No caldria ni comentar-ho tot plegat. Si no fos que darrera de tot això hi ha l' enèssima aixecada de camisa als catalans i catalanes. Quan veuen que les coses es posen tossudes per part dels catalans, envien el representant amb les rebaixes, podem buscar a hemeroteca els emissaris que han enviat amb rebaixes (monàrquics, republicans o socialistes, en aquest aspecte van fer el mateix).
Que no ens tornin a aixecar la camisa ¡¡¡
Us afegim un article den Josep Casulleras a Vilaweb:
Pedro Sánchez va arribar,
es va fer la foto que volia i va marxar a corre-cuita. I li van posar la catifa
vermella, amb honors de president, l’hospitalitat que no falti. I mira que bé,
que n’hi ha un de Madrid que és socialista i que diu que s’han de refer ponts i
fondre el gel i vol venir a parlar, i a més té un aspecte més semblant al de
Zapatero que no al d’Alfonso Guerra. El màxim dirigent del PSOE, en ple
batibull per la (no) investidura del nou president espanyol, es va plantar al
Palau de la Generalitat a petició pròpia i es va reunir amb el president Carles
Puigdemont, amb aquella cordialitat tan seva de tutejar molt i parlar a poc a
poc. I ens va voler aixecar la camisa.
Sí, Sánchez venia amb un
objectiu ben clar: inquietar Ciutadans, pressionar Podem i fer veure que això
de l’immobilisme és cosa del PP i de Rajoy. I per aquesta última raó és lògic
que Puigdemont i el govern hi veiessin la part positiva. Però hi havia una cosa
latent en el rerefons de les qüestions de rabiosa actualitat, que era la
bel·ligerància evident de Sánchez envers el dret d’autodeterminació de
Catalunya, al qual s’ha referit més d’una vegada, amb menyspreu i tot. Un
menyspreu que va arribar a fer extensiu als partits independentistes amb
representació al congrés espanyol (més d’un milió cent mil vots), marginant-los
en la ronda de converses per a la (no) investidura; un menyspreu que el va
portar a dir durant la campanya que el dret de decidir de Catalunya només el
defensaven ‘alguns separatistes’, amb ganyota de desdeny inclosa.
És el Pedro Sánchez de la
gran bandera espanyola i els discursos abrandats parlant de patriotisme
espanyol i encoratjant els militants socialistes ‘a treure la raça que porteu
dins’, el que renega obertament de Suresnes, el que nega qualsevol mena de
sobirania a Catalunya i que en aquesta qüestió no vol moure’s ni un
mil·límetre, ni pot (per l’alè al clatell dels barons i l’aparell del partit);
el mateix que no s’ha cansat de repetir en mitjans de Madrid i en conferències
de premsa que ‘hi ha un problema de convivència a Catalunya’. Doncs ahir aquest
Pedro Sánchez va venir a Barcelona, i va haver de sentir com Carles Puigdemont
li retreia que hagués dit això, però va aconseguir de fer una compareixença
llampec sense referir-se a cap ‘crisi de convivència’, canviant aquesta vegada
les paraules i parlant del ‘problema que es viu en la relació entre Catalunya i
la resta de l’estat espanyol’, dient que ‘cal trobar solucions’ i que ‘comença
una etapa de desglaç’, i proposant d’obrir ‘un nou full de ruta en les
relacions entre la Generalitat i el govern espanyol’ que consistiria ni més ni
menys que a mirar de complir alguns dels incompliments que l’estat arrossega
amb Catalunya, tant de governs socialistes com del PP. Això és tot el que va
dir, i tot el que ofereix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada