Ara sembla que entenen que és massa perillós per a la població catalana i valenciana, però hem d' indemnitzar, DURANT 30 ANYS, a les empreses. Ells mai perden (i encara més si es diuen Florentino Perez).
Aprofitem per a dir que felicitem al Síndic de Greuges per acceptar el cas. Els habitants de les Teres de l' Ebre no es mereixen aquesta prepotència del Govern espanyol. També us volem afegir l' article d' en David Bassa, amb el qual coincidim plenament :
FLORENTINO PEREZ SEMPRE HI GUANYA.
«Durant els pròxims trenta anys, cada cop que
paguem la factura del gas, estarem pagant també a Florentino Pérez. Coses que
passen a la llotja del Bernabéu»
David Bassa
Florentino Pérez ha tornat a guanyar. El
govern espanyol ha aprovat un reial decret pel qual es compromet a pagar-li
1.350 milions d’euros en concepte d’indemnització per la liquidació de la
plataforma Castor. Pérez és com la banca, sempre hi guanya. Quan va invertir en
la plataforma Castor ho va fer aconseguint un compromís del govern espanyol a
tornar-li els diners si el negoci no sortia bé. I, a partir d’avui, durant els
pròxims trenta anys, cada cop que paguem la factura del gas, estarem pagant
també a Florentino Pérez. Coses que passen a la llotja del Bernabéu.
Florentino Pérez va negar a càmera que hi
hagués hagut terratrèmols a Castelló i les Terres de l’Ebre. “No és veritat que
hi hagi hagut cap terratrèmol”, va dir-li a Jordi Évole, en el programa
especial dedicat al geni i figura de Pérez. N’hi ha hagut més de cinc-cents de
terratrèmols, però Pérez va negar-ho sense immutar-se, sense deixar de mirar
l’Évole a la cara, en un exercici de cinisme difícil de superar.
Florentino Pérez pot fer i desfer a plaer no
només perquè és amic d’Aznar, sinó perquè, de fet, és amic de tot l’statu quo.
El periodista Jordi Marsal, al llibre Castor, la bombolla sísmica, quan parla
de Pérez l’anomena “l’ésser superior”. I poca broma! En Marsal explica com els
homes de Pérez van comprar els pescadors de Vinaròs, un a un, o com les
pressions de Pérez van aconseguir que l’Estat modifiqués les fronteres
marítimes entre Catalunya i el País Valencià a cop de BOE. Poca broma, molt
poca broma!
Florentino Pérez exerceix d’amo del Bernabéu
amb tota la consciència. Però, alerta, perquè la seva empresa no és només
madrilenya, és universal i s’escampa per arreu i, sobretot, a Catalunya. Pérez
va ser el secretari general del Partit Reformista encapçalat per Miquel Roca.
Un partit que va ser un bluf que Pérez va pagar de la seva butxaca. Però ell
sempre hi guanya, i a canvi d’aquella pèrdua, una de les seves empreses,
Construcciones Padrós, es va convertir en una de les principals contractistes de
l’obra pública licitada per la Generalitat.
