dimecres, 20 d’agost del 2008

ESCALARÀS LA LLEI O LA SALTARÀS ?

ESCALARÀS LA LLEI O LA SALTARÀS ¿

Ahir, visitant la Plana de Gizah vaig fer aquesta fotografia. No afegiré res més prohibitiu que el cartell de la piràmide de Keops. Malgrat el seu contingut, hi ha qui, mai millor dit, es salta el marc legal, o, per altra banda, l'escala. Sigui d'una manera o altra, fa filigranes, però arriba a dalt. De totes maneres, sóc del parer que ha tirat pel dret. Doncs haurà aconseguit els seus propòsits encara que li hagin dit de bell antuvi fins on resta el topall.Al meu entendre, aquesta imatge és una paràbola que il·lustra els fets de la vida quotidiana de casa nostra.

Sovint, els catalans som presoners de les nostres limitacions. No perquè en tinguem, sinó perquè ingènuament pensem que duem cadenes. Per aquesta raó, la nostra moral ens perpetua la consciència en una moral còmoda, relaxada. Malauradament, la nostra acció es basa en la bonesa. Sincerament, a mi ja em sua l'ànima al veure que es confonen els bons costums per la cristal·lització covarda de la valentia que ens neguem abans de sortir de casa.

S'ha acabat acceptar, de forma mesella, les classes que alguns de nosaltres -encara- volen rebre per foragitar les passions esbojarrades. El valor no el trobarem en el nostre estómac, sinó en el nostre cor. Només aquell qui es governa a ell mateix pot governar el seu entorn. Això és una passió esbojarrada o vèncer la por per tal de vèncer la nostra mort?Virgili, el poeta romà, ho tenia ben clar: "Audaces fortuna iuuat", La fortuna afavoreix els valents. Si només lluitem contra la por, només llavors serem lliures. No és quelcom immens viure amb valor i morir guanyant la fama eterna? Amb el nostre silenci, estem consentint no seguir continuar lluitant. Què podem esperar del futur sinó ésser descartats? La por és pels covards: una pèrduda de temps.

I tu, escalaràs la llei o la saltaràs?

Maiol Sanaüja