dilluns, 29 d’abril del 2013

EL GOVERN ESPANYOL POSA LA DIRECTA PER ATURAR EL PROCÈS INDEPENDENTISTA.





Avui els mitjans parlen d´una cosa previsible, l´advocacia de l´Estat ha presentat l´informe per aturar la declaració de sobirania.
Però tots sabem que l´informe va més enllà: es tracta d´aturar la declaració de sobirania impugnant-la i així guanyar temps per deixar lligat que qualsevol DUI (declaració Unilateral d´Independència) no és legal. Qualsevol semblança amb Kossove és casual i la sobirania la té el "poble espanyol" i el "poble català" no té res a dir, només tenim una via (impossible): "canviar la Constitució" o que "el poble espanyol ens autoritzi a independitzar-nos".
La "voluntat" del Govern espanyol ha quedat clara, qui té la sobirania també queda clar (el "poble espanyol") i el retorn del "cafè para todos" ja és un clam a Extremadura.
El seu objectiu només és un: aturar com sigui (si pot ser mitjançant les seves lleis i la Constitució) qualsevol escletxa que pugui obrir la via a la indepndència de Catalunya.
Qui ningú s´enganyi, aquest és l´únic objectiu espanyol, no és fer baixar l´atur, ni això que en diuen "créixer l´economia"...Ho tenen molt clar: només hi ha una nació (l´espanyola).
ESTEM ON ESTAVEM I ON HEM ESTAT ELS DARRERS 300 ANYS.


Us afegim un article publicat a Vilaweb, a partir de l´article d El Punt-Avui:

El govern espanyol ja es prepara per desactivar la declaració d'independència

En el recurs de l'advocat de l'estat contra la declaració de sobirania
La maquinària del govern espanyol contra el procés sobiranista endegat a Catalunya ja fa temps es va posar en marxa. Ara, però, l'executiu de Rajoy vol tapar totes les escletxes, mirant d'anul·lar tot pas endavant i provant de diferenciar el procés català de tots els processos similars que s'han viscut a Europa els últims anys. El darrer exemple és el recurs de l'advocat de l'estat contra la declaració de sobirania per a impugnar-la, que avui publica el diari El Punt Avui, posa l'accent en el fet que el poble català no pot ser cap subjecte polític i jurídic sobirà i que, en tot cas, la sobirania per a decidir sobre una hipotètica secessió rau sobre el conjunt del poble espanyol.
Diferenciar-se del procés entre Sèrbia i Kossove
No és cap casualitat que l'advocat centri una part important de l'argumentari del recurs en aquest punt, car el govern espanyol encara deu recordar que el juliol del 2010 la Cort Internacional de l'Haia va deixar clar que la declaració unilateral d'independència de Kossove no havia vulnerat el dret internacional ni cap resolució de l'ONU. I un dels arguments que donava el Tribunal era que ni Sèrbia ni ningú mai no havia dubtat del fet que Kosovo fos un subjecte jurídic i polític sobirà. Amb aquesta impugnació, Espanya intenta evitar que un argument semblant es pugui aplicar en cas d'una declaració unilateral d'independència de Catalunya.

De fet, Espanya va tornar a negar-se la setmana passada a reconèixer Kossove, essent un dels pocs estats al món que encara no ho ha fet. 'Espanya no el reconeixerà perquè no creu en les declaracions unilaterals d'independència', va dir Rajoy, una declaració que va ser interpretada una vegada més com un avís a Catalunya.
'Desafiament contra la constitució'

Segons el recurs de l'advocat de l'estat, la declaració de sobirania aprovada al parlament és 'un desafiament obert contra la constitució' que 'té efectes polítics i jurídics'. Per l'advocat de l'estat, que el poble català sigui definit com un 'subjecte polític i jurídic sobirà' és 'ni més ni menys que un acte de poder constituent' que atribueix al poble català el dret de secessió. Tot seguit, en les 29 pàgines que ocupa el recurs, recorda que la sobirania resideix en el poble espanyol, que la nació (espanyola) és indivisible i que, per tant, si una part vol separar-se'n ho ha de fer reformant la constitució.

Finalment, l'advocat de l'estat també avisa mira una de les alternatives que ha plantejat el govern català en cas que no es pugui fer la consulta sobiranista, com són unes eleccions plebiscitàries. 'Les eleccions autonòmiques mai poden investir de naturalesa constituent l'assemblea legislativa de la nacionalitat o regió que en resulti', diu. I avisa que el fet que no s'hagi impugnat cap de les anteriors declaracions del parlament a favor del dret de decidir no invalida que es pugui fer ara.

dissabte, 20 d’abril del 2013

LA DECLARACIÓ UNILATERAL D´INDEPENDÈNCIA (DUI): ELS ESPANYOLS S´ESTAN QUEDANT SOLS.

Després del que va passar fa dos dies i ahir a Kossove. Les coses queden més clares que mai:

1. Els kossovars tenen un estat independent a partir d´una Declaració Unilateral d´Independència (DUI) amb el recolzament de la UE. Dos punts importants: això passa a Europa (no a l`Africa com diuen alguns representanst espanyols quan volen desvirtuar dels DUI). I segona qüestió passa ara mateix (no al segle XIX ni als anys 40). Per tant deixa els representants espanyols sense cap argument d´espai ni de temps.

2. S' ha signat un acord entre Sèrbia i Kossove. Per tant l´acord no té res d´il.legal i a més l´estat majoritari signa també l' acord. Això deixa sense cap argument als representants espanyols que cada vegada estan més sols, negant qualsevol negociació.

No trigarem gaire en veure el reconeixement de Kossove per part d´Espanya (no els queda altre remei), ni d´Escòcia si guanya el referèndum. Els governants espanyols es queden sols defensant uns arguments totalment desfassats en un context com l' actual.

Us afegim un comentari d´ahir d´en Vicent Partal a Vilaweb:
  

Sèrbia i Kossove deixen Espanya sense arguments

 
Definitivament Espanya té mala sort. Encara ahir defensava al parlament europeu que la independència de Kossove era il·legal i es negava a reconèixer l'estat balcànic tal i com els diputats de tot Europa li demanaven. I ni tan sols un dia després salta la gran sorpresa i és ni més ni menys que Sèrbia la que arriba a un acord de reconeixement mutu, que incloga o no el reconeixement diplomàtic, implicitament per primera vegada reconeix l'entitat política i el caràcter estatal kossovesa amb el suport i la pressió de qui? Efectivament de la mateixa Unió Europea que alguns atrevits s'afanyen a dir que serà l'escut d'Espanya contra la nostra independència de Catalunya. Ridícul de Madrid i una benedicció per a nosaltres en el moment més adequat.

Només faré dos comentaris d'urgència sobre una notícia enormement important per a nosaltres.

1. I ara quin serà l'argument espanyol? Seguiran dient que la independència de Kossove és il·legal ara que fins i tot Sèrbia la reconeix implicitament? Si ho fan quedarà clar que estan més sols que la una. I si canvien d'opinió serà més divertit encara: recorde que Kossove és independent gràcies a una declaració unilateral d'independència. Que a més no la va fer el seu parlament sinó una assemblea creada expressament per a això.

2. Ho sent per tots aquells que diuen que Espanya mai no negociarà amb Catalunya la celebració del referèndum ni acceptarà la independència. El precedent és monumental i la tècnica serà la mateixa. Passarà.

No a un pam; a dits estem ja...

dimarts, 16 d’abril del 2013

DECLARACIÓ UNILATERAL D´INDEPENDÈNCIA (DUI), SORTIDA CLARA I DEMOCRÀTICA SI LA SITUACIÓ CAMINA CAP A UN CARRERÓ SENSE SORTIDA

Una persona pot ser "més papista que el papa" o més demòcrata que la democràcia i pensar que un referèndum dóna més caràcter democràtic a un procés (això pot passar, no ho dubtem).
Però ens coneixem massa els catalans/es per pensar amb prou fonament que les declaracions dels líders de CiU aquest cap de setmana, on deixen de banda la Declaració Unilateral d´Independència (DUI), només obeeixen a una estratègia de "qui dia passa any empeny" o de retornar al ja conegut "peix al cove" o "nedar i guardar la roba" (dites molt conegudes en aquest país).  
Si passem dels líders de CiU al sr. Duran i Lleida la cosa es posa més perillosa, les seves declaracions de no fer cap "consulta" (no parlen mai de referèndum) si no es posen d´acord amb el Govern espanyol és totalment inversemblant. Nosaltres no dubtem ni un minut en què els falta temps per buscar excuses per deixar el procés cap a la independència aparcat quan tinguin ocació. 

Així que només ens queda RECORDAR als dirigents de CiU que ara tenen un compromís amb el poble de Catalunya (buscat per ells mateixos amb unes eleccions anticipades i plebiscitàries), que no es pot enganyar a la gent i que no es poden posar excuses tan barates com aquestes.

Solidaritat (SI) ha fet el que cal aconsellant al Govern català que no descarti la DUI:
  
Solidaritat Catalana per la Independència (SI) ha assenyalat que "descartar la via de la Declaració Unilateral d'Independència (DUI) implica, de facto, descartar la independència", en referència a les declaracions del president de la Generalitat, Artur Mas, d'aquest passat cap de setmana.
En aquest sentit, la formació independentista ha recordat que la petició de fer una consulta ha estat "rebutjada de forma contumaç per part d'Espanya" en diverses oportunitats.
"El dret internacional només contempla la possibilitat de la DUI per accedir a la independència. I és aquesta la via que ha d’utilitzar el Parlament de Catalunya, en el cas, és clar, que veritablement es prioritzi l’assoliment de la independència i la constitució de l’estat català", ha reblat el partit presidit per Núria Cadenes.
Des de SI s'ha instat el president Mas a què "reconsideri la seva posició i es plantegi la DUI el més aviat possible, atesa la greu situació en què es troba Catalunya: els atacs judicials a l’escola en català, l’espoliació fiscal, els deutes impagats o l’asfíxia econòmica de la Generalitat".

Per això calen xerrades com les que promou SI el dia 18 d´abril: 

La Declaració Unilateral d’Independència: la legalitat internacional i el precedent de Kosovo

Avinguda Diagonal, 339. Barcelona
A les 20.00h
La xerrada serà a càrrec d’Uriel Bertran i Arrué, que recentment ha estat a la República de Kosovo, estudiant el cas de la Declaració d’Independència de la nova República i el posicionament favorable del Tribunal Internacional de Justícia.

   

divendres, 12 d’abril del 2013

DISSABTE 13, ESTELADA GROSSA AL BARRI DE SANTS (BARCELONA).

Uns amics del barri de Sants (Barcelona) ens han fet arribar aquest missatge, que ara us pengem, ens agrada que als diferents barris i comarques catalanes es facin actes i a nosaltres poder-los ajudar a difondre.
Que vagin molt bé els actes de demà i també els diferents actes convocats el 14 d´abril en record de la proclamació de la REPÚBLICA CATALANA.
Fins i tot hi ha actes convocats a la Plaça Sant Jaume, on Francesc Macià va fer la proclamació.

Dissabte 13 d´abril:

  
Dissabte que ve, festa grossa....


...amb estelada grossa

No creiem que ningú ens pugui qualificar d'exagerats si afirmem que els nostres barris no serien el que son, sense la feina que des de fa més de quaranta anys a dut a terme el Centre Social de Sants.
Espais com el Parc de l'Espanya Industrial, Cotxeres, Vapor Vell, Can Batlló, és ben segur que haurien estat víctimes de l'especulació urbanística sense el treball continuat, no sempre agraït i mai fàcil d'aquesta entitat.
El local d'Olzinelles, 30, ha servit d'aixopluc a  aquestes i mil lluites més i per això és un orgull per nosaltres que a partir d'aquest dissabte la seva façana llueixi de forma indefinida l'estelada més gran de Barcelona.

És per això que us convidem a tots a assistir-hi i compartir amb nosaltres i amb els companys i companyes del Centre Social, de la CAL i de la Comissió de Veïns de la Bordeta, aquest acte.

Fins dissabte!!

Si et vols comunicar amb nosaltres o no vols rebre més informació:   smxind.info@gmail.com
Pots consultar totes les activitats en aquest enllaç     http://smxi.cat/?page_id=50

SANTS-MONTJUÏC PER LA INDEPENDÈNCIA
Assemblea territorial de l'ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA (ANC)
www.smxi.cat


dilluns, 8 d’abril del 2013

El CNI I EL PLA PER A "NEUTRALITZAR" EL PROCÈS A CATALUNYA.

Després d' omplenar-se la boca dient que farien un pacte per treure de l'alcaldia de Badalona l' alcalde del PP, no només no ho van fer, tot el contrari van treure de l´alcaldia de Gallifa l´alcalde independentista Fornàs.
No sabem si CiU (o UiC) juguen en el nostre equip o en l' equip contrari, no sabem si tenen un pacte secret amb el PP o no ( TV3, Catalunya Ràdio, Gallifa, control de la insubmissió fiscal ...), no sabem si hi ha un pacte secret a tres bandes Monarquia-PP-CiU (bufet Roca Junyent defensant la "infanta").
Hi ha massa coses que no sabem.
En canvi n' hi ha d' altres que sí que sabem i són greus: el CNI es gasta els nostres diners en contra nostra, Bankia és un gran forat que es tapa amb diners de tots, les infraestructures principals d´aquest país estan majoritàriament en mans espanyoles, impediran de la manera que sigui que nosaltres siguem independents ...
Fa dies que ho estudien, i tenen plans B i C. El que tampoc sabem és si nosaltres tenim pla B, o ni tan sols si tenim pla A.
Compte ! No ens queda més remei que marcar de prop al Govern de la Generalitat, els nostres polítics i la política catalana i espanyola, com si fossi un partit de futbol.
Ells no s' estan de tonteries i no permetran que ens moguem. No podem badar.
  

El CNI va proveir 10 milions per «neutralitzar» el procés

El pla “Horizonte Después” és l'informe els serveis secrets van preparar per si de cas Artur Mas assolia 70-72 diputats el 25N (de Nació Digital).



"L'objectiu immediat era neutralitzar el projecte separatista a Catalunya. Per això va néixer Horizonte Después" així ho recull el setmanari Interviú d'aquesta setmana de la mà d'un dels coneixedors d'un document de més de cinc-centes pàgines i que tindria un pressupost de 10 milions d'euros.

 L'informe, sempre segons Interviú, es guarda a pany i forrellat en una de les cambres cuirassades de la seu central del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), els serveis secrets espanyols, i va estar coordinat per un "un coronel de la Guàrdia Civil adscrit al servei i destinat a Barcelona", contemplant l'endemà del 25N si Artur Mas assolia entre els 70-72 diputats i posava en marxa el procés.

Segons "Horizonte Después", el projecte per aturar el procés sobiranista tenia tres fases. Com a primera, més presència de periodistes unionistes als mitjans de comunicació. En conseqüència "regar" de diners públics mitjans espanyolistes que es publiquen a Catalunya. I, en tercer terme, consistia en treure de l'armari dossiers i informes en poder dels serveis d'intel·ligència i d'informació de diferents cossos policials.


diumenge, 24 de març del 2013

CONCENTRACIÓ A GALLIFA EL DISSABTE 30 DE MARÇ (A LES 11:30) EN SUPORT A L´ALCALDE JORDI FORNAS.

Es convoca una concentració a Gallifa en suport de Jordi Fornas i per denunciar la moció de censura de CiU

Jordi Fornas, alcalde de Gallifa

Ho han anunciat avui en roda de premsa el mateix alcalde Jordi Fornas, Uriel Bertran, Secretari General de SI, i Santiago Espot, president de Catalunya Acció.
Després de conèixer-se la moció de censura que va presentar el grup municipal de CiU de Gallifa el proppassat 18 de març, avui, Jordi Fornas, Uriel Bertran i Santiago Espot, han fet una crida a concentrar-se el proper dissabte 30 de març a les 11:30h a l’Ajuntament de Gallifa, per donar suport a l’alcalde Jordi Fornas. La concentració coincidirà amb el debat de la moció de censura que pretén treure Fornas de l’alcaldia.
El text de la moció va ser presentat pels regidors de CiU el proppassat 18 de març a la Secretària de l’Ajuntament de Gallifa i esgrimeix “enrocaments en qüestions de política nacional” com a motiu per prendre l’alcaldia a Jordi Fornas. CiU no perdona a l’actual batlle de Gallifa haver-se enfrontat a la Delegada del Govern espanyol Llanos de Luna amb motiu de la llei de banderes ni haver portat, i fet aprovar, a darrera Assemblea General de l’AMI, la proposta que tots els municipis integrats en aquesta associació paguin els seus impostos a la Agència Tributaria Catalana.
Uriel Bertran ha considerat, així mateix, paradoxal que “CiU encara mantingui alcaldes del PP com Garcia Albiol a Badalona, i per contra, presenti mocions de censura contra un alcalde independentista, valent i coherent, com Jordi Fornas”. De la seva part, Santiago Espot, ha manifestat que si guanya CiU la moció de censura “guanya Llanos de Luna”.

dijous, 21 de març del 2013

HEM DE FER EL NOSTRE CAMÍ, QUE NINGÚ S´EQUIVOQUI A TORNAR INTENTAR "REGENERAR" ESPANYA.

 Ens alegrem que es doni el missatge clar que es va donar ahir a les elits econòmiques del país, per part del Col.lectiu Wilson: la independència és inevitable, pensem com ens hi posem ?
Però, paral.lelament, hem de tocar de peus a terra i tenir clar el camí que volem fer, i recordar especialment que si no hem fet el camí és perquè nosaltres no hem volgut o no hem sabut (els exemples de  "regenerar" i "modernitzar" Espanya que han fet les elits catalanes són un exemple de com es pot perdre el temps).
Per això ens sembla interessant la lectura de l´article de l´Hèctor López per no cometre cap més errada en un moment clau com aquest.

 Misèries dels catalans

20/03/13 02:00 - HÈCTOR LÓPEZ BOFILL . AVUI-EL PUNT

Darrera actualització ( Dimecres, 20 de març del 2013 02:00 )
Espanya ha comès i comet agressions de tota índole a fi d'assegurar la continuïtat en la dominació. Si al segle XVIII el Principat fou annexionat mitjançant una conquesta militar i mantingut sota el jou borbònic a còpia de violència, repressió i genocidi cultural, al més civilitzat segle XXI la subjecció s'expressa en l'escanyament econòmic, la pressió contra la normalització lingüística i la manca de reconeixement jurídic de la nostra condició nacional. També, com hem vist aquests mesos, en l'espionatge, la infiltració i les maniobres arteres per desballestar qualsevol estratègia sobiranista. Però no haver consumat encara la ruptura ni el gest d'emancipació és, en última instància, només atribuïble a la nostra impotència.
La constatació és especialment feridora si la comparem amb d'altres comunitats nacionals que han assolit la condició d'estat tot superant dificultats molt més aclaparadores que les que ens afecten a nosaltres. El recent llibre de Martí Anglada Quatre vies per a la independència. Estònia, Letònia, Eslovàquia i Eslovènia (Pòrtic, 2013) ens ofereix alguns motius de reflexió en aquest aspecte. Quan de vegades associem amb resignació el caràcter mesell català, la nostra malaptesa en qüestions de poder, a les turbulències i als patiments del nostre passat proper (en essència a l'anomenada guerra civil i als quaranta anys de dictadura franquista) acostumem a ometre que qualsevol dels estats de l'Europa de l'est que van assolir la independència durant els primers noranta del segle XX havien sofert convulsions molt més profundes i molt més persistents en el temps que nosaltres. Podem posar els exemples d'Estònia i Letònia que Anglada ofereix en el seu llibre: ocupats per l'imperi del tsar des del segle XVIII, accedeixen a una breu independència després de la revolució de 1917 per ser esquarterats amb els pactes germanosoviètics de 1939. Stalin ocupa les dues repúbliques fins que Hitler decideix envair la Unió Soviètica el 1941, i a partir de 1942 tant Letònia com Estònia passen a ser botí de guerra alemany. Stalin tornarà a reconquerir el territori bàltic que caurà en un llarg hivern de tenalla comunista durant més de quaranta cinc anys, un període en el qual s'impulsarà la immigració russa fins arribar a una presència de russos ètnics durant la dècada anterior a la independència de més del 40 per cent de la població.
Quan es va dissoldre la Unió Soviètica el president Pujol esquivava les analogies entre el cas bàltic i el català tot afirmant que Catalunya potser era com una d'aquelles repúbliques (en concret, citava Lituània) però que Espanya no era la Unió Soviètica. El president remarcava les diferències entre les “metròpolis” per destacar el suposat caràcter democràtic d'Espanya en contrast amb la dictadura totalitària soviètica, però podria haver ressaltat que els lituans, els letons i els estonians s'estaven separant d'una superpotència militar que havia tingut influència sobre la meitat del planeta d'ençà de la II Guerra Mundial i que, en canvi, Espanya és un país perifèric en l'ordre mundial, amb molt poc prestigi i, en l'actualitat, en caiguda lliure en tots els indicadors començant pels econòmics. Siguem conscients que, de moment, els catalans no som ni tan sols capaços de separar-nos d'un estat de tercera divisió del qual, per cert, han proclamat la seva independència una trentena d'estats en el curs de la història: d'Holanda a Cuba, i de l'Argentina a les Filipines passant per Portugal.
En el sentit contrari a com actuen els pobles que caminen decididament cap a la sobirania, els catalans només hem començat a brandar de manera majoritària l'estelada després d'haver exhaurit tots els intents de reformar Espanya. En comptes d'aprofitar la feblesa per forçar la ruptura, com van fer les repúbliques bàltiques, sempre s'ha optat per modernitzar Espanya, per democratitzar Espanya, per potenciar l'economia espanyola i, darrerament, amb la desastrosa operació de l'Estatut, per induir-la que reconegués el seu caràcter plurinacional. Que a la independència només hi arribem com a ultima ratio, gairebé amb recança, ja diu força del nostre tarannà i també de les febleses que assetgen el procés. De la mateixa manera com també és simptomàtic que la persona que suposadament ha de liderar la causa sigui incapaç de pronunciar la paraula “independència”, que estiguem obsessionats a obtenir el suport d'una hipermajoria social que no s'ha demanat mai a ningú per accedir a la condició d'estat, que caiguem en el parany d'alentir el procés per complir amb la legalitat espanyola i obtenir un vistiplau que mai no es concedirà, que, de fet, sempre estiguem posposant l'acció (abans per la por d'una resposta armada, ara per estendre la majoria, per convèncer els actors internacionals i, com no podia ser altrament, per intentar l'enèsim diàleg amb Espanya i, així, “carregar-nos de raons” davant les potències occidentals a les quals som del tot indiferents) i que, tan atrapats per l'imperatiu de la ruptura indolora, els quadres dirigents suposadament independentistes estiguin més amoïnats per tenir cura de la minoria d'identitat nacional espanyola que resti a casa nostra que per construir els factors de poder que ens permetin decidir en llibertat. Sobre això, que ara ERC es comprometi amb la defensa de l'oficialitat del castellà en una Catalunya independent o que des de CiU s'aprofiti l'ocasió per destacar la condició del castellà de “patrimoni” de Catalunya contrasta amb el reconeixement que ha tingut el rus de la gran minoria ètnica russa a Estònia i Letònia o el serbocroat a Eslovènia; és clar que estem parlant d'estats membres de la Unió Europea i del Consell d'Europa i, de moment, Catalunya no passa d'una comunitat autònoma espanyola de règim comú.