El primer ministre britànic David Cameron ha recomanat aquest dimecres al "primer ministre espanyol", Mariano Rajoy que escolti la "pulsió" del poble català en el procés sobiranista. Amb una mostra molt britànica de consell, Cameron, sense fer cap referència explícita -però sí clara- i deixat ben clar que no volia alliçonar ningú, ha dit la seva sobre el procés català, defensant la celebració del referèndum com a millor solució al conflicte.
En una trobada amb periodistes, Cameron ha assegurat que "no és bo ignorar qüestions de nacionalitat, o d'independència, és millor exposar els teus arguments i deixar que la gent decideixi, així ho fem al Regne Unit", en velada referència a la postura de l'Estat espanyol que no vol ni a sentir a parlar de consulta i marcant distàncies amb el posicionament de Downing Street amb el de la Moncloa.
Avui el ministre espanyol García -Margallo (també fidel a la tradició espanyola) ha dit que la sobirania resideix en TOTS (subratllem aquest TOTS, perquè sembla que molts partits no es volen assabentar del que diuen els espanyols) i no en una PART (refereint-se, evidentment, als catalans)
A això els espanyols en diuen "màs de lo mismo" i nosaltres "no hi ha res més a parlar". Ens sembla que queda molt clar. Si hem d' esperar que TOTS (si més no, la majoria) els espanyols estiguin d' acord en la independència de Catalunya, aquesta no serà MAI.
Per si no quedava prou clar, el tal Margallo (aquell poca-pena del no reconeixement de Kossove o de la negació que Gibraltar s' integri a la UEFA) comenta a la premsa que la constitució diu "indisolubilidad de España". Només els falta tornar a posar en marxa la Inquisición (ja ho deuen estar pensant...).
Entenem que CiU i ERC necessiten que els hi diguin més clar, necessiten carregar-se encara més de raons i probar també internacionalment que el Govern espanyol "no vol dialogar". Però no compartim que això sigui sense límit de temps, ara hem d' actuar nosaltres. La UE, o els estats del món no es pronunciaran més, si nosaltres (els interessats) no posem sobre la taula allò que volem.I la intervenció d' ahir de Cameron no és casual, el tema està en debat en les instàncies internacionals. Ara, ens hem d' anar movent nosaltres.
Mentre, a Espanya, "qui dia passa any empeny" pensen els espanyols i van treballant per veure si poden desmuntar alguna peça del trencaclosques independentista català, que els costa entendre. A veure si poden fer una contraoferta (econòmica, evidentment), ells saben que tot es compra i tot es ven (i si és amb els diners dels altres, millor).
Ens agradaria que no fossi així, però cada dia està més clar: Passarem el temps, per acabar amb una DUI.
O que us penseu que han fet la gran majoria d' estats independents que actualment hi ha al món ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada