MAPA DEL TERRITORI DEL SÀHARA OCCIDENTAL OCUPAT MILITARMENT PEL MARROC EN 2/3 PARTS, DES DEL 1976 (AMB LA COMPLICITAT DELS SUCCESSIUS GOVERNS ESPANYOLS, FRANCESOS I NORD-AMERICANS).
Aminatu Haidar declara com a testimoni en la causa del genocidi contra el Sàhara
Entre avui i demà declararan a l'Audiència espanyola catorze víctimes de la violència antisahariana
Catorze damnificats per la repressió contra el poble saharià, entre aquests l'activista Aminatu Haidar, declararan entre avui i demà al jutge de l'Audiència espanyola Pablo Ruz. La declaració serà en qualitat de testimonis en la causa del possible genocidi i de les tortures infligides, entre els anys 1975 i 1987, al poble saharià.
La causa va començar el 2007, quan el jutge Baltasar Garzón va obrir una investigació a partir d'una querella presentada per associacions de defensa dels drets humans i familiars de presos i desapareguts. En aquell moment, Garzón va demanar al Marroc que informés els encausats sobre l'acció judicial empresa, que digués si havia investigat els fets i si hi havia cap procediment penal contra ells.
Concretament, investiga 'destacats funcionaris marroquins que van poder ordenar i dirigir algunes campanyes de detencions i de desaparicions a ciutats del Sàhara com Smara, al-Aaiun o Tan Tan'. El mes de febrer passat les autoritats d'Algèria van prohibir al jutge que interrogués els encausats a Tinduf.
Entre els encausats per Garzón hi ha Housni Benslimane, general de gendarmeria acusat d'ordenar i dirigir la campanya de detenció i desaparició del 1976, condecorat pel ministeri d'Afers Estrangers espanyol dos anys abans que s'obrís la investigació. També hi ha encausats Dris Basri, ex-ministre de l'Interior; Abdelhafid Ben Hachem, presumpte responsable directe dels segrests d'al-Aaiun del 1987; Abdelhak Lemdaour, possiblement vinculat amb les detencions a la regió d'Erbaid del 1976; i Moustafa Hamdaoui, dirigent de la gendarmeria de Tan Tan. Garzón també va encausar alts càrrecs militars, com ara Ben Hima, Amimi, Dris Sbai, Ayachi, Said Ouassou, Brahim Ben Sami, Hariz al-Arbi, Abdelaziz Allabouch i Sanhaji Hamid.
Els denunciants han comptat 542 desaparicions des del 1975. L'endemà de la signatura dels Acords Tripartits de Madrid, Espanya va abandonar el Sàhara i el Marroc va organitzar la Marxa Verda per ocupar-lo.
En termes de la querella, la invasió i la matança del poble saharià va durar setze anys; en aquest temps els saharians foren sotmesos a la dominació d'una potència estrangera que els va impedir 'l'exercici del dret de lliure determinació, reconegut per la resolució 1514 de l'Assemblea General de l'ONU de desembre de 1960'. També diu que des del 31 d'octubre de 1975 fins avui 'l'exèrcit marroquí ha exercit una violència permanent contra el poble saharià' en una guerra d'invasió que va deixar sense casa 40.000 persones, les quals hagueren de fugir al desert; a més, 'foren perseguides i bombardades per les forces invasores amb napalm, fòsfor blanc i bombes de fragmentació'.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada