Bon article de la Patrícia Gabancho sobre el pregoner, va bé llegir-lo:
L’heroi del barri que és pregoner
«Posseïdor d’una
ironia contundent, les cròniques d’aquest escriptor fan el que se li demana:
ridiculitzar el procés i els seus seguidors, si cal qualificant-los de
talibans»
El nomenament de Javier
Pérez Andújar com a pregoner de les festes de la Mercè és del tot coherent.
Encaixa molt bé amb l’univers conceptual de l’alcaldia. És un escriptor
magnífic, que llaura en els seus llibres l’èpica del barri, i que ho fa d’una
manera militant. Nascut a Sant Adrià de Besòs, població que no ha abandonat
mai, ni que sigui sentimentalment, Javier Pérez Andújar fa un lloable procés
d’ascens social a través de la universitat i el món (de relacions i de cultura)
que s’obre a partir d’aquí. Ell mateix explica de forma plàstica el seu
desclassament: no sabia com explicar als amics què és un filòleg. Malgrat
aquesta distorsió, fa del barri l’element constitutiu del seu món moral. Per
això hi torna amb els llibres i, d’alguna manera, deixa que aquest pòsit suri
en els articles.
Són els articles el que
han constituït un problema per a sectors fins de pell de l’independentisme.
Pérez Andújar és urticant perquè és bel·ligerant contra el procés, com tants
unionistes. Posseïdor d’una ironia contundent, les cròniques d’aquest escriptor
fan el que se li demana: ridiculitzar el procés i els seus seguidors, si cal
qualificant-los de talibans. És un tipus d’exercici que l’independentisme no es
pot permetre: precisament ara que han criticat la tria a l’alcaldessa Colau,
l’unionisme ha posat el crit al cel. Imagineu-vos si algú digués talibà a
Javier Pérez Andújar! De fet, la intolerància del futur pregoner té molt de
talibanisme, però les invectives només funcionen en una direcció.
Ara, ningú no podrà negar
que les cròniques andujarianes són divertides i punyents, per tant, que són
fetes amb talent. I és aquest talent i aquesta fidelitat al barri, al mite del
barri obrer contra la construcció de les classes mitjanes, que ell bescanta,
allò que li han donat la plaça de pregoner. Diu Pérez Andújar que JxSí fa una
revolució de classe mitjana, que no té res a veure amb la revolució de classes
populars que pretén CSQP. Es podria discutir hores sobre les dues premisses de
la frase, però aquí importa evidenciar aquestes ganes de destruir tot el que
provingui de la classe mitjana, i encara més si és representada per
Convergència, ara PDC. ‘En Barcelona se está en el cuarto de los invitados
durante un par de generaciones y luego ya se accede al cuarto de servicio’,
escriu en l’esplèndid Paseos con mi madre. És aquest missatge
revoltat el que li compra Ada Colau. ‘No hay manera de estar cerca de Barcelona
si antes no lo estuvieron tus antepasados’, afegeix. Pérez Andújar és un
ressentit i, com a tal, assedegat de justícia reparadora.
No cal citar les pàgines
on explica la seva mala relació amb el català i amb la cultura del país. ‘En
Barcelona, ser catalán consiste más en pertenecer a un estatus social que en
pertenecer a un país’, reclama. Ada Colau no és conscient de res tot això, ni
dels insults a l’independentisme: no s’hi fixa. No el cita com a
castellanoparlant, com a hereu presoner de la immigració espanyola o com a
unionista, sinó com a noi de barri que no ha trencat amb l’imaginari de la
classe obrera redemptora. És un pregoner per a aquesta gent de Nou Barris que
no escolta mai els pregons, i que enguany tampoc no els escoltarà. Pérez
Andújar és un representant del món que vota Ada Colau i al qual Ada Colau vol
servir. La resta és anècdota.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada