diumenge, 20 de setembre de 2015

ESPANYA CONTINUA PIDOLANT FOTOS PEL MÓN.

ABANS DE RES: APAGUEU TV3 A PARTIR DE LES 4 DE LA TARDA. ESTAN OBLIGATS A EMETRE ACTES UNIONISTES.

Després del desplegament "diplomàtic" del sr. Margallo perque s' impliquin els dirigents de les grans "potències" mundials en la campanya catalana (que continuen dient que només és "autonòmica" i mai serà plebiscitària). Se' ls hi veu el "plumero". La por comencen a tenir-la ells.
Està encertat en Victor Alexandre en el seu article:

Les matusseres maniobres del 

govern espanyol al món

 «Si “Espanya és la nació més antiga 

del planeta”, deu ser molt humiliant

 haver d’anar pel món pidolant fotos 

per sentir-se algú»

Víctor Alexandre | 19/09/2015.
Una de les consignes que més 
han repetit últimament les 
llistes espanyolistes amb rela-
ció al 27-S ha estat la que diu 
que aquestes “només són unes 
eleccions autonòmiques”. Xavier 
García Albiol, per exemple, ho 
va dir el 24 de juliol passat, ho
 va repetir el 5 d’agost i, ves per 
on, el 17 de setembre, tot can-
viant de discurs davant el sector
 més reaccionari de l’empresariat,
 va dir que aquestes eleccions “no
 són una disjuntiva entre dretes i 
esquerres” i va reconèixer-ne el 
caràcter plebiscitari. I és que la 
realitat s’ha acabat imposant. 
Naturalment que són unes elec-
cions plebiscitàries. Ho són per-
què en una democràcia totalitària 
com l’espanyola l’Estat és una presó
 dins la qual els referèndums estan 
criminalitzats. El seu problema és 
que no pot arribar a l’extrem d’im-
pedir que els catalans surtin de ca-
sa i que organitzin les manifesta-
cions més multitudinàries i espec-
taculars d’Europa en demanda de
 la independència nacional de Cata-
lunya. En el decurs de la Via Lliure 
d’aquest Onze de Setembre n’hi ha-
via prou d’alçar la vista per comptar 
quatre helicòpters i dues avionetes 
que ho filmaven. La pregunta és: 
tot aquest desplegament només 
per a unes eleccions autonòmiques?

El nacionalisme espanyol està tan

 obsedit a tancar les múltiples es-
querdes de l’atrotinada presó de 
pobles que és Espanya, que no 
s’adona de les galdoses contradic-
cions en què incorre dia rere dia en
 el seu desfici enfollit a remolc de 
les accions tan ben treballades de l’independentisme. Perquè, si no-
més són unes eleccions autonòmi-
ques, quin sentit té que vulguin im-
plicar-hi Angela Merkel, David 
Cameron i Barack Obama? No deu 
ser que el govern espanyol està molt 
espantat davant la fermesa de la 
societat catalana? No deu ser que
 necessiten fer-nos creure que 
Merkel, Cameron i Obama parlen 
de Catalunya sense dir-ne el nom?
 I per què no el diuen, el nom, si 
tant subscriuen el totalitarisme del 
govern espanyol? Tan desesperat 
està aquest govern que necessita
 recórrer a un portaveu de Brussel·
les, casat amb una militant del PP i
 cap de gabinet del president del 
Grup Popular europeu? Creuen que
 ningú no es va adonar que el dis-
curset del senyor Margaritis Schinas,
 en forma de resposta a una “pre-
gunta casual”, remarcant l’expulsió
 de la Unió Europea d’una nació que 
esdevingui independent, havia estat
 escrit abans –per la Moncloa, potser?
– i que per això va ser llegit? Quin 
ridícul que vint-i-quatre hores des-
prés d’aquesta barbaritat el vicepre-
sident de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis, es veiés obligat a esme-
nar les paraules del portaveu Schinas
 tot dient que Brussel·les “està prepa-
rada per treballar amb les autoritats 
escollides democràticament”.

Pel que fa a la famosa frase d’Oba-

ma, relativa a “mantenir la relació 
amb una Espanya forta i unida”
i l’intent espanyol de presentar-la 
com una al·lusió a Catalunya, és per
 petar-se de riure. El mateix Obama
 ho deu fer al seu despatx en veure’n
 la matussera manipulació. Obama 
és l’estadista més important del 
món i la majoria dels caps d’estat
 i de govern volen fotografiar-se al 
seu costat per treure’n profit intern. 
Ell, però, es limita a dir frases 
buides que no el comprometen i 
que permeten cobrir l’expedient 
deixant content l’interlocutor. La
 frase, però, sempre és la mateixa.
 L’únic que canvia és el subjecte: 
“Volem mantenir la relació amb
 una Alemanya forta i unida”,
 “Volem mantenir la relació amb 
un Japó fort i unit”, “Volem man-
tenir la relació amb una Suècia
 forta i unida”, i així fins a l’infinit. 
Francament, si com diu García-
Margallo sense el més mínim sentit
 del ridícul ni de vergonya, “Espanya 
és la nació més antiga del planeta”,
 deu ser molt humiliant haver d’anar 
pel món pidolant fotos per sentir-se 
algú.