LA UNIÓ EUROPEA I ELS UNIONISTES ESPANYOLS.

Sense haver legislació sobre un cas d' independència d' un territori pertanyent a un estat membre de la UE (com Escòcia i Catalunya), els unionistes espanyols (PP-C's-PSOE) en fan una biblia i afirmen que en quedarem fora.
Francament a nosaltres no ens fa cap por de quedar-nos-en  fora (en cas que així passi, que això és una especulació pura del PP-PSOE, amb el suport necessari de Durao Barrosso), però fora de la UE hi ha vida també. No s' acaba la vida a la UE.
Ara també ens amenacen que no podrem fer el referèndum perquè no ens cediran els censos municipals (la Camacho intenta fer punts dins del PP, recolzada pels psc-PSOE, Navarros i Ballesteros, com no podria ser d' altra manera). Així que, farien bé els unionistes de reduïr les amenaces, ja no funcionen.
Els arguments (no en tenen) es redueixen a les amenaces, però nosaltres continuem endavant.
També pels exaltats unionistes, caldria tenir en compte algunes veus diferents dins l' UE (senzillament perquè la legislació no és gens clara, de fet no n´hi ha sobre aquest tema).

Un conseller d'Estat francès veu inviable que l'Estat català surti de la UE

El responsable de relacions internacionals del Consell d'Estat francès, Yves Gounin, sosté que "hauria hi tindria molt a perdre si tingués [Catalunya i Escòcia] en quarantena" (de Nació Digital).

El principal think tank francès en matèria de relacions exteriors, l'Institut Français des Relations Internationales (IFRI), comença a debatre seriosament què passaria entre Catalunya i la Unió Europea (UE) en cas d'independència. El responsable de relacions internacionals del Consell d'Estat francès, Yves Gounin, explica a l'article Les dynamiques d’éclatement d’États dans l’Union européenne : casse-tête juridique, défi politique, a la revista Politique Étrangère, que no veu gens clar l'argument espanyol d'una expulsió automàtica de la UE, i sosté que l'Estat català no haurà de demanar el reingrés al club comunitari com un país més, com podria ser Turquia, sinó que "l'absència de precedents equiparables, la inseguretat jurídica i la magnitud del desafiament obligaran les parts a negociar". "No és la resposta més aclaridora a la pregunta. És sens dubte la més realista", rebla.

Yves Gounin, format a la prestigiosa Escola Nacional d'Administració, va ser director de gabinet del ministeri d'Afers Europeus entre 2011 i 2012, durant el govern de François Fillon. Valora tant els arguments d'independentistes catalans i escocesos com els dels estats britànic i espanyol, i afirma: "Una vegada creuat el Rubicó independentista, Europa hauria hi tindria molt a perdre si tingués aquests nous Estats en quarantena: els seus emprenedors no hi podrien pas invertir, els seus joves no hi podrien estudiar, els seus treballadors no hi podrien circular lliurement, els seus pescadors, navegar-hi..."

"Per tant, ens podríem preguntar quin interès tindria la Unió a complicar la (re)admissió d'aquests Estats", puntualitza, per recomanar tot seguit: "La solució més raonable seria negociar simultàniament la independència i l'adhesió a la UE."