Bon article de l´ Hèctor López Bofill deixant clares les vies cap a la independ`encia (resum):
com fer la independència?
...La primera via que, per bé que sembli
inassolible almenys s'ha d'esmentar, és la que invoca la vicepresidenta
del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría: la Constitució
espanyola de 1978. Catalunya només podria ser independent sota el règim
constitucional espanyol amb una reforma d'aquesta norma pel
procediment agreujat, cosa que implica àmplies majories al Congrés i al
Senat (dos terços de cada cambra), eleccions, nova ratificació del
projecte de reforma pel Congrés i el Senat sorgit d'aquests comicis i,
finalment, referèndum. En definitiva, Catalunya només seria independent
a través d'aquesta via si ho decidissin les institucions i el poble
espanyol. Aquesta és la interpretació del Tribunal Constitucional
expressada, en relació amb el País Basc, en la sentència d'11 de
setembre de 2008 sobre les consultes plantejades pel govern Ibarretxe.
La gairebé impossibilitat de donar cabuda a
la voluntat majoritària catalana en aquesta tessitura per part del
sistema constitucional aboca els polítics i els ciutadans a tenir
present que l'estat català només es podrà forjar sobre la base d'una
ruptura constitucional. Així, d'altra banda, és com ho han fet la
majoria dels estats que no han seguit les regles constitucionals dels
estats dels quals se separen per esdevenir noves entitats sobiranes
(començant pels Estats Units d'Amèrica, que al segle XVIII van trencar
tots els vincles amb el protoestat constitucional més avançat de
l'època: el Regne de la Gran Bretanya).
La clau per legitimar una ruptura
constitucional en un context democràtic i en l'actual horitzó del dret
internacional públic passa per acompanyar el gest independentista de
dues variables determinants: 1) un suport majoritari expressat a través
dels representants de la ciutadania o directament mitjançant el vot
ciutadà emès en un referèndum, i 2) respecte escrupolós als drets
fonamentals de tota la col·lectivitat. La peculiaritat catalana
respecte dels referèndums, la convocatòria dels quals és prohibida a
les autoritats catalanes en el sistema constitucional actual fa que,
amb tota probabilitat, el moment de la ruptura constitucional s'hagi de
materialitzar a través d'una declaració parlamentària. Un cop fora de
la Constitució espanyola es crearia una nova legalitat dins la qual, si
ho demanés la comunitat internacional, es podria organitzar el
referèndum de secessió que ratifiqués la decisió parlamentària.
Una solució intermèdia consistiria en el
fet que el govern espanyol s'avingués a autoritzar el referèndum de
secessió. Però la consecució de la independència catalana, encara que
s'haguessin respectat els preceptes constitucionals sobre un referèndum
consultiu, continuaria suposant una ruptura constitucional perquè ja
hem vist que l'aparició d'una nova entitat sobirana requereix la
reforma constitucional per la via agreujada.
En conclusió, malgrat que tot procés
d'independència es troba esglaonat en el temps pel que fa a la solució
d'aspectes derivats de la successió d'estats (repartiment d'actius i
passius, construcció d'elements d'estatalitat, successió en tractats
internacionals, i aquí entraria la derivada de la Unió Europea), la
conjuntura constitucional present ha de fer percebre a la nostra classe
política que la separació d'Espanya requerirà probablement un acte de
ruptura a través d'una declaració parlamentària. Una ruptura legitimada
per l'ampli suport democràtic i pel caràcter pacífic del gest, però
una ruptura al capdavall (no una transició). Qui aspiri a liderar el
projecte cal que es mentalitzi que aquest moment, en cas d'oposició
frontal d'Espanya i de negativa a autoritzar el referèndum, haurà de
ser un dels primers passos en el procés d'independència, i no dels
darrers com de vegades s'argumenta. Com més trigui a materialitzar-se
la declaració d'independència, més dubtes suscitarà la majoria
parlamentària present o la sorgida d'unes eleccions sobre la seva
voluntat de caminar cap a la llibertat.
* Article publicat al diari El Punt-Avui
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada