EL CATALA I L´ESCOLA: MENTRE ELS "CIUDADANOS" ES QUEDEN SENSE DISCURS, EL MINISTRE WERT CONTINUA CENTRALITZANT . .

Del total de 50.000 famílies catalanes que aquest setembre han vist com els seus fills començaven l'escolarització infantil, el curs de P-3, només dotze van demanar de poder-ho fer en castellà. Tot i les demandes de Ciutadans i el PP, i de les repetides sentències de la justícia espanyola perquè la Generalitat posi fi a l'actual sistema d'immersió lingüística, el portaveu del Govern, Francesc Homs, ha revelat avui que la demanda d'una escola en castellà afecta només al 0,024% de les famílies que aquest any han començat l'escolarització.

"Aquest és el volum del conflicte que hi ha a Catalunya", ha afirmat Homs a Rac1, explicant a continuació que, tal com estableix la llei, el Govern donarà resposta a cadascun d'aquests dotze casos.

Acabat el discurs contra el sistema d´immersi´o a Catalunya, nom´es els queda un discurs: contra "los nacionalismos excluyentes (l´espanyol no, ´es clar)" i treure´s definitivament la m`ascara.

Per una altra part, el  Consell de Ministres ha aprovat aquest divendres l'avantprojecte de Llei Orgànica per a la Millora de l'Educació que augmenta el percentatge dels continguts que fixa l'Estat, que en el cas de Catalunya passa a ser del 55% al 65%, mentre que als territoris castellanoparlants el ministeri decidirà sobre el 75% dels continguts curriculars. D'altra banda, la reforma, presentada pel ministre d'Educació, José Ignacio Wert, incorpora nous exàmens d'avaluació a Tercer i Sisè de Primària, amb l'objectiu de detectar precoçment les mancances dels alumnes i que no tindrà afectes individuals sobre cada alumne ja que serà el centre qui acabarà decidint si passa de curs.

 

També, s'incorpora una nova prova a final de l'ESO i de Batxillerat, en aquest cas en substitució de la Selectivitat, els resultats si seran vinculants i necessaris per obtenir la titulació. En el cas del Batxillerat, la nota d'aquesta avaluació juntament amb la de l'expedient acadèmic servirà per decidir l'accès a la universitat, ponderant un 40% i un 60% respectivament.

 

La prova del final de l'ESO serà diferent per als alumnes que enfoquin la seva formació cap al Batxillerat o cap a la Formació Professional. Segons ha explicat Wert, es tracta d'una prova "necessària per a la titulació" i a partir d'elles, es podran comparar "amb total transparència", entre centres i comunitats autònoma, com si es tractés, ha afegit de tenir un informe Pisa propi. La nota serà el resultat de les notes durant l'ESO i la de la prova ponderades un 70% i un 30% respectivament.

 

Segons Wert la reforma persegueix "millorar el nivell educatiu" i facilitar l'accés dels joves als llocs de treball amb l'objectiu, entre d'altres, de millorar la competitivitat de l'economia. El ministre d'Educació també ha fet especial incís en l'alta taxa d'abandonament escolar que afecta l'Estat, que és del 26,5%, el doble de la mitjana europea. L'objectiu ara és arribar a un "modest" 15% i afrontar el fracàs escolar pal·liant els "dèficits estructurals del sistema". 

 

A més, citant l'informe Pisa, Wert ha lamentat que la taxa espanyola d'alumnes excel·lents, del 3%, estigui per sota de la meitat de la mitjana europea, que és del 8%. Malgrat aquestes "debilitats", Wert ha destacat que l'Estat es troba ben posicionat pel que fa les estadístiques en l'ensenyament a Primària, amb un 96% d'alumnes escolaritzats fins els 3 anys i amb una inversió que del 2000 al 2010 va passar dels 27.000 als 52.000 MEUR. Pel que fa la despesa mitjana per alumne, se situa en 10.094 dòlars, un 21% més que la mitjana europea, ha destacat el ministre.

 

Un altre pilar de la reforma, ha detallat el ministre, és que es pretén dotar d'una major autonomia els centres, ja que els espanyols són els que menys en disposen de tota la UE i això comporta "una pèrdua del rendiment", segons ha comentat. Els equips directius dels centres disposarien de més "poder efectiu", el que també comportarà un "augment de la rendició de comptes", de manera que es responsabilitzarà els centres dels seus resultats i se'ls podrà retribuir en funció del seu rendiment.

 

D'altra banda, Wert també ha ressaltat que es reforçarà l'ensenyament de les llengües estrangeres, en especial l'anglès, en què els criteris d'avaluació prioritzaran abans l'expressió oral que la gramàtica o la traducció, com ha estat sent fins ara.

 

Possibilitat de fer concerts amb escoles que separin per sexes

 

D'altra banda, estableix la possibilitat per a les administracions de concertar amb centres d'educació diferenciada per sexes "sempre que compleixin els requisits de la convenció relativa a la lluita contra les discriminacions en l'ensenyament".

 

També s'introdueix un nou requisit per als nous directors de centres que necessitaran una certificació acreditativa d'haver superat un curs de formació sobre el desenvolupament de la funció directiva. 

 

Pel ministre, aquesta és una reforma "sensata, gradual, instrumental i en certa manera, ideològica" i basada "en dades de les insuficiències i problemes del sistema" i que "mira cap endavant" i cap a "fora", ja que el rendiment dels estudiants es compararà amb altres alumnes de l'estranger i "no amb el del costat". Wert ha reconegut que arribarà en un "context difícil", en un moment en què "es deté l'increment dels recursos i s'exigeix a tots els actors la major eficiència".