Hem triat aquest extracte concret perquè parla del present i del futur proper i marca dues tendències que estem veient: la independència és un procès cada vegada més popular, mentre les institucions van amb el fre posat i, per una altra part, segur que hi ha escletxes "legals" per on anaravançant quan el Govern espanyol i el TC intentin blocar-ho tot "sine die" perque ens cansem del procès.
El lloc de Solidaritat és aquest: estar amatent al costat de tot el procès perquè no surti de la via i vagi a una via morta i plantejar alternatives viables per arribar al final que volem.
—Però si l'estat impedeix totes les vies per a fer un referèndum, com es pot convocar?
—Hi ha una manera de fer un referèndum dins de la legalitat espanyola de manera que no ho puga impedir el govern espanyol.
—Quina és?
—Una manera. Sempre hi ha escletxes. Recorde que quan es va fer el referèndum a Arenys de Munt (i en les consultes posteriors), qui després va ser consellera de Justícia amb Mas, Pilar Fernández Bozal, va presentar una demanda contra aquella consulta. I un jutge va ordenar-ne la suspensió, però vam aconseguir fer-la. Es va fer la d'Arenys de Munt i es van fer les posteriors perquè vam trobar la manera en què ni la fiscalia ni la judicatura ni el govern espanyol ni el govern de la Generalitat podien impedir que es fessen.
—Proposeu que es faci una referèndum popular?
—No, dic que de la mateixa manera que vam trobar aquella escletxa en aquell moment també n'hi ha ara per a fer un referèndum oficial, organitzat per les institucions. Ara, si resulta que tots aquests organismes que constitueixen no serveixen per a trobar-ho, doncs és cosa d'ells.
—Vosaltres sabeu quina és la manera, quina és l'escletxa?
—Sí.
—Però no ho voleu explicar.
—No. Per una raó: perquè això només es pot fer per aplicar-ho, i no per posar-se medalles. Quan hi haja un govern de la Generalitat amb una majoria parlamentària que tinga la voluntat política de fer un referèndum sobre la independència de Catalunya, i ho subratlle, sobre la independència de Catalunya, quan tinguem aquesta certesa, serà el moment de parlar-ne. Però no volem esbombar-ho públicament i no fer-ho.
—Ho heu proposat directament al govern?
—Sí. Això els ho hem dit en privat en diverses ocasions.
—I què us han dit?
—Que no. Que ells estan pel dret de decidir i copsar la voluntat del poble de Catalunya, per fer un termòmetre, perquè la consulta no és vinculant...
—Em quedo amb les ganes que em digueu quina és aquesta fórmula màgica.
—És que no es poden cremar les coses. Si ens dediquem a aquestes coses és perquè volem la independència de Catalunya, i no perquè tinguem el més mínim interès d'entrar en el repartiment de les prebendes autonòmiques de la gestoria coneguda com a Generalitat de Catalunya. I, per tant, no ho farem, perquè es cremaria. És a dir, si aquesta escletxa existeix, també es pot tapar. Dir-ho públicament sense que hi haja voluntat per part del govern ni de la majoria parlamentària de portar-ho a la pràctica vol dir que avises Espanya, que sí que actua.
—Aquesta via de què parleu és de fets consumats? Seria una convocatòria d'un dia per un altre, o s'hauria de negociar amb el govern espanyol?
—No s'hauria de negociar res, sinó que es tractaria de preparar-ho amb la discreció suficient, i fer-ho. Sense que calgués el permís espanyol ni que Espanya ho pogués impedir. A Arenys, quan es va rebre el manament judicial prohibint la convocatòria de la consulta, vam estudiar-lo i vam veure com esquivar-lo la volta de manera que el jutge no pogués actuar.
—Amb això que dieu, sembla que no veieu voluntat real de CiU i ERC de fer el referèndum.
—Constatem que no. Perquè això necessita fets.
—Per què no haurien de voler-ho?
—Això pregunteu-ho a ells. Nosaltres estem per la independència, i no per anar entabanant la gent ni per allargar-ho tot indefinidament fins que s'arribe a una situació d'avorriment, de fàstic, de cansament i de desmobilització.
—Però la societat civil s'ha anat movent. Com valoreu el paper d'entitats com l'ANC i Òmnium?
—Hi ha dues coses ben diferents. D'una banda hi ha la gent; l'únic procés d'independència obert a Catalunya és un procés popular, perquè no hi ha un procés polític d'independència a Catalunya obert. La gent es mobilitza, fa propaganda, té iniciatives... Una altra cosa són les organitzacions, que es dediquen a organitzar allò que consideren més oportú de cara a donar suport a l'estratègia del govern CiU-ERC. Tenen el dret de fer-ho. Però valoro la mobilització de la gent que perd la por i surt al carrer per dir que volem la independència. I no per dir que volem el dret de decidir, volem la llibertat, les estructures d'estat, l'estat propi... 'Independència' és la paraula prohibida, la que no surt enlloc en els pactes de govern CiU-ERC, ni en cap decisió parlamentària ni en cap constitució de cap organisme ni en cap convocatòria d'aquestes entitats.
—La cadena humana serà per la independència.
—Ara com ara es diu Via Catalana.
—Sí, però...
—D'acord, ja s'entén. Però ho has d'entendre, perquè no es diu.
—I la gent quan hi va crida 'independència'.
—Sí, igual que a la manifestació de l'Onze de Setembre. La gent surt i entén que quan diuen totes aquestes coses volen dir 'independència', i el que surt a reclamar és això. I som ací, encallats, amb una mobilització popular per la independència i unes cúpules cíviques amb un ritme caribenc no se sap ben bé per què.
—Veig que no anireu a la cadena humana.
—Ara com ara no. Si la cadena humana és explícitament per la independència, sí. Si continua essent de 'tu ja m'entens', no hi aniré.
—Heu pensat per què Solidaritat no va rebre prou suport i va quedar fora del parlament?
—Solidaritat és una coalició de partits per aconseguir la independència de Catalunya. Si la gent pensa que unes altres forces polítiques de molta més tradició, organització, diners i càrrecs hi són per a aconseguir la independència, votarà aquestes altres formacions. En cas que no ho facen, votaran Solidaritat. El 2010 hi havia manca de credibilitat d'ERC pel tripartit i CiU proposava el pacte fiscal, i per això SI va aconseguir representació. I el 2012, ERC recupera la credibilitat amb Junqueras i CiU també la recupera gràcies al fracàs de Mas amb el pacte fiscal. Si la gent creu que CiU i ERC faran la independència, Solidaritat no cal. Si no és així, llavors Solidaritat cal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada