Si no fossi aixi no s´entendria que el PP tiguessi aquesta actitut contra la llengua catalana o sobre la recentralitzacio de les "autonomies" i la major part d´espanyols hi estigui d´acord o que les ganes d´anar-se´n dels catalans siguin cada vegada mes fermes o que una part del lerrouxisme (UPyD) no aconsegueixi avals per presentar-se a Girona i en canvi estan de pujada en les comunitts espanyoles.
Al mateix temps ens refermem en la idea de que CiU no hauria de tenir majoria absoluta i que el mes adequat per a Catalunya seria el manteniment (de S.I) i l´entrada d´altres forces independentistes. El PP esta plantejant una contrapoposta per millorar es sistema fiscal (pero sense ser un pacte fiscal) i si la proposta es llaminera alguns partits grans s´hi llençaran de cap. Despres ja sabem les "promeses" espanyoles com acaben.
Pero no cal arribar aqui, hem de prevenir la situacio i votar partits independentistes, nosaltres a S.I.
Sobre el criteri d´aquestes tres societats que viuen en paral.lel, hi ha un aricle avui de Salvador Cot que ens sembla interessant:
Dos milions d'espanyols imaginaris
És sorprenent l'escassíssima estima que tenen els espanyols per
les comunitats autònomes amb denominació d'origen espanyola. Trenta
anys d'autogovern no han servit perquè ni un madrileny, riojà o
castellanonoséquè vessin una sola llàgrima per aquells himnes i banderes
regionals que els van convertir en entitat política d'un dia per
l'altre. Les enquestes deixen clar que els espanyols demanen una
recentralització que liquidi el sistema autonòmic, considerat car i
ineficient.
Més sorprenent és que fins i tot els que han presidit alguna d'aquestes institucions tinguin el cinisme de descriure-les públicament com un parany contra bascos i catalans que només té el defecte de costar massa diners. Fa poc, Esperanza Aguirre deia, obertament, que "l'estat de les autonomies no ha servit per integrar a bascos i catalans i el café para todos sí que ha servit per complicar l'estat i encarir el cost d'altres regions". José Bono s'hi ha afegit recordant que a Castilla-La Manxa "ens van donar l'autonomia per convèncer els militars que el mateix que donaven a Catalunya ho donaven també a Toledo o La Rioja".
Però, tot i així, a Espanya no hi ha ni una sola veu que reclami actuar sobre la realitat i reconèixer políticament les nacions catalana i basca. Al contrari, Aznar i la FAES ja han amenaçat amb provocar la ruptura interna de Catalunya per raons ètniques i ahir José Bono va quantificar en dos milions els ciutadans de Catalunya que ell creu que són mobilitzables contra la independència. John Lennon s'imaginava a tothom compartint el món; José Bono i José María Aznar s'imaginen una massa enorme d'espanyols aixecant-se contra Catalunya. Cadascú...
Més sorprenent és que fins i tot els que han presidit alguna d'aquestes institucions tinguin el cinisme de descriure-les públicament com un parany contra bascos i catalans que només té el defecte de costar massa diners. Fa poc, Esperanza Aguirre deia, obertament, que "l'estat de les autonomies no ha servit per integrar a bascos i catalans i el café para todos sí que ha servit per complicar l'estat i encarir el cost d'altres regions". José Bono s'hi ha afegit recordant que a Castilla-La Manxa "ens van donar l'autonomia per convèncer els militars que el mateix que donaven a Catalunya ho donaven també a Toledo o La Rioja".
Però, tot i així, a Espanya no hi ha ni una sola veu que reclami actuar sobre la realitat i reconèixer políticament les nacions catalana i basca. Al contrari, Aznar i la FAES ja han amenaçat amb provocar la ruptura interna de Catalunya per raons ètniques i ahir José Bono va quantificar en dos milions els ciutadans de Catalunya que ell creu que són mobilitzables contra la independència. John Lennon s'imaginava a tothom compartint el món; José Bono i José María Aznar s'imaginen una massa enorme d'espanyols aixecant-se contra Catalunya. Cadascú...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada