Cal tenir en compte, però, que necessitem un reconeixement internacional i unes complicitats que s'han de treballar dia a dia, per quan donem un senyal a l' exterior de que volem ser un país independent no hi hagi cap dubte ( i el senyal no és convertir un referèndum en una consulta pactada, ni unes eleccions "autonòmiques" en plebiscitàries). Hem de començar la campanya ara i ens hem de treballar dos sectors difícils: la gent gran i els barris de grans ciutats votants del PP-PSOE i declarar la independència des del Parlament. Així ho veiem des de Catalunya, Nació.
Tenim en compte l' avís de Partal i per això us l' afegim, així com el comentari d' un lector de Vilaweb (a continuació) que també ens ha semblat prou interessant per al debat i reflexió de cadascú:
Ahir a Washington hi hagué una jornada de debat molt interessant sobre el procés polític que viu Catalunya. Va ser organitzada pel Diplocat i la George Washington University i hi van participar experts catalans i nord-americans de molt pes.
Un d'aquests experts fou Paul Williams,
professor de dret i relacions internacionals de l'American University i
fundador del Public International Law & Policy Group. Williams va fer una
sentència que em va deixar corprès, però que ja cal que tinguem ben en compte:
el problema és a Brussel·les. (Vull remarcar que Williams és conegut des de fa
anys per la seua activitat negociadora i diplomàtica a tot el món, especialment
en processos de pau, però també en processos d'independència.)
Concretament, Williams va dir que Madrid no
era cap problema, perquè la seua posició era ben previsible, que l'Haia (la
Cort Internacional de Justícia) no era cap problema després de la sentència de
Kossove, que Nova York no era cap problema, perquè la comunitat internacional
no posaria cap impediment especial al reconeixement de Catalunya, i que el
problema únic i real que tenim els catalans és la indefinició de Brussel·les,
que ja fa massa que dura.
Com va explicar ben gràficament, el
reconeixement diplomàtic d'un nou estat sempre és un no d'entrada, que més o
menys ràpidament passa a ser un sí quan aquell qui pot fer el senyal adequat el
fa. I això aquests darrers anys ha passat trenta-sis voltes, va dir, amb
trenta-sis nous estats que ningú no volia reconèixer però que avui ja no
discuteix ningú.
Seguint aquesta experiència, en el cas de la
proclamació de la independència de Catalunya els estats restaran quiets fins
que no vegen el senyal que cal actuar. I --pense jo que molt encertadament-- el
professor Williams afirma que el senyal ha de venir de Brussel·les: en el
moment que la Unió Europea reconega que Catalunya en continua formant part com
a estat independent no hi haurà cap estat del món que s'hi opose, tret potser
d'Espanya.
Ara, Williams mateix diu que Europa, de
moment, es limita a fer l'estruç i a amagar el cap sota terra. I remarca, per
tant, que haurem d'obligar Europa a mirar la realitat cara a cara. Aquesta, i
no cap altra, és la batalla clau que ens espera. Batalla, per cert, en què
Williams creu que tenim molts punts a favor, simplement perquè ara ja som
membres de la Unió Europea i el projecte continental no podria resistir
l'expulsió de set milions de persones només perquè no sap com resoldre's allò
que, al capdavall, no és sinó una remodelació de les fronteres interiors.
Recomane de no perdre de vista l'avís que ens
arriba de Washington…
Vicent Partal.
Com més s'allargui el procés, més perill hi ha
que acabi malament. La republica era més democràcia que l'actual monarquia i en
6 anys tot s'en anà en orris. Que vull dir?: si cal anar a Bruseles, doncs anem
a Bruseles. Si l'11 de setembre som capaços d'anar-hi la meitat dels que ens
varem mobilitzar en la via o la bebaixa, seria un èxit, poser definitiu.
Posarem Europa potes
enlaire, serà impossible que no ens vegin.
Per curiositat: Resistiran els obstuccionistes
no fer-ser la foto a Bruseles?
Post Data segona: Si no expliquem els números
d'España de manera senzilla a les classes populars, votaran el 27 de setembre a
favor d'aquesta España, inviable economicament, tal com ens explicaba amb
tanta claretat fa uns mesos en Edward Hugues
al seu Blog. Caldrà ser molt contundents desmentint.
Ignasi de Y. (lector de Vilaweb)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada