dissabte, 11 d’abril de 2015

LA DUI I NOSALTRES.

Cal repassar alguns punts actuals, sobre la DUI, que s' han tornat a posar en evidència aquests dies. Nació Digital n' ha fet un bon repàs:

En aquests moments en què Unió, MES i sectors d'ICV i EUiA estan valorant la possibilitat de sumar-se al full de ruta unilateral pactat per CDC i ERC, tothom es fa la pregunta de si realment s'atreviran tots aquests polítics nostrats a declarar la independència de Catalunya de manera unilateral l'endemà de guanyar el 27-S. Però la pregunta bona no és aquesta. En el fons, en el fons, la pregunta que tothom es formula implícitament és: quina reacció tindrà l'Estat espanyol? Quines conseqüències estan disposats a assumir els dirigents catalans en cas d'una reacció encabritada?

Aquí, un cop més, és on Mariano Rajoy té la paella pel mànec. Ho hem d'assumir. No ensenyarà les seves cartes fins que la classe política catalana no realitzi algun tipus de moviment contundent. Ja ho deia l'analista del think tank del SPD alemanyMichael Ehrke: fins que des d'aquí no hi hagi una apel·lació unilateral a la comunitat internacional -amb obertura immediata d'ambaixades a Estònia, Letònia i Islàndia, per exemple- tot plegat és un afer intern espanyol.

I és tan afer intern espanyol que el ministre d'Exteriors italià es va reunir dijous a Barcelona amb el  seu homòleg espanyol i els dos es van permetre no dir ni mu del procés independentista. I és tan afer intern que Artur Mas va fantasiejar a Bloomberg sobre una providencial intervenció europea en el procés, prèvia a qualsevol DUI, que la mateixa agència es va permetre estampar-li els cinc dits de la mà en la pròpia peça que recollia l'entrevista.

Es podria arribar a entendre que Mas, abans d'assumir les conseqüències de la DUI, apel·li a la comunitat internacional. Però estem sols. Si CDC i ERC s'ho creuen, i tenen majoria, a partir del 28-S s'han de dirigir oficialment al món. Ni a Repsol, ni al BBVA, ni a Enel, ni al Santander, ni a Gas Natural, ni a la Basf, ni a la Volskwagen..., no els interessa cap estropici al cor de la zona euro. Paradoxalment, les elits que tant vetllen perquè aquí no es mogui res, també vetllaran perquè la solució política s'acabi obrint pas. Previ cop de força del catalanisme, és clar.