Pensem que les deu raons de Vicent Partal, avui a Vilaweb, fan un bon resum que potser nosaltres hauriem fet més llarg. Però està bé, si l' explicació és resumida és més adient i aquí us l' afegim, a continuació.
NOSALTRES XIULAREM PERQUÈ VOLEM SER LLIURES EN UN PAÍS LLIURE.
Abans, un petit parèntesi. Sobre l' actitut del representant del Govern de Dinamarca, la setmana passada, no ens sembla estranya ni canviant. Ells van dir el que van dir, però IGUAL QUE A FRESNO AMB LA SEL.LECCIÓ CATALANA D' HOQUEI, les pressions de la diplomàcia espanyola van ser directes i van fer matitzar al representant danès en una intervenció curta i ràpida davant d' una càmara i sense roda de premsa. De la manera més "cutre" que actuen sempre els espanyols. El representant danès va marxar com esperitat, sense esperar al "cutre" de Margallo.
Els espanyols són així: SEMPRE TREBALLARAN CONTRA NOSALTRES a l' exterior. Així que gràcies al Parlament de Dinamarca, als representants del Govern de Letònia i a l' alcalde de Dublin (República d' Irlanda).
1. Xiularé al Camp Nou aquesta nit perquè és
una forma de protesta política. En qualsevol país, quan un estadi sencer xiula
alguna cosa la gent reacciona demanant-se per quina raó passa. Ho analitza i en
treu deduccions, pensa i raona. Pot enfadar-se, com va passar a Sarkozy o a
Chirac a França, però sempre cerca l'explicació a un fet que no és normal. I
mira d'entendre el motiu, polític, de la protesta.
2. Xiularé perquè això no és una qüestió
d'educació o de no-educació. Per contrast, els espanyols prefereixen portar el
debat al terreny de la bona educació o mala educació. I això no hi té res a
veure. No és una qüestió de bona educació ni de respecte. És simplement una
oportunitat d'ensenyar al món que ni els catalans ni els bascs no hi som de
grat, a l'estat espanyol. I una manera de demostrar a milions d'espectadors que
no acceptem la situació que vivim. Com no la van acceptar els atletes que van
alçar el puny del poder negre als Jocs de Mèxic. Com no l'acceptaven els
atletes irlandesos que van eixir de la desfilada de la delegació britànica als
Jocs de Londres del 1906. Com no l'acceptava Vera Caslavska, la gimnasta txeca
que va baixar del podi quan sonava l'himne soviètic, en protesta per l'ocupació
del seu país. Com no l'accepten els fans del Montreal Canadiens d'hoquei, que
sistemàticament xiulen l'himne canadenc. Com no l'acceptaren els seguidors
gal·lesos del Cardiff quan es van enfrontar al Liverpool en la Carling Cup —i,
per cert, els britànics van optar per no fer sonar l'himne al partit de
tornada, per evitar la polèmica.
3. Xiularé perquè no tolere les amenaces. No
aguante que es pensen que acotaré el cap perquè m'amenacen. Mai no ho he fet i
no ho pense fer a hores d'ara. Si els molesta això que faré, això que farem tanta
i tanta gent, que pensen per què passa i que ens oferesquen una solució perquè
no passe. Per exemple, que no sone el seu himne i sonen en canvi els himnes
català i basc. No volen dialogar? No volen acceptar que el món no és com ells
el volen? No volen creure que els ciutadans d'aquest país han canviat per
sempre més? És problema seu. Però si es pensen que amb amenaces revertiran la
situació és que no han entès res. I el Camp Nou en serà una prova.
4. Xiularé per donar suport a les seleccions
nacionals catalanes. Els mateixos que diuen que cal no barrejar esport i
política són els primers de fer-ho. Usen la diplomàcia de l'estat, que també la
paguem nosaltres, per anar contra allò que nosaltres volem. Cada vegada que una
selecció catalana de qualsevol esport participa en una competició internacional
ells fan mans i mànegues per esguerrar-ho. Recordeu Fresno i les maniobres
brutes d'Espanya contra una federació internacional que ja havia reconegut la
selecció catalana pels mèrits propis. I no és això i prou: estic fart que els
mateixos que criden impunement 'Puta Catalunya' després facen servir els
nostres esportistes per a vantar-se'n i enaltir la seua nació. Que els esports
no s'han de barrejar amb la política, però quan guanyen alguna cosa no se
n'estan gens…
5. Xiularé en protesta per la prohibició del
9-N i la sentència de l'estatut. Xiularé en protesta per la política de l'estat
espanyol als Països Catalans i concretament a Catalunya. Però no ho faig en
abstracte. Xiularé per protestar contra la sentència del tribunal espanyol
contra l'estatut i contra l'intent de prohibir el 9-N. I ho faré al Camp Nou
com ho vaig fer als carrers de Barcelona, com em vaig donar la mà amb una
persona que no coneixia a la Via, com vaig fer repicar els atuells al balcó de
casa tres nits abans de votar mentre tot el meu barri retrunyia. No hi ha cap
diferència ni una. El lloc i prou.
6. Xiularé contra els intolerants que sempre
volen fer trampa. Darrerament observem com tenen com més va més galtes. Si un
programa de TV3 només porta representants de partits sobiranistes organitzen un
escàndol monumental; en canvi, cada dia, la parcialitat de les televisions
espanyoles contra el catalanisme és un escàndol. No volen que no xiulem: volen
que no xiulem el seu himne. Quan ells mateixos juguen contra França i el
Vicente Calderón en massa, davant el seu rei, xiula 'La Marsellesa', aleshores
no passa res. I ara s'acabarà el món? No aguante la hipocresia, de manera que
xiularé també per això.
7. Xiularé per denunciar la manca de legitimitat
de la monarquia espanyola. Xiularé per reivindicar el règim del 1931, les
repúbliques que van nàixer del vot popular. L'arrel de la legitimitat de Felipe
és el colp d'estat de Franco i una transició tramposa en la qual es va imposar
per la força la forma monàrquica de l'estat i la monarquia de Juan Carlos —amb
totes les conseqüències, corrupció i escàndols inclosos. Xiularé per les
repúbliques que van nàixer a l'abril i contra les corones tacades.
8. Xiularé en solidaritat amb els germans
bascs. I ben de gust que ho faré. A la gespa serem contrincants, però a la
grada no. Amb els companys i amics de l'Athlètic que tantes experiències
comparteixen amb nosaltres. Xiularé en català i en basc. Avui, sí: bilingüe.
9. Xiularé pel president Sunyol, per la memòria
històrica, perquè a mi em feien saludar aquest himne quan era xiquet, amb el
braç alçat. Formàvem al pati, a la vella escola de l'Albereda de Bétera, i
sonava aquest himne mentre s'hissava la seua bandera. I als xiquets ens feien
tenir el braç alçat i cridar visques a Franco i a un fantasmagòric imperi
espanyol que avui es bat en retirada. Així doncs, xiularé per la memòria
històrica. Per la meua personal i viva, que jo no oblide que em pegaven si deia
una sola paraula en valencià, però també per la del país. Pel president del
Barça assassinat, crim pel qual l'estat no vol demanar perdó. Pel president
Companys, assassinat, crim pel qual l'estat no vol demanar perdó. Pels
resistents i combatents que van lluitar per la democràcia i encara romanen escampats
en fosses comunes que l'estat no vol investigar ni tan sols quan l'amenaça
l'ONU. Xiularé especialment en nom de tots, de Sunyol i Companys a Puig Antich,
al cap de l'estat. Perquè la seua legitimitat prové dels assassins, i perquè no
ha demanat mai perdó pel fet que la seua dinastia donàs ales al colp d'estat
del 39, va col·laborar amb la dictadura durant quaranta anys i va acceptar i
traure profit de la falsa legitimitat que el manté encara avui en el tron.
10. Però sobretot, i per damunt de qualsevol
altre argument, xiularé perquè vull fer-ho, perquè em ve de gust i perquè em
dóna la gana. Sóc un ciutadà lliure i faig en cada moment allò que crec que és
convenient i correcte. I pense que escridassar l'himne i el monarca espanyols
és correcte i plenament justificat a la Catalunya del 2015. I si em volen
cercar per això seré al lateral segona graderia. Xiulant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada