La votació d´ahir al Parlament ha omplenat les capçaleres de noticies a nivel català i s´ha posat als noticiaris de molts mitjans internacionals.
Però no felicitem als polítics, primer felicitem a una part del poble de Catalunya que ha fet possible aquesta votació, sense una part majoritària de la població d´aquest país CiU (especialment UDC no s´hauria adonat mai del què vol una part important d´aquest poble), ERC no s´hauria tret la son de les orelles, el PSC li hauria fet mandra fins i tot plantejar el debat parlamentari i, com sempre, el PP i C´s ho haurien impedit "democràticament".
La major part de la població catalana ha demostrat des de l´any 2009 (especialment a partir de la primera gran manifestació de 2010, de la consulta a Arenys de Munt, i de les Consultes per la independència que es van fer a gran part dels municipis de Catalunya) que té bastant clar el que vol. Ara sembla que al Parlament ho van entenent, poc a poc.
Podem estar contents de la votació d´ahir, en general. Segur que nosaltres hauriem posat uns quants afegits més. Però no cal ara extendre´ns. La votació està feta. Això ha provocat també que un partit i una coalició (que sempre havien evitat entrar en aquest tema, perquè per ells era com jugar amb foc) hagin entrat en contradiccions i tensions: CiU i PSC-PSOE (o potser només PSOE).
El paper del PSOE és escandalós, gràcies a ells (que han donat oxígen al bloc "espanyolista"), els PP-C´s han evitat quedar en molta minoria al Parlament i quedar totalment aïllats de la centralitat política a Catalunya. Però com sempre fa el PSOE (quan veu possibles perills de "secessió" als territoris "espanyols") corre a donar oxígen al PP ( i el dia abans havien criticat al PP perquè no eren transparents en el cas Bárcenas). Fa temps que van deixar de ser "Socialistas" i "Obreros", així que només els queda la E i s´han d´aferrar a "Espanyols".
El paper del PP és conegut ("no hace falta decir nada más") i el dels Ciudadanos (aquells "bilingües" que ara ja només parlen tots espanyol) no és més que lerrouxisme de manual. Potser el més perillós per als catalans i catalanes.
IC-V té un punt de coherència que entenem, no són independentistes però estan pel dret de decidir. I les CUP ja veurem com es desenvolupen al Parlament.
Bé, aquest és el Parlament que tenim i no en tenim d´altre, per tant haurem de confiar que tot vagi bé.
Dit tot això, que en podem estar d´acord tots en bona part, hem de tenir present que aquesta votació és NECESSÀRIA per pujar el primer esglaó (qui té la sobirania? qui és políticament sobirà? i jurídicament?), tot això és necessari per avançar i decidir nosaltres mateixos. Però, no ens equivoquem, si no pugem el segon esglaó (refererèndum o DUI) aquesta votació i aquesta Declaració no hauran servit de res.
Es quedaran en paper mullat, com tantes i tantes declaracions de solidaritat, suport a altres pobles o dret d´autodeterminació que es queden en paper mullat en no exercir-les.
Per tant, el tema és molt clau, per deixar i "confiar" que els polítics del Parlament faran el segon i el tercer pas. Desitgem que ho facin, però no baixem la guàrdia i continuem fent un seguiment rigurós del procès.
Aquest poble s´ho mereix. Les passes han de ser segures i clares i el missatge donat a l´exterior ha de ser clar. No esperem que ells (UE, ONU, Etc. etc.) ens ho facin, igual que hem empès perquè el Parlament català es tregui la son de les orelles, haurem d´empényer perquè els organismes internacionals ens tinguin en compte com un nou país (i en això les entitats, col.lectius i partits extraparlamentaris també som fonamentals).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada