L´ESPANYOLITZACIÓ DE LA TV3.

Abans de començar amb l´article d´en V. Alexandre, us voliem plantejar una colla de preguntes que son bàsiques per entendre la situació que patim sempre els catalans.

Ningú nega la vàlua de la Mònica Terribas, professora i periodista brillant i persona de gran capacitat però, què passa amb les persones capacitades que quan arriben a càrrecs de gestió i decisió tanquen els ulls a la realitat i diuen que no n´hi ha per tant ?

Què passa amb tants dirigents catalans que es dilueixen quan arriben als llocs alts ?

Continuarà TV3 amb el procès d´espanyolització que ha començat ?

Aquest procès és la por pel que pugui pensar el PSOE o la por a les declaracions de "socialistes" catalans com el diputat del PSC Ferran que descarrega un auto-odi contra els catalans inversemblant ?


04 de Setembre de 2008
TV3: Catalunya, capital Madrid.

Realment sorprenent la resposta donada per Mònica Terribas als molts assistents de la Universitat Catalana d'Estiu que li van transmetre la seva preocupació per la progressiva espanyolització de TV3, tant pel que fa a les convencions de llenguatge com al marc referencial. No sols va negar que l'emissora hagi patit un procés d'espanyolització, sinó que ho va qualificar de "percepció totalment subjectiva" que no es basa en cap element científic. Segons ella, tot es redueix a un simple problema de noms que quedarà solucionat quan s'aprovin els llibres d'estil de Catalunya Ràdio i de TV3. Són declaracions sorprenents, perquè cal ser molt hispanocèntric per no veure que TV3 s'ha convertit en el tercer canal de Televisió Espanyola. En aquests moments, és del tot impossible que algú prengui consciència que Catalunya és una nació mirant TV3. Impossible. No hi ha gairebé res en ella -els sis segons en què apareix el mapa dels Països Catalans a l'espai del temps, la reposició d'Afers Exteriors i poca cosa més-, que no alimenti la idea que Catalunya són quatre províncies d'un país que es diu Espanya, amb Madrid com a capital nacional dels catalans.
No sé si la senyora Terribas ha llegit l'estudi en profunditat que vaig fer per al llibre TV3 a traïció. Allà hi trobarà dades amb minutatges -com ella vol- de l'espanyolització que nega i de la manipulació escandalosa d'algunes informacions. També hi trobarà l'allau de notícies espanyoles, sense cap relació amb Catalunya, que transmeten els serveis informatius de l'emissora amb l'únic objectiu de fer-nos interioritzar que "Catalunya és Espanya" i de dir-nos que l'explosió d'una bombona de butà a Màlaga o d'un televisor a Burgos formen part del nostre marc referencial. Màlaga i Burgos són ciutats del món, certament, però cap televisió no pot sintetitzar en mitja hora el que passa arreu del món. Per això totes les cadenes dediquen el gruix dels seus telenotícies a explicar què passa al país -qui ho ha de fer, si no elles?- i els fets més rellevants que es produeixen a la resta del planeta. Només els més rellevants. Reduir l'espanyolització de TV3 a una qüestió merament terminològica -que en lloc de dir "govern central" o "president del govern" es digui "govern espanyol" o "president espanyol"- és un acte de cinisme.
No es pot admetre que una periodista brillant sigui incapaç de veure la profunda càrrega de nacionalisme espanyol encobert que conté el missatge televisiu de la cadena pública catalana. És impossible que no ho vegi, llevat, és clar, que no ho vulgui veure.

Arribats aquí, el primer que ha de decidir TV3, abans de redactar un llibre d'estil, és si vol ser la televisió nacional del país que li dóna nom o una cadena regional espanyola. Si escull la primera opció, no pot dir que Gervasio Deferr ha estat la primera medalla catalana a Pequín i amagar que un perpinyanès l'havia guanyada sis dies abans. I si escull la segona, la regional espanyola, ha de saber que l'audiència continuarà caient en picat i que trairà els principis fundacionals de l'emissora aprovats pel Parlament de Catalunya: "Disposar d'una televisió pública que reflecteixi els valors que ens configuren com a poble i crear consciència de pertinença a una comunitat nacional diferenciada". Cal, per tant, que Mònica Terribas es llegeixi el llibre d'estil de Vilaweb.

S'estalviarà molta feina, si el copia, perquè és modèlic. Per començar, hi trobarà aquesta declaració de principis: "Si Vilaweb té i sosté una concepció global de la comunitat pancatalana, és perquè no la veu com un satèl·lit ni com una parcel·la de cap altra comunitat, que en seria el referent, sinó com un marc de percepció de la totalitat. [...] És, doncs, ben congruent que aquesta concepció es vulgui expressar amb referències i termes no mediatitzats o imposats per una concepció forana". Heus aquí els principis catalanocèntrics que tant es troben a faltar a la televisió nacional de Catalunya, una emissora que ja té vint-i-cinc anys. A aquesta edat és preocupant que algú no sàpiga què vol ser quan sigui gran, però encara ho és més que no sàpiga qui és.
Víctor Alexandre