dimecres, 12 de setembre del 2012

CATALUNYA ENTRA A L´AGENDA INTERNACIONAL.

Podem sentir-nos contents dels catalans i catalanes que estimem aquest país. Catalunya va estar a l´alçada de la data i Barcelona també. Hem de continuar, no ens aturarem.

Bon resum de Nació Digital: finalment Catalunya, ahir va entrar a l´agenda internacional:  

   Catalunya entra a l'agenda mundial

Els principals mitjans internacionals destaquen la massiva manifestació independentista. La majoria dóna per fet que el milió i mig de catalans es va manifestar per un Estat propi

Les principals capçaleres internacionals s'han fixat en la massiva manifestació d'ahir a Barcelona.

De la BBC i The New York Times a The Voice of Russia i La dépêche de Tahiti . La marxa organitzada ahir per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) va aconseguir situar el cas català a l'agenda internacional, fent-li traspassar les fronteres més insospitades. I ens uns paràmetres nítidament independentistes. El milió i mig de persones que ahir es va manifestar a Barcelona -xifra que tota la premsa internacional coincideix en donar per bona-, ho va fer clarament per la independència, segons la majoria de mitjans.

La majoria de mitjans, per bé que encara no entren en el terreny de la interpretació de la marxa, sí que coincideixen en afirmar que ha estat una massiva demostració de força de l'independentisme català, que ha aconseguit equiparar Catalunya amb Escòcia, el País Basc i el Quebec en el "mainstream" de les nacions amb possibilitats reals d'independitzar-se.

En les seves cròniques, molts dels periodistes d'arreu del món que han cobert la manifestació també coincideixen en ressaltar les frases més contundents del discurs de dilluns d'Artur Mas.

A la BBC , després d'uns minuts en què la informació tan sols apareixia en segona posició de la secció Europa , cap a les 10 de la nit va passar a obrir la portada principal, estant-s'hi més d'una hora, fins que l'actualitat de Síria la va desplaçar a la segona posició. Tot amb tot, la fotografia principal de l'edició va continuar sent, fins ben entrada la nit, la del mar d'estelades que va omplir el passeig de Gràcia. Els qualificatius, nítids: "Manifestació massiva", "manifestació enorme".

A The New York Times , la notícia va ocupar la sisena posició de la secció Món, destacant que "Una manifestació de protesta a Catalunya afegeix una preocupació a Espanya", i explicant que "la Diada Nacional de Catalunya de dimarts es va convertir en una manifestació separatista enorme, esdevenint així un nou desafiament al primer ministre Mariano Rajoy en el seu intent de forçar les regions espanyoles perquè executin dràstiques retallades pressupostàries." La Dama Gris exposa que Catalunya té una economia tan gran com la de Portugal, fa èmfasi en què la marxa arriba en un moment en què Rajoy està valorant la possibilitat de demanar un rescat a Brussel·les, i ressalta que el deficient sistema de finançament "ha afegit combustible" a la demanda catalana de major autonomia fiscal. Explica que Artur Mas "no va participar a la manifestació, però va dir que dóna suport plenament les demandes dels manifestants", en ressalta la frase: "Mai Catalunya ha estat tan a prop de la plenitud nacional", i explica que Rajoy "ha intentat minimitzar l'impuls separatista."

El diari de referència de la República francesa, Le Monde , informa: "Una marea humana per reclamar la independència de Catalunya." Dins la notícia, concreta que els manifestants "acusaven el govern central d'enfonsar aquesta regió del nord-est d'Espanya en l'espiral de la crisi." D'Artur Mas, en destaca la frase: "Si no hi ha acord en el terreny econòmic, sabeu que la via de Catalunya cap a la llibertat és oberta."

El principal diari econòmic europeu, el Financial Times , arrencava la crònica amb la sentència: "Catalunya ja no encaixa dins d'Espanya, i ha d'explorar l'opció de la independència." El periodista David Gardner, des de Londres, reproduïa tot un seguit de reflexions de l'expresident Jordi Pujol, en què afirmava: "Jo no he canviat, és el país que ha canviat." "[Espanya] està fent inviable el nostre país, i no podem acceptar aquesta situació per més temps", exposava Pujol a la peça.

L'influent Nasdaq.com també publica una peça en què, parlant de dos milions de manifestants, assegura que Catalunya ha hagut de demanar un rescat al govern espanyol que no hauria d'haver demanat si gaudís d'un tracte fiscal més positiu. "Barcelona vol negociar un nou pacte fiscal entre Catalunya i Espanya, reduint la quota de solidaritat, però el primer ministre espanyol Mariano Rajoy rebutja aquesta possiblitat", descriu meridianament.

"Barcelona era un mar de banderes catalanes vermelles i grogues quan més d'1,5 milions de persones han col·lapsat la ciutat en una manifestació massiva per reclamar la independència". Així descriu el diari The Guardian la marxa d'aquesta Diada a Barcelona, que "ha marcat una fita per un moviment independentista fins ara marginal". El diari fins i tot publica una selecció de fotografies i comentaris a Twitter d'alguns manifestants.

La revista Time , en canvi, dóna a la manifestació un cer to de xantatge. "Barcelona adverteix Madrid: paga o Catalunya marxa d'Espanya" , titula, amb el subtítol "Centenars de milers de persones marxen per la independència de Catalunya en tant que la pressió econòmica augmenta el sentiment secessionista."

La cadena paneuropea Euronews, formada per totes les televisions públiques del continent, també va dedicar una peça a la manifestació, que en la seva versió en castellà es titula " Cataluña: independencia " i, en anglès, " Spain’s Catalonia region – speeding toward separation? "

La manifestació també ha captat l'atenció de la televisió àrab Al-Jazeera , que parla d'una "marea humana" que ha inundat el centre de Barcelona. Aquest canal destaca els càntics independentistes de la manifestació, i recorda també la situació econòmica que pateix Catalunya basant-se en els teletips de diverses agències internacionals.

La nota discordant

Tan sols un teletip d'Associated Press , reproduït també per gran quantitat de mitjans, sostenia que la protesta era "contra els impostos", i que les "desenes de milers de persones indignades per la crisi financera d'Espanya" es van manifestar queixant-se perquè "paguen més del que és just al govern federal de Madrid."