí, de forma pacífica, va sortir al carrer amb banderes de la República Àrab Sahraui Democràtica i cridant a favor del referèndum d’autodeterminació i d’un Sàhara lliure. El Bekay, junt amb d’altres joves, va ser detingut i cruelment torturat, obligant-lo a exiliar-se. El fet de tenir-lo entre nosaltres és una oportunitat per escoltar la realitat dels drets humans al Sàhara Occidental.
Com a novetat, Sitges veurà el naixement de la nova associació Resistència Sahrauí, que té per objectiu donar suport als defensors dels drets humans sahrauís i als activistes dels territoris ocupats. L’associació gestionarà recursos pel manteniment de la causa sahrauí i donarà suport als professionals que puguin actuar en la defensa dels drets i dels interessos dels sahrauís. Finalment, Resistència Sahrauí desenvoluparà iniciatives que afavoreixin el intercanvi cultural, polític, econòmic i social entre el poble sahrauí i el poble català.
La vetllada comptarà, també, amb la participació de Cristina Navarro, jurista, amb una llarga experiència com a observadora en els judicis, el procés legal, la tutela judicial o la administració de justícia del Marroc contra la població sahrauí o els defensors dels drets humans. També és experta sobre la situació dels drets humans i les llibertats fonamentals al Sàhara Occidental ocupat.

divendres, 5 de març del 2010

NO AL CEMENTIRI NUCLEAR A CATALUNYA: el diumenge 7 de març TOTS A MÓRA D´EBRE.



Ens hi juguem molt, no hi podem faltar.

Manifestació a Móra d'Ebre el 7 de Març.

La Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya fa una crida general d'urgència a la mobilització popular i convoca tots los ciutadans i ciutadanes de Catalunya a una manifestació multitudinària per demostrar el rebuig territorial al Cementiri Nuclear a Ascó. La manifestació tindrà lloc el proper diumenge dia 7 de març, a les 12 h del matí, al Pont Vell de Móra d'Ebre.

Hem de tornar a sortir al carrer, com ara fa deu anys, per defensar la nostra terra, per poder viure als nostres pobles amb dignitat i per no hipotecar el futur de les properes generacions. Diumenge tots a Móra.

dijous, 4 de març del 2010

UN 52 % D´ESPANYOLS ACCEPTARIA LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA.


Un 52% dels espanyols acceptaria la independència de Catalunya.

Es va presentar a Madrid una enquesta de la UOC sobre com veuen els espanyols la independència de Catalunya, a la qual ha tingut accés VilaWeb • Només un nou per cent creu que hi hauria casos de violència • Un 40% dels espanyols reconeix a Catalunya el dret a decidir
La imatge d'intransigència dels espanyols envers la possible independència de Catalunya no és certa, segons una enquesta que es va presentar a Madrid. Entre les dades que s'hi faran públiques hi ha que si bé un 72% de la població voldria que Espanya i Catalunya negociessin per evitar la secessió en el cas de victòria del Sí en un referèndum un significatiu 52% dels ciutadans de l'estat espanyol afirma que acceptaria la voluntat del poble català. L'enquesta pregunta també si els principis democràtics han de prevaldre sobre la legalitat vigent pregunta a la qual un 64% respon afirmativament.
L'enquesta es va fer entre els mesos de setembre i octubre de 2009 per via telefònica amb un univers de 1.883 entrevistes a l'estat espanyol, fora del Principat i complementa una altra igual però feta al Principat que es va presentar a l'octubre. En el resum de l'enquesta que es presentarà divendres a Madrid, al qual ha tingut accés VilaWeb, no hi ha una divisió per comunitats autònomes i per tant els habitants del País Valencià, les Illes i La Franja així com bascos i gallecs estan englobats sense distinció amb la resta de ciutadans de l'estat.
Respecte democràtic
El dibuix que emergeix de les respostes dels enquestats reflexa un alt nivell de respecte a un possible referèndum sobre la independència al Principat. És molt significatiu que un 64% dels ciutadans enquestats a la resta de l'estat espanyol afirmen que en el cas que una decisió democràtica entri en contradicció amb la legalitat vigent, per tant amb la constitució, els principis democràtics han d'estar per damunt de les lleis vigents. Les respostes a la mateixa pregunta quan l'enquesta es fa als ciutadans del Principat dona una resposta semblant ja que el 67% afirma que els principis democràtics estan per damunt de la legislació vigent.
Més concretament a la pregunta si Catalunya 'té dret a decidir lliurement i democràtica el seu futur polític' un quaranta per cent dels ciutadans de l'estat espanyol diuen que sí i un 53% afirmen que no.
Negociar
Posats en la tesitura de la celebració d'un referèndum al Principat amb victòria de l'opció independentista una gran majoria (72%) dels ciutadans de l'estat espanyol reclamarien que s'obrís una negociació entre els governs d'Espanya i de Catalunya per a evitar la separació. Als enquestats se'ls demana quins punts acceptaria que es negociessin amb el govern català. I destaca l'acceptació del concert econòmic ja que un 56% dels ciutadans de l'estat acceptarien que s'oferís a Catalunya un concert econòmic com el que tenen el País Basc i Navarra. És l'únic punt, però, en el qual la majoria de la població estaria d'acord en una transacció. La resta són rebutjades per la majoria tot i que una part significativa estaria disposada a acceptar-les. Així un 32% dels espanyols acceptaria que s'oferís el reconeixement de les seleccions esportives catalanes, un 29% acceptaria més inversions de l'estat i un 27% acceptaria que el català fos llengua oficial en la totalitat de l'estat espanyol.
Si la negociació fracassava i Catalunya esdevenia independent es demana als enquestats quines mesures farien més acceptable la independència del Principat. Un 71% considera que ajudaria molt si els ciutadans de Catalunya que volguessin poguessin mantenir la nacionalitat espanyola. Per a un 62% la independència no seria un gran problema si es mantingués una caixa comuna de solidaritat econòmica i un 58% i un 57% respectivament consideren que el reconèixement de Catalunya per la Unió Europea o el manteniment d'alguna forma de vinculació amb la monarquia també farien més fàcil l'acceptació de la independència.
Complement
Aquesta enquesta complementa una altra presentada a l'octubre i que afirmava que en el cas d'un referèndum per la independència el sí guanyaria amb un percentatge del 50,3% davant el 17,8% de catalans que hi votarien en contra i el 24,6% que s'abstindrien. Els dos sondeig han estat encarregats a l'Institut DYM.