Però volem destacar la bona predisposició a reconéixer Catalunya com a nou estat del Primer Ministre de Letònia o la moció per a felicitar Catalunya per part del Parlament britànic.
Els nervis i la resposta espanyola no s' han fet esperar (la teniu adjuntada al final d' aquest post). VISCA LETÒNIA.
Ho destaquem, no perquè sigui més o menys important, sinó perquè ho fan sense saber què farà el govern català que encara no té DATA per un referèndum ni PREGUNTA. Per això valorem especialment el gest del Primer Ministre letó i d' alguns parlamentaris escocesos, galesos i anglesos.
A veure si el nostre Govern es decideix.
El parlament britànic felicita l'èxit de la Via Catalana
Diputats de tots els grups, excepte del partit conservador del primer ministre David Cameron, han signat la moció (VILAWEB).
El parlament britànic va aprovar dimecres una moció
per felicitar Catalunya per la diada nacional. El text també reconeix
'l'esperit democràtic i pacífic de la iniciativa de la Via Catalana amb
centenars de milers de persones creant una cadena humana de 250 milles
per tot el país per reclamar la independència per víes democràtiques'.
Diputats de tots els grups, excepte del partit conservador del primer ministre David Cameron, han signat la moció. Entre els signants hi ha membres del partit laborista i del partit liberal -democràtica, socis del govern de Cameron. La va presentar el 4 de setembre el diputat Jonathan Edwards de Plaid Cymru.
Alfred Bosch, portaveu d'ERC al congrés espanyol, va proposar l'aprovació d'aquesta moció en la seva recent visita a Londres. Bosch va reunir-se amb el president de la Comissió d'Exteriors del Parlament i amb diputats escocesos i gal·lesos.
L'any passat també es va aprovar una moció semblant
L'any passat el diputat del parlament britanic Hywel Williams, també del partit gal.lès Plaid Cymru, va presentar una moció semblant
a Westminster. S'hi expressava la preocupació perquè l'actual
constitució espanyola 'no permet ni la independència d'una part del
territori ni l'organització d'un referèndum que permetria al poble de
Catalunya decidir democràticament la situació de la seva nació'.El text de l'any passat també felicitava els catalans i assegurava que hi hauria una 'manifestació massiva a Barcelona sota l'únic eslògan de 'Catalonia, the next state of Europe'. La moció destacava el suport per la independència i per als 'mecanismes democràtics i pacífics' que s'adopten per aconseguir aquest objectiu.
Margallo convoca l'ambaixador de Letònia per la disposició a reconèixer una Catalunya independent
Li recriminarà les seves paraules sobre el procés sobiranista català
Margallo transmetrà la seva protesta a l'ambaixador per les declaracions del primer ministre i li demanarà explicacions sobre el context i les raons per les que s'ha pronunciat així. Margallo aprofitarà la reunió per recordar al diplomàtic letó la normativa europea sobre l'entrada de nous estats a la Unió i el marc constitucional espanyol.
Les manifestacions del primer ministre letó han provocat malestar a la Moncloa i al Ministeri d'Exteriors perquè poden donar peu a un reconeixement implícit del procés català per part d'estats membres de la UE. Valdis Dombrovskis assegura en una entrevista que el govern espanyol hauria de 'mirar opcions sobre com abordar' el clam independentista a Catalunya.
El govern de Letònia, disposat a reconèixer una Catalunya independent
El primer ministre de Letònia, Valdis Dombrovskis, membre del Partit Popular Europeu, diu que la Via Catalana cap a la Independència és 'un missatge molt poderós i cal prestar-hi atenció'. En una entrevista a l'ACN, Dombrovskis diu que el govern espanyol hauria de mirar com respondre al clam independentista després de l'Onze de Setembre, quan 1,6 milions de persones van unir les mans inspirant-se en la Via Bàltica del 1989. Quan li han demanat si Letònia reconeixeria una Catalunya independent, ha respost: 'Si hi ha legitimitat en el procés diria, teòricament parlant, per què no?' Dombrovskis ha afegit quela Via Bàltica va ser decisiva per a la independència perquè va atreure l'atenció del món.
'Si hi ha una clara voluntat del poble i una clara demanda d'un referèndum, val absolutament la pena de prestar-hi atenció i mirar opcions sobre com abordar-ho', remarca.
Valdis Dombrovskis és el primer ministre que ha estat més temps al càrrec des de la recuperació de la independència letona, el 1991, i viatja habitualment a Brussel·les per participar en les cimeres de caps d'estat i de govern, on es reuneix amb els seus homòlegs, inclòs l'espanyol Mariano Rajoy.
Admet que és 'molt difícil de comentar els arguments legals de la constitució' que branda l'executiu del PP per negar als catalans la possibilitat d'una consulta, i subratlla que l'Onze de Setembre ha tornat a oferir un missatge molt ferm: 'A hores d'ara puc dir que és un missatge molt poderós, una cosa que hem experimentat en el nostre passat.'
Les paraules del primer ministre letó són el primer suport internacional clar a la possibilitat de crear un estat català, tot i l'oposició de la diplomàcia espanyola a parlar-ne en els fòrums internacionals. Les grans mobilitzacions ciutadanes de la Diada d'enguany i l'any passat, com també l'esforç diplomàtic del govern (que aquesta setmana ha publicat una desena d'articles a la premsa internacional) han situat la qüestió catalana sobre la taula dels caps d'estat i de govern.
Negociacions en marxa a la UE
Tot amb tot, de moment res no fa pensar en una intervenció de la Unió Europea en el procés de Catalunya, ni en el d'Escòcia, que fins i tot ja té data de referèndum. Això sí, segons el primer ministre letó, el cas escocès ja ha fet que a Brussel·les es comencés a negociar què passaria si un territori d'un estat membre s'independitzés.
'Encara no hi ha cap decisió final i fins ara no s'ha tractat del tema amb un sentit d'urgència', reconeix. Així i tot, creu que seria bo que escocesos i catalans poguessin votar si més no amb una indicació de què passaria en el marc de la UE: 'Seria bo de saber-ho perquè, quan la gent voti, sigui conscient de les conseqüències. Ara, si la UE serà capaç de donar una resposta clara abans del referèndum, encara no és clar.'
Dombrovskis argumenta que Riga voldrà veure l'opinió dels experts legals de les institucions de la UE amb les interpretacions dels tractats sobre què passaria en cas d'independència. 'El fet bàsic és marcar un escenari precís', remarca el cap de Nova Era, que forma part del grup del Partit Popular al Parlament europeu.
Reconeixement internacional
Però més enllà de l'encaix d'una Escòcia o una Catalunya independents a la UE, Dombrovskis no veu cap dificultat en el reconeixement formal d'aquests hipotètics nous estats per part de Letònia: 'Francament, ara per ara no tenim cap posició oficial sobre aquests temes, però si hi ha una legitimitat del procés diria, teòricament parlant, per què no?'
Segons ell, aquest procés legítim seria idealment com el d'Escòcia, on 'totes les parts estan d'acord i van endavant': 'Una declaració unilateral podria ser més complicada.'
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada