11 DE SETEMBRE: MANIFESTACIÓ HISTÒRICA.

 Cada dia que passa veiem que aquesta manifestació és diferent. Ha deixat ben retratats alguns polítics i personatges públics.
Farem esment de quatre casos, per la seva importància als mitjans de comunicació, no tant per la seva capacitat política:
1. El Sr. Duran i Lleida, després de veure que no pot dirigir i encapçalar la manifestació, intenta manipular-la dient que "no és independentista" i a continuació intenta protagonitzar-la igual dient que anirà a la manifestació, després de dir que no hi aniria. L´objectiu és clar, de manual del manipulador, buscar l´escridassada i l´enfrontament dialèctic per sortir (ell solet) a les imatges (i a més a més, com a "víctima").
No podem caure en el seu joc. El joc l´hem de marcar nosaltres, no per "xuleria", sinó per dignitat. Els militants d´UDC que vinguin són benvinguts, i quan veiem a en Duran aniria bé cridar ben fort "Independència", que no tingui cap dubte d´on és i de que aquí no ens manipularà.

2. El Sr. Pere Navarro, tampoc pot encapçalar ni dirigir la manifestació, però en compte d´enretirar-se del debat, intenta manipular com l´anterior personatge i també diu (quina casualitat) que no "és una manifestació independentista" sinó que hi ha moltes persones enfadades, amb una situació econòmica greu, etc. etc. Navarro: Mira que és clar el lema de la manifestació i mira que fa dies que és el mateix, no ens manipuleu més, si us plau.

3. La Sra. Alicia Sanchez Camacho, se li acaben els adjectius per "avisar" al degoteig de polítics que diuen que finalment aniran a la manifestació. Sembla que els compti i en prengui nota per passar l´informació a l´amo.

4. El Sr. Rossell (del de la patronal ja en parlarem un altre dia), ara ens referim al del Barça . Lamentable, no va a la manifestació perque al club "hi ha diferents sensibilitats". Bé, millor que es quedi sempre a casa  perquè en tots els temes sempre hi ha diferents sensibilitats i mai podrà anar enlloc. De fet, és millor que es quedi a casa i "calladet" perquè cada vegada que obre la boca posa la pota fins al clatell. Pobres socis del Barça ¡¡¡  

I amb tot això, seguim i augmenta la convicció de que dimarts és un dia on tot ha de sortir bé. Malgrat les interferències continuades de les "personalitats" creiem en aquest poble.

I passada la manifestació què? doncs coincidim amb l´editorial  d´avui de N.D., no en tenim prou amb "pactes fiscals" inconcrets, volem la independència:

 Ja no ens alimenten molles

Per bé o per mal dimarts serà una data històrica, i ho sabem aquí, a Madrid i al Financial Times. La més gran manifestació convocada inequívocament per reclamar la independència de Catalunya vol convertir Barcelona en un clam que doni la volta al món. Potser serà un èxit o potser no, però aquest cop no ens podem permetre que ens vagi malament. Hem jugat fort i ara no podem defallir, perquè si no ens en sortim aquest cop, no ens en sortirem mai. Només cal veure com alguns han interpretat el rescat de Catalunya -com si es tractés d'una derrota en tota regla del nacionalisme català- per veure que no seran gaire misericordiosos amb nosaltres si fallem ara.

Però mentre tot això passa, el Govern ha posat un rumb que va cap a una altra banda, que busca trobar ports segurs i que no amaga que potser encara ens hi trobarem còmodes en aquesta Espanya. I per això pretén reconvertir aquest Onze de Setembre en una adhesió a una proposta purament econòmica. Diuen que així tindran força a Madrid, per la força que tindran, ho saben, no serà per negociar el pacte fiscal. Ja ho cantava l'Ovidi, i dimarts ho hauríem de cantar tots, 'ja no ens alimenten molles, ara volem el pa sencer'.