des del mateix país veí (juntament amb el feixisme d´altres països europeus) fa 75 anys es van organitzar bombardejos sobre població civil catalana i d´alres llocs. Catalunya ha patit el feixisme i sap el que és. No podem perdre la memória històrica, en cas contrari, ens equivocarem.
Fa 75 anys exactament la ciutat de Barcelona va ser bombardejada durant 3 dies per l´aviació feixista italiana. El record d´aquelles dates és important per la població catalana d´aquell moment sotmesa a una situació d´objectiu militar, ja que fins aleshores no s´havia produit una situació de bombardejos planificats sobre poblacions civils.
Aquesta estratègia que en dien "psicològica" i que quaslsevol persona qualificaria de CRIMINAL va ser utilitzada repetidament sobre altres poblacions catalanes i mediterrànies per part del feixisme italià i espanyol.
Alguns mitjans com l´Ara, El Punt, etc. n´han fet esment destacat, també un bloc:
http://bombardejosabarcelona.blogspot.com.es/
del qual hem extret aquest resum:
Els bombardeigs mes importants sobre Catalunya durant tota la guerra Civil van ser els dies 16,17 i 18 de març de 1938. Fins aquells dies, moltes de les destrosses i de víctimes s’havien fet a la costa, al port de Barceloneta.
Tot això va canviar radicalment a partir d’aquelles tres dies de març quan, per primer cop, es va atacar repetidament el centre d’una gran ciutat bombardejant des de l’aire, i tota la població va restar en estat d’alerta durant quasi dos dies de manera continuada.
Durant el mes de març ja s’havien produït dos bombardeigs el dia 4, i quatre mes el dia 5, amb el resultat de mes d’una dotzena de morts.L’ordre dels bombardeigs.
L’ordre de bombardejar el centre de Barcelona la va donar Mussolini. Mussolini va declarar que aquest bombardeigs estaves destinats a minar la moral dels republicans, mentre el nacionals avançaven per l’Aragó, però historiadors italians han dubtat de si l’ordre va ser un rampell de gelosia desprès de l’annexió d’Àustria per Hitler o una acció més estudiada, una mena d’advertiment a França que estava a punt d’efectuar una venda massiva d’armes al govern de la República.
Aquests atacs a Barcelona van servir a l’aviació italiana per experimentar noves tècniques militars. En lloc de concentrar els bombardeigs en un moment en lloc determinat, es van efectuar nombroses accions i repetidament, en diferents indrets.
L’objectiu d’aquest atacs terroristes era castigar, desmoralitzar i doblegar la voluntat dels ciutadans, Era el primer cop en la Història que s’utilitzarien aquesta tàctica sobre la població civil.
Hi van haver tretze atacs. Però per a la població civil, la sensació va ser que l’agressió era gairebé continua, des de les deu de la nit del dia 16 fins passades les tres de la tarda del dia 18, a causa de la situació d’alarma constant i de pànic generalitzat. La gent, aterrida, no podia saber si les alertes continuarien amb atacs reals o no. Segons aquestes dades, la ciutat va ser bombardejada durant aquest tres dies durant 26 minuts, més o menys, però la por i la tensió van ser constants.
El cas del camió d’explosiu.
L’escena més terrible va ser possiblement la del dia 17 a tres quarts de dues de la tarda. Va ser quan un camió militar carregat d’explosiu que estava aturat en un control va ser destruït. La deflagració va ser enorme i va genera una enorme columna de fum.
La noticia va aparèixer a la primera pagina de diversos diaris francesos, anglesos i nord-americans i especulava amb el fet que es tractes d’una nova bomba de gran destrucció. En qualsevol cas, la presència del camió es va mantenir en secret, segurament per no admetre que en plena alerta de bombardeig s’havia permès circular en plena ciutat un transport d`aquesta mena tan perillós.
Les víctimes
L’informe de les víctimes de la Generalitat del 26 de març, fent balanç d’aquest bombardeig, recull un total de 875 mort, d’entre ells 118 nenes i mes de 1500 ferits, 48 edificis destruïts totalment i 75 amb greus desperfectes. En realitat el nombre de víctimes va ser més gran ja que aquestes foren dades recollides fins el dia 25 i només per l’Hospital Clínic. A més, es va seguir trobant cossos enterrats entre les runes i van anar morin altres ferits setmanes desprès. El balanç total es va xifrar en 979 morts, encara que moltes restes humanes totalment destrossades no es van arribar comptabilitzar.
5. Reaccions internacionals davant els bombardeigs.
Els bombardeig van provocar múltiples reaccions internacionals de rebuig, especialment quan es produïen sobre cuitats i nuclis habitants per la població civil, lluny de qualsevol objectiu militar, com en el cas de Barcelona.
L’abril de 1937, la Societat de Nacions, precedent de les Nacions Unides, van condemnar els atacs aeris sobre Barcelona.
El 14 de Juliol de 1938, la revista anglesa The Listener va publicar un article de denúncia del periodista anglès John Langon-Davies titulat Les bombes sobre Barcelona. A la primera pagina de la revista hi havia una foto de les destruccions provocades per el bombardeig a la Gran Via.
El Senat dels Estats Units va aprovar per unanimitat un text de protesta en el qual es condemnaven els bombardeigs aeris sobre la població civil. El secretari d’estat va escriure:
"En aquesta ocasió, quan la pèrdua de vides humanes entre la població civil no combatent és potser més gran del que mai ho hagi estat a la Història, crec que estic parlant en nom de tota la població nord-americana quan expresso un sentiment d’horror per tot el que ha succeït a Barcelona i quan expresso la profunda esperança que en el futur els centres de la població civil no seran ja objectiu de bombardeigs militars des de l’aire".
L ambaixador nord-americà Claude G.Bowers, des de Barcelona, va escriure en un informe:
"res de semblant a una escala tan aterridora, que impliqui la raça blanca, s’havia conegut fins ara. Les bombes no perseguien cap objectiu militar"
Diverses personalitats de tot el món van fer declaracions de condemna dels bombardeigs nacionals, per exemple, durant la Conferencia Universal contra els bombardeigs de Ciutats Obertes i d’Acció per la Pau, que va tenir lloc a París el mes de juliol de 1938. La resolució final de la conferencia recalcava la condemna total dels atacs aeris contra ciutats i pobles indefensos. L escriptor francès André Maurois va afirmar: "Penso que tota la violència exercida en el temps de guerra o de revolució sobre no combatents ancians, dones o nens es un crim".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada