ASSEMBLEA DE SOLIDARITAT (S.I.): 2COMENCEM LA TRANSICIÓ CAP A LA INDEPENDÈNCIA".

Aquest dissabte celebren la seva Assemblea Nacional sota el lema “Comencem la transició cap a la independència”.

Sí, l’hem convocat perquè som un partit democràtic i ara estem en un moment de reflexió, en el qual volem marcar les línies del procés de transició cap a la independència.

I aquest és l’objectiu...

Sí. Volem fer allò que no ha fet ningú: establir quins són els passos, mecanismes, problemes, avantatges... d’un procés d’evolució cap a la independència, més enllà de la seva pura invocació. Perquè per a nosaltres la independència és un projecte i no, com és el cas d’altres partits, una il•lusió en un futur indefinit mentre es dediquem a millorar l’autonomia.

Vostès volen parlar del procés i no de la Catalunya del futur.

Exactament. Ara em semblaria un error parlar de com ha de ser la Catalunya independent. El debat ha de ser com arribem a la independència i quins efectes produeix el fet de declarar-se estat en tots els àmbits que tenim fins aquest moment.

Vostè diu que fins ara ningú s’havia plantejat això, per tant, dóna la raó a aquells que diuen que els independentistes sempre han estat una colls d’il•lusos somiadors?

Només fins al moment que la gent, i no els partits ni les institucions, s’han començat a organitzar. Per exemple s’ha fet molta feina des del Cercle d’Estudis Sobiranistes, Sobirania i Justícia, el moviment de les consultes...

Vostès van fracassar en un primer intent de presentar al Parlament una Llei de Transició cap a la Independència.

Sí, perquè en la presentació inicial vam pecar d’ingenuïtat, ja que CiU va fer una campanya de desqualificació dient que aquesta llei era per a proclamar la independència, quan només determina quin són els passos que hauria de fer el Parlament en el cas que hi hagués una majoria parlamentària que ho permetés. Només és una llei procedimental.

I ho tornaran a intentar...

La tornarem a presentar d’una manera més explicada per evitar una nova tergiversió i manipulació de CiU.

Quan serà?

Previsiblement quan hagi fracassat el concert econòmic o l’eufemisme que el govern de CiU estigui fent servir en aquell moment. Serà quan veiem que la seva aprovació pugui ser més efectiva.

Per a Solidaritat quina seria la ruta de Catalunya cap a la independència?

La única cosa que Espanya no pot prohibir: les eleccions. Per a poder arribar a la independència calen dues coses: mobilització popular activa i una majoria política. I això passa perquè prèviament diversos partits es presentin a les eleccions amb la independència com a eix conductor immediat, guanyin les eleccions i formin govern.

Per tant, la via referèndum no la contemplen...

No, aquesta està bloquejada per dues raons: a Catalunya a l’anterior legislatura per unanimitat, és a dir, amb els vots de CiU i ERC, es va rebutjar fer una ILP sobre aquesta matèria inventant-se la legislació i, per altra banda, la pròpia llei de referèndums està al Tribunal Constitucional.

I la nova Llei de Referèndums que el govern vol aprovar d’aquí uns mesos?

Aquesta encara és més restrictiva que l’anterior. La nova llei presentada per CiU només permet fer preguntes sobre matèries que són competència de la Generalitat o municipals. Per tant, l’opció referèndum queda bloquejada políticament perquè en aquesta legislatura CiU no vol i a l’anterior ERC no volia.

Cada vegada més gent es mostra favorable a la independència però no creixen proporcionalment els votants dels partits independentistes.

Per què ERC i CiU fins ara s’han presentat a les eleccions reclamant un nou Estatut o l’aplicació d’aquest. La independència és un projecte concret o no s’assoleix i queda en una invocació purament sentimental de fer volar banderes.

La crisi econòmica i la majoria del PP accelerarà aquest procés cap a la independència?

Accelerarà la idea que amb Espanya no hi ha res a fer. Ara farà cinc anys que les forces catalanes van reclamar l’aeroport del Prat, però encara res. I el mateix passarà amb el pacte fiscal... perquè Espanya no està disposada a res.

No creu que Espanya, com deia Pujol, “rectifiqui” uns graus abans de perdre Catalunya?

No. Si s’arriba amb l’Estat a algun acord en algun tema reduït, després, de forma sistemàtica, no compleixen. I això perquè saben que les forces polítiques de Catalunya borden però no mosseguen.

Solidaritat s’abstindrà en la votació del pacte fiscal?

Nosaltres ens vam abstenir a la comissió i farem el mateix quan portin el tema al plenari perquè no hem rebut suport a les tres demandes que vam fer.

Què eren?

Incloure la totalitat dels impostos, taxes i cotitzacions socials que es paguen a Catalunya – CiU, ERC i ICV van refusar que s’incloguessin les cotitzacions-, això suposava renunciar a un espoli de 2.500 milions d’euros l’any; la realització d’un referèndum previ per anar a Madrid amb la força del poble de Catalunya i presentar la demanda al Congrés com projecte de totalitat, sense negociacions, esmenes o modificacions. I això també s’hi van negar.

Això els pot situar al costat de formacions completament contràries a la seva... Els podria passar com a ERC respecte l’Estatut.

El nostre posicionament s’entendrà perquè serà en àmbit parlamentari i perquè ningú creu que el pacte fiscal es pugui assolir. No aconseguiran res ni creiem que vulguin aconseguir res. Només volen marejar la perdiu fins a les eleccions del 2014. A diferència d’ERC i ICV, nosaltres no volem pujar a un tren que porta a la frustració.

Continueu amb la campanya territorial “Espanya ens roba”...

Sí, és per explicar els pressupostos de l’Estat propi, és a dir, quin seria el pressupost de Catalunya si tots els impostos que paguem no marxessin cap a Espanya. Així demostrem que hi ha alternatives a les retallades: que Espanya no ens robi. Aquest és el motiu de la crisi a Catalunya i no la falta de diners.

Segons les darreres enquestes Solidaritat no entraria al Parlament...

Són enquestes de mitjans de comunicació, d’àmbit reduït i que es fan per via telefònica. El marge d’error és de 3,5 i, per tant, no tenen cap mena de credibilitat. I, a més, estan cuinades per cada diari. No pot ser que no tinguem representació i en canvi per part dels votants de Solidaritat jo tingui el millor un grau de valoració respecte la resta de líders.

El paper de “busca brega” parlamentari sembla que no dóna vots.

Els partits del règim i els seus mitjans de comunicació van dir la primera temporada que érem monotemàtics i la segona que som demagogs i populistes. Forma part de l’agilitació i de la propaganda. Catalunya és un règim semi autoritari amb uns mitjans controlats i, per tant, a Solidaritat intentem acudir directament a la gent a través de les xarxes socials, xerrades...

Què li sembla que Laporta voti a favor dels pressupostos?

Laporta en el seu moment va arribar a un acord amb CiU i d’aquí va venir la seva entrada a la candidatura d’ERC a les municipals per Barcelona. I, des d’aleshores, no solament vota els pressupostos a favor de Convergència, sinó tot.

Com va anar aquest pacte entre Laporta i CiU?

Alts dirigents de Convergència ens van demanar expressament un acord entre ERC i Solidaritat a les municipals perquè creien que aquesta candidatura podia tenir embranzida, i aleshores Trias no estaria depenent exclusivament del PP i podria jugar a la geometria variable. El millor escenari per a CiU a l’Ajuntament de Barcelona era aconseguir l’escenari que ja tenia al Parlament de Catalunya.

Però vostès no van acceptar...

Quan es van produir aquestes converses Laporta encara estava a Solidaritat, però en el moment en què nosaltres vam contestar negativament a CiU-ja que ERC es negava a que la independència fos un eix central del programa- Laporta va decidir abandonar el grup parlamentari i el partit.

Per tant, segons vostè, CiU es va treballar durant temps l’ajuda de Solidaritat-Laporta...

Des del mes de desembre.

Creu que ERC és un pas previ perquè Laporta acabi a Convergència?

Això ho han de respondre els convergents.

De fet Laporta ja va ser festejat per altres partits abans de crear Solidaritat... Solidaritat no seria el que és ara sense haver aprofitat la imatge de l’expresident del Barça?

No se sap mai. Hi ha de tot, molta gent ara també s’ha integrat a Solidaritat perquè Laporta ja no hi és. Ara bé, una cosa teníem clara, l’organització del partit havia de ser congressual i democràtica. No volíem generar un club de fans. I aquesta era una discrepància fonamental.

Entrevista de Maria Coll publicada a ELSINGULARDIGITAL.CAT