Els vagons descarrilats dels Països Catalans
Estàvem preparant un article sobre la campanya totalment premeditada del Govern espanyol i dels governs "regionals" del PP contra la llengua catalana (no cal recordar l´actitut contrària al català a les escoles valencianes, ni l´actitut del govern del PP de les Illes contra el català, i ara el surrealisme lingüístic a la Franja, era la darrera peça que faltava).
Els governs espanyols tornen a la vella posició, en situacions crítiques cal "més Espanya" (només cal veure les vegades que va dir la paraula "Espanya" ahir el Ministre espanyol Soria durant la roda de premsa).
Però aquesta estratègia de "més Espanya" sempre la situen en contra dels Països Catalans. La seva visió continua essent la mateixa: volen més Espanya i necessiten menys Països Catalans (això no vol dir que necessitin menys "als" Països Catalans, al contrari). Però fa segles que persegueixen la vella idea de la creació d´un estat-nació on coincideixi l´estat (espanyol) i la nació (espanyola) i nosaltres sobrem perquè ja som una nació (catalana).
Afegim un article, publicat a Nació Digital, per J. Casals que ens sembla prou coincident amb el que pensem nosaltres sobre aquest tema concret:
Que les tesis independentistes
són cada cop més populars en la majoria ciutadana del nostre país és
evident. Aquesta expansió de l'independentisme s'ha fet principalment a
partir de raonaments i reivindicacions de justícia en l'àmbit econòmic,
brandant l'espoli fiscal així com el disseny d'unes infraestructures
radials, partint d'una cosmovisió que té el cap i el cul a Madrid.
Paral·lelament aquest in crescendo independentista al Principat, la dreta espanyola governant ha emprès una ofensiva a la resta dels territoris dels Països Catalans que formen part de l'Estat Espanyol contra la llengua catalana. Tenim la ja veterana dèria blavera de la dreta espanyola al País Valencià i ara se li ha incorporat el president balear Bauzá que es proposa expulsar el català de la normalitat civil i institucional, i que ja li ha comportat desercions d'algun dirigent territorial del seu propi partit. I a la Franja, una consellera nascuda a Ripoll ha esdevingut la punta de llança de la catalanofòbia del PP aragonès inventant-se el terme “aragonès oriental” per tal d'esborrar el català en l'imaginari dels ciutadans de la Franja que són catalanoparlants. Hi ha qui ha parlat que el xoc de trens entre la legitimitat catalana i l'espanyola és inevitable. El que ja és un fet és que l'espanya governamental està fent descarrilar els vagons de les Illes, el País Valencià i la Franja.
Aquest embat a la nostra llengua, un dels pilars de la identitat nacional catalana, és possible per la manca de musculatura política nacional en el marc dels Països Catalans com a tal. Quan sentim a Duran i Lleida i alguns opinadors blasmant la nació catalana de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, hom es fa creus de la seva manca de mires nacionals. Només l'acomplexament del benestant catalanisme polític del Principat, que ha tancat els ulls davant les injustícies i agressions a la resta dels Països Catalans, ha fet possible que aquesta ofensiva espanyolista sigui possible amb una lleugera resistència local.
Les adscripcions nacionals sempre tenen la vessant de la voluntat de pertinença, ara, de la voluntat de pertinença a ignorar que des de Madrid ja fa dècades sinó segles que porten una política d'anorreació nacional als Països Catalans, n'hi ha un bon tros. Si Fuster aixequés el cap...
Paral·lelament aquest in crescendo independentista al Principat, la dreta espanyola governant ha emprès una ofensiva a la resta dels territoris dels Països Catalans que formen part de l'Estat Espanyol contra la llengua catalana. Tenim la ja veterana dèria blavera de la dreta espanyola al País Valencià i ara se li ha incorporat el president balear Bauzá que es proposa expulsar el català de la normalitat civil i institucional, i que ja li ha comportat desercions d'algun dirigent territorial del seu propi partit. I a la Franja, una consellera nascuda a Ripoll ha esdevingut la punta de llança de la catalanofòbia del PP aragonès inventant-se el terme “aragonès oriental” per tal d'esborrar el català en l'imaginari dels ciutadans de la Franja que són catalanoparlants. Hi ha qui ha parlat que el xoc de trens entre la legitimitat catalana i l'espanyola és inevitable. El que ja és un fet és que l'espanya governamental està fent descarrilar els vagons de les Illes, el País Valencià i la Franja.
Aquest embat a la nostra llengua, un dels pilars de la identitat nacional catalana, és possible per la manca de musculatura política nacional en el marc dels Països Catalans com a tal. Quan sentim a Duran i Lleida i alguns opinadors blasmant la nació catalana de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, hom es fa creus de la seva manca de mires nacionals. Només l'acomplexament del benestant catalanisme polític del Principat, que ha tancat els ulls davant les injustícies i agressions a la resta dels Països Catalans, ha fet possible que aquesta ofensiva espanyolista sigui possible amb una lleugera resistència local.
Les adscripcions nacionals sempre tenen la vessant de la voluntat de pertinença, ara, de la voluntat de pertinença a ignorar que des de Madrid ja fa dècades sinó segles que porten una política d'anorreació nacional als Països Catalans, n'hi ha un bon tros. Si Fuster aixequés el cap...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada