17 ANYS DE PP DEIXEN EL PAÍS VALENCIÀ ARRUÏNAT.

20.07.2012

El fracàs valencià

V. Partal (a Vilaweb): El 3 de juliol de 1995 Eduardo Zaplana prenia possessió com a president de la Generalitat Valenciana. El PP, que ell presidia, havia guanyat per majoria simple les eleccions, però el famós 'pacte del pollastre' amb la Unió Valenciana de González Lizondo va bastar per a canviar la història del País Valencià.

Aquell pacte, que determinava exactament com es repartien 'el pollastre', ja era per si mateix un indici d'allò que havia de passar. Malgrat un castell de focs permanent, després de disset anys de govern el Partit Popular ha deixat el País Valencià literalment arrasat, arruïnat, convertit en un pària. Tant que hem estat els primers a demanar el rescat del govern espanyol. Una marca ineludible del nostre fracàs col·lectiu, de la nostra incapacitat de fer un projecte sensat, de la nostra incapacitat d'aconseguir un finançament just, però sobretot una marca notòria del fracàs de la política del PP.

Disset anys són molts anys. En aquestes quasi dues dècades de govern el PP ha fet del País Valencià un territori sotmès al caciquisme, a la manipulació, al robatori sistemàtic. La nostra és avui una terra cremada que tardarem molt a recuperar de tanta malifeta com ha sofert a mans dels Zaplana, Olivas, Camps i Fabra. Hem perdut el sector financer propi, hem perdut les oportunitats econòmiques, hem perdut el territori a mans de l'especulació més salvatge i avui hem perdut també la institució que havia de ser guia del nostre poble.

Ara s'embolicaran amb parauletes. Que si això és una intervenció, que si no ho és... Però l'evidència és aquesta: hem estat els primers a demanar que el govern espanyol controlàs el nostre govern. Som intervinguts, vulguen dir què vulguen dir i com en vulguen dir. Simplement perquè a l'estat espanyol ara hi ha un sol govern sense autonomia per a decidir res. I aquest és el valencià.

Això és un desastre històric que reclama eleccions avançades i un altre govern. Ep!, si és que els votants entenen, finalment, on ens han portat aquesta colla que la cançó tracta de 'lladres, bords i botiflers'...