LES PINTURES MURALS DE SIXENA

El jutjat d’Instrucció número 2 d’Osca ha ordenat l’execució provisional de la sentència del 4 de juliol, que condemnava el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a lliurar les pintures murals de Sixena. La magistrada insta la institució catalana que en el termini de vint dies comuniqui al jutjat com procedirà a desmuntar les pintures exposades, en quines condicions efectuarà el seu trasllat des del MNAC fins a la sala capitular de Sixena i que determini, també, quins tècnics hi intervindran. En la mateixa interlocutòria, el jutge requereix al govern de l’Aragó que en el termini de deu dies informi al jutjat de les condicions estructurals i climàtiques de la sala capitular, on el govern aragonès preveu instal·lar-les.

La resolució judicial es produeix després de la demanda presentada per l’Aragó, que va sol·licitar l’execució provisional de la sentència dictada al juliol, seguint el mateix procediment que va seguir amb les obres d’art en conflicte amb el MNAC i el Museu de Lleida.

La resposta del govern

La portaveu del Govern, Neus Munté, ha criticat que és un ‘despropòsit’ que la decisió dels jutjats d’Osca. ‘Lamento tornar a dir que aquest cas és un autèntic despropòsit com també ho està sent el de les obres d’art dipositades a Lleida’, ha afirmat en la roda de premsa posterior al Consell Executiu.

Munté ha al·legat que la sentència no és ferma, per la qual cosa la Generalitat ‘esgotarà totes les vies legals’ al seu abast perquè prevalgui el seu criteri que les obres d’art segueixin exposant-se al MNAC, i ha reiterat el risc que, segons la seva opinió, correrien aquestes pintures si són traslladades. ‘Estem convençuts que quan aquest litigi finalitzi podrem demostrar que aquestes obres poden estar a Catalunya’, ha sentenciat Munté, que ha recordat que el procés judicial afecta tant les obres del MNAC com les del Museu de Lleida.

Sobre si aplicarà o no la sentència, ha insistit que el procediment judicial no ha finalitzat, i ha destacat que el Govern es manté que actuarà amb ‘obediència a les lleis catalanes’ que fan referència a la conservació del patrimoni, sense donar més detalls.

Evitar ‘un atemptat en matèria cultural’

El conseller de Cultura, Santi Vila, ha avançat que el govern plantejarà una ‘oposició rotunda’ a la possibilitat que les pintures murals de Sixena siguin traslladades a l’Aragó. El conseller ha apuntat que el Govern farà públics en els propers dies els informes acadèmics que acreditaran que el trasllat seria ‘un atemptat en matèria cultural’. En declaracions als mitjans de comunicació aquesta tarda, Vila ha reclamat que el jutjat d’Osca citi quines són les raons científiques que avalen el possible trasllat de les obres: ‘Estem segurs que cap autoritat acadèmica voldrà assumir la temeritat de traslladar les pintures murals, que cal recordar que es van patir un incendi’.

Antecedents judicials d’un conflicte llarg

Les pintures murals de Sixena decoraven des del segle XII el monestir però un incendi durant la Guerra Civil les va malmetre i Patrimoni de la Generaltat les va recuperar per portar-les a Barcelona, on van ser restaurades. El MNAC les té en dipòsit des de 1940 i, des de 1960, estan exposades com una de les grans obres de la col·lecció del museu.

La sentència del juliol donava la raó a l’executiu aragonès, que considerava que ‘legítimament’ els béns pertanyen a la congregació de l’ordre de Sant Joan de Jerusalem, propietari del monestir, i que se les van endur ‘sense cap títol jurídic de propietat’. Aquest ha estat un dels arguments de la jutgessa, que qüestiona l’existència d’un contracte entre les l’ordre de Sant Joan de Jerusalem i el MNAC i que treure-les de Sixena fos l’única alternativa per salvar-les. A més, afegeix que no consta que les religioses ni la Direcció General de Belles Arts haguessin autoritzat l’extracció de les pintures.

L’Ordre de Sant Joan de Jerusalem, propietari del Reial Monestir de Santa Maria de Sixena, a Osca, va cedir al govern de l’Aragó els drets perquè pogués reclamar l’entrega de les pintures murals originàries de la sala capitular d’aquest monestir mb l’objectiu de ‘defensar la integritat del patrimoni històric i cultural aragonès’.

El 18 de gener va començar el judici. Hi va declarar l’ex-conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Guitart, que va confirmar que l’any 1992 va signar amb les monges del Monestir un contracte per cedir indefinidament els frescos a la Generalitat. Els representants aragonesos van insistir aleshores que aquest contracte era ‘fals’ i que les pintures van ser ‘robades’. La part catalana sempre ha defensat que van ‘salvar’ les obres després d’un incendi l’any 1936. La jutgessa també ha denegat per qüestions “estrictament processals” l’admissió a tràmit de la petició d’execució sol·licitada per l’Ajuntament de Vilanova de Sixena perquè no està legitimat per promoure el procés ni per instar l’execució de la sentència, que correspon al govern de l’Aragó.