dijous, 22 de novembre del 2012

SI, ÉS LA GARANTIA QUE CIU NO ENS PORTARÀ A UN PACTE DE DARRERA HORA AMB EL PP-PSOE.


El candidat de SI (Solidaritat catalana) va participar en l’esmorzar-col·loqui de Primera Plana, organitzat per El Periódico de Catalunya. Pengem el resum de la intervenció perquè és molt clar i molt actual el que va dir el candidat de S.I.


QUEDA CLAR QUE VOTAR S.I. ES TENIR LA GARANTIA QUE CIU NO ENS PORTARÀ A UN PACTE DE DARRERA HORA AMB EL PP-PSOE.



López Tena va fer una anàlisi de la història recent de Catalunya i va destacar que, després del fracàs de l’Estatut i del pacte fiscal, ja no es pot continuar durant més temps “gestionant la misèria autonomista, perquè el país s’esfondra, sinó que cal assolir la independència dins dels propers dos anys”. “Un referèndum no és un esplai, és perquè la gent decideixi”, ha afirmat López Tena en referència a l’ambigüitat de Mas en el seu posicionament sobre la independència de Catalunya. “Mas està proposant convocar una consulta per aprovar el pacte amb Espanya que li ofereixin PP i PSOE, però el poble català el que exigeix és claredat i poder sortir d’una vegada d’aquest fracàs autonomista”.



“Mas en cap cas obtindrà la majoria absoluta, ja que una quarta part del seus diputats estaran sota les ordres del Sr. Duran i Lleida”. “Tindrà Mas els vots d’UDC si obri un procés d’independència, quan Duran ha deixat ben clar que no concep una Catalunya separada d’Espanya?”, s’ha preguntat López Tena.



“Anar gestionant un fracàs rere l’altre no és fer país. Només si Mas aposta de manera clara, seriosa i amb un full de ruta concret cap a la independència, hi farem costat. Si no, farem oposició des del Parlament. Només recolzarem Mas si podem dir: “Us oferim suor i llàgrimes, però Catalunya serà independent dins dels propers dos anys”, ha dit López Tena, que ha deixat clar que l’objectiu de SI “no és ocupar poltrones al Parlament o al Govern, sinó estirar el proper govern perquè Catalunya celebri un referèndum d’independència en els propers dos anys, al 2013 o, com a màxim, l’11de setembre de 2014 i, si Espanya el prohibeix o no s’hi sotmet a la decisió del poble, proclamar al Parlament la República Independent de Catalunya, reconeguda per la comunitat internacional”.