FOMENT RENUNCIA A L´ACTE DE SUPORT AL PACTE FISCAL DEL PALAU DE CONGRESSOS.

Avui un amic ens envia una entrevista al CCN (cercle Català de Negocis) que us ajuntem. L´entrevista ha sortit a diversos mitjans (entre ells Vilaweb).
Coincidim amb el comentari d´en Vicent Partal quan diu que " Foment no viu en aquest món...".
Però cal estar al cas del que va passant, Foment no farà l´acte de manera pública i oberta, però el farà a la seva seu. La qual cosa indica que el seu objectiu de tornar a posar com priortari "el pacte fiscal" (totalment superat) i posar en qüestió el dret de decidir català no ha tingut quorum. La realitat és que la major part de l´empresariat català no està amb aquestes tesis.
Igual com ha passat en els grans partits (PSC, CiU), l´augment d el´onada independentista ha fet entrar el debat en el sí de l´empresariat i va decantant la balança.
Però, l´opinió del CNN cal llegir-la, per tal de completar la informació sobre la situació de l´empresariat català:     



Autor/s: Josep Casulleras Nualart

Joan Canadell: 'L'1% d'empreses que representa Foment no és la voluntat del país'

Entrevista al secretari general del Cercle Català de Negocis.

Foment del Treball ha perdut una batalla important contra el procés d'autodeterminació. Ha acabat renunciant a l'acte de suport al pacte fiscal que volia fer al Palau de Congressos, on pretenia reunir patronals i associacions empresarials diverses. El Cercle Català de Negocis, que aquestes últimes setmanes ha denunciat el to de l'acte, recorda que Foment té molt poder però no representa pas l'empresariat català. El secretari general de l'entitat, Joan Canadell, n'ha parlat en aquesta entrevista.
—Foment del Treball ha decidit de no fer l'acte com el tenia previst. Ho veieu com una victòria vostra? Com una derrota de l'unionisme empresarial?
—Hem guanyat la batalla, perquè ja no faran l'acte com el volien fer. Les coses contranaturals acaben malament. I només ha calgut una espurna perquè l'atmosfera esclatés. No és una victòria nostra, sinó que han anat a jugar a una cosa i han perdut. Perquè això que volien fer era antinatural. Això els posa en evidència. I fa que tots plegats pensem si no necessitem una altra mena de patronals. Ho aprofitarem per fer un debat intern i decidir si el CCN ha de fer passos endavant per constituir una patronal diferent que pensi més en el país que no en temes individuals de cada empresa.

—Per què Gay de Montellà vol aturar el procés sobiranista?
—Ja es veu que Foment representa les grans empreses que viuen del BOE. Hi ha empreses que es beneficien de l'estatus actual, que quan hi ha concursos se'n surten i quan volen una regulació que els afavoreixi parlen amb el govern espanyol i ja està. Són empreses que no lluiten, com lluita el petit i mitjà empresari, en un mercat totalment obert i competitiu, sinó que s'aprofiten de l'estat per fer els negocis. Si això va a favor del poble de Catalunya i de l'empresariat català, perfecte. Si no, si hi va contra, com és el cas, nosaltres diem que prou.

—Empreses que viuen a cop de BOE? Voleu dir grans empreses, en general?
—Però no es tracta pas de la petita i mitjana empresa contra la gran empresa. Perquè a Catalunya hi ha grans empreses que ho fan molt bé. Penso en Grífols, Desigual i moltes més. No ens oposem a la gran empresa, sinó a les empreses que viuen del BOE i que d'una manera barroera fan inversions sense sentit i, en canvi, enriqueixen una gent que afavoreix que el govern continuï i es perpetuï. És una doble espoliació. No és tan sols l'econòmica i que no es facin les obres, sinó que a més es fan en llocs on no té sentit que es facin, i a càrrec d'empreses que molt sovint són a Foment del Treball.

—De quines empreses parlem?
—Per exemple, en els documents que han sortit a El País sobre la comptabilitat de Bárcenas, s'hi poden veure empreses com ara Mercadona, que casualment és dins de Foment, i també hi ha Fomento de Construcciones y Contratas, que caldria veure quants contractes d'obres ha fet a l'estat espanyol; també hi ha Ferrovial, El Corte Inglés… I El Corte Inglés què hi pinta? Doncs a Espanya fan lleis per regular els horaris comercials que són contràries al comerç de proximitat i a la petita i mitjana empresa. I qui hi surt guanyant? Mercadona, El Corte Inglés… Per tant, probablement la cosa va per aquí.

—La idea que la gran empresa s'oposa al procés d'autodeterminació tampoc no és certa…
—No. FemCat és una associació de grans empreses, on hi ha un centenar d'empreses que representen el 10% del PIB català, que no fan bandera del procés però tampoc no s'hi oposen. Són empreses grans, que no viuen del BOE, sinó que han començat amb poca cosa i s'han anat fent grans. Viuen dels seus recursos i de les seves iniciatives. No és una qüestió d'empresa gran o empresa petita. Es tracta d'empreses normalment espanyoles, però també n'hi ha alguna de catalana, que viuen de la relació amb el govern espanyol.

—Al començament Pimec donava suport a l'acte del 14 de febrer.
—A Pimec hi ha divisió: gent a favor i gent contra. I ja va deixar clar que aniria a l'acte sempre que no es polititzés. Pimec ha expressat dubtes.

—Els mateixos dubtes que va expressar la Cambra de Comerç de Barcelona?
—Sabem que hi ha organitzacions i associacions dins la Cambra que no s'hi avenen. Hi deu haver hagut tensions internes. Allà, a part empreses, hi ha moltes organitzacions, i cadascuna té la seva estructura i els seus socis. Si no ho haguéssim destapat hauríem anat allà i s'haurien trobat amb el merder.

—Per què penseu que el Cercle d'Economia, amb Josep Piqué al capdavant, tampoc no hi ha acabat donant suport?
—Pot ser per la mateixa raó. Dins el Cercle d'Economia hi ha empreses que són a FemCat. I pot ser que hi hagi tensions internes, amb empreses que hi són contràries.

—Al CCN heu fet molta feina en xarxes socials. Quines impressions de petits empresaris heu recollit?
—Hi ha de tot. Des d'autònoms que diuen que no se senten representats per Foment a empreses petites i mitjanes de Pimec. Hi ha expressions de petita empresa que té il·lusió en el procés i que veu que se'n podria anar en orris si finalment la gran empresa s'hi oposés frontalment, amb una campanya d'oposició. L'etiqueta #14Fnoensrepresenten resumeix molt bé què sent la gent. Al final, l'1% de les empreses que pugui representar Foment del Treball no és la voluntat de tot el país.

—Arran de la polèmica sobre l'acte de Foment sembla que l'empresariat català es trobi dividit sobre la independència. Ho veieu així?
—Tenim una font d'informació que són les enquestes, les que han fet Cecot, Pimec i la Cambra de Comerç. Totes donen una majoria a favor de la independència, que en el cas de Pimec puja fins a un 67%. I només entre un 12% i un 18% vol continuar com fins ara. Ara, també hi ha l'empresari que no ha pogut exportar o que no s'ha mogut per exportar, que depèn més d'Espanya i que té més por. Perquè veu que les reaccions espanyoles recorden el boicot… Ara, hem vist que és una por inicial i que a la llarga no ha de preocupar. I de vegades és per manca d'informació. No hi ha divisió. La majoria del petit i mitjà empresari és favorable a l'estat propi. Hi ha les grans empreses que hi suquen i que tenen grans mitjans a favor. Aquests senyors tenen molt poder, però no són tants. No hi ha divisió.