dijous, 5 de juny del 2014

L' ABDICACIÓ I L' INDEPENDENTISME A CATALUNYA.

Juan Carlos va avançar l'abdicació per l'independentisme a Catalunya

Un portaveu de la Zarzuela diu que volia evitar de fer el relleu en 'una tardor complicada'
(Vilaweb). Juan Carlos havia pensat d'abdicar més endavant, però finalment va plegar dilluns en previsió d'una 'tardor complicada', arran del procés d'independència i, especialment, un Onze de Setembre multitudinari dos mesos abans del referèndum. Segons El Periódico, ho ha reconegut un portaveu de la Zarzuela, que ha dit que era desaconsellable de fer el relleu a final d'any.
D'una altra banda, avui el diari El Mundo publicava, citant fonts de la Zarzuela, que Juan Carlos no volia que la seva abdicació coincidís 'amb cap contesa electoral ni amb cap debat polític d'importància'
Ara, la casa reial espanyola ha dit que el resultat de les eleccions europees, amb la patacada de PP i de PSOE, no havia tingut pas res a veure en la decisió. I també ho ha aprofitat per recordar que el canvi de monarca no implica pas cap 'nova època'. El portaveu de la Zarzuela ha dit: 'La nova etapa en la història d'Espanya va començar el 1975 amb Juan Carlos, quan vam passar de quaranta anys de dictadura a quaranta anys de democràcia. Això sí que fou un canvi, no amb Felipe, que és la continuïtat.'

Ahir Felipe va deixar clar aquest tarannà de continuïtat: en el primer discurs com a futur rei espanyol, va parlar de la unitat d'Espanya, que definí com 'una nació, una comunitat social i política, unida, diversa, que clava les arrels en una història mil·lenària.' Felipe VI exposarà les idees que té per al seu regnat en el discurs de proclamació, que serà previsiblement el dia 18 o el 19 d'aquest mes.

dilluns, 2 de juny del 2014

CATALUNYA HA DE CONTINUAR CAMINANT CAP A LA INDEPENDÈNCIA, NO ENS DEIXEM ENSARRONAR ¡¡¡

L' abdicació del rei espanyol ha estat sorprenent: ha abdicat sense tenir el decret llei escrit ni votat al Congrès espanyol.
Tampoc ens fem cap il.lusió. Segur que el PP i el PSOE es posen d' acord en votar-lo i en tirar-lo endavant, com també segur que es posaran d' acord en mantenir la immunitat del (ara) ex-rei).
Els espanyols que busquin un estatus millor sense monarquia, nosaltres hem de lluitar pel nostre futur LLUNY D' ESPANYA:
Ara, el que sí hem d´estar ferms és en no deixar-nos enganyar (com tantes vegades a la història) pels cants de sirena de canvis a Espanya (cap a una III república espanyola), per a fer-nos afluixar en el nostre procès CAP ALA INDEPENDÈNCIA DEL NOSTRE PAÍS.

Compte, el Govern espanyol ha començat la seva campanya pel 9 N, que no ens ensarronin com tantes i tantes vegades.


  LA “GRAN MANIOBRA” EN MARXA (article d' en Vicent Partal a Vilaweb).

Durant quatre anys l'estat espanyol ha perdut el temps en relació amb la qüestió catalana. Especialment, el president Mariano Rajoy, que ha mantingut una actitud de negació de la realitat clarament contrària als interessos del seu país i que ha estat una de les causes profundes de la situació actual. En aquest moment l'estat sap que el 9 de novembre hi haurà el referèndum, que el sí-sí guanyarà i, cosa pitjor per a ells, sap que la comunitat internacional ho acceptarà i acceptarà el nou estat sorgit del procés.


Per provar d'aturar això, doncs, ja no valen reformes petites ni pactes circumstancials. La Història, amb majúscules, només es pot combatre amb Història, amb majúscules, i és això que intenta Espanya amb 'la gran operació'. Després de les eleccions europees, i en vista dels resultats, tothom sabia que en passaria una de grossa. La tenim ací.


He de cridar l'atenció sobre un article que vam publicar fa dies en el qual el jutge Santiago Vidal explicava la seua visita al Consell General del Poder Judicial, arran de la redacció de la constitució catalana. Vidal conta que, d'una manera insistent, li demanaven si Catalunya acceptaria de tenir el mateix monarca que Espanya. I evidentment no pensaven en Juan Carlos perquè Juan Carlos no té ja la credibilitat per a fer una maniobra així.


I cride l'atenció també sobre la declaració de dissabte de Mariano Rajoy, quan per primera vegada s'oferia a discutir una reforma federal de la constitució per a resoldre el cas català.


Juan Carlos, evidentment, ho justificarà tot plegat amb arguments personals, però no pot explicar què ha canviat, personalment, aquestes darreres setmanes perquè no ha canviat res. Ell presentarà la decisió com una decisió molt meditada i presa de fa temps, des del gener. Però no ens enganyem: Juan Carlos abdica tan precipitadament que ni tan sols hi ha preparada la llei que ho justifique i ho ordene. Que l'hauran de fer ara de pressa. Per què? Perquè allò que ha canviat de debò i definitivament és la situació en què es troba Catalunya. Perquè allò que cal resoldre amb urgència és la situació de Catalunya.


La 'gran operació' s'ha activat, doncs. Ara coronaran Felipe de Borbó, que ràpidament farà gests a Catalunya i propostes. Gests i propostes molt probablement acompanyats i acceptats pel PP i el PSOE, en la línia d'evitar la independència de Catalunya tot acceptant un règim únic i excepcional per al Principat. Només des de la màxima institució de l'estat es pot justificar un canvi radical com el que ens proposaran, sense que s'esvalote la clientela del PP.


No cal perdre els nervis ni preocupar-se. L'abdicació de Juan Carlos és un símptoma més de fins on hem arribat ja. I la demostració que podem moure qualsevol muntanya, si ho volem fer. En tot cas, ara veurem en què es tradueix el gest quant a la unitat del moviment independentista. Si hi ha una part, la més procliu a escoltar la tercera via, que se'n despenja o que accepta una fórmula tipus 'dos estats, un rei'. Però de tot això, ja tindrem temps de parlar-ne.

diumenge, 1 de juny del 2014

ESTELADA HUMANA AL CENTRE DE LONDRES.


La Tate Modern de Londres ha estat l' escenari de l' estelada humana de l' ANC d' Anglaterra, l' acte ha estat molt difós, lectors nostres ens han enviat la noticia i també ha sortit en diversos diaris digitals (com aquesta foto de Vilaweb):




Una estelada humana llueix al centre de Londres

L'ANC d'Anglaterra l'ha organitzada a l'esplanada de la Tate Modern

D'estelades humanes, se n'han fet unes quantes al nostre país els últims anys. Però no se n'havia organitzada mai una de multitudinària a l'estranger. Aquest és el desafiament que s'havia imposat l'ANCd'Anglaterra, que avui mateix ha convocat tothom qui fos a Londres ahir a participar en una bandera independentista a l'esplanada davanat la Tate Gallery. Aquest fou el resultat: més de dues-centes persones van crear una gran estelada humana en un dels punts més turístics de la ciutat. 

divendres, 30 de maig del 2014

EN DEFENSA DE LA NOSTRA ESCOLA (i suport a Jaume Sastre).

EN DEFENSA DE LA NOSTRA ESCOLA.
(article d' en Xavi Sarrià, publicat a Vilaweb).

En defensa de la nostra escola

No conec Jaume Sastre, però li vull mostrar el meu suport després d'haver complit ahir tres setmanes de vaga de fam. I vull pensar que no ho faig només en nom meu, sinó també en nom dels moltíssims valencians que comparteixen la lluita per una escola pública, de qualitat i en la nostra llengua.


Al País Valencià hem viscut com a les Illes la frustració de veure com les mobilitzacions de milers de persones xocaven contra el mur de la prepotència i la imposició. Hem viscut la indignació de veure com els qui ens governen menyspreaven les tancades de desenes de centres educatius. Hem viscut la ràbia de comprovar com a milers de xiquets i xiquetes els era negat el dret d'estudiar en valencià. Hem viscut la vergonya d'escoltar la demagògia dels qui es diuen defensors de la seua llengua mentre tracten d'esborrar-ne qualsevol signe de recuperació.


Despús-ahir vam veure un acte unitari de Som Escola, Escola Valenciana i l'Assemblea de Docents. Espere que no siga l'últim, sinó el primer. Perquè ens cal comprendre que els problemes dels uns ens afecten als altres. Que quan ataquen l'escola pública a qualsevol lloc, ataquen el futur de tots plegats. Que si tanquen una línia en valencià a Benitaxtell o Benimaclet, l'endemà tindran més forces per a implantar el TIL a les Illes i atacar la immersió lingüística al Principat. Que quan tanquen RTVV, Ona Mallorca, Som Ràdio i Televisió de Mallorca o ataquen TV3 al País Valencià només és l'avantsala de l'atac a tots els mitjans de comunicació públics i en català.


Podem veure com els nostres enemics ens uneixen encara més. Però jo no vull pensar en els altres. Vull pensar en les lluites que ens agermanen. Durant dècades gent d'arreu del país ho ha donat tot per aconseguir uns avenços que ens hem guanyat a pols. Uns avenços que, per exemple, van fer possible que generacions com la meua estudiàrem en la nostra llengua. Aquest és el mèrit de tants i tantes. I aquest és el meu modest agraïment.


xavisarria@mesvilaweb.cat

dijous, 29 de maig del 2014

JAUME SASTRE, TRES SETMANES EN VAGA DE FAM.

Aquests dies el centre d' atenció informativa ha estat el barri de Sants de Barcelona. Sembla mentida que es puguin fer les coses tan malament.
Sembla mentida que es pugui fer un desallotjament d' aquesta manera i sembla mentida que els solidaris amb Can Vies no controlin la infiltració.
Entretant continuem donant suport, com ja haviem dit a la vaga de fam d' en Jaume Sastre de les Illes.
Aquesta era la noticia que treia avui el digital de Vilaweb:





Jaume Sastre, tres setmanes en vaga de fam per l'escola en català

Decidit a continuar i posant la vida a les mans del president José Ramón Bauzá, el professor de llengua Jaume Sastre ha complert ja la tercera setmana de vaga de fam. És la seva contundent mesura de protesta contra la política educativa del govern balear, que ha menystingut durant tot el curs les reivindicacions de docents i pares arran del polèmic decret que discrimina el català a les aules. Sastre comença a trobar-se dèbil de salut, però manté la ment forta com el primer dia. 'Potser és qui té més moral de tots!', diu, admirat, el músic i ex-professor Biel Majoral, que li fa de portaveu ara que Sastre no pot atendre els mitjans a causa del seu estat. 
Jaume Sastre passeja una mica al matí, atén cada volta menys visites i demà es farà una anàlisi completa de sang per controlar l'evolució de la salut. Fa vint-i-dos dies que va començar la vaga de fam i té la determinació de fer-ne no pas menys de trenta. A partir d'aleshores, s'entra en una fase més greu, i si el govern encara no ha fet cap gest discutiran com continuen la protesta. 'És un lluitador nat', diu Majoral, que destaca la gran quantitat de gent que l'anima i l'equip de suport que li fa costat. 
'Va cap a trenta dies de vaga, això és segur. Esperam que el govern faci algun moviment, però ja heu vist què diu Bauzá. Sembla que el PP no hagi perdut cap vot', explica. Es refereix a les declaracions del president defensant el manteniment del full de ruta del govern. No sembla, doncs, tenir cap intenció d'asseure's a parlar amb els mestres. Però Sastre, el seu equip de suport i, en general, l'Assemblea de Docents mantenen el desafiament. I confien que arribarà el moment que Bauzá haurà d'escoltar-los i parlar-hi. 
Jaume Sastre, de 55 anys, encara no ha rebut cap visita ni trucada del govern, però sí de membres del PP a títol individual i de desenes i desenes de persones, centres educatius i associacions, que s'han adherit a la seva causa. 'Això l'anima molt, i diu que continuarà mentre el govern no faci cap pas. Si Bauzá és conscient de què significa una vaga de fam, sobretot amb tot el moviment que hi ha al darrere, no crec que pugui aclucar els ulls', diu Biel Majoral. 
Suport de tota mena
El suport a Sastre arriba de tot arreu i de gent de tots els colors polítics, entre els quals tres ex-presidents del govern. Ahir el diputat d'ERC Alfred Bosch va fer arribar el cas al congrés espanyol amb una pregunta al ministre Soria. El suport també s'estén a la xarxa, bé a través de lacampanya d'autofotos promoguda per Help Catalonia, bé amb missatges a la pàgina de Facebook, al seu bloc de +VilaWeb o a Twitter. Qui vulgui fer-ho personalment també pot anar fins a la Casa Llarga de Palma, al costat de So n'Espases, on hi ha un llibre de visites per deixar constància dels suport i solidaritat. 
Pendents de la Diada per la Llengua i la taula rodona de dimarts
Dissabte arriba una cita important, la Diada per la Llengua. Serà una nova oportunitat per a mesurar la força de la defensa de l'escola pública en català. Per això l'Obra Cultural Balear ja ha fet una crida a participar-hi i a omplir la plaça Major de Palma de llaços amb la senyera. L'altra data important serà dimarts: a la Casa Llarga on s'ha instal·lat Sastre es farà una taula rodona amb docents i tots els partits que defensen el diàleg amb la conselleria d'Educació i la derogació del tractat de llengües. Tots els partits que, sumats, doblen els vots del PP en les eleccions europees de la setmana passada. 
La vaga de fam és 'una reacció contra les agressions, el maltractament i les vexacions', diuen els responsables de la campanya de suport a Sastre. I afegeixen: 'L'educació ha estat segrestada per un govern que actua de manera unilateral i temerària. Després de dos anys, la vaga de fam és una resposta al desprestigi, expedients, imposicions, atacs a la llengua, retallades i al foment de l'escarni contra l'escola pública en català.'

dijous, 22 de maig del 2014

VAGA DE FAM DE JAUME SASTRE I RESPOSTA AL COLUMNISTA D' "EL MUNDO"

Fa dues setmanes que Jaume Sastre va començar una vaga de fam per la llengua. La situació de la llengua a les Illes Balears és pot posar en un punt crític (gràcies als partits espanyolistes o unionistes).
Però no esperem res millor al País Valencià o al Principat, per posar dos exemples, l' estrategia del Govern espanyol és la mateixa a tots els territoris però amb diferent intensitat.
La llengua s' enfonsarà a tot el territori (gradualment) o es mantindrà en tot el territori. Tots anem en el mateix vaixell (i ells ho saben perfectament).
Per això l' actitut d' en Jaume Sastre és digna d' elogi i suport per part de tots i totes. Des d' auí el nostre suport difonent tot el que calgui aquesta vaga de fam.

De moment us afegim l' entrevista- resposta a El Mundo, publicada a Vilaweb:

  

Jaume Sastre respon al columnista d'El Mundo que va dir que celebraria la seva mort
L'activista, que fa vaga de fam per la llengua, parla de l'article de Román Piña Valls en una entrevista a VilaWeb

Jaume Sastre, que fa gairebé dues setmanes que va començar una vaga de fam per la llengua, ha respost avui en una entrevista a VilaWeb als insults i amenaces de l'article publicat ahir a El Mundo per Román Piña Valls. Piña Valls escrigué que s'alegraria de la mort de Sastre i dels 'samarretes verdes', en referència als manifestants que protesten per la política educativa del president Bauzá i que defensen el català a l'escola. 'Ell diu que no mataria perquè és un delicte. No l'atura pas un impediment moral. No diu jo no mat perquè crec que no s'ha de matar els discrepants', destaca Sastre.
 Jaume Sastre ha dit a VilaWeb:

«No és la primera vegada que es fiquen amb jo. Ell diu que s'alegraria de la meva mort. Jo he de dir que no m'alegraria de la mort de cap col·laborador d'El Mundo. Aquest article ha tengut un efecte contrari al que pretenia, perquè ha desfermat una gran allau d'indignació i ens ha portat moltes simpaties. 

Estan nerviosos, desesperats. El Mundo es dedica a crear i a destruir reputacions. Quan veuen que les seves campanyes de descrèdit a Mallorca no tenen èxit, i la gent no els fa cas, es posen histèrics i més nerviosos. I cada vegada les diuen més grosses.

Si algú vol posar-li una denúncia per incitació a l'odi i a la violència, que la hi posi. Jo no faré pas. Perquè al final un jutge dirà que no és res. Haurà servit potser per posar en evidència els jutges. Si és per això, endavant. No és la nostra justícia, què he d'anar a explicar? Ja van liquidar la reforma del nostre estatut, ara liquiden la immersió lingüística. Ells fan justícia depenent de qui és el denunciant i de qui és el denunciat. Si això ho hagués dit un de nosaltres el ministre d'Interior ja hauria actuat. 

Amb això que ha dit es desacredita ell. Diu que mataria la discrepància. Jo no ho faria. No tenc gens d'odi a aquest d'El Mundo. Em defens amb el llenguatge. Ens acusen d'odiar i són ells que odien. No els odii. Simplement els plant cara. Ells pensen d'una manera, i nosaltres d'una altra.»

dimarts, 13 de maig del 2014

EL PI DE LES TRES BRANQUES: NO CAUREM EN LA PROVOCACIÓ.

Hi ha 2 coses que no han entès mai els espanyols:
1. Poden tallar arbres per molt simbòlics que siguin o matar-los, però el poble català continua viu (i cada vegada més viu) i no aconseguiran res.
2. No aconseguiran provocar- nos, no aconseguiran la "crispació" que volen, ni aconseguiran que Catalunya sigui un terreny amb dues "societats enfrontades", malgrat la utilització de persones totalment manipulables. La nostra resposta serà votar el 9 de novembre i guanyar.

La nostra resposta serà marxar d' Espanya el més aviat possible i anar al Pi de les Tres Branques el tercer diumenge de juliol. I, evidentment, exigim la investigació dels fets, com quan els símbols atacats són els espanyols.

La noticia d' avui no ens agrada gens, però no caurem en la provocació:

El Pi de les Tres Branques, situat al pla de Campllong de Castellar del Riu (el Berguedà), símbol de la unitat dels Països Catalans, ha aparegut tallat aquest dimarts en una de les seves branques, segons explica a Nació Digital del berguedà Ramon Ignasi.

L'alcalde de Castellar del Riu, Adrià Soler, confirma a aquest diari que la tala de la branca ha tingut lloc aquesta matinada, i que s'ha fet "expressament, amb un xarrac". "Però no hi ha cap reivindicació de cap mena", també assegura.

El Pi de les Tres Branques és un pi roig, Pinus silvestris, que, des del 20 d'octubre de 1987 té la consideració d'arbre monumental de Catalunya. Per aquest motiu, els Mossos d'Esquadra estan investigant l'autoria de l'atemptat, confirma Soler, que assegura que aquest mateix dimarts a la tarda presentaran la denúncia.

Recol·locar la branca

Soler explica que, ara per ara, el consistori conservarà la branca talada "el millor possible" per mirar de tornar-la a col·locar més endavant, "per així poder conservar el símbol".

Venerat inicialment per l'Església com un arbre sagrat, en tant que se'l veia com a símbol de la Santíssima Trinitat, posteriorment va adquirir la connotació catalanista, la vigent actualment. En motiu d’aquesta segona interpretació, cada tercer diumenge de juliol s’hi celebra un aplec a mig camí entre la festa i la reivindicació.

L'alcalde de Berga, Juli Gendrau, ha condemnat l'atac en un comunicat de premsa: "És inadmissible la intolerància d'alguns individus i així com condemnem qualsevol atac a persones, també ho volem fer a símbols com el que representa pels Països Catalans el Pi de les Tres Branques."

Precedents

L'estudiós Ramon Felipó, autor del llibre Mossén Cinto i el Pi de les Tres Branques , explica: "Fa un parell d'anys, al Pi Jove li havien intentat fer la corretgeta. És a dir, li havien anat arrencant l'escorça de manera circular per impedir que li pugés la saba. També havien aparegut pintades al Pi Vell d'Arriba España i d'altres lemes de tipus feixista."