RAJOY-RIVERA CONTRA LA IMMERSIÓ EN CATALÀ A L' ESCOLA.

Aquests acabaran, tard o aviat, governant a Espanya. Els que esperen un pacte amb l' Estat per fer un referèndum, que s' ho facin mirar.

Vilaweb.- Rivera i Rajoy pacten la liquidació per llei de la immersió en català a l’escola

L'aplicació del trilingüisme a les comunitats amb llengües cooficials és una de les mesures del pacte entre PP i C's per la investidura

El president de Ciutadans, Albert Rivera, ha confirmat que un dels punts de l’acord que ha tancat avui amb el PP per a votar a favor de la investidura de Mariano Rajoy és la liquidació del sistema d’immersió lingüística en català a l’escola amb l’aplicació ‘a totes les comunitats autònomes bilingües del trilingüisme’. Aquesta és una de les mesures incloses en el document que tots dos partits han batejat com ’150 compromisos per millorar Espanya’. El model trilingüe suposaria la liquidació de la immersió a Catalunya i dels models d’ensenyament en català tant al País Valencià com a les Illes.

Rivera ha comparegut per explicar els punts principals de l’acord. Un d’aquests punts és l’acord perquè s’aturi el calendari d’implementació de l’actual llei d’educació espanyola, la LOMCE, i que es posi en marxa una comissió parlamentària ‘per a una nova llei d’eduació pactada i consensuada’. Però tot i aquest emplaçament a definir els detalls de la llei educativa en la negociació entre partits, PP i Ciutadans ja han acordat que hauria d’incloure una mesura que liquida el sistema d’immersió lingüística en català: el trilingüisme a l’escola, ‘perquè l’anglès, juntament amb l’espanyol, sigui llengua vehicular a l’escola’. Ha afegit Rivera: ‘volem que els nostres fills apreguin idiomes a l’escola. Que tots els fills puguin aprende l’anglès amb el castellà a totes les escoles, i també garantir l’aprenentage del castellà junt amb el català, el gallec i l’euskera a les comunitats bilingües.

A més, l’últim punt de l’acord que ha citat Rivera ha estat per un ‘pacte per Espanya’; és a dir, en paraules seves, ‘per a la defensa civil i política de la unió, la igualtat i la sobiania nacional, que no hagi referèndums d’independència i que no es trossegi la sobirania nacional. Perquè tots els espanyols suiguin iguals davant de la llei.’

Pacte insuficient

Tot amb tot, el pacte entre el PP i Ciutadans no és suficient per a garantir la investidura de Mariano Rajoy, tal com reconeixia aquest cap de setmana el president espanyol en funcions. La suma de tots dos partits i de la diputada de Coalició Canària és de 170 escons, i la majoria absoluta és de 176. En la segona votació del ple d’investidura, on cal una majoria simple, el PP necessitaria l’abstenció com a mínim d’una part dels diputats del PSOE i -tal com s’especula- el suport dels cinc diputats del PNB.

Rivera ha destacat que una bona part de tot el paquet de mesures acordades amb el PP també les va acordar amb el PSOE. ‘Volem extendre aques pacte als partits constitucionalistes, especialment el PSOE’, ha acabat dient.

SUPORT A CARME FORCADELL DELS EX-PRESIDENTS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA.

És bo que els dirigents de Catalunya (Govern i Parlament) rebin el suport dels catalans i catalanes. Simbòlicament també està be, que la Presidenta del Parlament de Catalunya rebi el suport dels ex-presidents del Parlament.

 (Vilabeb)

Els ex-presidents del parlament Ernest Benach (ERC), Joan Rigol i Núria de Gispert (Demòcrates) han avalat la gestió de Carme Forcadell al capdavant de la cambra catalana i veurien un ‘atac’ inhabilitar-la per haver permès el debat sobre el procés constituent.

En declaracions a Europa Press, Benach, president de la cambra entre 2003 i 2010, ha lamentat que el govern espanyol no hagi volgut negociar un referèndum i opti per combatre el procés sobiranista amb una ofensiva judicial i política de ‘permanent enfrontament amb Catalunya’.

El govern espanyol va impugnar la decisió del parlament i després el Tribunal Constitucional espanyol (TC) la va suspendre: ara ha de decidir si l’anul·la definitivament i pren mesures contra els responsables polítics que, com Forcadell, van avalar el debat.

Sobre una possible inhabilitació, Benach reflexiona: ‘Seria un atac directe bastant injustificat. Forcadell va aplicar el reglament. Jo vull pensar que no succeirà però, arribats a aquest punt, crec que tot és possible’.

Rigol, que va estar al capdavant de la cambra entre 1999 i 2003, trina: ‘Jo he estat president i mai jutjaré l’oportunitat d’una decisió d’un altre president, però el meu suport a Forcadell és total’.

Forcadell no va prendre la decisió directa d’incloure la votació sobre el procés constituent a l’ordre del dia, sinó que va deixar que JxSí i la CUP forcessin la seva inclusió i ella ho va acceptar tot i les crítiques d’alguns partits de l’oposició.

Rigol aprova aquest comportament, ja que considera que el president ‘no és sobirà’ sinó que ho és el ple de la cambra, que és qui va demanar a la presidenta que s’abordés el debat del procés constituent.

De Gispert coincideix amb Rigol i incideix que la decisió de votar el procés constituent al parlament ha estat ‘de la majoria de 72 diputats que conforma el ple, que és sobirà, i no de la mesa, encara menys de Forcadell’.

‘La mesa no és responsable i no hi ha responsabilitat unilateral de la presidenta, però l’estat i el TC volen anar espantant’ a les institucions catalanes per veure si poden frenar el procés sobiranista, ha criticat la que ha estat presidenta del parlament entre 2010 i 2015.

La predecessora de Forcadell creu que tot aquest procés és un despropòsit i espera que finalment no hi hagi cap tipus de persecució penal perquè, ‘simplement s’han votat unes conclusions d’una comissió d’estudi que no tenen efectivitat directa, no són una declaració d’independència’.

Un punt sense retorn
Benach considera que el parlament ha de seguir amb el procés constituent malgrat la decisió del TC de suspendre’l, i apunta que la majoria sobiranista ha de passar ‘dels gestos als fets concrets’.

El republicà considera que la ‘desobediència’ al tribunal haurà d’arribar tard o d’hora si es vol arribar a la independència: ‘Haurà d’arribar un punt d’inflexió, sense retorn i està relativament a prop’.

De Gispert també advoca per la desobediència en el cas que inhabilitin a Forcadell: ‘Ella podrà seguir fent naturalment de presidenta perquè no té cap sentit, tot i que caldrà esperar molt per veure què acaba passant’.

Abans d’arribar a aquesta possibilitat, De Gispert creu que el parlament ha de presentar les seves al·legacions al TC perquè la cambra té uns ‘bons serveis jurídics que segur que saben concretar bé que el problema no és jurídic, sinó polític’.

Rigol acusa el govern espanyol d’haver instrumentalitzat el Constitucional convertint-lo en ‘la primera línia de foc’ contra Catalunya, enlloc que buscar una solució dialogada i pactada amb la Generalitat.

Des de la restauració de la democràcia el parlament ha tingut vuit presidents: Forcadell, Benach, De Gispert i Rigol, i també Heribert Barrera (ERC), Miquel Coll i Alentorn (Unió), Joaquim Xicoy (Unió) i Joan Reventós (PSC), aquests quatre últims ja morts.

PEREZ ANDUJAR, PREGONER DE LA MERCÈ 2016.

Després de saber qui serà el pregoner de les festes de la Mercè 2016 a Barcelona, hem vist on arriba el pacte de govern Podemos-PSOE a Barcelona, amb les pressions continuades dels Ciudadanos. No es pot entendre de cap altra manera la tria, això afegit a l' intent de continuar campanya per quan hi hagi noves eleccions i al mateix temps acontentar el seu electorat unionista, que a hores d' ara cap analista dubta.

Bon article de la Patrícia Gabancho sobre el pregoner, va bé llegir-lo:

  L’heroi del barri que és pregoner

«Posseïdor d’una ironia contundent, les cròniques d’aquest escriptor fan el que se li demana: ridiculitzar el procés i els seus seguidors, si cal qualificant-los de talibans»

El nomenament de Javier Pérez Andújar com a pregoner de les festes de la Mercè és del tot coherent. Encaixa molt bé amb l’univers conceptual de l’alcaldia. És un escriptor magnífic, que llaura en els seus llibres l’èpica del barri, i que ho fa d’una manera militant. Nascut a Sant Adrià de Besòs, població que no ha abandonat mai, ni que sigui sentimentalment, Javier Pérez Andújar fa un lloable procés d’ascens social a través de la universitat i el món (de relacions i de cultura) que s’obre a partir d’aquí. Ell mateix explica de forma plàstica el seu desclassament: no sabia com explicar als amics què és un filòleg. Malgrat aquesta distorsió, fa del barri l’element constitutiu del seu món moral. Per això hi torna amb els llibres i, d’alguna manera, deixa que aquest pòsit suri en els articles.

Són els articles el que han constituït un problema per a sectors fins de pell de l’independentisme. Pérez Andújar és urticant perquè és bel·ligerant contra el procés, com tants unionistes. Posseïdor d’una ironia contundent, les cròniques d’aquest escriptor fan el que se li demana: ridiculitzar el procés i els seus seguidors, si cal qualificant-los de talibans. És un tipus d’exercici que l’independentisme no es pot permetre: precisament ara que han criticat la tria a l’alcaldessa Colau, l’unionisme ha posat el crit al cel. Imagineu-vos si algú digués talibà a Javier Pérez Andújar! De fet, la intolerància del futur pregoner té molt de talibanisme, però les invectives només funcionen en una direcció.

Ara, ningú no podrà negar que les cròniques andujarianes són divertides i punyents, per tant, que són fetes amb talent. I és aquest talent i aquesta fidelitat al barri, al mite del barri obrer contra la construcció de les classes mitjanes, que ell bescanta, allò que li han donat la plaça de pregoner. Diu Pérez Andújar que JxSí fa una revolució de classe mitjana, que no té res a veure amb la revolució de classes populars que pretén CSQP. Es podria discutir hores sobre les dues premisses de la frase, però aquí importa evidenciar aquestes ganes de destruir tot el que provingui de la classe mitjana, i encara més si és representada per Convergència, ara PDC. ‘En Barcelona se está en el cuarto de los invitados durante un par de generaciones y luego ya se accede al cuarto de servicio’, escriu en l’esplèndid Paseos con mi madre. És aquest missatge revoltat el que li compra Ada Colau. ‘No hay manera de estar cerca de Barcelona si antes no lo estuvieron tus antepasados’, afegeix. Pérez Andújar és un ressentit i, com a tal, assedegat de justícia reparadora.

No cal citar les pàgines on explica la seva mala relació amb el català i amb la cultura del país. ‘En Barcelona, ser catalán consiste más en pertenecer a un estatus social que en pertenecer a un país’, reclama. Ada Colau no és conscient de res tot això, ni dels insults a l’independentisme: no s’hi fixa. No el cita com a castellanoparlant, com a hereu presoner de la immigració espanyola o com a unionista, sinó com a noi de barri que no ha trencat amb l’imaginari de la classe obrera redemptora. És un pregoner per a aquesta gent de Nou Barris que no escolta mai els pregons, i que enguany tampoc no els escoltarà. Pérez Andújar és un representant del món que vota Ada Colau i al qual Ada Colau vol servir. La resta és anècdota.