COMENTARIS: EL REI, PODEMOS I CiU.

No entenem la dèria dels mitjans de comunicació per "Podemos", aquests dies amb enquestes a tort i a dret dient-nos que pugen tant que fins i tot són guanyadors o segones forces a "Espanya i a gairebé totes les autonomies".
Abans de res, això fa pinta de muntatge, només s´han presentat a unes eleccions i han obtingut uns bons resultats (tenint en compte que es presentaven de nou). Res més. No recordem cap altra formació nova que hagi tingut tanta presència mediàtica com aquesta.
No cal dir res més. Sembla una operació de la mateixa "empresa" que canvia un rei vell i impresentable per un rei nou i jove que FA EL MATEIX DISCURS VELL DEL SEU PARE. No us estranya que l' aplaudeixin el PP, el PSOE, els Ciudadanos i els sembli bé a "Podemos" ?
La mateixa "empresa" està renovant el vell PP-PSOE per canviar-lo per un nou i jove "Podemos", però als catalans el discurs sobre Catalunya ens sembla vell.
És un discurs vell, NOSALTRES JA NO VOLEM REFORMAR ESPANYA, ni canviar la Constitució espanyola. Només volem fer el nostre camí. Bon vent i barca nova.

Avui Rull (CiU) ataca "Podemos", no ens sembla bé ni malament. Només demanarem als que poden convocar eleccions que les convoquin i vagin per feina. Menys paraules.

Per tancar aquesta entrada, només us afegim l' acte d' ahir al Palau de la Música.
Això és Catalunya real i no l' especulativa Sanchez-Camacho. El que volen els ciutadans/es catalans/es votar i marxar d' Espanya i això és una realitat, les demés coses sí que són especulacions unionistes.

    

Les imatges que no s’han vist a TV3: castellers alçant estelades al Palau

VILAWEB. El final del concert de Sant Esteve de l’Orfeó Català ha estat un dels moments més emotius. Un cop ja s’havia cantat per primera vegada el ‘Cant de la Senyera’ i ja s’havia emés el moment per la retransmissió en directe que ha fet TV3, la connexió ha acabat, però hi ha hagut un bis de la cançó i, a continuació, el Palau de la Música a esclatat amb crits d'independència. A més, els quatre pilars dels Castellers de Vilafranca s'han muntat per segon cop i, en aquesta ocasió, les quatre enxenetes han subjectat quatre estelades.      

ACTE HOMENATGE FRANCESC MACIÀ (25-12-2014)

Demà, 25 de desembre, a les 10 del matí, donem suport a  l' acte- homenatge a Francesc Macià a la plaça Catalunya, davant del monument, en el 81è aniversari de la seva mort.

  

MENYS ENQUESTES I ANEM PER FEINA.

Ahir l' enquesta del CEO ens deia que per primera vegada els independentistes estavem perdent a les enquestes. Paral.lelament, l' ICPS diu que el "sí" guanya amb una àmplia majoria.
Nosaltres estem segurs que només es pot saber de veritat quin és el suport a la independència amb un referèndum (no amb preguntes telefòniques).
Dit això, dues preguntes:
1- No és estrany que amb un suport tant important de dos dels partits favorables a la independència (CiU i ERC), segons el CEO, en canvi el suport al "no" avança al "sí"? O és que no tots els votants de CiU o d' ERC votarien "sí" ?
2- la diferència entre el CEO i l' ICPS en relació als "no" és abismal. Pot haver tanta diferència en enquestes que ells diuen tan riguroses? nosaltres no dónem més credibilitat a uns o a altres, però només farem una pregunta: quin és l' objectiu de CEO per a treure aquest estudi ara? No ens creiem que no hi ha un objectiu darrera, amb una diferència entre CEO i ICPS del  45,3 (CEO) al  27,4 (ICPS).
Deixeu-vos d' enquestes i anem per feina, aquest país s' ho mereix.

El sí a la independència guanya amb una àmplia majoria en una enquesta del ICPS

El mateix dia que el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) publicava una enquesta segons la qual el no a la independència s'imposava per un marge molt estret, de 0,8 punts, al sí, l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona en publicava una altra amb resultats ben diferents. Segons l'enquesta de l'ICPS, un 49,9% dels enquestats votaria a favor de la independència de Catalunya i un  27,4%  hi votaria contra. Un 17,8% diu que no aniria a votar.

El sondatge del ICPS es va fer de manera presencial amb una mostra 1.200 enquestes, feta entre el 12 de novembre, tres dies després del 9-N, i el 6 de desembre, pocs dies després de les conferències de Mas i de Junqueras.

L'enquesta del CEO es va fer telefònicament amb una mostra de 1.100 i entre el 9 i el 13 de desembre, un mes després del 9-N. La pregunta del CEO demanava: 'Vol que Catalunya esdevingui un estat independent?'. El no va ser l'opció majoritària, amb un 45,3% de suport, i va superar per poc els partidaris del sí, un 44,5%. Els indecisos són un 7,5% i la gent que no ha contestat la pregunta, un 2,8%.

ELS UNIONISTES TENEN MALA PEÇA AL TELER.

Als espanyols, les celebracions de la constitució a Catalunya no els surten com esperaven:
primer un acte acadèmic a l' Illa Diagonal, amb tots: UPyD-Ciudadanos-PP i psc-PSOE,  tots juntets i amb 500 persones. És evident que els 5 milions (del discurs de la Sanchez-Camarga) que no van anar a votar, tenien coses millors per a fer.

Avui la manifestació en defensa de la constitució al carrer, amb només 300 persones, acaba de deixar clar que l' unionisme a Catalunya té mala peça al teler (encara que vagin junts).
És el seu problema, nosaltres hem de resoldre els nostres: quines "estructures d' estat" hem creat? com és que no recaptem els diners nostres en una agència tributària pròpia? com és que davant la indiferència general sobre la Constitució, alguns catalans estan obsessionats en reformar una constitució que ja no vol ningú? què esperem per fer una constitució catalana i legislar-nos nosaltres mateixos? com és que fa 2 setmanes que tothom debat sobre una cosa tan intrascendent com si hi ha d' haver llistes úniques, unitàries, dues llistes o tres llistes? No tenen res més a fer els polítics?

El punt interessant, el va posar el Wyoming, en una entrevista (comentava l' Strubell) va dir que:

1) Que si la Constitució no admet que la gent decideixi (Catalunya, Canàries), com es pot dir que sigui una constitució democràtica?

2) Que si Bankia volgués, podria fer que el PSOE entrés en fallida en 10 minuts (pel cabàs de milions que li deu).

Com sempre el Gran Wyoming ens alegra el dia als catalans i catalanes, dient (també com sempre) "veritats com a punys".

VISITA DEL GOVERN ESPANYOL A LES COLÒNIES DEL NORD-EST.

Bon article de l' Andreu Barnils aVilaweb, sobre la visita del Govern espanyol (gairebé en ple) a les colònies del nord-est. Descripció acurada que ens dóna una bona referència de la realitat d' aquells "4,5 milions de catalans que no van seguir les idees de Mas" (poc després ja eren 5 milions). Evidentment, amb tota la barra del món el PP s' apropia de l' abstenció de molts socialistes, anarquistes, etc. però també d' un sector d' UDC i de tots els Ciudadanos (C's). Sembla estrany que els abstencionistes no diguin res, potser ja donen per impossible la posició del Pp en relació a Catalunya.

RAJOY VISITA UN HOTEL DE CINC ESTRELLES.

Entro a l'hotel Grand Marina de Barcelona poc abans de les deu del matí per la porta de premsa. En aquest hotel per rics és on Rajoy parla per primera vegada després del 9-N en territori català. Parlem d' ahir dissabte. L'establiment, de cinc estrelles, ofereix l'habitació més barata a 132 euros la nit. L'habitació més cara, a 323 euros, és la Grand Marina Suite amb Vistas. Així, amb a. Fa 65 metres quadrats. Tot fent temps esperant Rajoy em trobo amb Josep Ramon Bosch i Juan Arza, de Societat Civil, al costat d'Alberto Fernández Díaz, el regidor del PP a l'Ajuntament de Barcelona. Vestits de gris marengo. Una mica més enllà Esperanza Aguirre. L'ex-presidenta madrilenya comenta amb una altra dona: 'Es veu que jo tinc la culpa de tot. Ara, de les targetes black!' i intueixo el moreno de sol etern del president valencià Alberto Fabra al seu darrere. Mentre, per la porta principal de l'hotel, entren les estrelles del PP: presidents autonòmics, ministres, alcaldes. Just a fora la cera, flaixos de càmeres i xofers de fosc. A molts dels dirigents del PP els brillen els rellotges quan entren. A elles, les cadenetes. Un plugim cau fora el carrer.

Per la porta lateral entren els convidats a l'espectacle. Són els militants i càrrecs locals del PP català. I aquest és tot un altre món. Recordo gotes de pluja a la muntura d'algunes ulleres.

Molts d'ells gent humil, alguns sembla que sense estudis, d'altres que sí, alguns regidors, d'altres que no, també en veig alguns, pocs, de benestants. Tots han vingut per escoltar al president d'Espanya des de molts racons del país. Lleida, Maresme, Barcelona. Els que em toquen dins la sala són una parella d'avis una mica antics. Ell, despentinat, es passeja amb un pin franquista a la solapa. L'únic que veig en tot el matí. Ella, amb una bandera constitucional espanyola que molesta als veïns de seient. Un dels moltíssims guardies de seguretat es mira l'escena. Una estructura d'ordre piramidal en un hotel de luxe. Els que entren per la porta lateral, vigileu-los. Això vam veure ahir. I la parella d'avis escoltant amatents i esperançats el discurs 'de la Alícia', també:

'Ens critiquen que només tenim solucions jurídiques. Doncs tenim solucions polítiques. Les tenim. La reforma de la constitució no és la solució. La solució és enfortir el pacte constitucional' Déu n'hi do el discurs que va fer ahir Sánchez Camacho. Sobretot per la part final. Cito textual: 'Des del Pp tenim les solucions. La primera, president, és que tu ets, a partir d'ara, l'interlocutor directe amb els set milions d'espanyols. En segon lloc: s'ha acabat la 'conllevancia', s'ha acabat el diàleg amb aquells que volen trencar Espanya. La unitat d'Espanya és innegociable. Per això et vull demanar més, president. En aquests moments crucials on vivim, més que mai, ets i has de ser el president de tots els catalans. Dels 4,5 milions que no van anar a votar. El president que supleixi la incapacitat, la incompetència del senyor Mas i del govern de Catalunya. En quart lloc s'ha d'enfortir l'estat a Catalunya. L'estat de les autonomies ha funcionat i ha estat el gran èxit, però l'han traïcionat els independentistes i els rupturistes. L'estat ha de tornar a Catalunya, i ha d'enfortir-se. Més presència del govern, però sobretot, més presència de la història d'èxit col·lectiva que és Espanya. Explicar-la millor, vendre-la millor, i fer-la molt més atractiva. President, acabo. No podem permetre la manipulació, mentida i tergiversació de les mentides de l'independentisme. Hem d'esforçar-nos més i millor en contrarestar (...) Els catalans que se senten espanyols, els que estan aquí, els que són gairebé cinc milions de catalans, se senten orfes i desemparats. Necessiten respostes, que expliquem millor el que fem, i empara davant la impunitat dels independentistes'.

 Una senyora, al meu costat, molt amable, m'explicava que al poble del Penedès d'on és hi ha 1.600 habitants. 'I només cinc som del PP. Cada vegada em miren més estrany'.

La resposta de Rajoy a la imploració d'Alícia de visitar més Catalunya va ser dir-li que l'acompanyava en la soledat i després va comptar les vegades que ja ens havia visitat. Literal: 'Des de que sóc president del govern he estat, amb aquesta, setze vegades a Catalunya. Des que presideixo el PP, ja són 117 vegades. Avui hi ha la ministra de Foment. En el que portem de legislatura ella ha vingut 36 vegades. El ministre de turisme, 25. El d'economia, 23'. Un té la sensació que si mai arriba el dia Mariano Rajoy, als seus, els abandonarà sense gaire pena. Ni els coneix. Com sempre passa en estructures tan piramidals. I si es queixen gaire els recordarà les vegades que ja ha visitat Catalunya. Ahir, rodejat de cúpula, ni els va veure quan entraven, alguns diria que amarats de pluja, per la porta lateral de l'hotel de luxe que el 'presidente' va visitar.

EL COL.LEGI DE PERIODISTES CONTRA LA RODA DE PREMSA DE LA FISCAL MAGALDI.

Ja no ens sorprenen gaires coses dels estaments del poder espanyols, però ens ha sorprés l'actitut de la Fiscal en Cap de Barcelona, Ana Magaldi, en una roda de premsa on ha llegit un paper (no ha pogut aixecar gaire estona els ulls del paper), sense preguntes dels periodistes i sense preguntes en català.
Encara no entenem com els periodistes poden anar a rodes de premsa d' aquesta mena.
És molt d' agrair la denúncia del Col.legi de Periodistes de Catalunya contra aquesta roda de premsa. és un toc de dignitat que calia en un moment en què sembla que ens volen demostrar qui mana.


 

El Col·legi de Periodistes, contra la roda de premsa sense preguntes de la fiscal Magaldi

Convida els professionals a rebutjar aquestes pràctiquesEl Col·legi de Periodistes de Catalunya ha reaccionat de forma fulminant amb una condemna de la roda de premsa de la fiscal en cap de Barcelona, Ana Magaldi, que ha ofert una roda de premsa sense admetre tot seguit cap mena de pregunta.

L'entitat que agrupa la majoria dels periodistes catalans ha denunciat "aquesta pràctica restrictiva del dret dels periodistes a fer preguntes dins les seves competències com actors, servidors públics i facilitadors del dret a la informació de la ciutadania".

"No admetre preguntes per part del convocant -afegeix la nota del col·legi- pertorba la naturalesa d’una roda de premsa i menysté l’exercici professional i compromès del periodisme en un estat democràtic de dret.

Finalment, l'entitat ha demanat que "davant l’ús i la proliferació d’aquest tipus de convocatòries impròpies, suggerim el seu rebuig generalitzat per part dels periodistes, en defensa de la dignitat professional".

EL GOVERN ESPANYOL VISITARÀ LES COLÒNIES.

Aquesta setmana representants del Govern espanyol (amb en Rajoy al capdavant) visitarà les colònies catalanes.
Cap sorpresa, qualsevol representant de la metròpoli pot visitar les seves colònies quan vulgui. La sorpresa és que visita les colònies en el moment més crític del seu mandat per a dir el de sempre ("ni quiero ni puedo"), per a tant a què vé si no ha de dir res de nou?
El Govern espanyol s' està col.lapsant, el passat dia 9 es va donar per tancat l'actual "estado de las autonomias" i també la "modélica transición española", estem més prop que mai de sortir d' Espanya (si no fem errades grosses).
Coincidim en bona part de l' anàlisi d' avui d' en Partal i per això us l' afegim. Estem atents, és molt important la posició dels fiscals de Catalunya (més del que pensem) i les coses poden anar ara més ràpides.

 L’oportunitat

De totes les coses que podíem pensar que veuríem arran del 9-N, n'hi ha una que crec que no havia passat pel cap de ningú: la rebel·lió històrica dels fiscals catalans contra l'ordre de processar el president de la Generalitat. Poca broma. És una decisió d'unes conseqüències polítiques incalculables. I al mateix temps és una mostra diàfana de tot això que passa a Catalunya, i que és molt gros: l'estat espanyol s'ha esfondrat. Cosa que, sorprenentment, veu amb molta claredat el cap del seu exèrcit.

El 9-N més de dos milions de ciutadans simplement vam negligir l'existència de l'estat espanyol. El govern de Catalunya també ho va fer, perquè en desobeí clarament les decisions, i ningú no pot negar que això era molt més complicat. A mi no em perseguiran per allò que vaig fer, però a ells sí. Va ser, doncs, un gest decidit que caldrà apuntar-se per al futur immediat. Un gest, una actuació política, que ha dinamitat l'estat de les autonomies i ha originat això tan gros que vivim ara.

Tot és molt senzill d'explicar: els fiscals tenen dependència orgànica. No es poden rebel·lar. De fet, no s'havien rebel·lat mai, no n'hi ha cap precedent, d'això que passa ara. Si un fiscal vol prosperar, sap que no pot desobeir. Pot discutir tan fort com ho crega convenient i argumentar fins a l'extenuació, però no pot plantar-se i sobretot no pot desobeir ordres directes del fiscal general. Així doncs, que els fiscals catalans —col·lectivament, a més— es planten davant Torres-Dulce té un valor polític immens i serveix per a explicar on som millor que no pas cap altre pronunciament o esdeveniment. Perquè aquesta gent no són precisament independentistes.

Si sumem la desobediència dels fiscals, alts funcionaris, a la desobediència en massa dels ciutadans durant el 9-N i a la desobediència del govern català, és fa visible que l'estat espanyol mostra signes de col·lapse a Catalunya, com ha captat perfectament el cap de l'estat major de l'exèrcit de terra espanyol: 'Quan la metròpoli esdevé feble es produeix la caiguda.' Bufa!

L'esfondrament de l'estat és una condició prèvia, de manual, de qualsevol independència. Condició que resulta que també es compleix. És obvi que el fiscal general imposarà el seu criteri, però també és obvi que l'esquerda que s'ha obert és immensa, sobretot tenint en compte que Mas ha de ser jutjat pel Tribunal Superior de Catalunya.

Em reafirme, doncs, en allò que dic ja fa dies: anem arribant a un punt ideal i només hi ha el perill de les nostres errades. Les setmanes vinents em sembla que són el moment clau, el punt perfecte, per a emprendre el final del procés d'independència. El desconcert de l'estat és impressionant, a causa de la seua incapacitat per a fer front a les decisions que s'han pres des de les nostres files. Especialment la de convocar el 9-N i portar-lo a terme assumint-ne les conseqüències.

El 9-N va ser el dia de la ruptura. I això, com més temps passe, més clar és veurà. Res no serà igual, ja. De manera que ara cal concretar el procés d'independència i fer-lo efectiu de seguida. Per a la qual cosa hi ha una condició que ningú no pot eludir ni inventant-se discussions bizantines: cal guanyar les eleccions amb una contundència enorme. Unes eleccions que em sembla molt més que probable que les farem abans no cremen les falles a Bétera.