diumenge, 31 de gener de 2016

LA REPRESENTACIÓ EXTERIOR DE CATALUNYA I EL CONSTITUCIONAL.



(Vilaweb). L’Estat espanyol es disposa a perseguir tot allò que bellugui a Catalunya. Sembla que la investidura de Puigdemont ha superat la censura de Don Cicuta, però no canteu victòria, perquè el decrèpit censor de Tacañón del Todo, al cor de l’Espanya eterna, ja té el dossier de la comissió del Procés constituent i el de la conselleria d’Afers Exteriors i el de l’Agència Tributària Catalana i els que estan en camí… La quantitat no l’espanta. És guardià de les essències i té el monocle a punt per escrutar fins a l’última coma, perquè allà saben de bona tinta que darrere les comes s’hi amaguen atemptats contra la castedat i la unitat d’Espanya. Per allò mateix de la castedat se li devien eriçar tots els pèls del cos amb el telegrama que els va portar les declaracions del vicepresident Junqueras, recordant des del Financial Times als mercats internacionals que Espanya deu el 100% del seu PIB (un bilió), que el forat continua creixent, que és insostenible i que Catalunya garantiria el pagament puntual de la seva part, previ acord amb tots els actors implicats. “!Habrase visto cuanta desfachatez!”; despullar Espanya amb aquesta impudícia. És clar que els preocupa el que diran, concretament el que diran els catalans quan van sols pel món. Per això bramen fa temps contra les ambaixades i ara contra la conselleria de Romeva. Ignoren que Catalunya ja tenia ambaixades i consolats a l’edat mitjana? Ignoren que costa més la bandera espanyola de la Plaza Colón de Madrid que qualsevol de les set delegacions catalanes a l’estranger? O que Andalusia i el País Basc gasten quatre vegades més que Catalunya en acció exterior? O que Catalunya és una potència exportadora (25% del total) i un imant per a la inversió estrangera (24% del total) gràcies en bona part a l’acció exterior? I tant que ho saben! El que els preocupa és que Catalunya tingui veu en el context internacional, perquè és allà on la legalitat, la jurisprudència, la tutela dels drets fonamentals, els mercats econòmics i els precedents històrics poden entendre, emparar i fins i tot avalar la creació d’un nou estat independent anomenat Catalunya.