Després del desplegament "diplomàtic" del sr. Margallo perque s' impliquin els dirigents de les grans "potències" mundials en la campanya catalana (que continuen dient que només és "autonòmica" i mai serà plebiscitària). Se' ls hi veu el "plumero". La por comencen a tenir-la ells.
Està encertat en Victor Alexandre en el seu article:
Les matusseres maniobres del
govern espanyol al món
«Si “Espanya és la nació més antiga
del planeta”, deu ser molt humiliant
haver d’anar pel món pidolant fotos
per sentir-se algú»
Víctor Alexandre | 19/09/2015.
Una de les consignes que més
han repetit últimament les
llistes espanyolistes amb rela-
ció al 27-S ha estat la que diu
que aquestes “només són unes
eleccions autonòmiques”. Xavier
García Albiol, per exemple, ho
va dir el 24 de juliol passat, ho
va repetir el 5 d’agost i, ves per
on, el 17 de setembre, tot can-
viant de discurs davant el sector
més reaccionari de l’empresariat,
va dir que aquestes eleccions “no
són una disjuntiva entre dretes i
esquerres” i va reconèixer-ne el
caràcter plebiscitari. I és que la
realitat s’ha acabat imposant.
Naturalment que són unes elec-
cions plebiscitàries. Ho són per-
què en una democràcia totalitària
com l’espanyola l’Estat és una presó
dins la qual els referèndums estan
criminalitzats. El seu problema és
que no pot arribar a l’extrem d’im-
pedir que els catalans surtin de ca-
sa i que organitzin les manifesta-
cions més multitudinàries i espec-
taculars d’Europa en demanda de
la independència nacional de Cata-
lunya. En el decurs de la Via Lliure
d’aquest Onze de Setembre n’hi ha-
via prou d’alçar la vista per comptar
quatre helicòpters i dues avionetes
que ho filmaven. La pregunta és:
tot aquest desplegament només
per a unes eleccions autonòmiques?
El nacionalisme espanyol està tan
obsedit a tancar les múltiples es-
querdes de l’atrotinada presó de
pobles que és Espanya, que no
s’adona de les galdoses contradic-
cions en què incorre dia rere dia en
el seu desfici enfollit a remolc de
les accions tan ben treballades de l’independentisme. Perquè, si no-
més són unes eleccions autonòmi-
ques, quin sentit té que vulguin im-
plicar-hi Angela Merkel, David
Cameron i Barack Obama? No deu
ser que el govern espanyol està molt
espantat davant la fermesa de la
societat catalana? No deu ser que
necessiten fer-nos creure que
Merkel, Cameron i Obama parlen
de Catalunya sense dir-ne el nom?
I per què no el diuen, el nom, si
tant subscriuen el totalitarisme del
govern espanyol? Tan desesperat
està aquest govern que necessita
recórrer a un portaveu de Brussel·
les, casat amb una militant del PP i
cap de gabinet del president del
Grup Popular europeu? Creuen que
ningú no es va adonar que el dis-
curset del senyor Margaritis Schinas,
en forma de resposta a una “pre-
gunta casual”, remarcant l’expulsió
de la Unió Europea d’una nació que
esdevingui independent, havia estat
escrit abans –per la Moncloa, potser?
– i que per això va ser llegit? Quin
ridícul que vint-i-quatre hores des-
prés d’aquesta barbaritat el vicepre-
sident de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis, es veiés obligat a esme-
nar les paraules del portaveu Schinas
tot dient que Brussel·les “està prepa-
rada per treballar amb les autoritats
escollides democràticament”.
Pel que fa a la famosa frase d’Oba-
ma, relativa a “mantenir la relació
amb una Espanya forta i unida”,
i l’intent espanyol de presentar-la
com una al·lusió a Catalunya, és per
petar-se de riure. El mateix Obama
ho deu fer al seu despatx en veure’n
la matussera manipulació. Obama
és l’estadista més important del
món i la majoria dels caps d’estat
i de govern volen fotografiar-se al
seu costat per treure’n profit intern.
Ell, però, es limita a dir frases
buides que no el comprometen i
que permeten cobrir l’expedient
deixant content l’interlocutor. La
frase, però, sempre és la mateixa.
L’únic que canvia és el subjecte:
“Volem mantenir la relació amb
una Alemanya forta i unida”,
“Volem mantenir la relació amb
un Japó fort i unit”, “Volem man-
tenir la relació amb una Suècia
forta i unida”, i així fins a l’infinit.
Francament, si com diu García-
Margallo sense el més mínim sentit
del ridícul ni de vergonya, “Espanya
és la nació més antiga del planeta”,
deu ser molt humiliant haver d’anar
pel món pidolant fotos per sentir-se
algú.
han repetit últimament les
llistes espanyolistes amb rela-
ció al 27-S ha estat la que diu
que aquestes “només són unes
eleccions autonòmiques”. Xavier
García Albiol, per exemple, ho
va dir el 24 de juliol passat, ho
va repetir el 5 d’agost i, ves per
on, el 17 de setembre, tot can-
viant de discurs davant el sector
més reaccionari de l’empresariat,
va dir que aquestes eleccions “no
són una disjuntiva entre dretes i
esquerres” i va reconèixer-ne el
caràcter plebiscitari. I és que la
realitat s’ha acabat imposant.
Naturalment que són unes elec-
cions plebiscitàries. Ho són per-
què en una democràcia totalitària
com l’espanyola l’Estat és una presó
dins la qual els referèndums estan
criminalitzats. El seu problema és
que no pot arribar a l’extrem d’im-
pedir que els catalans surtin de ca-
sa i que organitzin les manifesta-
cions més multitudinàries i espec-
taculars d’Europa en demanda de
la independència nacional de Cata-
lunya. En el decurs de la Via Lliure
d’aquest Onze de Setembre n’hi ha-
via prou d’alçar la vista per comptar
quatre helicòpters i dues avionetes
que ho filmaven. La pregunta és:
tot aquest desplegament només
per a unes eleccions autonòmiques?
El nacionalisme espanyol està tan
obsedit a tancar les múltiples es-
querdes de l’atrotinada presó de
pobles que és Espanya, que no
s’adona de les galdoses contradic-
cions en què incorre dia rere dia en
el seu desfici enfollit a remolc de
les accions tan ben treballades de l’independentisme. Perquè, si no-
més són unes eleccions autonòmi-
ques, quin sentit té que vulguin im-
plicar-hi Angela Merkel, David
Cameron i Barack Obama? No deu
ser que el govern espanyol està molt
espantat davant la fermesa de la
societat catalana? No deu ser que
necessiten fer-nos creure que
Merkel, Cameron i Obama parlen
de Catalunya sense dir-ne el nom?
I per què no el diuen, el nom, si
tant subscriuen el totalitarisme del
govern espanyol? Tan desesperat
està aquest govern que necessita
recórrer a un portaveu de Brussel·
les, casat amb una militant del PP i
cap de gabinet del president del
Grup Popular europeu? Creuen que
ningú no es va adonar que el dis-
curset del senyor Margaritis Schinas,
en forma de resposta a una “pre-
gunta casual”, remarcant l’expulsió
de la Unió Europea d’una nació que
esdevingui independent, havia estat
escrit abans –per la Moncloa, potser?
– i que per això va ser llegit? Quin
ridícul que vint-i-quatre hores des-
prés d’aquesta barbaritat el vicepre-
sident de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis, es veiés obligat a esme-
nar les paraules del portaveu Schinas
tot dient que Brussel·les “està prepa-
rada per treballar amb les autoritats
escollides democràticament”.
Pel que fa a la famosa frase d’Oba-
ma, relativa a “mantenir la relació
amb una Espanya forta i unida”,
i l’intent espanyol de presentar-la
com una al·lusió a Catalunya, és per
petar-se de riure. El mateix Obama
ho deu fer al seu despatx en veure’n
la matussera manipulació. Obama
és l’estadista més important del
món i la majoria dels caps d’estat
i de govern volen fotografiar-se al
seu costat per treure’n profit intern.
Ell, però, es limita a dir frases
buides que no el comprometen i
que permeten cobrir l’expedient
deixant content l’interlocutor. La
frase, però, sempre és la mateixa.
L’únic que canvia és el subjecte:
“Volem mantenir la relació amb
una Alemanya forta i unida”,
“Volem mantenir la relació amb
un Japó fort i unit”, “Volem man-
tenir la relació amb una Suècia
forta i unida”, i així fins a l’infinit.
Francament, si com diu García-
Margallo sense el més mínim sentit
del ridícul ni de vergonya, “Espanya
és la nació més antiga del planeta”,
deu ser molt humiliant haver d’anar
pel món pidolant fotos per sentir-se
algú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada