En el primer cas. Tothom es posarà les piles a l' administració de l' Estat espanyol per fer-nos-ho molt difícil i no ens enganyem els partits espanyols (si més no PP- Ciudadanos-PSOE) es posaran ràpidament d' acord per aturar la independència catalana. Però nosaltres tenim via lliure i hem de ser capaços de fer-ho.
Si no hi ha investidura. Les coses són molt diferents. S' allargarà aquesta etapa fins març, on pot ser que hi hagi una majoria més àmplia (i s' agafarà la nova etapa encara amb més força) o no (i haurem d' admetre que no tenim prou majoria i molts estaran molt contents perquè és el que buscaven).
No creiem que hi hagi un culpable únic si es dona aquest cas. I ja en parlarem.
De moment us afegim el text publicat per Vilaweb per fer un repàs del procediment de representació i votacions que farà la CUP per donar una resposta definitiva a la situació. Tenint en compte que volen fer una declaració de consens que no serà fàcil i tenint en compte que Junts pel Sí no mourà cap més fitxa. Totes aquestes reflexions van bé per adonar-nos dela situació política on ens trobem ara mateix.
Vilaweb: Quines assemblees territorials hi ha i quin pes tenen?
Cada assemblea territorial (n’hi ha tretze) hi
delega entre 3 i 6 membres en funció de 4 criteris: nombre de militants (un
delegat extra per 150 militants), nombre de comarques (6), nombre de regidors (10)
i nombre d’assemblees locals (15) —3 és número mínim de delegats i 6 és el
màxim—. Els vots dels representants de les territorials al consell polític son
ponderats, segons la diversitat d’opinions que hi hagi a les assemblees locals.
La seva funció principal és fer el seguiment i
desplegament de la línia política aprovada per l’assemblea nacional. En aquest
sentit, a partir del debat ha d’anar bastint el discurs polític i programàtic
de la CUP. També és responsabilitat seva analitzar la situació política i
proposar resolucions i campanyes concretes.
Les assemblees territorials de la CUP són les
següents (número de representants al consell polític entre parèntesi): Alt Ter
(4), Baix Llobregat (4), Barcelona (5), Catalunya Central (4), El Camp (5),
Maresme (5), Nord Oriental (6), País Valencià (3), Penedès (5), Ponent (5),
Terres de l’Ebre (3), Vallès Occidental (4) i Vallès Oriental (4). Actualment
s’estan conformant assemblees territorials també a les Illes i a Catalunya
Nord.
Què és el GAP i qui en forma part?
Al consell polític de demà també hi
participarà el Grup d’Acció Parlamentària (GAP). És un òrgan propositiu i de
consens que marca els passos a seguir del dia a dia de l’acció parlamentària
dels diputats de la CUP, mitjançant la participació i la implicació dels
moviments socials i organitzacions polítiques de la Crida Constituent. El grup
d’acció parlamentària hi ha 2 representants de cada assemblea territorial i un
de cada organització que forma part de la CUP. És l’eina on conflueix el treball
de base de la CUP i la seva expressió parlamentaria. Es convoca el consell
polític més el GAP quan s’han de decidir qüestions relatives a investidura,
pressupostos de la Generalitat i procés cap a la independència.
Les organitzacions que formen part del GAP
són: Arran, Col·lectiu Drassanes, Constituents per la Ruptura, Coordinadora
Obrera Sindical (COS), Corrent Roig, Crida Constituent, En Lluita, Endavant
OSAN, Lluita Internacionalista (LI), Poble Lliure i Sindicat d’Estudiants dels
Països Catalans (SEPC).
Qui forma i què fa el secretariat nacional?
Al consell polític també hi participa el
secretariat nacional, que és l’òrgan col·legiat de coordinació de
l’organització i de gestió política. El formen quinze membres escollits en
assemblea. Coordina, desenvolupa i executa els acords i la línia política
decidida en l’assemblea nacional i en el consell polític. Pot prendre, amb
caràcter d’urgència, decisions polítiques entre reunió i reunió del consell
polític, explicant posteriorment en aquest òrgan les actuacions que s’han dut a
terme, de les quals ha de donar compte i ha de ser ratificades.
Els quinze membres del secretariat nacional
actual són: Laia Altarriba, Neus Montaner, Xevi Generó, Laura Rafecas, Llorenç
Casanova, Nora Miralles, Isabel Chacón, Ester Racobayera, Hugo Alvira, Guim
Pros, Roger Castellanos, Tomàs Sayes, Joel Jové, Omar Diatta i Xavier Monge
(que va dimitir aquest dimecres i que donarà pas a Ferran Carbonell).
Com són les dues propostes?
Aquest secretariat, juntament amb els diputats
del parlament, van decidir sotmetre a votació dues opcions que concreten
finalment la fórmula de vot en la sessió d’investidura. Són aquestes:
A) En un nou ple d’investidura, 5 diputats de
la CUP votarien a favor d’investir Artur Mas i 5 en contra, o bé els 10
diputats s’abstindrien.
B) Dos diputats hi votarien a favor i 8
s’abstindrien, per a plasmar la defensa de la independència i d’un procés
constituent i popular i de l’oposició a la continuïtat de les polítiques de
retallades i privatitzacions.
Avui es reuneixen les tretze assemblees
territorials per debatre les propostes i poder traslladar el resultat de la
deliberació al consell polític de demà. La voluntat de l’organització és
arribar a prendre una decisió per consens. Però, en cas que no sigui possible,
es procedirà a votar les dues propostes.
Com es farà el recompte
Aleshores es procedirà a comptar els vots
favorables de cadascuna de les propostes presentades; després els vots en
contra; i finalment les abstencions. Serà aprovada aquella proposta que
obtingui la majoria absoluta dels vots. En el cas que més d’una proposta
obtingui la majoria absoluta dels vots, es passarà a una nova tanda de votació
fins que només surti aprovat un sol document. Entre cada tanda de votació
s’obrirà un torn de debat. S’ha decidit que hi hagi un màxim de 3 tandes.
En cas de blocatge, el secretariat nacional
cercarà una proposta metodològica per desblocar la situació, proposta que haurà
de ser validada pel mateix consell polític.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada