(Vilabeb)
Els ex-presidents del
parlament Ernest Benach (ERC), Joan Rigol i Núria de Gispert
(Demòcrates) han avalat la gestió de Carme Forcadell al capdavant de la cambra
catalana i veurien un ‘atac’ inhabilitar-la per haver permès el debat sobre el
procés constituent.
En declaracions a Europa
Press, Benach, president de la cambra entre 2003 i 2010, ha lamentat que el
govern espanyol no hagi volgut negociar un referèndum i opti per combatre el
procés sobiranista amb una ofensiva judicial i política de ‘permanent
enfrontament amb Catalunya’.
El govern espanyol va
impugnar la decisió del parlament i després el Tribunal Constitucional espanyol
(TC) la va suspendre: ara ha de decidir si l’anul·la definitivament i pren
mesures contra els responsables polítics que, com Forcadell, van avalar el
debat.
Sobre una possible
inhabilitació, Benach reflexiona: ‘Seria un atac directe bastant
injustificat. Forcadell va aplicar el reglament. Jo vull pensar que no succeirà
però, arribats a aquest punt, crec que tot és possible’.
Rigol, que va estar al
capdavant de la cambra entre 1999 i 2003, trina: ‘Jo he estat president i mai
jutjaré l’oportunitat d’una decisió d’un altre president, però el meu suport a
Forcadell és total’.
Forcadell no va prendre
la decisió directa d’incloure la votació sobre el procés constituent a l’ordre
del dia, sinó que va deixar que JxSí i la CUP forcessin la seva
inclusió i ella ho va acceptar tot i les crítiques d’alguns partits de
l’oposició.
Rigol aprova aquest
comportament, ja que considera que el president ‘no és sobirà’ sinó que ho és
el ple de la cambra, que és qui va demanar a la presidenta que s’abordés el
debat del procés constituent.
De Gispert coincideix amb
Rigol i incideix que la decisió de votar el procés constituent al parlament ha
estat ‘de la majoria de 72 diputats que conforma el ple, que és sobirà, i no de
la mesa, encara menys de Forcadell’.
‘La mesa no és
responsable i no hi ha responsabilitat unilateral de la presidenta, però
l’estat i el TC volen anar espantant’ a les institucions catalanes
per veure si poden frenar el procés sobiranista, ha criticat la que ha estat
presidenta del parlament entre 2010 i 2015.
La predecessora de
Forcadell creu que tot aquest procés és un despropòsit i espera que finalment
no hi hagi cap tipus de persecució penal perquè, ‘simplement s’han votat unes
conclusions d’una comissió d’estudi que no tenen efectivitat directa, no són
una declaració d’independència’.
Un punt sense retorn
Benach considera que el parlament ha de seguir amb el procés constituent malgrat la decisió del TC de suspendre’l, i apunta que la majoria sobiranista ha de passar ‘dels gestos als fets concrets’.
Benach considera que el parlament ha de seguir amb el procés constituent malgrat la decisió del TC de suspendre’l, i apunta que la majoria sobiranista ha de passar ‘dels gestos als fets concrets’.
El republicà considera
que la ‘desobediència’ al tribunal haurà d’arribar tard o d’hora si es vol
arribar a la independència: ‘Haurà d’arribar un punt d’inflexió, sense retorn i
està relativament a prop’.
De Gispert també advoca
per la desobediència en el cas que inhabilitin a Forcadell: ‘Ella podrà seguir
fent naturalment de presidenta perquè no té cap sentit, tot i que caldrà
esperar molt per veure què acaba passant’.
Abans d’arribar a aquesta
possibilitat, De Gispert creu que el parlament ha de presentar les seves
al·legacions al TC perquè la cambra té uns ‘bons serveis jurídics que
segur que saben concretar bé que el problema no és jurídic, sinó polític’.
Rigol acusa el govern
espanyol d’haver instrumentalitzat el Constitucional convertint-lo en ‘la
primera línia de foc’ contra Catalunya, enlloc que buscar una solució
dialogada i pactada amb la Generalitat.
Des de la restauració de
la democràcia el parlament ha tingut vuit presidents: Forcadell, Benach,
De Gispert i Rigol, i també Heribert Barrera (ERC), Miquel Coll i Alentorn
(Unió), Joaquim Xicoy (Unió) i Joan Reventós (PSC), aquests
quatre últims ja morts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada