DERBI PATIRIA DESLOCALITZACIONS EN UNA CATALUNYA INDEPENDENT ?

Article d´en Toni Strubell ("Empreses catalanes? Tot a cent.").

Derbi patiria deslocalitzacions en una Catalunya independent? L’empresa Cacaolat salvada, ara cal salvar la Derbi... Sí, però què garantitza que la sangonera d’empreses catalanes que es malvénen a empreses estrangeres o grups multinacionals s’acabi? La legislació al voltant de les deslocalitzacions és clarament lesiva per als treballadors catalans. I favorable als plans de les transnacionals com Piaggio. Compren la marca Derbi a la família Rabassa, per lluir-la, clar, una marca que funciona i a molt bon preu. Fer-ho a una empresa italiana de no gaire bon historial és una invitació a la deslocalització i al paper mullat dels “pactes”. Reunit aquesta setmana amb el Comitè d’Empresa de Derbi, el seu coordinador provisional Diego Moriña ha informat un grup de parlamentaris que la multinacional Piaggio, propietària de Derbi, li havia assegurat que el gener començarà a traslladar la producció de motos a Itàlia, sense haver trobat cap mena d’alternativa industrial per garantir l’activitat i els llocs de treball. De fet les marques del grup Apirilia i Gilera ja han quedat sostretes a la fabricació catalana que es feia a Derbi. No sabem quin serà el futur de Derbi i de la històrica indústria catalana de la moto. El Pacte de 2009 en què es va prometre un futur poc menys que esplendorós a d’aquesta empresa ha quedat en no-res. Als treballadors d’aquesta empresa no se’ls aclareix res i només saben que no hi ha pla de producció per al 2012. Quin futur li pot esperar a una empresa sense pla de producció? I què fan els de la Generalitat? Portar unes converses opaques, de les què no transcendeix gran cosa, però que, vistos els precedents, no auguren res de bo. El que hauria d’haver passat és que la Generalitat hagués agafat cartes en l’assumpte de l’incompliment del pacte de 2009 i que hagués aplicat sancions pel trencament d’acords bàsics per a la supervivència de l’empresa i per al futur de quasi dos-cents treballadors.

El paper de la Generalitat ha estat ben galdós en quant al tema Derbi. Fa dies el conseller Mena negava que Piaggio estigués en plena operació de deslocalització, quan aquesta la veu tothom "Este anuncio no responde a la realidad. Es cierto que la empresa ha hecho unos planteamientos y alguien ha interpretado, a lo mejor, no fidedignamente, esta cuestión", va dir, segons El Mundo, el passat dia 8. Sabent el que sabem, no és això fer la política de l’estruç i viure fora de la realitat? Tothom sap que el grup italià presidit per Roberto Colanino va anunciar el passat mes de març la seva intenció de traslladar la producció catalana a Itàlia i que va presentar un ERE d’extinció per a tota la plantilla de Martorelles, tot i que després la retirés. Tothom sap que només hi ha garantida una continuïtat fins el mes de juny de 2012, data en què tot apunta que es tancarà.

Una cosa és clara. Si Catalunya fos independent, a empreses com Derbi, Cacaolat i tantes altres, se les podria ajudar. No deixarien d’existir i no s’haurien de malvendre a tercers amb ànims poc dissimulats de deslocalitzar. Els llocs de treball estarien assegurats i no hauríem de ballar al so d’un govern espanyol que ni defensa les nostres empreses i el nostre teixit industrial, ni ens “concedeix” les infraestructures i la inversió que les faria sostenibles i pròsperes. Total, nosaltres creem bones marques i bon productes, i d’altres se’n beneficien bé quedant-se’ls o espoliant-nos-hi. què ens trobarem a partir de l'u de gener que els treballadors de Martorelles potser es quedaran sense feina. I Piaggio, no reconeixent el pacte fet al 2009, podria estar esperant el 2012 per tenir condicions més "favorables" per acomiadar i no haver de pagar a penes indemnitzacions. Catalunya caldrà estar a l'aguaït.