Abans de res volem felicitar a totes les persones que van treballar molt i bé per la campanya (escocesa i internacional) del "Yes Scotland", també l' SNP i el partit dels Verds escocesos. Malgrat la derrota es van deixar en la campanya molts esforços, molt temps personal i ho van fer molt bé, només cal repassar la campanya, els debats televisius, entrevistes, etc. Ho van fer més bé que els que van guanyar i cal felicitar-los, malgrat la derrota.
Cal també recordar que el SI va guanyar en la principal ciutat i la més dinàmica d' Escòcia (Glasgow) i també cal recordar que els estrats de població jove han votat pel si i els estrats de població gran han votat pel no, majoritàriament. Això indica una pujada de l' independentisme (tant per la tendència al creixement de Glasgow, com per la desaparició gradual per qüestió d' edad de la població de més de 55 anys escocesa).
Però no volem donar la impressió d' amplificar els aspectes positius (que n' hi ha) del YES. Hi ha una derrota electoral, que cal admetre, creiem lògica la dimissió d' Alex Salmond (malgrat fer-ho molt bé) i també pensem que UK (el Regne Unit) ha sortit diferent d' aquest referèndum de com va entrar. Cal que el govern britànic compleixi la paraula que van donar de més competències la setmana final de la campanya, quan van pensar que la victòria del No podia desfer-se.
I aquestes majors competències i tracte fiscal l' hauran de pactar amb els anglesos (que són el 80 % de la població total britànica i que comencen a pensar que s' està "mimant" massa Escòcia). Cameron té mala peça al teler, i segons com ho gestioni augmentarà l' independentisme invariablement. Veurem què passa, això és un procés dinàmic i ningú ha dit la darrera paraula.
El que sí és evident és que els mitjans de comunicació europeus i alguns mundials ens comencen a mirar a nosaltres per veure què decidim.
Veient aquesta situació britànica, on després del referèndum, els guanyadors no han guanyat del tot i els perdedors no han perdut del tot, no ens estranya que els diaris espanyols (de "dreta" i "d'esquerra") facin front comú en les editorials criticant els anglesos pel fet de "deixar votar" als escocesos.
En aquest sentit l' article d' en Josep Guia és adequat, us el pengem a continuació:
La deriva feixista: «votar és un error»
Tant Le Monde (París) com La Republica (Roma), per exemple, celebren el resultat del referèndum escocès
perquè hi ha guanyat l’opció unionista, però també celebrem el fet democràtic que els escocesos hagin pogut votar. No és aquest el cas d’El País (Madrid), pel que fa al fet bàsic de votar. Al seu editorial d’avui, dia 20, afirma sense vergonya que «la aceptación de un referèndum» ha estat un dels «errores del unionismo conservador». En sintonia absoluta amb l’editorial d’El Mundo (Madrid), també d’avui, on es diu que David Cameron va cometre «el error de ofrecer una consulta». Talment, com si s’hagessin passat la consigna.
perquè hi ha guanyat l’opció unionista, però també celebrem el fet democràtic que els escocesos hagin pogut votar. No és aquest el cas d’El País (Madrid), pel que fa al fet bàsic de votar. Al seu editorial d’avui, dia 20, afirma sense vergonya que «la aceptación de un referèndum» ha estat un dels «errores del unionismo conservador». En sintonia absoluta amb l’editorial d’El Mundo (Madrid), també d’avui, on es diu que David Cameron va cometre «el error de ofrecer una consulta». Talment, com si s’hagessin passat la consigna.
I és que l’espanyolisme (els) porta indefectiblement cap al feixisme, en afirmar que votar és un error. En voler evitar la contradicció que suposaria admetre que els escocesos tenen dret a votar però els catalans no, adopten directament la negació total (allò que hom diu “negar la major”): ací no vota ni déu! Cap poble no té dret a votar, només aquells que ells (seguint l’oligarquia que serveixen) diuen, quan ho diuen i on ho diuen. Molt perillosa, aquesta deriva cap a l’estigmatització del fet de votar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada