Nosaltres havíem demanat una pregunta clara. Això no ha estat així.
L' única objecció que tenim sobre la data és que el referèndum d' Escòcia serà en campanya aquí i pot tenir una influència en la moral del votant, especialment si perden els escocesos.
Sobre la pregunta, només dir que normalment en un referèndum hi ha dues opcions Sí i No. Aquí, no tenim tres opcions amb algunes variants que fan que la lectura dels resultats sigui més difícil, especialment si despréss' ha d' explicar a l' exterior que nosaltres hem "guanyat" perquè el Sí i Sí és l' opció més votada, però que no arriba al 50 %.
La veritat, ens sap greu dir-ho, però aquest tipus de pregunta posa més difícil tenir una majoria clara i hi ha el perill que els perdedors també se sentin guanyadors. Compte ¡
Entenem que és una negociació (entre partits parlamentaris), que volen tenir una participació alta en la votació, que potser volien arrossegar al psc, etc. etc. etc. Però no entenem el cofoïsme de que "era la millor pregunta".
Havent explicat els nostres dubtes sobre la data i la pregunta, només ens queda mirar endavant i treballar, treballar i treballar perquè el referèndum es faci i perquè guanyem les votacions. Per tant, a partir d' ara, suport total a la feina pel referèndum, el nostre país s' ho mereix.
Aprofitem per adjuntar l' acte d' ahir de la Campanya "Referèndum Si o Sí" a Girona:
Uriel Bertran: “La dura batalla pel 2014 serà la de vetllar perquè se celebri el referèndum”
Els impulsors de la iniciativa “Referèndum Sí o Sí” treballaran per l’opció Sí-Sí i per la celebració del referèndum tant sí com no
Aquest divendres 13 de desembre s’ha presentat a Girona la iniciativa “Referèndum Sí o Sí”, promoguda pels membres de la Coordinadora Nacional de la Consulta sobre la Independència. Aquesta iniciativa persegueix dos objectius: per una banda, que el Parlament de Catalunya faci pública la pregunta i la data del referèndum, cosa que finalment dijous es va assolir. D’altra banda, que el referèndum se celebri l’any 2014 tant sí com no, amb o sense permís de l’estat espanyol.
El coordinador de Solidaritat Catalana (SI) a les comarques gironines, David Olmedo, ha presentat la conferència mostrant el suport i afinitat del seu partit polític envers aquesta iniciativa, per la qual cosa han organitzat l’acte i els han dut a Girona. Tot seguit, ha passat el torn de paraula a Elisenda Paluzie (Sobirania i Progrés i degana de la facultat d’Economia de la UB) i a Uriel Bertran (secretari general de SI i professor d’Economia a la UB), encarregats d’explicar aquest moviment als gironins.
Elisenda Paluzie ha iniciat la seva intervenció felicitant al poble català “ja que el Parlament preguntarà per fi i després de molts anys sobre la independència de Catalunya”. En aquest sentit, però, ha matitzat que “no és la pregunta única que es reclamava” i ha estat crítica amb el tipus de “pregunta arbre” que converteix el fet de ser una doble pregunta, cosa que suposa una divisió de vots superior a la que hagués existit en cas de pregunta única. Malgrat això, Paluzie creu que “la pressió social ha ajudat a que la pregunta no hagi estat tant ambigua com en un principi es dubtava que podia ser utilitzant terminologia de l’estil estat propi, sobirà o lliure”. Per aquest motiu, la ponent ha volgut animar a que la societat civil segueixi activa i mobilitzant-se per garantir que es faci el referèndum.
Al seu torn, Uriel Bertran també ha mostrat la seva satisfacció pel fet de tenir ja data i una pregunta on s’hi esmenta “estat independent”. No obstant això, Bertran ha assenyalat el risc que suposen tres possibles respostes, poguent guanyar el Sí-Sí com a exemple, però amb un tant per cent insuficient. En un cas així, el secretari general de SI ha suggerit fer una segona volta entre les dues opcions més votades si no arriben al 50%. Per altra banda, ha volgut posar èmfasi en que “la dura batalla pel 2014 serà la de vetllar perquè se celebri el referèndum”. “Si actuem com a nació el món ens reconeixerà, però no si ho fem com una regió” ha assegurat. En aquesta línia ha manifestat que “el dret a l’autodeterminació dels pobles té empara internacional, i l’estat espanyol ha signat els tractats internacionals que ho contemplen, encara que aquest no ho faci. Espanya no trobarà aliats actuant en contra de la democràcia… Està a les nostres mans” ha conclós.
2 comentaris:
Hola, una pregunta quiero hacerle, sin ánimo de molestar: ¿ para qué sirve la lengua catalana ? ¿ Por qué el gobierno catalán siempre se mete con las comunidades andaluzas y extremeñas ? Que yo sepa, la mayoría de la gente que emigró cuando cataluña tendría casi dos millones de habitantes y paso en poco tiempo pasó a seis millones, precisamente gracias a estas comunidades. Es más, no me extrañaría nada que muchos independentistas de ahora fuesen descendientes de extremeños o andaluces.
Saludos, y feliz próspero Año 2014.
Buenas tardes,
la verdad, no entendemos la pregunta, ¿para que sirve una lengua? es una de las consecuencias de la historia de un pueblo (el catalán nace en un contexto histórico concreto y no tiene que ver con España porque no existía, la historia es como es, no como algunos quisieran que fuese). Pero sobre todo, una lengua cualquiera es la manera de entender el mundo y las cosas que les rodean a cualquier comunidad del mundo, independientemente que sean muchos o pocos los hablantes.
Y nosotros nunca defenderemos que se extinga una lengua o una cultura. Estaríais de acuerdo en que desaparezcan todas las lenguas porque el inglés es mas "útil"? No creo.
Sobre el gobierno catalán y el extremeño y andaluz,nosotros no somos del gobierno y no responderemos por ellos, pero es evidente que no habéis leído las veces que se han metido los presidentes (especialmente los extremeños) con los catalanes. De todas maneras es un debate que aquí no interesa mucho.
Sobre las cifras de los emigrantes en Catalunya, no sabemos de done habéis sacado las cifras, pero no son nada exactas (y los números son los que son). Segun tus cifras la emigración (extremeña y andaluza)sería alrederdor del 66-70 % y esto no hay ningún historiador que lo ratifique. Solo os añadiremos una cosa: Catalunya ha recibido muchas emigraciones y ha podido tirar adelante siempre, la emigración extremeña y andaluza no fue la primera emigración y menos la única.
Sobre los descendientes de emigrantes que puede que sean independentistas, es normal que haya un porcentaje de descendientes de emigrantes. En todos los territorios del mundo hay hijos de emigrantes que se integran en la tierra en la que han de vivir ellos y sus hijos. Muchos emigrantes y exiliados catalanes fueron a México y Chile después de la victoria franquista y sus hijos son mexicanos o chilenos. No sabemos donde está la sorpresa.
No hemos hablado para nada de los temas económicos. pero hay que decir que si Catalunya continua en España o se va de España, no habrá ningún cambio importante en el mundo y quizá todos estaremos más tranquilos.
Feliz año 2014.
Publica un comentari a l'entrada