El dia 10 de setembre els ajuntaments catalans que posarien l´estelada als seus balcons estava al voltant dels 100 ajuntaments.
El dia 11 no vam poder actualitazar dades, però les actualitzem ara encara que sigui tard, per fer justícia als ajuntaments que es van afegir el darrer dia. En total, doncs, 116 ajuntaments. Pensem que va ser un exit d´aquesta campanya simbòlica, però necessària, que va crear contradiccions també necesàries en molts ajuntaments del nostre país (Vilafranca, Girona, Vic, Reus, etc.) . El debat va ser obert tant en els que s´hi va posar com en els que no.
Aquest és el llistat dels darrers municipis que es van afegir.
A tots ells (als 116), ENHORABONA, per la valentia i per les ganes de sortir d´aquesta foscor
política (políticament correcta, és clar) que ens toca viure.
Aquests nous municipis van ser: Jorba (Anoia), Prats de Rei (Anoia), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Santa fe del Penedès (Alt Penedès), Calders (Bages), Talamanca (Bages), Sallent (Bages), Santa Maria d'Oló (Bages), Riudecols (Baix Camp), Perelló (Baix Ebre), Alòs de Balaguer (La Noguera), Sant Boi de Lluçanès (Osona-Lluçanès), Rasquera (Ribera d'Ebre), Alcanó (Segrià) i La Fatarella (Terra Alta).
Aquestes poblacions s'han afegit a les més de 100 que fins ara havien anunciat que penjarien la bandera independentista a la façana dels seus ajuntaments, de manera que la xifra ha arribat ja als 116 ajuntaments.
diumenge, 14 de setembre del 2008
dissabte, 13 de setembre del 2008
INTERVENCIÓ DE L´AMIC AGUSTÍ BARRERA, EN NOM DE LA COMISSIÓ DE LA DIGNITAT, AL FOSSAR.
Amics/ gues, patriotes,
Ni els quaranta anys de feixisme franquista, ni els vint-i-cinc d’autonomisme botifler no han aconseguit de deturar el creixement de l’independentisme, entès com la solució del seguit de problemes que tenim com a catalans i com a treballadors.
L’autonomisme ha fracassat després de trenta anys, un autonomisme responsable de les apagades de FECSA-ENDESA del juliol d’ara fa un any, pròpies del tercer món, un autonomisme incapaç de resoldre el desgavell de RENFE a rodalies, ni l’ensorrament dels pisos del Carmel el gener del 2004, ni el descarat atac al català al País Valencià, amb el tancament dels repetidors de TV-3, resultat del pacte PSOE-PP i de la inoperància de la Generalitat de Catalunya.
No volem l’autonomisme de la crosta espanyolista, ni polítics botiflers fent de lacais de Madrid a canvi de mantenir-se a la cadira, a l’escó al Parlament, el càrrec a la Generalitat, a la Diputació, o els Ajuntaments.
Que ja n’estem tips i farts que ens enganyin cada quatre anys, amb la comèdia de les eleccions, amb la democràcia dels Bancs, les Caixes i les multinacionals, la seva democràcia que té per bandera l’euro.
Ara fa un any morí donant una lliçó de dignitat JM Xirinacs,la premsa la TV no s’ha n’ha fet ressò, no interessa que ressonin les paraules de JM Xirinacs quan va escriure:
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble
Volem ésser nosaltres mateixos com a nació, com a poble treballador català, nosaltres mateixos que iniciem el procés de construcció nacional del Països Catalans, perquè com digué la poetessa:
Amb el puny tancat m’aferro al fil
que tot subjectant l’estel dels meus anhels
m’ajuda a enlairar-me cap a l’incert blau
Que ja n’hi ha prou d’espoli fiscal, disfressat de solidaritat, ens preguntem per què en un acte de solidaritat cristiana no ens repartim els beneficis dels Bancs, Caixes i multinacionals, que especulen amb els nostres diners. Per què només hem d’ésser solidaris els catalans i a més a més amb qui l’estat decideix ? Una solidaritat que representa el 8,7% del PIB de la Catalunya Principat, que vol dir un espoli de 14.807 milions €/ anuals el 6,4% al País Valencià i el 14,2% a les Illes diners que nosaltres necessitem perquè no hi hagi barracons a les nostres escoles, que no hi hàgin cues a la nostra sanitat, perquè tinguem guarderies per als nostres infants i geriàtrics per als nostres ancians.
Com podem seguir suportant aquests índexs d’espoli fiscal, si el 19% de la població catalana ( 1,3 milions de persones) viu amb uns ingressos per sota del llindar de la pobresa. És per això que no volem un finançament just, necessitem que s’acabi l’espoli fiscal, que la riquesa que es produeix a Catalunya s’hi quedi per atendre les necessitats dels catalans. I tot això, en una situació d’increment continuat de l’atur.
Enguany fa vuitanta anys de redacció de la Constitució Provisional de la República Catalana ( l’Havana 1928) aquest hauria d’ésser un dels nostres documents de referència, la Constitució que van aprovar els patriotes catalans reunits a l’Havana. No volem Estatuts ribotejats, retallats, potinejats pel PP-PSOE, volem que el subjecte de decisió sigui el poble català, volem el que diu l’article primer del títol I de la Constitució Provisional de la República Catalana, que diu: El poble de Catalunya, en exercici del dret immanent que li correspon de donar-se per voluntat pròpia i sense ingerències estranyes la seva organització política es constitueix en estat independent i sobirà, i adopta com a forma de govern la República democràtica representativa.
Només hi ha una recepta màgica, per a resoldre aquesta situació de traïció i renúncia de bona part, no pas tots, els polítics actuals, organització i lluita, per a recuperar la dignitat com a poble i aconseguir que els nostres drets no siguin burlats.
El camí és la defensa de la terra, és l’organitza’t i lluita sota les sigles de les organitzacions polítiques independentistes que volen transformar la societat per aconseguir el nostre alliberament nacional i social.
Visca la terra ¡
Ni els quaranta anys de feixisme franquista, ni els vint-i-cinc d’autonomisme botifler no han aconseguit de deturar el creixement de l’independentisme, entès com la solució del seguit de problemes que tenim com a catalans i com a treballadors.
L’autonomisme ha fracassat després de trenta anys, un autonomisme responsable de les apagades de FECSA-ENDESA del juliol d’ara fa un any, pròpies del tercer món, un autonomisme incapaç de resoldre el desgavell de RENFE a rodalies, ni l’ensorrament dels pisos del Carmel el gener del 2004, ni el descarat atac al català al País Valencià, amb el tancament dels repetidors de TV-3, resultat del pacte PSOE-PP i de la inoperància de la Generalitat de Catalunya.
No volem l’autonomisme de la crosta espanyolista, ni polítics botiflers fent de lacais de Madrid a canvi de mantenir-se a la cadira, a l’escó al Parlament, el càrrec a la Generalitat, a la Diputació, o els Ajuntaments.
Que ja n’estem tips i farts que ens enganyin cada quatre anys, amb la comèdia de les eleccions, amb la democràcia dels Bancs, les Caixes i les multinacionals, la seva democràcia que té per bandera l’euro.
Ara fa un any morí donant una lliçó de dignitat JM Xirinacs,la premsa la TV no s’ha n’ha fet ressò, no interessa que ressonin les paraules de JM Xirinacs quan va escriure:
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble
Volem ésser nosaltres mateixos com a nació, com a poble treballador català, nosaltres mateixos que iniciem el procés de construcció nacional del Països Catalans, perquè com digué la poetessa:
Amb el puny tancat m’aferro al fil
que tot subjectant l’estel dels meus anhels
m’ajuda a enlairar-me cap a l’incert blau
Que ja n’hi ha prou d’espoli fiscal, disfressat de solidaritat, ens preguntem per què en un acte de solidaritat cristiana no ens repartim els beneficis dels Bancs, Caixes i multinacionals, que especulen amb els nostres diners. Per què només hem d’ésser solidaris els catalans i a més a més amb qui l’estat decideix ? Una solidaritat que representa el 8,7% del PIB de la Catalunya Principat, que vol dir un espoli de 14.807 milions €/ anuals el 6,4% al País Valencià i el 14,2% a les Illes diners que nosaltres necessitem perquè no hi hagi barracons a les nostres escoles, que no hi hàgin cues a la nostra sanitat, perquè tinguem guarderies per als nostres infants i geriàtrics per als nostres ancians.
Com podem seguir suportant aquests índexs d’espoli fiscal, si el 19% de la població catalana ( 1,3 milions de persones) viu amb uns ingressos per sota del llindar de la pobresa. És per això que no volem un finançament just, necessitem que s’acabi l’espoli fiscal, que la riquesa que es produeix a Catalunya s’hi quedi per atendre les necessitats dels catalans. I tot això, en una situació d’increment continuat de l’atur.
Enguany fa vuitanta anys de redacció de la Constitució Provisional de la República Catalana ( l’Havana 1928) aquest hauria d’ésser un dels nostres documents de referència, la Constitució que van aprovar els patriotes catalans reunits a l’Havana. No volem Estatuts ribotejats, retallats, potinejats pel PP-PSOE, volem que el subjecte de decisió sigui el poble català, volem el que diu l’article primer del títol I de la Constitució Provisional de la República Catalana, que diu: El poble de Catalunya, en exercici del dret immanent que li correspon de donar-se per voluntat pròpia i sense ingerències estranyes la seva organització política es constitueix en estat independent i sobirà, i adopta com a forma de govern la República democràtica representativa.
Només hi ha una recepta màgica, per a resoldre aquesta situació de traïció i renúncia de bona part, no pas tots, els polítics actuals, organització i lluita, per a recuperar la dignitat com a poble i aconseguir que els nostres drets no siguin burlats.
El camí és la defensa de la terra, és l’organitza’t i lluita sota les sigles de les organitzacions polítiques independentistes que volen transformar la societat per aconseguir el nostre alliberament nacional i social.
Visca la terra ¡
dimarts, 9 de setembre del 2008
MOVIMENTS INTERESSANTS A ERC.
Sembla que les corrents d´en Carretero (Reagrupament) i l´Uriel B.(EI) es posen d´acord, és un moviment de fitxes que sembla interessant, però esperarem a veure que passarà quan passin de les paraules a les accions quotidianes.
De moment posem l´article que ells mateixos van publicar a un diari català. Que tothom tregui les seves conclusions, nosaltres sense cap mena de dubtes exposarem les coses que facin bé, però també comentarem les mancances si es donen.
Junts podem!*
JOAN CARRETERO I URIEL BERTRAN / MILITANTS D'ERC I MEMBRES DE REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA
Som independentistes i sabem que el nostre país pot aconseguir la independència. Cada any noves nacions assoleixen la seva llibertat. Perquè en el món global en què vivim disposar d'Estat propi, poder decidir lliurement el que més convé a cada moment, és un requisit indispensable per a qualsevol nació que es proposa progressar. I els Països Catalans no en som una excepció. El dilema a què ens enfrontem com a catalans és semblant al que s'enfronten Escòcia o el Quebec, o al que han resolt Montenegro o Eslovàquia; independència o perifèria que s'empobreix. Al món només compten els Estats, cada vegada més interdepenents, sí, però conservant tots ells la seva sobirania i el dret de decidir per desenvolupar-se en llibertat.No admet més dubtesL'evolució del món i la situació d'espoli i crisi en què es troba avui Catalunya no admet més dubtes ni vacil·lacions. Ni més divisions. Estem sotmesos a un Estat espanyol que s'enforteix i ens empobreix. I que sempre ha aprofitat les actituds covardes dels partits catalans i les divisions del catalanisme, de l'independentisme i, ara, d'ERC, per imposar-nos els seus dictats. Ho vam evidenciar fa un temps amb les retallades que va patir l'Estatut i ho tornem a tastar, de nou, amb el que s'està convertint en la segona part d'aquell desastre: les rebaixes en la negociació del model de finançament. Un finançament just i adequat, per cert, sense el qual s'agreujarà la situació de les famílies i de les empreses, atesa la crisi econòmica que plana al damunt nostre.Aquests episodis ens ensenyen que només ens en sortirem si, amb urgència, bastim un projecte que no s'arronsi davant de l'Estat espanyol i comencem a superar la inèrcia de divisions que ens han debilitat. Certament, no serà una tasca fàcil, perquè implica canviar el sentit negatiu de la nostra història recent. Però si ens ho proposem de nou, amb coratge i humilitat, i amb l'experiència que hem acumulat, estem segurs que és possible teixir tota la xarxa de complicitats que necessitem per guanyar. I com que per teixir i cosir el que cal és posar fil a l'agulla, Reagrupament.Cat i Esquerra Independentista fem el pas i ens unim, i comencem a caminar, des d'ara, com a Reagrupament Independentista.Independentisme majoritariTreballar plegats ens servirà per donar una nova empenta a l'independentisme en un moment en què té possibilitats d'esdevenir majoritari i que no podem desaprofitar. Si alguna cosa ha quedat clara a Catalunya aquests darrers anys, ha estat el fracàs clamorós de tots els partits en l'intent il·lús per reformar Espanya a través d'un nou Estatut. Demostrat empíricament, al nostre país només li queda un camí per progressar: conformar un renovat projecte independentista, seriós, capaç de plantar cara a l'Estat i de superar les tremolors de cames dels que pacten a Madrid, i disposat a mobilitzar i a aglutinar les millors energies al seu voltant.Sí, aquest és el projecte que exigeix cada vegada més gent i que volem impulsar a ERC; el de la fermesa, el del coratge i el de la il·lusió. El projecte de canvi que farà més forta l'única força política que avui pot aconseguir un Estat per a Catalunya. I per a desenvolupar-lo la unitat torna a ser necessària. La nostra voluntat és la de seguir sumant i sumant, ser el pal de paller perquè es puguin afegir al canvi i a ERC totes aquelles persones que creuen que el que estem fent val la pena. Així que no cal que ningú ens busqui contra ningú perquè no ens hi trobarà.Espanya i la democràciaFinalment, volem fer una reflexió i una crida a tothom. És cert que som molts els que avui desitgem la llibertat de la nostra nació. Molts més que en qualsevol altre moment de la nostra història recent. Som prou, fins i tot, per aconseguir-la si ens hi posem alhora. Però hem de ser conscients que tot i les poderoses raons que tenim per marxar d'un Estat espanyol que espolia el nostre esforç, que ens impedeix aconseguir el benestar que ens mereixem o poder ensenyar al món totes les potencialitats que tenim com a ciutadans, la nostra independència, per canals estrictament democràtics, no serà un procés plàcid ni exempt de tensions perquè Espanya no és un Estat veritablement democràtic.Per tant, no n'hi ha prou que una majoria de catalans es planyi en silenci o que ens queixem des de casa cada vegada que ens posen bastons a les rodes. Ni podem cometre l'error de creure que assolir un Estat propi és cosa només d'elits o de polítics professionals.Companyes i companys, la llibertat i la independència nacional són conquestes col·lectives que només aconsegueix un poble en moviment, que requereixen l'esforç i la militància de país de totes i tots. "Ara és l'hora catalans": així ens crida el nostre himne, i així ho proposem nosaltres. És l'hora del Reagrupament Independentista per rellançar el partit històric que ens ha de conduir a la llibertat, Esquerra Republicana de Catalunya.*Article publicat a l'AVUI, 8 de setembre.
De moment posem l´article que ells mateixos van publicar a un diari català. Que tothom tregui les seves conclusions, nosaltres sense cap mena de dubtes exposarem les coses que facin bé, però també comentarem les mancances si es donen.
Junts podem!*
JOAN CARRETERO I URIEL BERTRAN / MILITANTS D'ERC I MEMBRES DE REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA
Som independentistes i sabem que el nostre país pot aconseguir la independència. Cada any noves nacions assoleixen la seva llibertat. Perquè en el món global en què vivim disposar d'Estat propi, poder decidir lliurement el que més convé a cada moment, és un requisit indispensable per a qualsevol nació que es proposa progressar. I els Països Catalans no en som una excepció. El dilema a què ens enfrontem com a catalans és semblant al que s'enfronten Escòcia o el Quebec, o al que han resolt Montenegro o Eslovàquia; independència o perifèria que s'empobreix. Al món només compten els Estats, cada vegada més interdepenents, sí, però conservant tots ells la seva sobirania i el dret de decidir per desenvolupar-se en llibertat.No admet més dubtesL'evolució del món i la situació d'espoli i crisi en què es troba avui Catalunya no admet més dubtes ni vacil·lacions. Ni més divisions. Estem sotmesos a un Estat espanyol que s'enforteix i ens empobreix. I que sempre ha aprofitat les actituds covardes dels partits catalans i les divisions del catalanisme, de l'independentisme i, ara, d'ERC, per imposar-nos els seus dictats. Ho vam evidenciar fa un temps amb les retallades que va patir l'Estatut i ho tornem a tastar, de nou, amb el que s'està convertint en la segona part d'aquell desastre: les rebaixes en la negociació del model de finançament. Un finançament just i adequat, per cert, sense el qual s'agreujarà la situació de les famílies i de les empreses, atesa la crisi econòmica que plana al damunt nostre.Aquests episodis ens ensenyen que només ens en sortirem si, amb urgència, bastim un projecte que no s'arronsi davant de l'Estat espanyol i comencem a superar la inèrcia de divisions que ens han debilitat. Certament, no serà una tasca fàcil, perquè implica canviar el sentit negatiu de la nostra història recent. Però si ens ho proposem de nou, amb coratge i humilitat, i amb l'experiència que hem acumulat, estem segurs que és possible teixir tota la xarxa de complicitats que necessitem per guanyar. I com que per teixir i cosir el que cal és posar fil a l'agulla, Reagrupament.Cat i Esquerra Independentista fem el pas i ens unim, i comencem a caminar, des d'ara, com a Reagrupament Independentista.Independentisme majoritariTreballar plegats ens servirà per donar una nova empenta a l'independentisme en un moment en què té possibilitats d'esdevenir majoritari i que no podem desaprofitar. Si alguna cosa ha quedat clara a Catalunya aquests darrers anys, ha estat el fracàs clamorós de tots els partits en l'intent il·lús per reformar Espanya a través d'un nou Estatut. Demostrat empíricament, al nostre país només li queda un camí per progressar: conformar un renovat projecte independentista, seriós, capaç de plantar cara a l'Estat i de superar les tremolors de cames dels que pacten a Madrid, i disposat a mobilitzar i a aglutinar les millors energies al seu voltant.Sí, aquest és el projecte que exigeix cada vegada més gent i que volem impulsar a ERC; el de la fermesa, el del coratge i el de la il·lusió. El projecte de canvi que farà més forta l'única força política que avui pot aconseguir un Estat per a Catalunya. I per a desenvolupar-lo la unitat torna a ser necessària. La nostra voluntat és la de seguir sumant i sumant, ser el pal de paller perquè es puguin afegir al canvi i a ERC totes aquelles persones que creuen que el que estem fent val la pena. Així que no cal que ningú ens busqui contra ningú perquè no ens hi trobarà.Espanya i la democràciaFinalment, volem fer una reflexió i una crida a tothom. És cert que som molts els que avui desitgem la llibertat de la nostra nació. Molts més que en qualsevol altre moment de la nostra història recent. Som prou, fins i tot, per aconseguir-la si ens hi posem alhora. Però hem de ser conscients que tot i les poderoses raons que tenim per marxar d'un Estat espanyol que espolia el nostre esforç, que ens impedeix aconseguir el benestar que ens mereixem o poder ensenyar al món totes les potencialitats que tenim com a ciutadans, la nostra independència, per canals estrictament democràtics, no serà un procés plàcid ni exempt de tensions perquè Espanya no és un Estat veritablement democràtic.Per tant, no n'hi ha prou que una majoria de catalans es planyi en silenci o que ens queixem des de casa cada vegada que ens posen bastons a les rodes. Ni podem cometre l'error de creure que assolir un Estat propi és cosa només d'elits o de polítics professionals.Companyes i companys, la llibertat i la independència nacional són conquestes col·lectives que només aconsegueix un poble en moviment, que requereixen l'esforç i la militància de país de totes i tots. "Ara és l'hora catalans": així ens crida el nostre himne, i així ho proposem nosaltres. És l'hora del Reagrupament Independentista per rellançar el partit històric que ens ha de conduir a la llibertat, Esquerra Republicana de Catalunya.*Article publicat a l'AVUI, 8 de setembre.
DOS DIES ABANS DE LA DIADA JA SON 90 AJUNTAMENTS CATALANS QUE POSARAN NOMÉS LA BANDERA ESTELADA ALS BALCONS.
(09/09/2008) - Fins ara 90 ajuntaments lluiran l´estelada aquesta diada.
Hi ha aquestes noves poblacions confimades fins avui a la 13:00h :
Fonollosa (Bages)
Santpedor (Bages)
Sant Feliu de Saserra (Bages)
Almoster (Baix Camp)
Benifallet (Baix Ebre)
Deltebre (Baix Ebre)
El Papiol (Baix Llobregat)
Bellver (Cerdanya)
Albages (Les Garrigues)
Argentona (Maresme)
Sant Cebria de Vallalta (Maresme)
Espinelves (Osona)
Tavernoles (Osona)
Torelló (Osona)
Viladrau (Osona)
Prats de lluçanès (Osona-Lluçanès)
Flix (Ribera d´Ebre)
Miravet (Ribera d´Ebre)
Lloret (La Selva)
Riells i Viabrea (La Selva)
Olius (Solsonès)
Vallgurguina (Vallès Oriental)
Tagamanent (Vallès Oriental).
El PP vol treure l´estelada del monument a Casanova a l´Avui
Hi ha aquestes noves poblacions confimades fins avui a la 13:00h :
Fonollosa (Bages)
Santpedor (Bages)
Sant Feliu de Saserra (Bages)
Almoster (Baix Camp)
Benifallet (Baix Ebre)
Deltebre (Baix Ebre)
El Papiol (Baix Llobregat)
Bellver (Cerdanya)
Albages (Les Garrigues)
Argentona (Maresme)
Sant Cebria de Vallalta (Maresme)
Espinelves (Osona)
Tavernoles (Osona)
Torelló (Osona)
Viladrau (Osona)
Prats de lluçanès (Osona-Lluçanès)
Flix (Ribera d´Ebre)
Miravet (Ribera d´Ebre)
Lloret (La Selva)
Riells i Viabrea (La Selva)
Olius (Solsonès)
Vallgurguina (Vallès Oriental)
Tagamanent (Vallès Oriental).
El PP vol treure l´estelada del monument a Casanova a l´Avui
diumenge, 7 de setembre del 2008
L´ESPANYOLITZACIÓ DE LA TV3.
Abans de començar amb l´article d´en V. Alexandre, us voliem plantejar una colla de preguntes que son bàsiques per entendre la situació que patim sempre els catalans.
Ningú nega la vàlua de la Mònica Terribas, professora i periodista brillant i persona de gran capacitat però, què passa amb les persones capacitades que quan arriben a càrrecs de gestió i decisió tanquen els ulls a la realitat i diuen que no n´hi ha per tant ?
Què passa amb tants dirigents catalans que es dilueixen quan arriben als llocs alts ?
Continuarà TV3 amb el procès d´espanyolització que ha començat ?
Aquest procès és la por pel que pugui pensar el PSOE o la por a les declaracions de "socialistes" catalans com el diputat del PSC Ferran que descarrega un auto-odi contra els catalans inversemblant ?
04 de Setembre de 2008
TV3: Catalunya, capital Madrid.
Realment sorprenent la resposta donada per Mònica Terribas als molts assistents de la Universitat Catalana d'Estiu que li van transmetre la seva preocupació per la progressiva espanyolització de TV3, tant pel que fa a les convencions de llenguatge com al marc referencial. No sols va negar que l'emissora hagi patit un procés d'espanyolització, sinó que ho va qualificar de "percepció totalment subjectiva" que no es basa en cap element científic. Segons ella, tot es redueix a un simple problema de noms que quedarà solucionat quan s'aprovin els llibres d'estil de Catalunya Ràdio i de TV3. Són declaracions sorprenents, perquè cal ser molt hispanocèntric per no veure que TV3 s'ha convertit en el tercer canal de Televisió Espanyola. En aquests moments, és del tot impossible que algú prengui consciència que Catalunya és una nació mirant TV3. Impossible. No hi ha gairebé res en ella -els sis segons en què apareix el mapa dels Països Catalans a l'espai del temps, la reposició d'Afers Exteriors i poca cosa més-, que no alimenti la idea que Catalunya són quatre províncies d'un país que es diu Espanya, amb Madrid com a capital nacional dels catalans.
No sé si la senyora Terribas ha llegit l'estudi en profunditat que vaig fer per al llibre TV3 a traïció. Allà hi trobarà dades amb minutatges -com ella vol- de l'espanyolització que nega i de la manipulació escandalosa d'algunes informacions. També hi trobarà l'allau de notícies espanyoles, sense cap relació amb Catalunya, que transmeten els serveis informatius de l'emissora amb l'únic objectiu de fer-nos interioritzar que "Catalunya és Espanya" i de dir-nos que l'explosió d'una bombona de butà a Màlaga o d'un televisor a Burgos formen part del nostre marc referencial. Màlaga i Burgos són ciutats del món, certament, però cap televisió no pot sintetitzar en mitja hora el que passa arreu del món. Per això totes les cadenes dediquen el gruix dels seus telenotícies a explicar què passa al país -qui ho ha de fer, si no elles?- i els fets més rellevants que es produeixen a la resta del planeta. Només els més rellevants. Reduir l'espanyolització de TV3 a una qüestió merament terminològica -que en lloc de dir "govern central" o "president del govern" es digui "govern espanyol" o "president espanyol"- és un acte de cinisme.
No es pot admetre que una periodista brillant sigui incapaç de veure la profunda càrrega de nacionalisme espanyol encobert que conté el missatge televisiu de la cadena pública catalana. És impossible que no ho vegi, llevat, és clar, que no ho vulgui veure.
Arribats aquí, el primer que ha de decidir TV3, abans de redactar un llibre d'estil, és si vol ser la televisió nacional del país que li dóna nom o una cadena regional espanyola. Si escull la primera opció, no pot dir que Gervasio Deferr ha estat la primera medalla catalana a Pequín i amagar que un perpinyanès l'havia guanyada sis dies abans. I si escull la segona, la regional espanyola, ha de saber que l'audiència continuarà caient en picat i que trairà els principis fundacionals de l'emissora aprovats pel Parlament de Catalunya: "Disposar d'una televisió pública que reflecteixi els valors que ens configuren com a poble i crear consciència de pertinença a una comunitat nacional diferenciada". Cal, per tant, que Mònica Terribas es llegeixi el llibre d'estil de Vilaweb.
S'estalviarà molta feina, si el copia, perquè és modèlic. Per començar, hi trobarà aquesta declaració de principis: "Si Vilaweb té i sosté una concepció global de la comunitat pancatalana, és perquè no la veu com un satèl·lit ni com una parcel·la de cap altra comunitat, que en seria el referent, sinó com un marc de percepció de la totalitat. [...] És, doncs, ben congruent que aquesta concepció es vulgui expressar amb referències i termes no mediatitzats o imposats per una concepció forana". Heus aquí els principis catalanocèntrics que tant es troben a faltar a la televisió nacional de Catalunya, una emissora que ja té vint-i-cinc anys. A aquesta edat és preocupant que algú no sàpiga què vol ser quan sigui gran, però encara ho és més que no sàpiga qui és.
Víctor Alexandre
Ningú nega la vàlua de la Mònica Terribas, professora i periodista brillant i persona de gran capacitat però, què passa amb les persones capacitades que quan arriben a càrrecs de gestió i decisió tanquen els ulls a la realitat i diuen que no n´hi ha per tant ?
Què passa amb tants dirigents catalans que es dilueixen quan arriben als llocs alts ?
Continuarà TV3 amb el procès d´espanyolització que ha començat ?
Aquest procès és la por pel que pugui pensar el PSOE o la por a les declaracions de "socialistes" catalans com el diputat del PSC Ferran que descarrega un auto-odi contra els catalans inversemblant ?
04 de Setembre de 2008
TV3: Catalunya, capital Madrid.
Realment sorprenent la resposta donada per Mònica Terribas als molts assistents de la Universitat Catalana d'Estiu que li van transmetre la seva preocupació per la progressiva espanyolització de TV3, tant pel que fa a les convencions de llenguatge com al marc referencial. No sols va negar que l'emissora hagi patit un procés d'espanyolització, sinó que ho va qualificar de "percepció totalment subjectiva" que no es basa en cap element científic. Segons ella, tot es redueix a un simple problema de noms que quedarà solucionat quan s'aprovin els llibres d'estil de Catalunya Ràdio i de TV3. Són declaracions sorprenents, perquè cal ser molt hispanocèntric per no veure que TV3 s'ha convertit en el tercer canal de Televisió Espanyola. En aquests moments, és del tot impossible que algú prengui consciència que Catalunya és una nació mirant TV3. Impossible. No hi ha gairebé res en ella -els sis segons en què apareix el mapa dels Països Catalans a l'espai del temps, la reposició d'Afers Exteriors i poca cosa més-, que no alimenti la idea que Catalunya són quatre províncies d'un país que es diu Espanya, amb Madrid com a capital nacional dels catalans.
No sé si la senyora Terribas ha llegit l'estudi en profunditat que vaig fer per al llibre TV3 a traïció. Allà hi trobarà dades amb minutatges -com ella vol- de l'espanyolització que nega i de la manipulació escandalosa d'algunes informacions. També hi trobarà l'allau de notícies espanyoles, sense cap relació amb Catalunya, que transmeten els serveis informatius de l'emissora amb l'únic objectiu de fer-nos interioritzar que "Catalunya és Espanya" i de dir-nos que l'explosió d'una bombona de butà a Màlaga o d'un televisor a Burgos formen part del nostre marc referencial. Màlaga i Burgos són ciutats del món, certament, però cap televisió no pot sintetitzar en mitja hora el que passa arreu del món. Per això totes les cadenes dediquen el gruix dels seus telenotícies a explicar què passa al país -qui ho ha de fer, si no elles?- i els fets més rellevants que es produeixen a la resta del planeta. Només els més rellevants. Reduir l'espanyolització de TV3 a una qüestió merament terminològica -que en lloc de dir "govern central" o "president del govern" es digui "govern espanyol" o "president espanyol"- és un acte de cinisme.
No es pot admetre que una periodista brillant sigui incapaç de veure la profunda càrrega de nacionalisme espanyol encobert que conté el missatge televisiu de la cadena pública catalana. És impossible que no ho vegi, llevat, és clar, que no ho vulgui veure.
Arribats aquí, el primer que ha de decidir TV3, abans de redactar un llibre d'estil, és si vol ser la televisió nacional del país que li dóna nom o una cadena regional espanyola. Si escull la primera opció, no pot dir que Gervasio Deferr ha estat la primera medalla catalana a Pequín i amagar que un perpinyanès l'havia guanyada sis dies abans. I si escull la segona, la regional espanyola, ha de saber que l'audiència continuarà caient en picat i que trairà els principis fundacionals de l'emissora aprovats pel Parlament de Catalunya: "Disposar d'una televisió pública que reflecteixi els valors que ens configuren com a poble i crear consciència de pertinença a una comunitat nacional diferenciada". Cal, per tant, que Mònica Terribas es llegeixi el llibre d'estil de Vilaweb.
S'estalviarà molta feina, si el copia, perquè és modèlic. Per començar, hi trobarà aquesta declaració de principis: "Si Vilaweb té i sosté una concepció global de la comunitat pancatalana, és perquè no la veu com un satèl·lit ni com una parcel·la de cap altra comunitat, que en seria el referent, sinó com un marc de percepció de la totalitat. [...] És, doncs, ben congruent que aquesta concepció es vulgui expressar amb referències i termes no mediatitzats o imposats per una concepció forana". Heus aquí els principis catalanocèntrics que tant es troben a faltar a la televisió nacional de Catalunya, una emissora que ja té vint-i-cinc anys. A aquesta edat és preocupant que algú no sàpiga què vol ser quan sigui gran, però encara ho és més que no sàpiga qui és.
Víctor Alexandre
EL DIARI ESPANYOL LA RAZON VA DONAR LA NOTICIA DE LES ESTELADES ALS AJUNTAMENTS, EXPLICANT QUE "SE ESTAN SALTANDO LA LEY DE BANDERAS".
La setmana passada el diari espanyol La Razón ens "avisava" que ens estem saltant la llei.
No és cap novetat, ells fan les lleis com millor els convenen i sempre que nosaltres fem alguna cosa que no els agrada a ells, estem fora de la llei perquè ens saltem les seves lleis. La nostra posició sempre ha estat una posició de colonitzats.
(28/08/2008) - El diari "La Razón" es fa ressò de la iniciativa municipal amb l´esteladaEl diari "La Razón" publica un article sobre els ajuntaments que penjaran l´estelada per la Diada."La próxima Diada de Cataluña, que se celebra cada 11 de septiembre, tendrá un carácter institucional más soberanista, puesto que 19 ayuntamientos han decidido que la «estelada» -la bandera independentista catalana- ondee en solitario en sus balcones consistoriales. La iniciativa ha surgido de la comisión «100 anys d´estelada», y a ella se han adherido, en su mayoría, municipios con un alcalde de Esquerra Republicana. Nacionalistas de CiU también se han sumado a izar la enseña separatista e incluso el PSC ha votado a favor en localidades como Vilassar de Mar, Arenys de Munt.
La comisión (...) quiere conmemorar el centenario de esta «cuatribarrada que se inspiró en el diseño de la cubana.
(...) La «estelada» adoptó elementos característicos de la bandera de Cuba como la estrella de cinco puntas (...).
Según la página web estelada.cat, un total de 19 ayuntamientos han tomado la determinación (...).
A saber, Alfés, Arenys de Munt, Bellprat, Bellpuig, Calldetenes, Cardedeu, Figueres, Les Borges Blanques, Llançà, Montesquiu, Manlleu, Ripoll, Sant Llorenç Savall, Sant Quirze de Besora, Santa Eugènia de Berga, Sant Martí de Tous, Tona, Vilafranca del Penedès y Vilassar de Mar. Todas estas localidades pasarán por alto la Ley de Banderas (...) que establece que la bandera de España ondee en el exterior y ocupe el lugar preferente en el interior
No és cap novetat, ells fan les lleis com millor els convenen i sempre que nosaltres fem alguna cosa que no els agrada a ells, estem fora de la llei perquè ens saltem les seves lleis. La nostra posició sempre ha estat una posició de colonitzats.
(28/08/2008) - El diari "La Razón" es fa ressò de la iniciativa municipal amb l´esteladaEl diari "La Razón" publica un article sobre els ajuntaments que penjaran l´estelada per la Diada."La próxima Diada de Cataluña, que se celebra cada 11 de septiembre, tendrá un carácter institucional más soberanista, puesto que 19 ayuntamientos han decidido que la «estelada» -la bandera independentista catalana- ondee en solitario en sus balcones consistoriales. La iniciativa ha surgido de la comisión «100 anys d´estelada», y a ella se han adherido, en su mayoría, municipios con un alcalde de Esquerra Republicana. Nacionalistas de CiU también se han sumado a izar la enseña separatista e incluso el PSC ha votado a favor en localidades como Vilassar de Mar, Arenys de Munt.
La comisión (...) quiere conmemorar el centenario de esta «cuatribarrada que se inspiró en el diseño de la cubana.
(...) La «estelada» adoptó elementos característicos de la bandera de Cuba como la estrella de cinco puntas (...).
Según la página web estelada.cat, un total de 19 ayuntamientos han tomado la determinación (...).
A saber, Alfés, Arenys de Munt, Bellprat, Bellpuig, Calldetenes, Cardedeu, Figueres, Les Borges Blanques, Llançà, Montesquiu, Manlleu, Ripoll, Sant Llorenç Savall, Sant Quirze de Besora, Santa Eugènia de Berga, Sant Martí de Tous, Tona, Vilafranca del Penedès y Vilassar de Mar. Todas estas localidades pasarán por alto la Ley de Banderas (...) que establece que la bandera de España ondee en el exterior y ocupe el lugar preferente en el interior
dijous, 4 de setembre del 2008
(03/09/2008) -
A dia d´avui ja son mig centenar les poblacions catalanes que lluiran l´estelada aquesta diada.
Avui mateix han rebut la notícia que les següents viles també s´han decidit a posar l´estelada aquesta diada:
Sant Pere de Torelló (Osona)
Masies de Roda (Osona)
Collsuspina (Osona)
Castelló d´Empuries (Alt Empordà)
Sant Joan de les Abadesses (El Ripollès)
Pardines (Ripollès)
Vallfogona (Ripollès)
Santa Coloma de Farners (La Selva)
l´Estany (Bages)
Begues (Baix Llobregat).
Encara falta una setmana, ja s´ha arribat a les 50 poblacions i és important aquest gest simbòlic dels catalans i catalanes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
