Fa anys que molts i moltes pensem que és vergonyós el que ha passat i passa al País Valencià.
No només pensem en la impunitat de segons quines actituts, ni tan sols en la corrupció caciquil d´alguns.
També pensem en la configuració d´un territori que han decidit només alguns dels seus habitants (d´esquena totalment a la majoria i a les lleis més elementals).
I d´esquena també als catalans del Principat i de les Illes. Sempre recolzats per uns mitjans de comunicació afins i ben pagats.
Aquest dies hi ha hagut unes actituts encara més prepotents per part dels de sempre, ja està bé que des de Vilaweb es faci un comentari clar, per això el pengem:
"UNA XIQUETA QUE ÉS UN PAÍS"
Els fets són coneguts: d'una manera totalment arbitrària i injustificada la policia espanyola va detenir i interrogar la filla, menor d'edat, del Síndic de Compromís. I la mateixa policia va filtrar a l'entorn de l'alcaldessa informacions falses per tal que tot seguit el PP i la seua pudenta clacla mediàtica pogueren vomitar l'odi que senten i insultar a plaer la xiqueta i els seus pares, ciutadans honorables tots tres.
Hi ha tot un seguit de lleis que els uniformats i els seus caps polítics han hagut de violar per a que això haja pogut passar i espere que les denúncies que ja s'han posat contra ells així ho ratifiquen per tal que els culpables paguen pel mal que he fet. Ho espere però també he de dir que no hi confie gens -potser perquè encara és fresc el record del lamentable espectacle judicial organitzat al voltant de Francisco Camps.
Al País Valencià fa dècades que les més elementals lleis de la democràcia són per a una bona part de la població una simple fantasia. Això ho sabem de sobres tots, els qui ho patim i també els qui ho callen. Els fets que motiven aquest text són només una prova més. Una prova especialment estremidora, això sí, perquè afecta el màxim representant institucional del que és el tercer partit polític del país i perquè em tem molt que fent el que han fet, els uniformats i els que no el porten l'uniforme ens han volgut amenaçar una vegada més a tots. Si a un home públic, diputat electe, el poden fer passar per això què no ens farien als altres?
Durant dècades ells, per dir-ho a la manera de Joan Fuster, han amenaçat i manipulat de manera impune, han agredit i acallat, han posat amb les seues mans bombes que ningú mai no ha investigat i en canvi han perseguit pintades com si els colors mataren. Els mateixos que han pretés dir durant anys qui és valencià i qui no. Els mateixos que ens han arrabassat gent noble, el doctor Sanchis Guarner o Guillem Agulló, per dir dos noms ben diferents i tan iguals alhora.
Desconcertats, però, ara comencen a adonar-se'n que ni així, ni tenint tantes facilitats, no han pogut amb nosaltres. Que no han pogut evitar que el país dels valencians renasca i continue reivindicant-se. I no han pogut seguir amagant la seua bacanal de censura, hipocresia i corrupció mentre veuen alarmats i plens de nervis com l'enemic de la indecència, aquell que pensaven derrotat, torna a encarnar-se en una nova generació, pels mateixos carrers, en les mateixes ciutats.
El règim trontolla i segurament per això perd els nervis i traspassa uns límits que cap europeu imaginaria que poden ser traspassats en una democràcia. Sense adonar-se'n, però, que al darrere d'aquella xiqueta, d'una xiqueta que avui és un país sencer, som molts els ciutadans que ens hem posat dempeus.
director@vilaweb.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada