El tema de la llei catalana sobre les curses de braus i l´acceptació anunciada de la ILP al Congrès espanyol per a declarar els toros "bé d´ineterès cultural", ens ensenya el camí que utilitzaran des de Madrid per ofegar qualsevol cosa que es faci i no els agradi.
Les lleis espanyoles prevalen sobre les catalanes, ja es veu amb els toros. Sabeu que passarà quan farem una llei electoral, una llei de consultes o un referèndum ?
I què ens quedarà? recórrer al Constitucional? Si no obrim els ulls i marquem el nostre pla no farem res, ells ja el tenen el seu.
L´article de l´Hèctor López ens sembla molt encertat:
El parlament té
competències per regular sobre la protecció dels animals, de manera que
cap llei espanyola no hauria d'invalidar una decisió del parlament, però
de què serveix la competència catalana si hi interfereix el congrés
espanyol?Si la ILP s'accepta al congrés espanyol i s'aprova la
llei, també s'aplicarà a Catalunya, perquè prevaldrà respecte de la llei
catalana, segons que explica el jurista Hèctor López Bofill. Explica
que ací hi ha conflicte de competències: una llei catalana que aboleix
les corregudes de toros i una llei espanyola que les declara Bé
d'Interès Cultural, i de retruc, estableix que s'hauran de promoure a
tot l'estat espanyol.
Segons López Bofill, 'es pot considerar que en aquest cas opera la
competència en matèria de cultura, que és justament l'únic supòsit de
concurrència perfecta. És a dir, és una matèria en què, en principi,
legisla la comunitat autònoma, però que si també hi legisla l'estat, la
norma estatal pot desplaçar la norma catalana i prevaler-hi'.
L'única via, recórrer al Constitucional
En aquesta situació, l'única cosa que podria fer el govern de la
Generalitat seria recórrer al Tribunal Constitucional, que precisament
ara té damunt la taula la llei catalana de protecció dels animals, que
fou objecte de recurs pel PP. L'única via per evitar la nova llei
espanyola, doncs, seria que el TC la declarés inconstitucional, per a la
qual cosa podrien passar anys, si és que arribés a fer-ho.
Si el congrés espanyol aprovés la llei, qualsevol empresari podria
organitzar una correguda de toros en alguna plaça de Catalunya. La
Generalitat podria obrir-li un expedient sancionador pel fet de vulnerar
la llei catalana, i l'empresari podria recórrer al jutjat contenciós
administratiu contra aquest expedient. El fet més probable és que el
jutjat plantegés una qüestió d'inconstitucionalitat i el conflicte de
competències arribés al Tribunal Constitucional.
Mentrestant, vigiria la llei espanyola
Durant aquest procés, que seria llarg, es mantindria en vigor la llei
espanyola, que no es pot suspendre, a diferència de la catalana: 'Si el
parlament aprova una llei i l'estat hi presenta un recurs, opera la
suspensió automàtica de la llei catalana per un mínim de cinc mesos.
Això no passa amb la llei de l'estat, que continua en vigor si la
Generalitat la impugna. És una diferència significativa i perjudicial
per a Catalunya', diu López Bofill.
On és, doncs, la sobirania del Parlament de Catalunya? 'El parlament
no és sobirà, d'acord amb el sistema espanyol', diu el jurista. 'El
parlament té autonomia, i l'estat no pot interposar-se en l'àmbit de
competències de la Generalitat, però en última instància, quan hi ha un
recurs, el Tribunal Constitucional decideix si l'estat s'hi interposa o
no. Sense oblidar la diferència processal esmentada, que és que
mentrestant s'aplicarà la llei espanyola.'
En mans del TC
Arribats al Constitucional, la resolució del conflicte és a les seves
mans, 'que sempre podria fer una interpretació àmplia de les
competències de l'estat' i, per tant, això no asseguraria el
restabliment de la prohibició de les corregudes de toros a Catalunya.
dissabte, 16 de febrer del 2013
dijous, 14 de febrer del 2013
ELS QUE MANEN A FOMENT, QUI SÓN ?
Finalment es va aprovar la tramitació de la ILP sobre la dació en pagament (ens alegrem d´haver-nos equivocat, francament, malgrat que hagi estat en l´últim moment i que sigui conseqüència de la pressió de l´opinió pública i els afectats després dels casos de suicidis). Endavant ILP.
En el que no ens equivoquem (era obvi) és en l´aprovació de la tramitació de la ILP sobre els TOROS. Tothom entèn (fins i tot ho diu la premsa estrangera) que és una acció política contra Catalunya per haver tingut la gosadia d´acabar amb las "corridas" a Catalunya.
L´altre tema polèmic de la setmana havia estat l´acte sobre el pacte fiscal que magava un posicionament contra el "sobiranisme" d´un sector dels empresaris catalans (FOMENT).
Al final, les altres organitzacions empresarials no s´hi han sumat i Foment faran un acte sols i en format "intern i a la seva seu".
Foment, tothom ho sap, mantè un reducte molt poc afí a això que en diuen "sobiranisme".
Però, qui són els dirigents de Foment? Avui hem llegit un article d´en Partal que en dóna unes pistes:
Us recomane que feu una ullada a la web de Foment. Si entreu a l'apartat
dedicat al president, us sobtarà l'inici de la biografia (literal: 'rebesnét de
Josep Ferrer i Vidal i besnét de Lluís Ferrer-Vidal i Soler, ambdós també
presidents de Foment'). I no sorprèn gens de veure amb què Gay de Montellà
es va guanyar els diners: ACESA, Abertis..., és a dir, el BOE. Ara consta com a
conseller delegat d'Estram SL, una empresa que
podríem anomenar familiar a la qual va entrar quan ja era en marxa.
Continuem. El vice-president és l'incombustible Josep Manuel Basàñez, de
SABA Aparcamientos. Ex-conseller amb Jordi Pujol, també va passar per ACESA. I
això de SABA? La Caixa. És una empresa
bàsicament de La Caixa que gestiona aparcaments, evidentment a base de pactes
amb ajuntaments, sobretot. Una altra empresa dependent majoritàriament del
poder polític i dels contactes.
La resta de vice-presidents, excepte en dos casos, representen
organitzacions territorials. Les excepcions són interessants.
La primera excepció és Joan Gaspart, ex-president del FC Barcelona. La seua
empresa hotelera, HUSA, té uns problemes
terribles: acumula pèrdues de prop de quaranta milions d'euros i per a pagar
les nòmines del gener cinc bancs li han hagut de fer el favor de no cobrar-li
allò que els deu. No sé com ho ha aconseguit això.
L'altra excepció és Carmen Mur Gómez, d'Impulsió de Negocis SL. Què és això?
Ni idea. Cerqueu al Google vejam si en trobeu cap informació. Jo no n'hi he
trobada. I com que no en faciliten més referències no puc dir si és la mateixa Carmen Mur que es
presenta al LinkendIn com a ex de Manpower. Ho ignore de veres. Manpower ja
sabeu que és una d'aquelles empreses de subcontractació de personal. Alguna
explicació deu haver-hi de tot plegat, però...
I això és tot. Ací s'acaba i aquesta és la gent que avui, després de veure
com la resta d'empresaris en fugien com la pesta, faran un acte contra el
sobiranisme. Representar no sé a qui representen però diguem que empresaris
molt representatius, d'allò que es diu empresaris amb empreses potents creades
per ells, no sembla que ho siguen.
I encara fet el repàs jo diria que fins i tot el problema que tenen no és
bàsicament el sobiranisme. Més aviat és una altra cosa...
director@vilaweb.cat
En el que no ens equivoquem (era obvi) és en l´aprovació de la tramitació de la ILP sobre els TOROS. Tothom entèn (fins i tot ho diu la premsa estrangera) que és una acció política contra Catalunya per haver tingut la gosadia d´acabar amb las "corridas" a Catalunya.
L´altre tema polèmic de la setmana havia estat l´acte sobre el pacte fiscal que magava un posicionament contra el "sobiranisme" d´un sector dels empresaris catalans (FOMENT).
Al final, les altres organitzacions empresarials no s´hi han sumat i Foment faran un acte sols i en format "intern i a la seva seu".
Foment, tothom ho sap, mantè un reducte molt poc afí a això que en diuen "sobiranisme".
Però, qui són els dirigents de Foment? Avui hem llegit un article d´en Partal que en dóna unes pistes:
I aquests que manen a Foment, qui són?
Foment farà avui finalment, sol com un mussol, l'acte contra el procés sobiranista que no ha abonat ningú més. Costa d'entendre però tan solament mirant qui hi ha al capdavant de la cosa en tindrem prou per a saber com és que aquest és el darrer reducte...director@vilaweb.cat
dissabte, 9 de febrer del 2013
DETALLS DELS GOVERNS ESPANYOLS: A ESPANYA NOMÉS HA PROSPERAT LA ILP DELS TOROS.
Diuen que una imatge val més que mil paraules, és evident que és una exageració. Però el que és cert és que hi ha detalls que identifiquen un estat i una manera de governar: l´única ILP que ha prosperat a Espanya és la que es refereix als toros. I mireu, que n´hi havia algunes que havien de properar per lògica.
A Canàries van prohibir els toros fa anys i no va passar res, però el que no suporten (els espanyols) és que les prohibim els catalans i faran mans i mànigues per reobrir la Monumental al setembre. Això sí, amb el suport de la seva llei i de les seves institucions. Unes institucions que no entenem com alguns (d´aquí) encara consideren com seves.
Dimarts que ve el congrés espanyol tombarà una iniciativa legislativa popular (ILP) i n'aprovarà una altra:
la majoria absoluta del PP permetrà que es tramiti la ILP per declarar
bé d'interès cultural les corregudes de toros i, en canvi, aturarà la
ILP per a la dació en pagament de la hipoteca. De fet, la dels toros
serà la primera iniciativa d'aquesta mena que el congrés haurà aprovat
en tota la història. Mai cap altra iniciativa ha tirat endavant: des del
1984, totes s'han desestimat:
o bé perquè no han superat els tràmits previs i el requeriment de
superar el mig milió de signatures, o bé per què el ple de la cambra
s'hi ha oposat.
En trenta anys s'han presentat noranta-dues iniciatives legislatives populars al congrés espanyol. D'aquestes, onze han superat el mig milió de signatures i s'han arribat a votar en el ple. I dues més, la de la dació en pagament i la dels toros, es votaran dimarts. Només aquesta última s'haurà admès a tràmit.
De totes aquestes iniciatives, n'hi ha dues més que s'havien presentat aquesta mateixa legislatura: la de Televisió Sense Fronteres, presentada per Acció Cultural del País Valencià amb l'aval de 670.000 signatures; i la proposició de llei per a la feina estable i amb drets, presentada pels sindicats UGT i CCOO. Tots dues van ser aturades.
Aquestes són les tretze ILP que han arribat al ple:
1. Regulació del finançament del sistema educatiu. 1996. Amb 600.000 signatures. DESESTIMAT
2. Regulació del llibre de text. 1997. Amb 600.000 signatures. DESESTIMAT
3. Regulació de la jornada laboral. 1998. Amb 700.000 signatures. DESESTIMAT
4. Regulació de la subcontractació en la construcció. 2000. Amb 600.000 signatures. DESESTIMAT
5. Ordenació dels medicaments. 2000. Amb 1.300.000 signatures. DESESTIMAT
6. Proposta per a la seguretat i l'estabilitat a la feina. 2001. Amb 600.000 signatures. DESESTIMAT
7. Proposta per a la garantia del poder adquisitiu dels treballadors del sector públic. 2001. Amb 560.000 signatures. DESESTIMAT
8. Proposta per modificar el codi civil en matrimoni i adopcions. 2004. Amb 1.500.000 signatures. DESESTIMAT
9. Proposta de llei de televisió sense fronteres. 2011. Amb 670.000 signatures. DESESTIMAT
10. Proposició de llei per a la feina estable i amb drets. 2011. Amb més d'un milió de signatures. DESESTIMAT
11. Regulació de la dació en pagament, per aturar els desnonaments i per al lloguer social. 2013. Amb 750.000 signatures. DESESTIMAT
12. Declaració de la festa dels toros com a bé d'interès cultural. 2013. Amb 590.00 signatures. APROVAT
L'única excepció en la llista seria una iniciativa del 1996 de proposició de llei per a reclamar els deutes comunitaris. Aquesta es va arribar a convertir en llei: una part de la proposta ja anava inclosa en la reforma de la llei de la propietat horitzontal del 1999. (Vilaweb).
A Canàries van prohibir els toros fa anys i no va passar res, però el que no suporten (els espanyols) és que les prohibim els catalans i faran mans i mànigues per reobrir la Monumental al setembre. Això sí, amb el suport de la seva llei i de les seves institucions. Unes institucions que no entenem com alguns (d´aquí) encara consideren com seves.
L'única ILP que haurà prosperat a Espanya, la dels toros
Només aquesta legislatura s'haurà impedit el
tràmit de la dació en pagament, la llei per a la feina estable i
televisió sense fronteres
En trenta anys s'han presentat noranta-dues iniciatives legislatives populars al congrés espanyol. D'aquestes, onze han superat el mig milió de signatures i s'han arribat a votar en el ple. I dues més, la de la dació en pagament i la dels toros, es votaran dimarts. Només aquesta última s'haurà admès a tràmit.
De totes aquestes iniciatives, n'hi ha dues més que s'havien presentat aquesta mateixa legislatura: la de Televisió Sense Fronteres, presentada per Acció Cultural del País Valencià amb l'aval de 670.000 signatures; i la proposició de llei per a la feina estable i amb drets, presentada pels sindicats UGT i CCOO. Tots dues van ser aturades.
Aquestes són les tretze ILP que han arribat al ple:
1. Regulació del finançament del sistema educatiu. 1996. Amb 600.000 signatures. DESESTIMAT
2. Regulació del llibre de text. 1997. Amb 600.000 signatures. DESESTIMAT
3. Regulació de la jornada laboral. 1998. Amb 700.000 signatures. DESESTIMAT
4. Regulació de la subcontractació en la construcció. 2000. Amb 600.000 signatures. DESESTIMAT
5. Ordenació dels medicaments. 2000. Amb 1.300.000 signatures. DESESTIMAT
6. Proposta per a la seguretat i l'estabilitat a la feina. 2001. Amb 600.000 signatures. DESESTIMAT
7. Proposta per a la garantia del poder adquisitiu dels treballadors del sector públic. 2001. Amb 560.000 signatures. DESESTIMAT
8. Proposta per modificar el codi civil en matrimoni i adopcions. 2004. Amb 1.500.000 signatures. DESESTIMAT
9. Proposta de llei de televisió sense fronteres. 2011. Amb 670.000 signatures. DESESTIMAT
10. Proposició de llei per a la feina estable i amb drets. 2011. Amb més d'un milió de signatures. DESESTIMAT
11. Regulació de la dació en pagament, per aturar els desnonaments i per al lloguer social. 2013. Amb 750.000 signatures. DESESTIMAT
12. Declaració de la festa dels toros com a bé d'interès cultural. 2013. Amb 590.00 signatures. APROVAT
L'única excepció en la llista seria una iniciativa del 1996 de proposició de llei per a reclamar els deutes comunitaris. Aquesta es va arribar a convertir en llei: una part de la proposta ja anava inclosa en la reforma de la llei de la propietat horitzontal del 1999. (Vilaweb).
dimarts, 5 de febrer del 2013
FOMENT RENUNCIA A L´ACTE DE SUPORT AL PACTE FISCAL DEL PALAU DE CONGRESSOS.
Avui un amic ens envia una entrevista al CCN (cercle Català de Negocis) que us ajuntem. L´entrevista ha sortit a diversos mitjans (entre ells Vilaweb).
Coincidim amb el comentari d´en Vicent Partal quan diu que " Foment no viu en aquest món...".
Però cal estar al cas del que va passant, Foment no farà l´acte de manera pública i oberta, però el farà a la seva seu. La qual cosa indica que el seu objectiu de tornar a posar com priortari "el pacte fiscal" (totalment superat) i posar en qüestió el dret de decidir català no ha tingut quorum. La realitat és que la major part de l´empresariat català no està amb aquestes tesis.
Igual com ha passat en els grans partits (PSC, CiU), l´augment d el´onada independentista ha fet entrar el debat en el sí de l´empresariat i va decantant la balança.
Però, l´opinió del CNN cal llegir-la, per tal de completar la informació sobre la situació de l´empresariat català:
Autor/s: Josep Casulleras Nualart
Foment del Treball ha perdut una batalla important contra el procés d'autodeterminació. Ha acabat renunciant a l'acte de suport al pacte fiscal que volia fer al Palau de Congressos, on pretenia reunir patronals i associacions empresarials diverses. El Cercle Català de Negocis, que aquestes últimes setmanes ha denunciat el to de l'acte, recorda que Foment té molt poder però no representa pas l'empresariat català. El secretari general de l'entitat, Joan Canadell, n'ha parlat en aquesta entrevista.
—Foment del Treball ha decidit de no fer l'acte com el tenia previst. Ho veieu com una victòria vostra? Com una derrota de l'unionisme empresarial?
—Hem guanyat la batalla, perquè ja no faran l'acte com el volien fer. Les coses contranaturals acaben malament. I només ha calgut una espurna perquè l'atmosfera esclatés. No és una victòria nostra, sinó que han anat a jugar a una cosa i han perdut. Perquè això que volien fer era antinatural. Això els posa en evidència. I fa que tots plegats pensem si no necessitem una altra mena de patronals. Ho aprofitarem per fer un debat intern i decidir si el CCN ha de fer passos endavant per constituir una patronal diferent que pensi més en el país que no en temes individuals de cada empresa.
—Per què Gay de Montellà vol aturar el procés sobiranista?
—Ja es veu que Foment representa les grans empreses que viuen del BOE. Hi ha empreses que es beneficien de l'estatus actual, que quan hi ha concursos se'n surten i quan volen una regulació que els afavoreixi parlen amb el govern espanyol i ja està. Són empreses que no lluiten, com lluita el petit i mitjà empresari, en un mercat totalment obert i competitiu, sinó que s'aprofiten de l'estat per fer els negocis. Si això va a favor del poble de Catalunya i de l'empresariat català, perfecte. Si no, si hi va contra, com és el cas, nosaltres diem que prou.
—Empreses que viuen a cop de BOE? Voleu dir grans empreses, en general?
—Però no es tracta pas de la petita i mitjana empresa contra la gran empresa. Perquè a Catalunya hi ha grans empreses que ho fan molt bé. Penso en Grífols, Desigual i moltes més. No ens oposem a la gran empresa, sinó a les empreses que viuen del BOE i que d'una manera barroera fan inversions sense sentit i, en canvi, enriqueixen una gent que afavoreix que el govern continuï i es perpetuï. És una doble espoliació. No és tan sols l'econòmica i que no es facin les obres, sinó que a més es fan en llocs on no té sentit que es facin, i a càrrec d'empreses que molt sovint són a Foment del Treball.
—De quines empreses parlem?
—Per exemple, en els documents que han sortit a El País sobre la comptabilitat de Bárcenas, s'hi poden veure empreses com ara Mercadona, que casualment és dins de Foment, i també hi ha Fomento de Construcciones y Contratas, que caldria veure quants contractes d'obres ha fet a l'estat espanyol; també hi ha Ferrovial, El Corte Inglés… I El Corte Inglés què hi pinta? Doncs a Espanya fan lleis per regular els horaris comercials que són contràries al comerç de proximitat i a la petita i mitjana empresa. I qui hi surt guanyant? Mercadona, El Corte Inglés… Per tant, probablement la cosa va per aquí.
—La idea que la gran empresa s'oposa al procés d'autodeterminació tampoc no és certa…
—No. FemCat és una associació de grans empreses, on hi ha un centenar d'empreses que representen el 10% del PIB català, que no fan bandera del procés però tampoc no s'hi oposen. Són empreses grans, que no viuen del BOE, sinó que han començat amb poca cosa i s'han anat fent grans. Viuen dels seus recursos i de les seves iniciatives. No és una qüestió d'empresa gran o empresa petita. Es tracta d'empreses normalment espanyoles, però també n'hi ha alguna de catalana, que viuen de la relació amb el govern espanyol.
—Al començament Pimec donava suport a l'acte del 14 de febrer.
—A Pimec hi ha divisió: gent a favor i gent contra. I ja va deixar clar que aniria a l'acte sempre que no es polititzés. Pimec ha expressat dubtes.
—Els mateixos dubtes que va expressar la Cambra de Comerç de Barcelona?
—Sabem que hi ha organitzacions i associacions dins la Cambra que no s'hi avenen. Hi deu haver hagut tensions internes. Allà, a part empreses, hi ha moltes organitzacions, i cadascuna té la seva estructura i els seus socis. Si no ho haguéssim destapat hauríem anat allà i s'haurien trobat amb el merder.
—Per què penseu que el Cercle d'Economia, amb Josep Piqué al capdavant, tampoc no hi ha acabat donant suport?
—Pot ser per la mateixa raó. Dins el Cercle d'Economia hi ha empreses que són a FemCat. I pot ser que hi hagi tensions internes, amb empreses que hi són contràries.
—Al CCN heu fet molta feina en xarxes socials. Quines impressions de petits empresaris heu recollit?
—Hi ha de tot. Des d'autònoms que diuen que no se senten representats per Foment a empreses petites i mitjanes de Pimec. Hi ha expressions de petita empresa que té il·lusió en el procés i que veu que se'n podria anar en orris si finalment la gran empresa s'hi oposés frontalment, amb una campanya d'oposició. L'etiqueta #14Fnoensrepresenten resumeix molt bé què sent la gent. Al final, l'1% de les empreses que pugui representar Foment del Treball no és la voluntat de tot el país.
—Arran de la polèmica sobre l'acte de Foment sembla que l'empresariat català es trobi dividit sobre la independència. Ho veieu així?
—Tenim una font d'informació que són les enquestes, les que han fet Cecot, Pimec i la Cambra de Comerç. Totes donen una majoria a favor de la independència, que en el cas de Pimec puja fins a un 67%. I només entre un 12% i un 18% vol continuar com fins ara. Ara, també hi ha l'empresari que no ha pogut exportar o que no s'ha mogut per exportar, que depèn més d'Espanya i que té més por. Perquè veu que les reaccions espanyoles recorden el boicot… Ara, hem vist que és una por inicial i que a la llarga no ha de preocupar. I de vegades és per manca d'informació. No hi ha divisió. La majoria del petit i mitjà empresari és favorable a l'estat propi. Hi ha les grans empreses que hi suquen i que tenen grans mitjans a favor. Aquests senyors tenen molt poder, però no són tants. No hi ha divisió.
Coincidim amb el comentari d´en Vicent Partal quan diu que " Foment no viu en aquest món...".
Però cal estar al cas del que va passant, Foment no farà l´acte de manera pública i oberta, però el farà a la seva seu. La qual cosa indica que el seu objectiu de tornar a posar com priortari "el pacte fiscal" (totalment superat) i posar en qüestió el dret de decidir català no ha tingut quorum. La realitat és que la major part de l´empresariat català no està amb aquestes tesis.
Igual com ha passat en els grans partits (PSC, CiU), l´augment d el´onada independentista ha fet entrar el debat en el sí de l´empresariat i va decantant la balança.
Però, l´opinió del CNN cal llegir-la, per tal de completar la informació sobre la situació de l´empresariat català:
Autor/s: Josep Casulleras Nualart
Joan Canadell: 'L'1% d'empreses que representa Foment no és la voluntat del país'
Entrevista al secretari general del Cercle Català de Negocis.Foment del Treball ha perdut una batalla important contra el procés d'autodeterminació. Ha acabat renunciant a l'acte de suport al pacte fiscal que volia fer al Palau de Congressos, on pretenia reunir patronals i associacions empresarials diverses. El Cercle Català de Negocis, que aquestes últimes setmanes ha denunciat el to de l'acte, recorda que Foment té molt poder però no representa pas l'empresariat català. El secretari general de l'entitat, Joan Canadell, n'ha parlat en aquesta entrevista.
—Foment del Treball ha decidit de no fer l'acte com el tenia previst. Ho veieu com una victòria vostra? Com una derrota de l'unionisme empresarial?
—Hem guanyat la batalla, perquè ja no faran l'acte com el volien fer. Les coses contranaturals acaben malament. I només ha calgut una espurna perquè l'atmosfera esclatés. No és una victòria nostra, sinó que han anat a jugar a una cosa i han perdut. Perquè això que volien fer era antinatural. Això els posa en evidència. I fa que tots plegats pensem si no necessitem una altra mena de patronals. Ho aprofitarem per fer un debat intern i decidir si el CCN ha de fer passos endavant per constituir una patronal diferent que pensi més en el país que no en temes individuals de cada empresa.
—Per què Gay de Montellà vol aturar el procés sobiranista?
—Ja es veu que Foment representa les grans empreses que viuen del BOE. Hi ha empreses que es beneficien de l'estatus actual, que quan hi ha concursos se'n surten i quan volen una regulació que els afavoreixi parlen amb el govern espanyol i ja està. Són empreses que no lluiten, com lluita el petit i mitjà empresari, en un mercat totalment obert i competitiu, sinó que s'aprofiten de l'estat per fer els negocis. Si això va a favor del poble de Catalunya i de l'empresariat català, perfecte. Si no, si hi va contra, com és el cas, nosaltres diem que prou.
—Empreses que viuen a cop de BOE? Voleu dir grans empreses, en general?
—Però no es tracta pas de la petita i mitjana empresa contra la gran empresa. Perquè a Catalunya hi ha grans empreses que ho fan molt bé. Penso en Grífols, Desigual i moltes més. No ens oposem a la gran empresa, sinó a les empreses que viuen del BOE i que d'una manera barroera fan inversions sense sentit i, en canvi, enriqueixen una gent que afavoreix que el govern continuï i es perpetuï. És una doble espoliació. No és tan sols l'econòmica i que no es facin les obres, sinó que a més es fan en llocs on no té sentit que es facin, i a càrrec d'empreses que molt sovint són a Foment del Treball.
—De quines empreses parlem?
—Per exemple, en els documents que han sortit a El País sobre la comptabilitat de Bárcenas, s'hi poden veure empreses com ara Mercadona, que casualment és dins de Foment, i també hi ha Fomento de Construcciones y Contratas, que caldria veure quants contractes d'obres ha fet a l'estat espanyol; també hi ha Ferrovial, El Corte Inglés… I El Corte Inglés què hi pinta? Doncs a Espanya fan lleis per regular els horaris comercials que són contràries al comerç de proximitat i a la petita i mitjana empresa. I qui hi surt guanyant? Mercadona, El Corte Inglés… Per tant, probablement la cosa va per aquí.
—La idea que la gran empresa s'oposa al procés d'autodeterminació tampoc no és certa…
—No. FemCat és una associació de grans empreses, on hi ha un centenar d'empreses que representen el 10% del PIB català, que no fan bandera del procés però tampoc no s'hi oposen. Són empreses grans, que no viuen del BOE, sinó que han començat amb poca cosa i s'han anat fent grans. Viuen dels seus recursos i de les seves iniciatives. No és una qüestió d'empresa gran o empresa petita. Es tracta d'empreses normalment espanyoles, però també n'hi ha alguna de catalana, que viuen de la relació amb el govern espanyol.
—Al començament Pimec donava suport a l'acte del 14 de febrer.
—A Pimec hi ha divisió: gent a favor i gent contra. I ja va deixar clar que aniria a l'acte sempre que no es polititzés. Pimec ha expressat dubtes.
—Els mateixos dubtes que va expressar la Cambra de Comerç de Barcelona?
—Sabem que hi ha organitzacions i associacions dins la Cambra que no s'hi avenen. Hi deu haver hagut tensions internes. Allà, a part empreses, hi ha moltes organitzacions, i cadascuna té la seva estructura i els seus socis. Si no ho haguéssim destapat hauríem anat allà i s'haurien trobat amb el merder.
—Per què penseu que el Cercle d'Economia, amb Josep Piqué al capdavant, tampoc no hi ha acabat donant suport?
—Pot ser per la mateixa raó. Dins el Cercle d'Economia hi ha empreses que són a FemCat. I pot ser que hi hagi tensions internes, amb empreses que hi són contràries.
—Al CCN heu fet molta feina en xarxes socials. Quines impressions de petits empresaris heu recollit?
—Hi ha de tot. Des d'autònoms que diuen que no se senten representats per Foment a empreses petites i mitjanes de Pimec. Hi ha expressions de petita empresa que té il·lusió en el procés i que veu que se'n podria anar en orris si finalment la gran empresa s'hi oposés frontalment, amb una campanya d'oposició. L'etiqueta #14Fnoensrepresenten resumeix molt bé què sent la gent. Al final, l'1% de les empreses que pugui representar Foment del Treball no és la voluntat de tot el país.
—Arran de la polèmica sobre l'acte de Foment sembla que l'empresariat català es trobi dividit sobre la independència. Ho veieu així?
—Tenim una font d'informació que són les enquestes, les que han fet Cecot, Pimec i la Cambra de Comerç. Totes donen una majoria a favor de la independència, que en el cas de Pimec puja fins a un 67%. I només entre un 12% i un 18% vol continuar com fins ara. Ara, també hi ha l'empresari que no ha pogut exportar o que no s'ha mogut per exportar, que depèn més d'Espanya i que té més por. Perquè veu que les reaccions espanyoles recorden el boicot… Ara, hem vist que és una por inicial i que a la llarga no ha de preocupar. I de vegades és per manca d'informació. No hi ha divisió. La majoria del petit i mitjà empresari és favorable a l'estat propi. Hi ha les grans empreses que hi suquen i que tenen grans mitjans a favor. Aquests senyors tenen molt poder, però no són tants. No hi ha divisió.
dissabte, 2 de febrer del 2013
L´ACTE ANTI-SOBIRANISTA DEL 14-F DE FOMENT I GAY DE MONTELLÀ NO HO TINDRÀ TAN FÀCIL.
L'acte de Gay de Montellà del 14F esquerda les patronals catalanes
L'intent de Foment de transmetre que l'empresariat és contrari a la consulta topa amb grans oposicions, que forcen la Cambra a desmarcar-se i qüestionen l'estructura vigent (Nació Digital).
Per primera vegada a la història de la Cambra de Comerç de Barcelona, aquest dijous el plenari de l'entitat va tombar una proposta del president, Miquel Valls. Com ha passat amb la implosió del PSC, l'empresariat català s'està enfrontant amb la pregunta que sempre havia esquivat, quina actitud havia d'adoptar envers la independència de Catalunya, i els interessos de les escleròtiques cúpules dirigents estan xocant frontalment amb la dels empresaris adherits. Dijous, la pregunta ja va deixar esquerdat el gran ens cameral del país, que fins ara era una bassa d'oli, i l'esquerda també s'està fent evident a la resta de patronals catalanes, des de Foment del Treball a PIMEC, la CECOT, el Cercle Català de Negocis (CCN) i les associacions de joves empresaris i emprenedors.
L'acte que el president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, té previst d'organitzar el 14 de febrer, batejat com a "Anem per feina", suposadament és de caire empresarial, per bé que tot apunta que servirà per pressionar Artur Mas perquè se centri en la sortida de la crisi i es desdigui de la promesa electoral d'organitzar una consulta d'independència el 2014. A banda de Foment, a la convocatòria també s'hi van sumar la Cambra, PIMEC, Fepime, l'Associació Catalana de l'Empresa Familiar i la juvenil AIJEC.
Però l'adhesió entusiasta de la Cambra de Comerç de Barcelona ha sollevat els associats, que dijous van reclamar una votació del plenari per decidir quin havia de ser el posicionament oficial. Valls, veient que pocs empresaris compartien els seus arguments, va intentar evitar la votació, aconseguint finalment que es posposés. I, en declaracions ahir a La Vanguardia, ja va deixar entreveure que la Cambra s'acabaria desmarcant de l'acte.
De la mateixa manera que la guineu, quan no les pot haver, diu que són verdes, Valls hauria optat ara per liderar la crítica i retreure a Foment que tot plegat s'estava polititzant massa. I que, per tant, la Cambra en quedarà al marge.
Josep Piqué al capdavant
Al plenari de dijous, diversos empresaris d'alt nivell van plantar cara a Valls, retraient-li que l'acte del 14 de febrer seria eminentment polític, i que no era funció de la Cambra posicionar-se políticament. "Quan es proposava que l'obertura de l'acte anés a càrrec de Josep Piqué, exministre de José María Aznar, ja es va veure quin tipus d'acte polític era", explica a Nació Digital un dels empresaris assistents al plenari. "A més, les declaracions que va fer Gay de Montellà a favor del pacte fiscal i en contra de la consulta, ja són un posicionament polític en si mateix", prossegueix.
Després d'aquest més que possible desmarcament de la Cambra, és possible que PIMEC també s'aparti de Gay de Montellà. Oimés quan la patronal vallesana CECOT, que ja va evitar sumar-s'hi d'entrada, ahir mateix demanava des de Nació Digital que l'organització aclarís els punts foscos que hi ha sobre l'acte. "Seria convenient que dilluns, que hi ha junta ordinària a Foment, es fes un bon debat per aclarir si cal tirar endavant l'acte o no, i esbrinar per què alguns dels seus organitzadors i promotors no tenen clar que hi hagin d'assistir", reflexionava Antoni Abad.
L'Associació d'Empresaris del Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès (ADEG) -integrant de Foment del Treball- fins i tot va anar més enllà i va emetre un comunicat posicionant-se clarament a favor del dret a decidir, entenent que "ni el marc polític i jurídic actual, ni cap condicionant històric i altres dogmes poden imposar-se a la voluntat sobirana de tot un poble".
FAJEEC: "Si la majoria vol la consulta, també la volem"
Si bé l'Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC) dóna suport a l'acte de Gay de Montellà, la Federació d'Associacions de Joves Empresaris i Emprenedors de Catalunya (FAJEEC) hi està a les antípodes. El seu president, Leo Torrecilla, explica a Nació Digital: "Els joves empresaris no tenim color polític, volem el que vol la majoria. Per tant, no ens sembla bé que uns quants empresaris diguin que ara no toca organitzar cap consulta, perquè això és posar-se en política. Més enllà de la voluntat de la majoria de la ciutadania, els joves empresaris no estem a favor de cap tendència. I si la majoria del poble de Catalunya vol la consulta, també la volem, perquè l'empresari vol fer bé a la societat, en tant que l'empresa anirà bé si la societat va bé."
La FAJEEC, que al seu si hi té associacions que també formen part de Foment, considera que, "empresarialment parlant, no té cap mena de sentit dir si estem a favor de l'acte de Foment o no, perquè nosaltres estem a favor de les majories". I, més explícitament, Torrecilla afirma: "No volem el que afavoreix només a quatre empresaris, sinó que volem allò que afavoreix a la gran massa de la societat, el que reporta un major benestar social als ciutadans."
Manca de legitimitat
Conscient del malestar que ha generat l'alineació unilateral de la Cambra amb Gay de Montellà, la patronal independentista Cercle Català de Negocis (CCN) ha aprofitat per tornar a denunciar públicament el sistema de vot pel qual es regula l'ens cameral. Als últims comicis, el 2010, només va votar l'1'8% de les empreses adherides, i d'aquest 1'8%, el 90,8% dels vots van ser emesos per correu, la gran majoria dels quals tramesos des d'una mateixa adreça postal. De fet, el CCN va presentar una demanda al contenciós-administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i està pendent de rebre'n la resposta. Mentrestant, demana a Valls que "vagi per feina i endreci la casa, que la democratitzi i deixi estar el Govern de Catalunya i el Parlament".
A aquesta manca de legitimitat, la FAJEEC també n'hi suma una altra, com és la constatació que, als òrgans directius de totes les patronals esmentades, la presència d'empresaris menors de 40 anys és de tan sols un 3%, i la mitjana ronda els 60 anys. "Si tens 70-80 anys, el més còmode és fer el que et diuen des de Madrid. En canvi, si en tens 30-40, com que aspires a viure molts anys en una societat que se senti còmoda amb ella mateixa, possiblement l'escoltes més", raona Torrecilla.
A la corda fluixa
Tot plegat deixa l'acte antisobiranista del 14 de febrer seriosament tocat. Entre d'altres motius perquè bona part dels empresaris adherits s'han impregnat del sobiranisme que es respira a bona part de Catalunya, "i els organitzadors corren el risc que se'ls ompli el Palau de Congressos d'estelades", apunta un dels empresaris consultats.
De la mateixa manera que la cúpula del PSC va oposar-se a la Declaració De Sobirania i, immediatament després, agrupacions socialistes d'arreu del país han desobeït la consigna -cap de llista del PSC barceloní inclòs-, la base empresarial del país veu com les respectives cúpules patronals no encaren el procés independentista amb la serenitat que creuen que caldria. Entre d'altres motius perquè, si bé el boicot al cava va escaldar part de l'empresariat, la societat catalana també ha demostrat que el boicot a Leche Pascual també va tenir els seus efectes.
diumenge, 27 de gener del 2013
REFERÈNDUM VINCULANT, ARA I AMB UNA SOLA PREGUNTA
Després de la primera etapa amb la Declaració de Sobirania, ens sembla que als dirigents polítics catalans els falta aire (o no poden agafar aire).
Ens han sobtat les declaracions d´aquests dies:
1) Diuen que volen fer una "consulta". Insistim: s´ha de fer un REFERÈNDUM, la consulta ja la vàrem fer fa uns anys (2009-2010). Ara no podem fer una altra consulta. No ens cal una consulta, ens cal UN REEFRÈNDUM.
2) Diuen que "no cal que sigui vinculant". Però, per a què volen fer una consulta o referèndum si no és VINCULANT? No podem esmerçar tantes energies en una activitat no vinculant i que no reconeixerà ningú.
3) Diuen que "Hi pot haver una pregunta, o més d´una.." A veure, la pregunta ha de ser clara (Si o No) i no pot haver-hi moltes preguntes perquè no es poden fer preguntes que no es poden assumir (no es pot assumir, per exemple, el federalisme perquè l´altra part que s´ha de federar no ho vol). Per tant, siguem seriosos: LA PREGUNTA HA DE SER UNA I CLARA (no es pot enredar a la població).
4) Qui pot participar? Doncs està clar. Si s´ha aprovat una Declaració de Sobirania, està clar que qui té la SOBIRANIA és el poble català i és aquest qui ha de votar i decidir. A què esperen?
5) No hi ha data. Diuen que "si pot ser el 2014...". Però preveuen que els impediments de l´Estat espanyol seran molts i es pot allargar. Ja sabem que no serà fàcil, però per això mateix quan abans fessim el referèndum millor. Com més temps passi pitjor perquè ens quedarem enredats en la seva teranyina (Tribunal Constitucional).
A veure si són conseqüents els partits que governen i no els tremolen les cames. La situació política en
l´àmbit espanyol és molt clara.
Haurem de fer un seguiment perquè es pugui donar una segona etapa: La DECLARACIÓ
D´INDEPENDÈNCIA. I evidentement, ens alegra que Solidaritat continuï treballant perquè aquest camí continuï.
dijous, 24 de gener del 2013
DECLARACIÓ DE SOBIRANIA: NOMÉS PRIMERA ETAPA DEL PROCÈS.
La votació d´ahir al Parlament ha omplenat les capçaleres de noticies a nivel català i s´ha posat als noticiaris de molts mitjans internacionals.
Però no felicitem als polítics, primer felicitem a una part del poble de Catalunya que ha fet possible aquesta votació, sense una part majoritària de la població d´aquest país CiU (especialment UDC no s´hauria adonat mai del què vol una part important d´aquest poble), ERC no s´hauria tret la son de les orelles, el PSC li hauria fet mandra fins i tot plantejar el debat parlamentari i, com sempre, el PP i C´s ho haurien impedit "democràticament".
La major part de la població catalana ha demostrat des de l´any 2009 (especialment a partir de la primera gran manifestació de 2010, de la consulta a Arenys de Munt, i de les Consultes per la independència que es van fer a gran part dels municipis de Catalunya) que té bastant clar el que vol. Ara sembla que al Parlament ho van entenent, poc a poc.
Podem estar contents de la votació d´ahir, en general. Segur que nosaltres hauriem posat uns quants afegits més. Però no cal ara extendre´ns. La votació està feta. Això ha provocat també que un partit i una coalició (que sempre havien evitat entrar en aquest tema, perquè per ells era com jugar amb foc) hagin entrat en contradiccions i tensions: CiU i PSC-PSOE (o potser només PSOE).
El paper del PSOE és escandalós, gràcies a ells (que han donat oxígen al bloc "espanyolista"), els PP-C´s han evitat quedar en molta minoria al Parlament i quedar totalment aïllats de la centralitat política a Catalunya. Però com sempre fa el PSOE (quan veu possibles perills de "secessió" als territoris "espanyols") corre a donar oxígen al PP ( i el dia abans havien criticat al PP perquè no eren transparents en el cas Bárcenas). Fa temps que van deixar de ser "Socialistas" i "Obreros", així que només els queda la E i s´han d´aferrar a "Espanyols".
El paper del PP és conegut ("no hace falta decir nada más") i el dels Ciudadanos (aquells "bilingües" que ara ja només parlen tots espanyol) no és més que lerrouxisme de manual. Potser el més perillós per als catalans i catalanes.
IC-V té un punt de coherència que entenem, no són independentistes però estan pel dret de decidir. I les CUP ja veurem com es desenvolupen al Parlament.
Bé, aquest és el Parlament que tenim i no en tenim d´altre, per tant haurem de confiar que tot vagi bé.
Dit tot això, que en podem estar d´acord tots en bona part, hem de tenir present que aquesta votació és NECESSÀRIA per pujar el primer esglaó (qui té la sobirania? qui és políticament sobirà? i jurídicament?), tot això és necessari per avançar i decidir nosaltres mateixos. Però, no ens equivoquem, si no pugem el segon esglaó (refererèndum o DUI) aquesta votació i aquesta Declaració no hauran servit de res.
Es quedaran en paper mullat, com tantes i tantes declaracions de solidaritat, suport a altres pobles o dret d´autodeterminació que es queden en paper mullat en no exercir-les.
Per tant, el tema és molt clau, per deixar i "confiar" que els polítics del Parlament faran el segon i el tercer pas. Desitgem que ho facin, però no baixem la guàrdia i continuem fent un seguiment rigurós del procès.
Aquest poble s´ho mereix. Les passes han de ser segures i clares i el missatge donat a l´exterior ha de ser clar. No esperem que ells (UE, ONU, Etc. etc.) ens ho facin, igual que hem empès perquè el Parlament català es tregui la son de les orelles, haurem d´empényer perquè els organismes internacionals ens tinguin en compte com un nou país (i en això les entitats, col.lectius i partits extraparlamentaris també som fonamentals).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)




